Incident de nul·litat (TSJC- 254/12)

Aute

Magistrats

Vincent Aniére Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-254/12

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 21 de maig de 2013.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per sentència de data 03-07-2012, l'Hble. Tribunal Unipersonal, secció civil, va decidir estimar la demanda de la societat Peña i condemnar solidàriament el Sr. Sanç i la Sra. Soriano a satisfer-li la suma de 8.420,96.-euros en concepte de factures de subministrament de diversos components i recanvis mecànics, més els interessos legals des de la data de contesta a la demanda i fins al dia del seu total pagament i a satisfer les costes processals ocasionades a l'agent inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

II.- Contra aquesta resolució, la Sra. Soriano ha interposat recurs d'apel·lació, demanant la seva revocació integral amb imposició de les costes a la societat Peña i al Sr. G.

III.- Aquesta Sala va dictar Sentència en data 18- 04-2013 amb la següent part decisòria " Estimar el recurs de la Sra. ENTITY_6;

Revocar parcialment la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal, secció civil, de data 03-07-2012 en el sentit d'absoldre la Sra. Soriano de tota condemna;

Condemnar a la societat Peña al pagament de les costes processals de primera instància de la Sra. Soriano, inclosos els de procurador i advocat;

No fer especial pronunciament sobre les costes d'aquesta alçada."

IV.- Per escrit de data 02-05-2013, la representació processal de la societat Peña ha formulat incident de nul·litat d'actuacions en relació a aquesta resolució sol·licitant que es declari la seva nul·litat i que es procedeixi a retrotreure les actuacions al moment anterior al seu pronunciament dictant-ne una nova.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- Considera la part que formula l'incident que s'ha vulnerat el seu dret a la jurisdicció perquè la Sentència és il·lògica, contrària a la normativa i a la jurisprudència anterior, i incongruent.

Com ho ha recordat aquesta Sala en varies ocasions, la jurisprudència del Tribunal Constitucional estableix que el dret a la jurisdicció consisteix a promoure l'activitat jurisdiccional sobre les pretensions deduïdes, amb el benentès que la decisió no ha d'ésser necessàriament favorable a les pretensions de l'actor. Qualsevol desestimació d'una pretensió ha d'ésser raonada, amb motius suficients dels quals es pugui desprendre que la decisió no és arbitrària. Encara que el Tribunal s'hagués equivocat en aplicar-se unes normes diferents a les vigents al Principat, com ho sosté la societat Peña, això no implicaria necessàriament una infracció al dret a obtenir una decisió fonamentada en dret, llevat el cas on el raonament sigui tant absurd o contrària al més elemental sentit jurídic, que fa que es podria dubtar de la imparcialitat del jutjador.

Però no és la situació d'autes com s'exposarà seguidament.

II.- Argumenta en primer lloc la part agent que, com ho reconeix la Sentència impugnada, el negoci de garatge comprat per la Sra. Soriano al Sr. G., no és una nova empresa, sinó que un propietari real fou substituït per un altre propietari real, i per conseqüent es va produir una subrogació total i absoluta de la Sra. Soriano en el lloc del Sr. G.;

S'ha primerament de posar de relleu que la societat Peña considera que els demandats han de suportar les fraudulentes conseqüències creades per ells en mèrits del contracte de compravenda del negoci i que per aquesta raó s'ha de presumir la subrogació de la Sra. Soriano en els deutes del taller mecànic X.

Però el frau invocat no ha estat establert en les actuacions i cap element permet afirmar que el traspàs del negoci i el canvi de titular del mateix no corresponen a la realitat o dissimulen la veritat.

Al contrari, ha quedat acreditat que, per contracte del 14 setembre del 2010, el Sr. G. va vendre la totalitat del seu negoci a la Sra. Soriano, la qual va continuar la seva explotació.

També ha quedat acreditat que les factures reclamades van ser generades en un moment en el qual la Sra. Soriano no tenia cap vincle amb les dues altres parts i que en el contracte de 2010, el Sr. G. va indicar assumir la plena i exclusiva responsabilitat dels deutes generats anteriorment i deslliurar la Sra. Soriano de tota responsabilitat. En el mateix acte, solament declara que no adeuta res pel consum d'electricitat, telèfon, calefacció i aigua ni impostos o taxes però no fa cap referència a les factures de la societat Peña, SA.

