Suspensió del procediment per causa de fallida

Aute

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Jaume Tor Porta

PARTS:

Apel·lant: ORG_0

Representant: Sra. Gálvez

Advocat: Sra. Sancho

Apel·lat: ORG_1

Representant: Sra. Sanz

Advocat: Sra. Salcedo

Apel·lat: Sr. Esteban

Administrador judicial de la cessació de pagaments i fallida de la societat ORG_2

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent ANIÈRE

Magistrats: Sr. Carles CRUZ MORATONES

Sr. Jaume TOR PORTA

OBJECTE: Suspensió del procediment per causa de fallida

AUTE 000013/2025

Andorra la Vella, 11 de febrer del 2025

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent ANIÈRE, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- Segons contracte de data 01-10-2018, la societat ORG_0 va confiar a la societat ORG_2, la construcció d'un xalet a F parròquia de ESCALDES-ENGORDANY.

Per Aute de data 16 de març de 2022, va ésser decretada la cessació de pagaments i fallida de la societat ORG_2.

La societat ORG_1 va intervenir en les obres de construcció.

2.- Per escrit de data del registre 28-07-2023, la societat ORG_1 va presentar una demanda en reclamació de quantitat en contra de la societat ORG_0, demanant la seva condemna a pagar-li l'import total de 23.880,97.-euros en concepte de factures de treballs de construcció d'un xalet.

3.- Per escrit de data 03-10-2023, la representació de la societat ORG_0, va contestar la demanda sol·licitant la seva total desestimació tot i formulant una demanda reconvencional en contra de la societat ORG_1 i també de la societat ORG_2, demanant llur condemna solidària a pagar-li la suma total de 33.205,21.-euros en concepte de danys i perjudicis.

4.- Per providència de data 25-10-2023, la Sra. Batlle va concedir a les parts un termini de cinc dies per tal de pronunciar-se sobre la suspensió del procediment pel que fa únicament a la societat ORG_2.

Per escrit del 14-11-2023, la representació processal de la societat ORG_1 es va oposar a la suspensió del procediment i va sol·licitar que es doni trasllat de la demanda reconvencional a l'Administració de judicial de la fallida, emplaçant-la a contestar-la.

Per escrit de data 15-11-2023, la representació processal de ORG_0, es va oposar a la suspensió del procés, sol·licitant la seva continuació amb totes les parts litigants, i demanant a l'administrador judicial del procediment concursal que nomeni un advocat per tal que asseguri la defensa de la citada societat.

5.- Per Providència de data 04-07-2024 es va atorgar un termini de tretze dies hàbils a la societat ORG_2 a fi que formulés les al·legacions que estimés pertinents únicament en relació a l'eventual suspensió dels presents autes pel que fa únicament a ella tenint en compte la seva declaració de cessació de pagaments i fallida.

Per escrit de data 13-08-2024, el Sr. Esteban, actuant com administrador judicial de la societat ORG_2, va sol·licitar la suspensió de la tramitació dels presents autes "només pel que fa a la societat ORG_2, per tal que es pugui garantir i assegurar la igualtat de tots els creditors, tal com s'esmenta en el Decret."

6.- En data 11-09-2024, la Sra. Batlle va dictar Aute amb la següent part decisòria :

"Primer.- Decretar la suspensió de les presents actuacions pel que fa únicament a la societat mercantil ORG_2, demandada reconvencionalment, prosseguint-se amb la tramitació dels presents autes pel que fa a la resta de parts personades.

Segon.- Donar trasllat dels escrits presentats en dates 14 i 15 de novembre de 2023 i 13 d'agost de 2024, respectivament entre les parts personades als presents autes.

Tercer.- Notificar la present resolució a les parts interessades."

7.- En contra d'aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la societat ORG_0, demanant la seva revocació i que s'ordeni la continuació del procés.

Fonamenta el seu recurs en una infracció de la Llei en primera instància en relació als articles 14 i 32 del Decret de data 4 d'octubre del 1969 sobre el procediment per a la cessació de pagaments i fallida.

