Laboral-desistiment justificat.legitimació passiva-comissions-prova del seu import-càlcul de la indemnització de l'article 98 (TSJC 237/14)

Aute

Magistrats

Vincent Aniére Joan Manel Abril Campoy Pere Pastor Vilanova

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000237/2014 ORIGEN: 1001530/2012

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 9 d'abril del 2015.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Sra. Benítez va presentar demanda laboral contra el Sr. Azorin, la Sra. Durán i la societat S., demanant que es condemnés solidàriament als demandats a satisfer-li la suma total de 46.198,92.-euros en concepte de salaris impagats i d'indemnització per desistiment justificat, al pagament dels interessos legals corresponents, a declarar i cotitzar prop de la CASS, així com al pagament de totes les costes judicials inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

II.- La representació processal del Sr. Azorin i de la Sra. Durán, i de la Sra. Amador, llur filla, actuant com a administrador general de la societat S., va formular excepció de manca de legitimació passiva pel que fa als primers, i subsidiàriament es va oposar parcialment a la demanda i va fer valdre que el càlcul de la indemnització sol·licitada no s'ajusta a dret.

III.- En data 10-01-2013, es va declarar la fallida de la societat S., i per Aute de data 23-07-2013, es va decidir suspendre les actuacions pel que fa dita societat, tot i continuant el procediment contra els Srs. Azorin i Durán.

IV.- L'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, de data 24-03-2014, decidint "Que desestimant l'excepció de manca de legitimació passiva oposada per la representació processal dels Srs. Azorin i Durán a la demanda formulada per la Sra. Benítez i estimant íntegrament la demanda articulada per aquesta darrera contra els primers, ha de condemnar i condemna solidàriament els mateixos a pagar a l'actora les quantitats de 2.035,92.- EUR nets que haurà de ser augmentada dels interessos legals des de la data en què cada mensualitat de salari era exigible de conformitat amb les indicacions realitzades en el punt 7.1 de l'escrit de demanda i fins el dia del seu total pagament i de 44.163.- EUR nets més els interessos legals des de la data de la contesta a la demanda i fins el dia del seu total pagament. A regularitzar prop de la CASS les cotitzacions dels mesos d'abril, maig, juny, juliol i agost de 2012 i alhora els imports reflexats en la present Resolució tant en concepte d'havers laborals com en concepte d'indemnització per desistiment justificat amb el benentès que els conceptes establerts ho han estat en modalitat neta i a satisfer la totalitat de les costes processals ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.".

V.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Azorin i la Sra. Durán, demanant la pràctica de proves, i subsidiàriament la seva revocació, dictant-se una nova estimant l'excepció de manca de legitimació passiva i desestimant la demanda o subsidiàriament fixant l'import degut en 5.318.-euros.

La representació processal de la Sra. Benítez, tot i sol·licitant la pràctica de proves, demana la confirmació de la Sentència amb imposició de les costes judicials a la part apel·lant.

VI.- Per Aute d'aquesta Sala de data 09-10-2014, es va decidir no donar lloc a les pretensions adduïdes per la representació processal dels Srs. Azorin, i per la Sra. Benítez, i obrant en llurs escrits respectius de dates 06-06-2014 i 24- 07-2014.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- El primer greuge de la part recurrent és en relació amb l'excepció de manca de legitimació passiva. Argumenta en essència que: 1) la societat "S.," no és el mateix negoci que "S.", i té una existència real i independent; 2) la Sra. Benítez només treballava per la societat S. 3) no és veritat que el poder de direcció recaigués sobre les mateixes persones; 4) no s'ha acreditat un alt grau de comunicació del patrimoni; 5) no existeix una aparença externa d'unitat i la Sra. Benítez sabia perfectament que el seu cocontractant era la societat S., per qui treballava de manera exclusiva, qui la retribuïa i la declarava a la CASS i 6) no existeix cap grup d'empreses.

Ha quedat acreditat en les actuacions que la Sra. Benítez treballava com a dependenta, però no s'ha aportat cap contracte de treball.

En data 16-09-2012, la Sra. Benítez va remetre a la Sra. Amador, una carta de desistiment justificat adreçada als Srs. Azorin i Durán i a la societat S.

No es discuteix el caràcter justificat del desistiment sinó la legitimació passiva dels recurrents i els imports deguts.

En primer lloc, recordarem que la legitimació passiva és la qualitat en virtut de la qual una acció pot esser dirigida contra una determinada persona en funció de la relació material preexistent i de la que deriva el conflicte que precisament determina la dinàmica del procés.

