ENTITATS FINANCERES. Incompetència de la jurisdicció administrativa. Venda de bons convertibles. (2000012/2021)
- Resolució
- Aute · 28/01/2022
- ROJ
- ATSJAD 22/2022
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2022:22A
- Recurs
- A096/21
- Ponent
- Albert Andrés Pereira
- Magistrats
- Albert Andrés Pereira, Elsa Puig Muñoz, Alexandra Cornelia Sola
- Descriptors
- BATLLES DECISIÓ JURISDICCIÓ ADMINISTRATIVA DEMANDA (JURISDICCIÓ ADMINISTRATIVA) RECURS D'APEL·LACIÓ
El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat el recurs d'apel·lació presentat per l'entitat Gaya contra la decisió del Tribunal de Batlles que havia declarat la incompetència de la jurisdicció administrativa per conèixer de la demanda formulada per l'agent. La demanda impugnava la venda dels bons contingents convertibles en accions de Espada per part de Andrade a Escolano, que havia estat autoritzada per l'Agència Estatal de Resolució d'Entitats Financeres (AREB). El tribunal ha considerat que la venda dels bons era un contracte mercantil entre entitats privades i no estava subjecta a la jurisdicció administrativa. A més, ha destacat que l'emissió dels bons havia estat una actuació administrativa de l'AREB, però la seva posterior alienació havia estat un negoci jurídico-privat que no comportava l'exercici de potestats públiques. Finalment, el tribunal ha decidit no efectuar un pronunciament especial sobre les costes causades.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Aute
Magistrats
Albert Andrés Pereira Elsa Puig Muñoz Alexandra Cornelia Sola
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Administrativa
Núm. de Protocol: 2000012/2021 Núm. de Rotlle: TSJA-0000096/2021
AUTE 1-2022
PARTS:
Apel·lant: Gaya
Representant: Sra. Amorós
Advocat: Sr. Vélez
Apel·lat: AGÈNCIA ESTATAL DE RESOLUCIÓ D'ENTITATS FINANCERES (AREB)
Representant: Sr. Giner
Advocada: Sra. Carranza
COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:
President: Sr. Albert Andrés Pereira
Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz
Sra. Alexandra Cornella Sola
Andorra la Vella, vint-i-vuit de gener de dos mil vint-i-dos.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000012/2021, havent estat observades les prescripcions legals. És ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- La representació de l'entitat Gaya va interposar demanda contra l'AGÈNCIA ESTATAL DE RESOLUCIÓ D'ENTITATS FINANCERES (AREB), en què impugnava la desestimació presumpta per silenci administratiu de la sol·licitud presentada el 19 de juny de 2020, mitjançant la qual la societat agent demanava que es declarés la nul·litat del procediment de venda dels bons contingents convertibles en accions de Espada a l'entitat Escolano.
2.- La representació de l'AGÈNCIA ESTATAL DE RESOLUCIÓ D'ENTITATS FINANCERES (AREB) va contestar la demanda oposant en primer lloc l'excepció d'incompetència de la jurisdicció administrativa; en segon lloc la manca de legitimació passiva de l'ENTITY_7; i en tercer la caducitat i/o prescripció de l'acció instada per l'agent.
La Batllia va donar trasllat a la demandant, a fi que pogués manifestar-se sobre les excepcions formulades per l'AGÈNCIA ESTATAL DE RESOLUCIÓ D'ENTITATS FINANCERES (AREB), tràmit que va evacuar en el sentit que resulta de les actuacions.
3.- L'aute de 17 d'agost de 2021 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles ha estimat la primera de les excepcions formulades per la demandada i ha declarat la manca de competència de la jurisdicció administrativa per conèixer de les pretensions formulades en la demanda.
4.- La representació processal de l'entitat agent ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentat aute de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:
Tota actuació de l'AGÈNCIA ESTATAL DE RESOLUCIÓ D'ENTITATS FINANCERES (AREB), per la seva naturalesa pública, ha de perseguir l'interès general i, en aquest cas, ha exercit potestats administratives, com resulta de la resolució de 21 d'abril de 2016, que va disposar l'emissió d'obligacions necessàriament convertibles en accions de Espada, a l'empara de l'article 52.e) de la Llei 8/2015, de 2 d'abril.
S'incompleix l'article 62 de la mateixa Llei, que preveu la impugnació davant de la jurisdicció administrativa dels acords de l'AFA i de l'AGÈNCIA ESTATAL DE RESOLUCIÓ D'ENTITATS FINANCERES (AREB) dictats en el marc dels processos de resolució d'entitats bancàries.
