Diligències preliminars, no es poden sol·licitar amb la finalitat de conèixer els béns que integren una herència per la persona que ha estat desheretada sense abans impugnar aquesta decisió. Improcedència d'acumular l'acció d'impugnació del desheretament amb la reclamació de llegítima del causant (6000031/2022)

Aute

Magistrats

Jaume Tor Porta Carles Cruz Moratones

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000121/2023 ORIGEN: 6000031/2022 - 0

NIG: 5300542120220000213

PARTS:

Apel·lant: Sra. Suárez

Representant: Sra. Gutierrez

Advocat: Sr. Manzano

Apel·lat: Srs. Capellà i Vélez

Representant: Sr. Pera

Advocat: Sra. Rius

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Palau

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

OBJECTE: Diligències preliminars, no es poden sol·licitar amb la finalitat de conèixer els béns que integren una herència per la persona que ha estat desheretada sense abans impugnar aquesta decisió. Improcedència d'acumular l'acció d'impugnació del desheretament amb la reclamació de llegítima del causant.

AUTE 000007/2024

Andorra la Vella, el 18 de gener del 2024. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- Per testament atorgat el 19-10-2020, pel Sr. Agullo, instituïa hereva universal a la seva esposa, Sra. Suárez, efectuava un llegat al seu fill Vélez, imputant-lo a la llegítima i, tanmateix, desheretava expressament a la seva filla Capellà, per les raons que allí s'indiquen.

El Sr. Agullo moria l'1-12-2020 i el 14 de gener del 2021, es procedia davant de notari a l'obertura del seu testament.

El 8-2-2022, la representació processal de la Sra. Capellà formulava demanda de diligències preliminars i d'anticipació de prova contra la Sra. Suárez, "amb l'objectiu de poder instar posteriorment una demanda d'impugnació de desheretament i de reclamació de llegítima", demanant tot un seguit d'informació encaminada a conèixer si la Sra. Suárez havia acceptat l'herència del causant i alhora a determinar-ne la composició.

2.- Per Aute de 17-5-2022, s'admetien la majoria de les diligències preliminars articulades.

3.- Per escrit de 7-7-2022, la representació processal de la Sra. Suárez, formulava oposició a les diligències preliminars adoptades en mèrits de l'anterior resolució.

4.- Seguit el procediment corresponent, el 13-4-2022, requeia Aute amb la següent part decisòria:

"Primer.- Desestimar l'oposició a les diligències preliminars formulada per escrit presentat el 7 de juliol del 2022 per part de la representació processal de la Sra. Suárez.

Segon.- Fer imposició a la Sra. Suárez del pagament de les costes processals ocasionades de resultes de dita oposició, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador a acreditar en període d'execució de la present resolució judicial".

5.- La representació processal de la Sra. Suárez ha formulat recurs d'apel·lació contra aquesta decisió, sol·licitant es dicti resolució que revocant-la íntegrament acordi la inadmissió de les Diligències preliminars interessades, amb expressa imposició de les costes ocasionades en ambdues instàncies a la part demandant.

Amb aquesta finalitat sosté que la sol·licitant havia estat desheretada pel seu pare i que, per tant, fins que no prosperés una eventual acció en impugnació d'aquest desheretament, no tenia possibilitat d'exercitar l'acció en petició de llegítima.

Respecte de l'eventualitat d'una acumulació accessòria d'accions, considera que si bé en l'Aute de 30-1-2014 (rotlle TSJC-251/13) s'examinava un supòsit en què ambdues accions es van acumular, això derivava del fet que no havia existit discussió respecte a la idoneïtat processal d'acumular-les. En canvi, porta a col·lació la Sentència de 26-4- 2007 (rotlle TSJC-197/06) que resultaria contrària al criteri de l'acumulació d'accions, destacant en tot cas, la intromissió a la privacitat d'una de les parts que les diligències preliminars sol·licitades suposava, referint que aquest mateix criteri hauria estat reprès per la Doctrina (Dret civil processal del Principat d'Andorra, pàg. 125).

Afegia subsidiàriament que el caràcter accessori de la pretensió de reclamació de llegítima que s'articulava, també s'havia de traslladar a la sol·licitud de diligències preliminars, de tal manera que fins que no es pogués reconèixer la condició de legitimària de la sol·licitant (el que passava prèviament per declarar el caràcter injust del desheretament), no se li podia reconèixer el dret a obtenir la informació que sol·licitava.

Considerava, d'altra part, que tampoc concorrien els requisits que havíem pogut fixar per tal de sol·licitar la pràctica de Diligències preliminars, insistint en la intromissió en la seva vida privada que podia suposar la seva admissió.

6.- La representació processal de la Sra. Capellà s'ha oposat al recurs articulat, defensant que la resolució recorreguda s'ajustava a dret; que des d'una perspectiva formal la part recurrent no complia estrictament els requisits d'admissibilitat contemplats en l'art. 332 del CPC; que introduïa diferents arguments que mai havia portat a col·lació davant de la Batllia, defensant que la prèvia obtenció de la documentació que sol·licitava resultava necessària per a poder articular la seva acció i que en tot cas, la jurisprudència que de contrari s'invocava no resultava d'aplicació al present supòsit.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'objecte del present recurs d'apel·lació rau a determinar si la sol·licitud de diligències preliminars articulada per la Sra. Capellà es troba justificada. La representació processal de la Sra. Suárez entenia que no es trobava legitimada per a articular una acció en reclamació de llegítima, atès que per raó del seu desheretament no ostentava cap mena de dret en l'herència del seu pare.