Argumenta, en primer lloc, que malgrat que la interpretació combinada dels articles 14 i 32 del Decret del 1969 que fa la resolució d'instància ha estat en diverses ocasions acollida per aquesta Sala, no la pot compartir, tota vegada que considera que la suspensió del present plet pel que fa a ORG_2, aniria contra l'esperit i la finalitat de la norma reguladora del procediment concursal i no s'ajusta a la literalitat dels esmentats articles 14 i 32, doncs un cosa és la declaració del deute i una altra la seva execució i el pagament. Insisteix al respecte que no s'està exercitant cap acció contra un bé moble concret o contra un bé immoble concret de la co-demandada reconvencional, sinó que s'està reclamant una quantitat (els danys i perjudicis ocasionats en l'obra), de tal manera que l'article 32 no determina la suspensió del present judici.

En segon lloc, afegeix que no procedeix la suspensió del procediment, tenint en compte que hi ha una controvèrsia que s'ha de resoldre judicialment i que pot tenir incidència en la cessió de pagaments i fallida de ORG_2, és a dir saber si dita societat tindria dret a cobrar algunes de les quantitats retingudes en concepte de garantia de l'obra o bé pel contrari podria tenir alguna responsabilitat pels desperfectes, danys i perjudicis de l'obra o bé si tindria alguna acció de repetició front a ORG_1. en la mesura que ambdues societats constructores son solidàriament responsables, i que l'administrador judicial de la cessació de pagaments i fallida de la societat ORG_2 no pot decidir per si sol sobre aquetes qüestions.

En tercer lloc, sosté que, essent dues les parts demandades reconvencionalment, la suspensió del mateix només pel que fa a la societat concursada comportaria la vulneració del fonamental dret de defensa de ORG_2, així com la infracció dels seus drets i garanties processals doncs es veuria impossibilitada de defensar-se.

En darrer lloc, fins i tot en cas de desestimació íntegra del seu recurs sol·licita que no se li imposin les costes processals causades, per considerar que concorren dubtes fàctics o jurídics constituint una iusta causa litigandi.

8.- La representació processal de la societat ORG_1, tot i indicant que comparteix l'argumentació de la part recurrent, demana la desestimació del recurs i la imposició de les costes al seu promotor.

9.- L'administrador judicial de la societat ORG_2 demana la desestimació del recurs i la confirmació de l'Aute.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Els articles del Decret del 04-10-1969 sobre la cessació de pagament i fallida, la interpretació dels quals es discuteix, disposen :

- "pel sol fet d'haver-se decretat qualsevol dels dos procediments d'arranjament judicial o de fallida, i una vegada nomenat l'administrador, els creditors no podran exigir l'efectivitat de llurs crèdits individuals quins crèdits formaran una massa representada per l'administrador" (article 14)

- "la resolució constatant la cessació de pagaments suspèn totes les accions individuals, sobre els béns mobles com els immobles, per part dels creditors, exceptuant aquells que gaudeixin d'un privilegi especial, d'una fiança o d'una hipoteca sobre els mateixos béns" (article 32).

A traves del present recurs, la part apel·lant pretén obtenir un canvi de criteri en relació a una jurisprudència de la Sala que és molt consolidada doncs fa quasi vint anys que els articles 14 i 32 del Decret del 1969 han estat interpretats i aplicats en el sentit d'erigir en un principi absolut i que s'imposa al jutge, la suspensió de les accions individuals de qualsevol naturalesa, per tal de garantir la igualtat de tots els creditors ordinaris.

Segons la nostra jurisprudència, aquest principi té un abast molt general, i per tant s'aplica també als procediments merament declaratius (ATSJ del 25-02-2013 rotlle 175/12 i del 29-10-2013 rotlle 93/13), i impedeix l'existència de dos procediments paral·lels (ATSJ del 09-10-2012 rotlle 179/12).

La suspensió s'imposa també per les accions reconvencionals (ATSJ del 24-07-2018 rotlle 103/2018) i les accions laborals (ATSJ del 20-12-2021 rotlle 292/21 i del 25-02-2013 rotlle 249/12).