III.- En segon lloc, sosté la part recurrent que no es pot acceptar que la Sentència es fonamenta sobre la inexistència d'una norma especifica aplicable a aquests casos i s'imposava al jutjador cercar la norma aplicable; afirma que al contrari existeix una consideració totalment pacífica segons la qual l'adquisició d'un negoci comporta l'adquisició dels seus deutes perquè com ho va jutjar el Tribunal Superior de la MITRA el 11 de juny de 1986 es tracta d'una "universitas facti" a la qual se li atribueix una tan marcada substantivitat pròpia que es pot considerar com una "universitas iuris".

Però al contrari, la decisió no es fonamenta sobre la falta de norma. El fet d'indicar en la Sentència que no existeix un principi general segons el qual l'adquisició d'un negoci comporta adquirir els crèdits i els deutes del mateix solament és la traducció de la situació del dret vigent.

En efecte, no ha negat aquesta Sala que, en el marc de les relacions contractuals, existeixen institucions que donen la possibilitat a un creditor de demanar el pagament del deute a una persona amb la qual no tenia un vincle al moment que va néixer la relació obligatòria.

Les primeres d'aquestes institucions són aquelles en les quals s'opera una novació del pol passiu de la relació obligatòria (expromissió, delegació, assumpció de deute) però que no són d'aplicació en el present cas, atès que exigeixen el consentiment del creditor.

No cal perdre de vista que les altres institucions en les quals un tercer sense relació contractual directe amb el creditor pot ser obligat al pagament del deute, com són la solidaritat passiva en l'àmbit mercantil o la jurisprudència sobre el prestanom, sempre s'apliquen com a excepció o matisació al principi "res inter alios acta, aliis nec nocet prodest".

En el present afer, no es tracta d'un cas de prestanom i no queda establert cap frau implicant la Sra. Soriano, ni tampoc cap element per establir una co-titularitat del negoci.

Per conseqüent, la única possibilitat d'acceptar la responsabilitat de la Sra. Soriano hauria sigut l'existència d'un principi general en virtut del qual, de manera automàtica, sistemàtica i sense la necessitat de cap elements complementaris, l'adquisició d'un negoci comporta adquirir els deutes del mateix.

Però aital principi no existeix.

És cert que la jurisprudència és una font supletòria del dret, però en primer lloc, ha de presentar un mínim de fixesa i estabilitat i, en segon lloc, s'ha d'aplicar al cas jutjat.

Ara bé, no existeix una jurisprudència ferma i reiterada per poder afirmar que existeix "una consideració totalment pacífica" segons la qual l'adquisició d'un negoci comporta per si mateixa l'adquisició dels seus deutes.

La Sentència del Tribunal Superior de la MITRA de data 15-06-1986 (i no 11-06-1986) invocada per la part agent, no és prou significativa perquè concerneix un cas molt particular en el qual el jutjador havia pogut constatar "la preexistència...d'alguna mena d'associació" entre els titulars reals successius del negoci i així presumir que les mercaderies impagades havien d'"integrar la massa de l'esmentat negoci" i considerar que s'havia generat "una situació de solidaritat entre cedent i cessionari (abans co-titulars)".

Força és de constatar que la part recurrent no cita una decisió posterior, en particular del període post- constitucional, i il·lustrativa del principi que el negoci seria una universalitat de dret i no solament de fet.

Pel que fa les Sentències de dates 26-04-2007 i 23- 12-08, solament es pot repetir que dites resolucions són una aplicació particular de la jurisprudència sobre el prestanom, però no confirmen l'anàlisi de la part agent.

Al contrari, en el procediment que va donar lloc a la Sentència de 2008, la part apel·lant, per rebutjar tota obligació en els deutes anteriors del negoci, manifestava que el fons de comerç és una universalitat de fet i no de dret.

Ara bé, el Tribunal Superior no va negar aquesta asseveració sinó que va fonamentar la condemna sobre el fet que s'ha de distingir el cas real de la venda del fons de comerç a un tercer, del cas en el qual, sense que es produeixi cap venda real del fons, es col·loca un nou fiduciari enlloc del primitiu. I el Tribunal va jutjar aleshores que en aquest cas s'ha de presumir la subrogació.

Dit d'una altra manera, es pot entendre d'aquesta decisió que, en el cas d'una venda real d'un fons de comerç a un tercer, la subrogació no s'ha de presumir.

IV.- En tercer lloc afirma la part que aixeca l'incident que la Sentència trenca el principi d'igualtat perquè en casos de prestanoms el titular administratiu quedaria subrogat mentre que en el cas "d'un titular administratiu que també és el propietari real aquella subrogació no operaria".