En segon lloc, recordarem que pertoca al jutge anar més enllà de les aparences i buscar la realitat de la relació laboral per donar-li la seva veritable qualificació. En tercer lloc, i en virtut del principi de bona fe contractual contemplat en l'article 4 del codi de relacions laborals, l'empresari ha de donar al treballador perfecte coneixement de la persona jurídica amb qui contracta, i si existeix confusió al respecte, aquesta no ha de tindre conseqüències pel treballador.

Fetes aquetes premisses, apareix en el present cas que el Tribunal a quo ha considerat que quedava acreditat que els dos negocis eren en realitat gestionats com una única unitat productiva en què la Sra. Amador actuava com a gerent i en què la Sra. Benítez treballava indistintament.

Aquest anàlisi s'ha de confirmar per les raons que segueixen. No és discutit que existeixen dues botigues.

La primera es situa XXXX, té com a nom comercial "S." i en són titulars el Sr. Azorin i la seva esposa, la Sra. Durán.

La segona es situa al centre X. de l'avinguda CARLEMANY a ESCALDES- ENGORDANY, té com a nom comercial "S." i en és titular la societat S., quina té com a socis fundadors, el Sr. Azorin (president), la Sra. Durán (secretari) i la Sra. Amador (administrador general).

La qüestió factual central és de determinar si l'agent treballava de manera indistinta en les dues botigues o si només treballava en la del centre X. com ho afirma la part recurrent.

Ara bé, si és evident que els testimoniatges de la Sra. Vendrell i de la Sra. Manzano s'havien de valorar amb molta cautela, atès que també tenen un litigi laboral amb l'empresari, nogensmenys, no se'ls hi pot treure tota força probatòria ja que dits testimoniatges són confirmats d'una banda, pels testimoniatges d'altres empleades i també els d'empleades d'altres botigues veïnes, en relació de les quals no existeix cap element objectiu per criticar les seves manifestacions, i d'altra banda per elements materials.

En efecte, dels testimoniatges de les Sres. Vendrell i Manzano, companyes de feina de la demandant durant nombrosos anys, així com dels de la Sra. Narváez i de la Sra. Expósito, antigues companyes de feina, i les de les Sres. Canals, Gálvez i Mena, empleades de botigues veïnes de la botiga del centre X. o del carrer Maria PLA, ressurten uns elements comuns.

Així, totes coincideixen per explicar el funcionament de dites botigues en relació a l'exercici de les seves tasques laborals per la Sra. Benítez.

Se'n desprèn que les dues botigues funcionaven com un únic negoci familiar; que la Sra. Benítez treballava indistintament en les dues botigues; que la mercaderia arribava de la botiga del centre X. i es gestionava indistintament en les dues botigues; que les assalariades percebien unes comissions sobre la caixa de les dues botigues i que cada dia es portava la caixa de la botiga del carrer Maria Pla al despatx del centre X.; que la direcció de les dues botigues era exercitada pels recurrents i la seva filla, Sra. Amador, qui portava la gerència de les dues botigues, però que els pares intervenien;

Pel que fa als elements materials, a més de la proximitat existent entre les dues botigues esmentada abans, ressurt de l'extracte de punts de la CASS que des de l'any 1989, la Sra. Benítez treballava en els negocis de la família S.C., ja que des del mes d'agost del 1989 i fins al mes de desembre del 2006 el declarant era "X.", i partir de desembre del 2006, era "S.".

Insisteix la part recurrent que la Sra. Benítez només treballava per la societat, però aquesta afirmació no es pot considerar com acreditada.

És cert que és la societat que la Sra. Benítez hauria denunciat prop del servei d'inspecció de treball, ja que apareix clarament que va manifestar a l'inspector que treballava en les dues botigues "que té la societat".

Tots aquests elements, valorats en el seu conjunt segons el criteri de la sana crítica, contradiuen la versió dels recurrents segons la qual la Sra. Benítez només treballava per la societat des de l'any 2006, i al contrari acrediten que és una única relació laboral que es va desenvolupar des de l'inici entre la treballadora i els defenents, la treballadora prestant els seus serveis laborals al servei d'una mateixa unitat econòmica constituïda per les dues botigues gestionades pels defenents.

Per conseqüent, la legitimació dels Srs. Azorin i Durán queda plenament acreditada.

II.- El segon greuge del recurs recau en la qüestió de les comissions ja que considera que no queda establert que s'havia de pagar tals comissions i que: 1) el Tribunal no podia fonamentar la seva decisió sobre els documents establerts de manera unilateral per la demandant; 2) tampoc podia considerar el Tribunal que ells havien d'aportar els documents comptables del grup d'empreses quan no tenen cap relació amb la gestió de la societat.