La suspensió s'imposa fins i tot en cas de crida en garantia del concursat ( ATSJ del 12-05-2022 rotlle 371-2021, a la molt extensa motivació del qual ens remetem, en particular la seva remissió a l'Aute del 09-10-2012 rotlle 179/12, a l'Aute del 27-03-2008 rotlle 281/07 i a l'Aute del 26-02-2021 rotlle 197/2020).

La suspensió es pot decretar en qualsevol moment del procediment (ATSJ del 03-09-2015 rotlle 134/2015).

Els arguments de la part apel·lant per portar a canviar de criteri i de fet, a traves la jurisprudència de la Sala que acabem de citar ja havien rebut una resposta motivada.

És així que en el ja citat Aute de data 25-02-2013, es motivava :

"S'ha d'afegir a les anteriors consideracions que la solució de la suspensió, no solament de les execucions individuals, sinó també dels processos declaratius envers el concursat, prevista també en altres ordenaments jurídics (no, per exemple a la Llei concursal espanyola -art. 55 LC-, en la qual se suspenen les execucions, però no els processos declaratius, encara que aquests poden ésser acumulats al jutge del concurs) s'adequa al caràcter universal del procés concursal i al principi d'unitat i de la par conditio creditorum, segons el qual el procés concursal afecta a la totalitat del patrimoni del concursat, i tots els creditors han d'exercitar el seus drets en el procés del concurs i en igualtat de tracte.

Consegüentment, aquesta Sala ha entès que procedeix la suspensió de totes les accions individuals, ja estiguin a la fase declarativa o executiva, atès que el reconeixement del dret de crèdit ha de tenir lloc en el procés concursal.

(...)

No es pot entendre que en el present supòsit hagi existit una vulneració del dret a la jurisdicció, ja sigui en la seva vessant d'obtenir una decisió fonamentada en dret o bé perquè, com assenyala la promotora de l'incident, se la situa en indefensió per no poder obtenir el reconeixement del seu dret de crèdit. En efecte, l'Aute d'aquesta Sala de data 17-12-2012 explica i motiva les raons per les quals s'ha procedit a la suspensió de les accions adreçades envers la mercantil P*, a la vegada que no es pot considerar que es situï en indefensió a la part que promou l'incident de nul·litat, per quant l'administrador judicial posa de relleu que el reconeixement del dret de crèdit s'ha obtingut en el procés concursal en data 8-02-2011 i aquest reconeixement s'adequa amb els principis d'unitat, universalitat i de respecte a la par conditio creditorum que informen el procés concursal en l'ordenament jurídic andorrà.".

En el mateix sentit, en el també ja citat Aute de data 29-102013, es motivava:

"(...) Respecte a l'argument que la suspensió de les accions individuals només operaria a la fase executiva i no a la declarativa, si bé aquesta és la solució que impera en determinats ordenaments jurídics del nostre entorn, no és la que ha estat acollida per la jurisprudència d'aquesta Sala. En efecte, l'Aute d'aquesta Sala, Rotlle TSJC-175/12, de data 25-02-2013 determina que (...) Consegüentment, aquesta Sala ha entès que procedeix la suspensió de totes les accions individuals, ja estiguin a la fase declarativa o executiva, atès que el reconeixement del dret de crèdit ha de tenir lloc en el procés concursal.

III.- Pel que es refereix al segon motiu o greuge que articula contra la resolució d'instància, atès el caire universal, el principi d'unitat i la par conditio creditorum, els crèdits contra el fallit s'han de reconèixer en el procediment concursal, de manera que tots els creditors, amb igualtat de tracte, puguin exercir els seus drets en el procés universal de concurs. Per tant, correspon a la part creditora obtenir en aquell procés el reconeixement del seu crèdit i al respecte entaular, dins del marc de l'esmentat procés concursal, totes les accions que consideri adients. Per altra part, tampoc es pot estimar el greuge que refereix en relació a la infracció de l'economia processal, tota vegada que com s'ha posat de relleu és en el procediment concursal en el qual ha d'exercir el seu dret de crèdit i d'acord amb la normativa que disciplina el mateix. Per això l'article 32 del decret de data 4-10-1969 estableix la suspensió respecte de les accions individuals, per tant que es doni compliment al caire universal i d'unitat del procés de concurs, en el qual, i no en el declaratiu, procedirà el reconeixement i efectivitat del dret subjectiu del creditor.".

