Criteris d'actualització IPC en pensions d'aliments, requeriment extrajudicial previ per tal de recórrer al Saig (3000485/2020)

Aute

Magistrats

Jaume Tor Porta Alexandra Cornelia Sola Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000071/2021 ORIGEN: 3000485/2020 - 00

NIG: 5300555120209000065

PARTS:

Apel·lant: Sr. Querol

Advocat: Sr. Vives

Apel·lat: Sra. Sarabia

Advocat: Sr. Manzano

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sra. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Jaume Tor Porta

Sra. Alexandra Cornella Sola

OBJECTE: Criteris d'actualització IPC en pensions d'aliments, requeriment extrajudicial previ per tal de recórrer al ORG_0.

AUTE 192-2021

Andorra la Vella, el 20 de juliol del 2021

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia, ha adoptat la resolució següent.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- Per Acord d'execució del ORG_0 de data 17-7-2020, es requeria el Sr. Querol de pagament de la suma de 4.881,82.- EUR en concepte de pensions d'aliments degudes, actualització d'IPC, taxes i costes judicials.

2.- En data 7-8-2020, el Sr. Querol articulava impugnació contra l'Acord del ORG_0, sol·licitant es dictés resolució establint que la suma deguda pel seu principal ascendia exclusivament a la quantitat de 800.- EUR en concepte de pensions alimentàries endarrerides. Per la resta s'oposa a la reclamació articulada per la Sra. Sarabia, interessant tanmateix que les costes derivades de l'incident articulat li fossin imposades.

3.- La Sra. Sarabia s'ha oposat a l'incident articulat interessant la seva íntegre estimació amb imposició a la contrapart de les costes derivades de l'incident articulat.

4.- Practicats els mitjans de prova proposats i considerant pertinents i necessaris amb el resultat figurant en les actuacions i evacuats per les parts litigants els seus respectius escrits de conclusions, en data 17-12-2020 requeia Aute amb la següent part decisòria:

"Primer.- Modificar l'Acord d'execució dictat per la ORG_0 Sra. S, en data 17 de juliol del 2020 en l'expedient número EX-CV/20-006207-G, en els entit de fixar la suma de 800.- EUR en concepte de pensions d'aliments no satisfetes dels mesos de març a juny del 2020 (ambdós inclosos), la suma de 2.992,08.- EUR en concepte d'actualització de la pensió d'aliments del mes de gener del 2011 al mes de juny del 2020 (ambdós inclosos), deixant sense efecte la quantificació de 270,45.- EUR en concepte de taxes judicials i havent-se d'adequar les costes d'execució a la quantia efectivament objecte d'execució.

Segon.- Imposar al Sr. Querol, les costes processals causades per la tramitació del present incident a la Sra. Sarabia, incloent dins les mateixes les derivades de la intervenció d'advocat"

5- El Sr. Querol formula recurs d'apel·lació contra aquesta decisió i mitjançant escrit de conclusions articulat en data 1-4-2021 interessa la revocació de la resolució dictada i en el seu lloc se'n dicti altra per la Sala que desestimi la reclamació articulada en concepte d'actualització de pensions d'aliments endarrerides i en concepte de costes derivades de l'execució i aquelles ocasionades fruit de la tramitació de l'incident d'execució seguit.

6.- La Sra. Sarabia pel contrari s'oposa al recurs articulat interessant la íntegre confirmació de la resolució dictada amb imposició de les costes a la contrapart.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Els motius en que el Sr. Querol fonamenta el seu recurs són els següents:

En primer lloc refereix que l'actualització de la pensió d'aliments no resultava obligatòria: s'havia establert amb caràcter potestatiu en la Sentència de data 12-5-2010 i les parts havien acordat no practicar tal regularització durant 10 anys de tal manera que la mare en reclamar l'actualització de dit període, actuava de mala fe. Subsidiàriament defensava que l'actualització adoptada es trobava prescrita.

Discrepa també de la decisió d'imposar-li les costes de l'execució referint per això que mai la Sra. Sarabia havia requerit formalment el seu representat d'execució abans de recórrer als serveis del ORG_0.

En darrer lloc discrepa també de la decisió d'imposar-li les costes judicials derivades de l'incident seguit atès que el mateix havia resultant parcialment acollit.

Segon.- Pel que es refereix al recurs que s'articula al respecte de la decisió d'actualitzar la pensió d'aliments segons IPC, els motius que la part articula no podran prosperar.

En efecte, encara que la Sentència dictada en data 10-5-2010 prevegi que la "pensió podrà ésser revisada anualment en la proporció en què ho sigui l'índex de preus al consum publicat pel M.I. Govern d'Andorra", no es pot considerar que estableixi una obligació potestativa quant a la seva gènesi. En realitat la indexació de la pensió d'aliments a l'IPC pretén actualitzar l'import dels aliments fixats en un moment determinat adequant-lo a l'increment que el cost de la vida ha pogut experimentar a Andorra, sense haver per això de recórrer novament als òrgans jurisdiccionals.