No es pot considerar que s'ha trencat el principi d'igualtat perquè els casos són fonamentalment diferents. En el primer, es tracta justament d'un cas de prestanom és a dir una situació de fet en la qual el titular real i el titular registral han creat una aparença diferent de la realitat, raó per la qual, i a fi de protegir els tercers de bona fe, s'ha d'admetre una limitació al principi de la relativitat dels contractes.

En el cas d'autes, la situació real no és diferent de la situació contractual i cap element significatiu permet afirmar el contrari.

V.- Insisteix la societat Peña que no tenia coneixement del contracte entre la Sra. Soriano i el Sr. G. i que per conseqüent tot allò que el contracte pogués perjudicar-li ha de quedar sense efecte i si no s'accepta la solidaritat de la Sra. Soriano el contracte constitueix un frau dels seus drets i un trencament del principi de la relativitat dels contractes perquè el creditor perd tota possibilitat de perseguir el patrimoni del seu deutor ni del que hauria col·laborat en la defraudació.

Però, s'ha de considerar que la situació d'impagament de les factures no és la conseqüència de la venda del negoci sinó del comportament del venedor, el qual tot i comprometent-se a pagar les factures, va vendre el seu negoci indicant en l'acte assumir la plena i exclusiva responsabilitat dels deutes generats anteriorment i deslliurar la Sra. Soriano de tota responsabilitat, afirmant endemés no adeutar res, i finalment va percebre el preu de la venda sense pagar el seu deute a la societat Peña, SA.

Endemés, no és perquè no s'ha reconegut cap dret de la societat en front la Sra. Soriano que la societat ha perdut els seus drets en front del Sr. G. i, al contrari del que argumenta la societat Peña, la Sentència no té per conseqüència de fer desaparèixer el deute.

L'eventual situació d'insolvència del Sr. G. no és imputable a la Sra. Soriano.

VI.- Al·lega la part agent que no es podia considerar com a preponderant les al·legacions del Sr. G. en el seu escrit de contestació envers la seva confessió en judici, reina de les proves.

Però, si és cert que la confessió en judici té una rellevància significativa també s'ha de valorar amb relació amb les altres proves practicades, i és el que ha fet aquesta Sala, valorant les proves en el seu conjunt i constatant que:

Primer, en el contracte de 2010, el Sr. G. va indicar assumir la plena i exclusiva responsabilitat dels deutes generats anteriorment i deslliurar la Sra. Soriano de tota responsabilitat.

Segon, en el mateix acte, solament declara que no adeuta res pel consum d'electricitat, telèfon, calefacció i aigua ni impostos o taxes però no fa cap referència a les factures de la societat Peña, SA.

Tercer, en el seu escrit de contesta a la demanda (foli 39) va exposar clarament que el deute no és "en cap cas de la Sra. Soriano", "donat que la mateixa no té cap responsabilitat envers aquest deute".

Considerant aquests elements, el fet que el Sr. G., en la seva confessió, afirmés que va informar la Sra. Soriano de l'existència d'aquest deute, no permet considerar la seva declaració com a suficient, llavors fins i tot que no s'ha de perdre de vista que el Sr. G. té un interès directe a la condemna solidària de la Sra. Soriano i que les declaracions sobre fets favorables a l'interrogat s'han de valorar d'acord amb les regles de la sana critica.

VII.- L'últim motiu que fonamenta l'incident és que el contracte de 2010 s'ha aportat posteriorment al tràmit d'al·legacions i havia d'haver estat refusat i això li ha provocat indefensió perquè la discussió sobre la responsabilitat del deute no es va plantejar fins aquesta alçada.

Però el contracte s'ha produït legalment en fase de proves i s'ha valorat segons les normes vigents.

La discussió sobre la responsabilitat del deute es va plantejar des de la fase d'al·legacions puix en la seva contesta el Sr. G. va aplanar-se tot i indicant que la Sra. Soriano no adeuta res, i aquesta va oposar-se a la demanda valorant que no havia tingut cap participació en les relacions entre les altres parts.

En les seves conclusions, la societat Peña va explicar-se sobre el contracte la responsabilitat de la Sra. Soriano en el deute.

Per conseqüent no existeix cap indefensió que hagi pogut vulnerar el dret a la jurisdicció .

VIII.- En aquestes condicions, s'ha de desestimar l'incident de nul·litat d'actuacions plantejat per la societat Peña, i condemnar la mateixa a les costes processals de l'incident.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR l'incident de nul·litat d'actuacions formulat per la societat Peña, i condemnar aquesta darrera al pagament de les costes processals de l'incident.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.