Així les coses, es considerava que el fet que la societat en fallida té uns interessos, uns drets o unes responsabilitats en comú amb la societat que segueix sola en el marc del procediment declaratiu, no podia impedir seguir el referit procediment amb totes les garanties per les parts.

Segon.- Aquesta era la interpretació que aquesta Sala va establir i consolidar durant anys.

No obstant, la Sala ha de tenir en compte que molt recentment (Sentència del 20-01-2025 en la causa 2024-59-RE) el Tribunal Constitucional s'ha pronunciat al respecte en el marc d'un recurs d'empara on la part recurrent va demanar a l'alt Tribunal examinar si la referida interpretació no es podia considerar com "una interpretació severa d'una norma preconstitucional".

I la resposta del Tribunal Constitucional, després de recordar el principi pro actione i l'exigència de proporcionalitat entre les finalitats legítimes perseguides i els interessos sacrificats, és la següent :

"És cert que la decisió de suspensió, en grau d'apel·lació, de la tramitació del recurs contra la sentència condemnatòria de la Batllia no suposa la fi del procés. Això no obstant, el fet que el litigi laboral quedi suspès, en realitat sine die, equival a una barrera en l'accés a la jurisdicció d'apel·lació i més si tenim present que el litigi laboral -la tramitació del qual ha de ser breu compte tingut de la matèria- va començar ja fa nou anys i encara no està finalitzat.

3.5. La decisió judicial de suspensió de la tramitació de l'apel·lació "fins al tancament del procediment de cessació de pagaments i fallida" es fonamenta principalment en la necessitat de garantir i d'assegurar " la igualtat de tots els creditors ordinaris" . Aquest motiu apareix massa rigorós, doncs no obeeix, aparentment, a cap objectiu legítim i en definitiva priva el dret de l'AREB a obtenir una decisió declarativa. En cap cas ens trobem en una situació en què una execució singular pugui perjudicar a la massa de creditors. Recordem que l'AREB mai ha sol·licitat l'execució d'un títol executiu, sinó que pretén quelcom totalment diferent, és a dir, que es declari que el treballador Galan no ostenta cap dret de crèdit contra societat G, SAU fallida.

3.6. Com a conseqüència de l'argumentació anterior, és procedent estimar el recurs d'empara interposat per l'AREB per haver-se vulnerat el seu dret a la jurisdicció, sent innecessari examinar la resta de greuges esgrimits per aquesta part basats en l'article 10 de Ia Constitució.".

Doncs això, tot i que el present plet no concerneix un plet amb les mateixes característiques que en el cas estudiat pel Tribunal constitucional (cas laboral que es va allargar), les consideracions que han portat dit Tribunal a reconèixer que s'havia vulnerat el dret a la jurisdicció es poden traslladar al nostre cas, és a dir, el fet que la suspensió sine die constitueix un obstacle desproporcionat en l'accés a la jurisdicció, el caràcter massa rigorós del criteri de la igualtat entre creditors ordinaris, i el fet que no es reclama una execució singular d'un títol executiu sinó només el reconeixement d4un dret de crèdit.

Aquestes consideracions venen a confortar els arguments de la part apel·lant.

Per consegüent, hem d'estimar el recurs i revocar la resolució d'instància.

Tercer.- L'estimació del recurs comporta no efectuar cap imposició de costes, de conformitat amb l'article 354 CPC.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

PRIMER.- Estimar el recurs de la representació processal de la societat ORG_0 en contra de l'Aute de data 11-09-2024, que revoquem, ordenant la continuació del procés amb totes les parts litigants.

SEGON.- No efectuar cap imposició de les costes de segona instància.

Aquest aute és ferm i executiu.

Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.