En definitiva, l'actualització de la pensió integra el propi dret d'aliments i en ser aquest darrer un dret de naturalesa irrenunciable, indisponible i amb caràcter d'ordre públic (cfr. Aute de 30-11-2017 rotlle TSJC-267/2017), malament es pot admetre l'argument revocatori que amb caràcter principal s'introdueix.

Tercer.- Quant a la prescripció del dret a reclamar que també la part recurrent articula en aquesta alçada, també aquest motiu del recurs es troba abocat a fracassar.

D'una part es tracta d'un argument introduït per primer cop en aquesta alçada i quin eventual examen menystindria la regla "pendente appellatione, nihil innovetur". Amb la voluntat però de donar a la part recurrent una resposta complerta tampoc la reclamació articulada es trobaria prescrita. En efecte, tal i com vàrem poder mantenir en la resolució ja assenyalada amb anterioritat: "(···) el fonament objectiu de la prescripció és la conveniència de donar seguretat a les relacions jurídiques, raó per la qual s'ha d'entendre que s'ha d'admetre un termini de prescripció i que aquest és, en aquest cas, el de trenta anys que estableix l'Usatge "Omnes Causae", que recull el llibre VII, títol II, constitució 2a del volum 1er de les Constitucions i altres drets de Catalunya, en relació amb el capítol 44 del "Recognoverunt Proceres", que es troba a llibre I, títol XIII, capítol 44 del volum 2n de les dites Constitucions, ja que en aquest termini prescriuen totes les accions fins i tot les derivades d'un dret indisponible si es tracta d'una reclamació pecuniària. D'altra banda, aquesta mateixa solució s'ha d'aplicar en el supòsit de que el que es reclami siguin pensions ja establertes i vençudes, ja que, no existint un termini concret de prescripció, caldria aplicar el citat de trenta anys.

D'altra banda, el termini de tres anys s'aplica als contractes que no s'han redactat per escrit, als crèdits a favor de persones que exerceixen una activitat professional que hagi donat lloc a reclamar honoraris, o que exerceixin un ofici, als que tenen el seu origen en el contracte laboral, als mercantils, o els deutes que provenen de les entitats públiques i cap d'aquests supòsits és aplicable al pagament de pensions que no resulta d'una relació patrimonial".

Quart.- Quant a les costes derivades del procediment executori, i més concretament les derivades de la intervenció del ORG_0, el criteri de la Sala contingut entre altres en l'Aute de 31-10-2019 -TSJC-192/2019- passa per exigir que: "(···) abans de recorre a la figura del ORG_0 en relació a l'execució de la Sentència de separació resultava necessari que la mare requerís extrajudicialment el pare de pagament (cfr. mutatis mutandis Aute de 23-12-2010 TSJC-203/10). La manca d'interpel·lació prèvia, impedeix en aquesta alçada que pugui posar-se a càrrec del Sr. H el pagament del cost associat als serveis d'aquest professional"

(Aute de 31-10-2019, TSJC-192/2019).

Aquesta doctrina resulta d'aplicació al concret supòsit en que ens situem: la manca de regularització de les pensions d'aliments que en definitiva constitueix el nucli de la reclamació que s'introduïa per la Sra. Sarabia s'ha tolerat durant un període de temps superior a 10 anys i davant d'aquesta situació, la Sra. Sarabia no podia recórrer automàticament al ORG_0, sinó que havia d'exigir prèviament el seu pagament al deutor.

Cinquè.- Pel que es refereix a les costes derivades de l'incident d'execució articulat pel Sr. Querol, aquest ha resultat parcialment estimat. En aquesta situació resultaria contrari a dret imposar a la part quines pretensions han estat acollides, encara que només sigui de manera parcial, les costes del procediment.

Sisè.- Per tot l'exposat, escaurà estimar parcialment el recurs d'apel·lació articulat contra l'Aute de data 17-12-2020 que revoquem en el sentit d'excloure de la seva part dispositiva les costes d'execució que contempla (punt primer) i les costes processals causades per la tramitació de l'incident (punt segon), confirmant-se els seus restants pronunciaments.

Setè.- En haver-se acollit parcialment el recurs d'apel·lació articulat, no ha de fer-se pronunciament en relació a les costes ocasionades en aquesta alçada.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Primer.- ESTIMAR parcialment el recurs d'apel·lació articulat pel Sr. Querol contra l'Aute de data 17-12-2020 que revoquem excloent de la seva part dispositiva les costes d'execució que contempla (punt primer) i les costes processals causades per la tramitació de l'incident (punt segon), confirmant-se els seus restants pronunciaments.

Segon.- I sense fer pronunciament de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta aute és ferm i executiu.

Així, per aquest nostre Aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.