La Resolució d'instància s'inclina per una resposta afirmativa, considerant fonamentalment que l'exercici acumulat d'una acció en impugnació de desheretament i d'una acció en reclamació de legítima constituïa una acumulació accessòria d'accions admesa pel nostre ordenament, i en tal supòsit desestima l'oposició a la diligència preliminar instada per la Sra. Suárez.

I és contra aquest raonament que s'alça, la representació processal de la Sra. Suárez.

Segon.- Respecte de les Diligències preliminars, hem dit reiteradament (rotlles TSJC-114/2022, 118/2022, 126/2023 i més recentment 182/2023) que es fonamenten en dos pilars: la instrumentalitat i la necessitat, sense que puguin erigir-se en un mecanisme per obtenir prova preconstituïda perquè afectaria els drets de l'altra part que no hauria pogut fer ús del dret a contradicció. Per això indicàvem en la darrera de les resolucions indicades que "la nota de la instrumentalitat pel plet futur ha de venir contrastada en que són dades les que es demanen que resulten imprescindibles per poder saber com s'ha de configurar la relació processal, cosa que tampoc sembla que sigui el cas. I, en segon lloc, en quant a la necessitat tampoc apareix tal característica, doncs es pot formular la demanda amb les dades que es coneguin i amb reserva d'aquelles altres que en el sí del procés la pràctica de la prova pugui proporcionar. En altres paraules, les dades que es demanen no justifiquen una mesura inaudita parte com la de l'aportació de proves sense les quals la part no pugui exercir una acció davant els Tribunals".

En el present supòsit l'adequació o connexitat entre les diligències que es sol·liciten i el procediment que es desitja articular, requereix valorar la viabilitat d'exercitar de manera conjunta una acció en impugnació del desheretament i la reclamació de llegítima. En efecte, al marge de la primera diligència que es reclamava que resulta necessària per a poder articular la reclamació en impugnació per tal d'adreçar l'acció contra l'hereva del seu difunt pare, la resta de diligències demanades, persegueixen recavar informació sobre la composició del cabdal de l'herència del causant, trobant-se exclusivament relacionades, amb l'acció en reclamació de legítima.

De la regulació de la figura del desheretament que realitza la Llei 46/2014 de la Successió per causa de mort (art. 278 i ss), s'infereix que per regla general el desheretament produeix efectes mentre no se'n declari el seu caràcter injust a través d'una acció en impugnació (art. 281) mitjançant Sentència ferma. En aquesta eventualitat, el desheretament realitzat pel difunt Sr. Agullo respecte de la seva filla, la priva, almenys en aquests moments, de qualsevol dret en l'herència del seu pare, el què inclou també la legítima, quin dret no naixerà fins que es declari que ha estat desheretada injustament (art. 282.2).

En aquesta situació, no es pot entendre que la Sra. Capellà es trobi legitimada per a obtenir informació respecte d'una herència sobre la qual no té a hores d'ara cap dret. Tampoc podem compartir el plantejament de la Batlle quan considera que ens trobàvem enfront d'una acumulació de dues pretensions accessòries. En realitat ens trobem davant de dues accions successives, la segona de les quals només resulta viable en cas de prosperar la primera.

Tercer.- No ens podem estar finalment de fer unes breus consideracions respecte de la referència que l'òrgan d'instància efectua a la nostra Sentència de 30-1-2014 (rotlle TSJC-251/13).

Si bé és cert que en aquest procediment no tan sols s'admetia el dret a legítima del demandant -invalidant per això la clàusula de desheretament continguda en un testament- sinó que també es quantificava l'import de la legítima que corresponia, aquesta acumulació d'accions només esdevenia viable atès que els mateixos demandats, en la seva contesta a la demanda (antecedent de fet primer, 2on paràgraf), peticionaven entre altres extrems, la declaració d'ineficàcia de la clàusula de desheretament, admetent el dret de l'actor a percebre la legítima.

Aquí però, en cap moment la representació processal de l'hereva del Sr. Agullo admet la condició de legitimària de la sol·licitant, i en aquesta eventualitat, la conclusió a assolir no pot ser la mateixa.

Quart.- Per tot el que s'ha exposat, escaurà estimar substancialment el recurs d'apel·lació articulat revocant-se majoritàriament l'Aute de 13-4- 2023, estimant-se en el seu lloc majoritàriament l'oposició a les diligències preliminars formulada per la representació processal de la Sra. Suárez, modificant en conseqüència l'aute de 17-5-2022 en el sentit de requerir exclusivament aquesta darrera per tal que confirmi haver acceptat l'herència de qui fou Sr. Agullo, tot desestimant la pràctica de les restants diligències preliminars que es peticionaven.

Cinquè.- El triomf majoritari de l'oposició a les diligències preliminars i del recurs d'apel·lació articulat comporta que no hagi de fer-se pronunciament respecte de les costes ocasionades en cap d'ambdues instàncies (art. 68.2 i 354.2 del CPC).

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

PRIMER.- ESTIMAR substancialment el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal de la Sra. Suárez contra l'Aute de 13-4-2023 que revoquem, estimant-se en el seu lloc majoritàriament l'oposició a les diligències preliminars formulada per la representació processal de la recurrent, modificant l'Aute de 17-5-2022 en el sentit de requerir exclusivament aquesta darrera per tal que confirmi haver acceptat l'herència de qui fou Sr. Agullo, tot desestimant la pràctica de les restants diligències preliminars que es peticionaven.

SEGON.- No escau fer pronunciament respecte de les costes ocasionades en cap d'ambdues instàncies.

Aquest aute és ferm i executiu.

Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.