El procés de creació i venda dels bons convertibles no és un negoci jurídic privat, ja que una de les parts (l'ENTITY_7) té naturalesa pública i aquell es realitza en el sí del procés de resolució de l'entitat bancària.
Es vulnera el dret a la jurisdicció, ja que l'aute recorregut priva a la part d'obtenir una resposta fonamentada en dret a les seves pretensions.
5.- La representació de l'AGÈNCIA ESTATAL DE RESOLUCIÓ D'ENTITATS FINANCERES (AREB) s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi l'aute impugnat, en base a les següents al·legacions:
La lectura de l'escrit de demanda palesa que l'agent impugna únicament la venda dels bons convertibles i no la seva emissió.
Les pretensions de la demanda van adreçades en realitat a la Andrade (ENTITY_10) i no a l'AGÈNCIA ESTATAL DE RESOLUCIÓ D'ENTITATS FINANCERES (AREB), ja que la venda dels bons la va fer Andrade, mentre que l'AGÈNCIA ESTATAL DE RESOLUCIÓ D'ENTITATS FINANCERES (AREB) només actuà com a òrgan accionista i d'administració de l'anterior.
Les consideracions anteriors determinen que l'AGÈNCIA ESTATAL DE RESOLUCIÓ D'ENTITATS FINANCERES (AREB) no ostenti legitimació passiva en aquest procés.
La controvèrsia processal es refereix a un contracte de compravenda formalitzat entre Escolano i Andrade, de naturalesa mercantil, ja que les parts afectades són subjectes privats.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- Com s'ha exposat en els antecedents, s'impugna en aquesta alçada la decisió del Tribunal de Batlles que ha declarat la incompetència de la jurisdicció administrativa per conèixer de la demanda formulada per l'agent, en què sol·licita la declaració de nul·litat del procediment de venda dels bons convertibles en accions de Espada per part de Andrade a Escolano.
L'aute impugnat ha conclòs que la venda d'aquests bons té la naturalesa pròpia d'un contracte mercantil, i que s'inscriu en l'àmbit del poder d'actuació que l'ordenament jurídic privat reconeix als òrgans de govern o gestió de tota entitat mercantil. En conseqüència, la pretensió de l'agent s'ha de vehicular d'acord amb les normes i els procediments previstos per a la impugnació d'acords socials de les societats anònimes i de responsabilitat limitada, segons l'article 61.1 de la Llei 8/2015, de 2 d'abril, de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d'entitats bancàries.
Per la seva part, la part apel·lant sosté que el procés d'emissió i venda dels bons convertibles en accions és atribuïble a l'AGÈNCIA ESTATAL DE RESOLUCIÓ D'ENTITATS FINANCERES (AREB), que ha exercit les potestats administratives que preveu l'article 52.e) de la Llei 8/2015 i, per això, els seus actes són susceptibles de recurs davant d'aquesta jurisdicció, d'acord amb l'article 62 de la mateixa Llei.
Segon.- La competència de la jurisdicció administrativa ve determinada, en termes generals i entre altres circumstàncies, pels següents requisits: a) en primer lloc, l'actuació impugnada ha de procedir d'una Administració o d'un ens de naturalesa pública; b) en segon lloc, aquesta Administració ha d'actuar en l'exercici de potestats públiques, i no trobar-se subjecta en el cas concret al dret privat; i c) finalment, els actes impugnats s'han de recórrer dins dels terminis i en la forma previstos per la llei.
En realitat, la part demandada qüestiona la concurrència de tots i cadascun d'aquests requisits, ja que va plantejar les excepcions relatives a la incompetència de jurisdicció, a la manca de legitimació passiva i a la caducitat de l'acció, tot i que l'aute apel·lat només es refereix a la primera d'elles.
Tercer.- Per a una adequada resolució de la qüestió debatuda, cal tenir en compte que la part apel·lant només va impugnar el procés de venda dels bons convertibles en accions de Espada, com es desprèn clarament del petitum de la seva demanda, així com de la sol·licitud formulada prèviament davant de l'AGÈNCIA ESTATAL DE RESOLUCIÓ D'ENTITATS FINANCERES (AREB).
Tot i que el recurs d'apel·lació s'hi refereix repetidament, no es va impugnar l'emissió dels bons convertibles, que havia estat acordada anteriorment per resolució de l'AGÈNCIA ESTATAL DE RESOLUCIÓ D'ENTITATS FINANCERES (AREB) de 21 d'abril de 2016.