Al respecte, s'ha de dir que és innegable el dret que té l'assalariada a percebre dites comissions, i en el seu escrit de contesta la representació de la societat S.S. va explicar que s'havia demanat a les empleades d'acceptar una disminució de les mateixes, manifestant que s'aportaria en fase de proves la documentació comptable acreditant els imports deguts en concepte de comissions en relació a la botiga del centre X., cosa que no es va fer, els recurrents aportant només un document relatiu als "totals de caixa".

Ara bé, les comissions són una part de la remuneració i pertany a l'empresari provar que va satisfer els drets del treballador. Com motivat en el I.- CONSDIDERANT, els recurrents ostenten la qualitat d'empresari en front de la Sra. Benítez. Per conseqüent, malgrat les seves afirmacions al respecte, s'ha de considerar que sí que tenia la possibilitat d'aportar els elements comptables en relació i és de manera encertada que el primer jutjador va invocar la doctrina del "favor probationi".

Pel que fa al càlcul, és cert que la demandant va fonamentar la seva reclamació (que ascendeix l'import de 159,32.-euros i correspon a les comissions meritades pels 3 últims mesos de la relació laboral) sobre uns fulls de càlcul establerts unilateralment (folis 112 a 114), però apareix que aquests càlculs no s'han fet de manera arbitrària, sinó en base en unes xifres diàries de les caixes que la treballadora ha pogut conèixer pel fet que, com ha quedat acreditat (I.- CONSIDERANT), les empleades portaven les caixes diàriament al despatx del centre X., essent precisat que dits xifres corresponen a les dels mesos anteriors i a les comissions que sempre havia percebut fins al seu desistiment, i fins i tot amb el document aportat pels recurrents (foli 153).

III.- El tercer greuge rau en la qüestió de la indemnització. Sosté que el càlcul no és conforme a l'article 98 del codi de relacions laborals perquè s'ha fet en base a tot el període que l'assalariada ha treballat per la societat i que no s'ha prés en consideració la limitació de 30 mensualitats. Afegeix que l'import de la indemnització no pot superar 5.245,50 euros.

L'article 98 del codi de relacions laborals relatiu a la indemnització per comiat injustificat (a la qual té dret l'assalariat en cas de desistiment justificat en virtut de l'article 97.3) estableix que comporta una indemnització a la persona treballadora no inferior a 45 dies de salari per any de servei a l'empresa fins a un màxim de 30 mensualitats.

El càlcul fet pels recurrents considera que la limitació de 30 mensualitats tindria per conseqüència que és sobre aquestes 30 mensualitats (2,5 anys) que s'hauria d'aplicar el càlcul de 45 dies, lo que donaria un màxim de 112,50 dies, al quals s'hauria el multiplicador del salari diari (47,50.-euros segons els defenents), raó per la qual considera que la indemnització seria de 112,5 x 47,50 = 5.343,75.-euros.

Però, aquest càlcul no correspon al càlcul previst per l'article 98.1.

En efecte, aquest article fixa una doble limitació. És a dir que, un cop determinat la antiguitat, s'ha de multiplicar els anys de serveis a l'empresa per 45, lo que dóna el primer màxim (en el nostre cas, 23,14 anys X 45 = 1041,30 dies).

Desprès, s'ha de verificar que dit resultat no supera 30 mensualitats, és a dir en tots els casos 900 dies , els quals s'han de multiplicar pel salari diari.

En cas que, com passa en el present afer, el primer resultat és superior al segon, el treballador no pot pretendre a una indemnització superior al segon.

En el cas d'autes, de cap manera la part agent va reclamar i obtenir una indemnització corresponent a 110,64 mensualitats, com ho pretén la part recurrent, ja que el salari diari (calculat segons l'article 82.3) essent de 49,07.- euros, la indemnització hauria sigut de 162.873,14.-euros (110,64 x 30 x 49,07), quan la indemnització sol·licitada i atorgada és de 44.163.-euros (30 x 30 x 40,97), últim càlcul del tot correcte.

Per tot l'exposat s'ha de confirmar la sentència d'instància.

IV.- En virtut del principi del venciment objectiu , la desestimació del recurs ha de portar a la confirmació de la condemna dels recurrents al pagament de les costes judicials de primera instància. El mateix principi determina la seva condemna a pagar les costes d'aquesta alçada.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs dels Srs. Azorin i Durán contra la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 24-03-2014 que confirmen íntegrament;

IMPOSAR als Srs. Azorin i Durán, les costes judicials d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.