Resulta evident que l'emissió dels bons va ser manifestació d'una de les potestats administratives de l'AGÈNCIA ESTATAL DE RESOLUCIÓ D'ENTITATS FINANCERES (AREB), com es desprèn de l'article 52.e) de la Llei 8/2015, que faculta l'Agència, entre d'altres, per realitzar operacions d'emissió i amortització total o parcial d'obligacions, incloent-hi instruments convertibles. Ara bé, un cop realitzada l'emissió, els títols van ser subscrits per Andrade i es van integrar en el tràfic mercantil, fins que van ser venuts per Andrade a Escolano en data 3 d'abril de 2018, segons s'afirma en la pròpia demanda (foli 9).
La dada fonamental és que la venda va ser realitzada per Andrade i, en conseqüència, l'operació no es pot predicar de l'AGÈNCIA ESTATAL DE RESOLUCIÓ D'ENTITATS FINANCERES (AREB), per més que aquesta fos l'accionista única i administradora de Andrade. La compravenda va ser concertada per Andrade i Escolano, de manera que es tracta d'un contracte subscrit per entitats privades, que resulta aliè a l'àmbit de coneixement de la jurisdicció administrativa. No concorre, per això, el primer dels requisits abans esmentats, referit a que l'acte impugnat ha d'emanar d'una Administració o un ens de naturalesa pública.
Quart.- Tampoc es dona el segon requisit, que exigeix que s'hagin exercit potestats públiques. Ja s'ha dit que l'emissió dels bons convertibles s'inscriu en el procés de resolució, d'acord amb l'article 52.e) de la Llei 8/2015.
Tanmateix, un cop subscrits els títols per una entitat de naturalesa privada, la seva ulterior alienació constitueix un negoci jurídico-privat que no comporta l'aplicació de cap de les facultats administratives que enumera l'article 52 de la referida Llei 8/2015. La intervenció de l'AGÈNCIA ESTATAL DE RESOLUCIÓ D'ENTITATS FINANCERES (AREB) es produeix només en la seva condició d'administrador de Andrade i no pròpiament com a òrgan gestor del procés de resolució de l'entitat bancària intervinguda. De fet, la mateixa part agent ho admet en la seva demanda, quan afirma que "...el fons d'inversió Escolano (gestionat pel grup ENTITY_11) va adquirir de Andrade el 100% de l'emissió de bons contingents convertibles en accions, és a dir, els Cocos, amb el consentiment de l'AGÈNCIA ESTATAL DE RESOLUCIÓ D'ENTITATS FINANCERES (AREB) en tant que ens propietari, que gestiona i administra Andrade ..." (foli 7), i que s'han produït perjudicis "a la pròpia AGÈNCIA ESTATAL DE RESOLUCIÓ D'ENTITATS FINANCERES (AREB) com a soci únic de Andrade, en tant que subscriptora del total capital social de Andrade per import de 60.000 EUR" (foli 8).
En darrer terme, no resulta d'aplicació l'article 16 de la Llei 8/2015 que invoca la recurrent. Aquest precepte regula, com un dels instruments de resolució, la venda del negoci, és a dir, de les accions de l'entitat en resolució o dels títols representatius del capital o convertibles en aquests instruments, o dels actius i passius de la pròpia entitat en resolució. Tanmateix, en aquest cas no es planteja l'actuació impugnada respecte d'aquests instruments de l'entitat en resolució (ENTITY_10), sinó que es tracta de la venda de bons convertibles de l'entitat pont, és a dir, de Espada.
En conseqüència, procedeix confirmar la declaració d'incompetència de la jurisdicció administrativa per a conèixer d'aquest procés.
Tot i que la petició en via administrativa es va formular el 19 de juny de 2020, més de dos anys després de la venda dels bons convertibles que es discuteix, que va tenir lloc el 3 d'abril de 2018 segons la pròpia demanda, no procedeix examinar en aquesta instància la possible caducitat de l'acció per raons de congruència, ja que ni l'aute impugnat ni els escrits de recurs i d'oposició de les parts fan cap referència a aquesta qüestió.
Cinquè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.
DECISIÓ
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, acorda:
1r.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa l'entitat Gaya contra l'aute dictat per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles el 17 d'agost de 2021, que es confirma en els seus propis termes.
2n.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.
Aquest Aute és ferm i executiu.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.