Suspensió procediment per fallida

Aute

Magistrats

Jaume Tor Porta Vincent Aniére Carles Cruz Moratones

PARTS:

Apel·lant: AGÈNCIA ESTATAL DE RESOLUCIÓ D'ENTITATS BANCÀRIES en tant que administradora judicial de la cessació de pagaments i fallida de la ocietat B

Representant: Sr. Pino

Advocat: Sra. PCC

Apel·lat: Srs. Álvarez, i Roda

Representant: Sr. Castillo

Advocat: Sra. GMM

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

OBJECTE: Suspensió procediment per fallida.

AUTE 000045/2025

Andorra la Vella, 11 de març del 2025.

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- Per aute de 22-7-2024 es decidia:

"Primer.- Decretar la suspensió de les presents actuacions fins que es

clogui el procediment concursal de la ocietat B, SAU.

Segon.- Notificar la present resolució a les parts interessades".

2.- La representació processal de l'AREB ha formulat recurs d'apel·lació contra aquesta decisió demanant la seva revocació i que en el seu lloc s'acordés la continuació del procediment, el tot sense fer pronunciament respecte de les costes processals.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En el recent aute d'11 de febrer del 2025, rotlle TSJC-277/2024 poguérem recordar la doctrina tradicional clàssica de la Sala, respecte la qüestió relativa a la suspensió dels procediments singulars quan concorrien amb un procediment d'execució universal de fallida, i la modificació que ha comportat la sentència del Tribunal Constitucional de 20-01-2025, causa 2024-59-RE.

Concretament sosteníem:

"Primer.- Els articles del Decret del 04-10-1969 sobre la cessació de pagament i fallida, la interpretació dels quals es discuteix, disposen :

- "pel sol fet d'haver-se decretat qualsevol dels dos procediments d'arranjament judicial o de fallida, i una vegada nomenat l'administrador, els creditors no podran exigir l'efectivitat de llurs crèdits individuals quins crèdits formaran una massa representada per l'administrador" (article 14)

- "la resolució constatant la cessació de pagaments suspèn totes les accions individuals, sobre els béns mobles com els immobles, per part dels creditors, exceptuant aquells que gaudeixin d'un privilegi especial, d'una fiança o d'una hipoteca sobre els mateixos béns" (article 32).

A traves del present recurs, la part apel·lant pretén obtenir un canvi de criteri en relació a una jurisprudència de la Sala que és molt consolidada doncs fa quasi vint anys que els articles 14 i 32 del Decret del 1969 han estat interpretats i aplicats en el sentit d'erigir en un principi absolut i que s'imposa al jutge, la suspensió de les accions individuals de qualsevol naturalesa, per tal de garantir la igualtat de tots els creditors ordinaris.

Segons la nostra jurisprudència, aquest principi té un abast molt general, i per tant s'aplica també als procediments merament declaratius (ATSJ del 25-02-2013 rotlle 175/12 i del 29-10-2013 rotlle 93/13), i impedeix l'existència de dos procediments paral·lels (ATSJ del 09-10-2012 rotlle 179/12).

La suspensió s'imposa també per les accions reconvencionals (ATSJ del 24-07-2018 rotlle 103/2018) i les accions laborals (ATSJ del 20-12-2021 rotlle 292/21 i del 25-02-2013 rotlle 249/12).

La suspensió s'imposa fins i tot en cas de crida en garantia del concursat ( ATSJ del 12-05-2022 rotlle 371-2021, a la molt extensa motivació del qual ens remetem, en particular la seva remissió a l'Aute del 09-10-2012 rotlle 179/12, a l'Aute del 27-03-2008 rotlle 281/07 i a l'Aute del 26-02-2021 rotlle 197/2020).

La suspensió es pot decretar en qualsevol moment del procediment (ATSJ del 03-09-2015 rotlle 134/2015).

Els arguments de la part apel·lant per portar a canviar de criteri i de fet, a traves la jurisprudència de la Sala que acabem de citar ja havien rebut una resposta motivada.

És així que en el ja citat Aute de data 25-02-2013, es motivava :

"S'ha d'afegir a les anteriors consideracions que la solució de la suspensió, no solament de les execucions individuals, sinó també dels processos declaratius envers el concursat, prevista també en altres ordenaments jurídics (no, per exemple a la Llei concursal espanyola -art. 55 LC-, en la qual se suspenen les execucions, però no els processos declaratius, encara que aquests poden ésser acumulats al jutge del concurs) s'adequa al caràcter universal del procés concursal i al principi d'unitat i de la par conditio creditorum, segons el qual el procés concursal afecta a la totalitat del patrimoni del concursat, i tots els creditors han d'exercitar el seus drets en el procés del concurs i en igualtat de tracte.

Consegüentment, aquesta Sala ha entès que procedeix la suspensió de totes les accions individuals, ja estiguin a la fase declarativa o executiva, atès que el reconeixement del dret de crèdit ha de tenir lloc en el procés concursal.

(...)

No es pot entendre que en el present supòsit hagi existit una vulneració del dret a la jurisdicció, ja sigui en la seva vessant d'obtenir una decisió fonamentada en dret o bé perquè, com assenyala la promotora de l'incident, se la situa en indefensió per no poder obtenir el reconeixement del seu dret de crèdit. En efecte, l'Aute d'aquesta Sala de data 17-12-2012 explica i motiva les raons per les quals s'ha procedit a la suspensió de les accions adreçades envers la mercantil P*, a la vegada que no es pot considerar que es situï en indefensió a la part que promou l'incident de nul·litat, per quant l'administrador judicial posa de relleu que el reconeixement del dret de crèdit s'ha obtingut en el procés concursal en data 8-02-2011 i aquest reconeixement s'adequa amb els principis d'unitat, universalitat i de respecte a la par conditio creditorum que informen el procés concursal en l'ordenament jurídic andorrà.".

En el mateix sentit, en el també ja citat Aute de data 29-102013, es motivava:

"(...) Respecte a l'argument que la suspensió de les accions individuals només operaria a la fase executiva i no a la declarativa, si bé aquesta és la solució que impera en determinats ordenaments jurídics del nostre entorn, no és la que ha estat acollida per la jurisprudència d'aquesta Sala. En efecte, l'Aute d'aquesta Sala, Rotlle TSJC-175/12, de data 25-02-2013 determina que (...) Consegüentment, aquesta Sala ha entès que procedeix la suspensió de totes les accions individuals, ja estiguin a la fase declarativa o executiva, atès que el reconeixement del dret de crèdit ha de tenir lloc en el procés concursal.

III.- Pel que es refereix al segon motiu o greuge que articula contra la resolució d'instància, atès el caire universal, el principi d'unitat i la par conditio creditorum, els crèdits contra el fallit s'han de reconèixer en el procediment concursal, de manera que tots els creditors, amb igualtat de tracte, puguin exercir els seus drets en el procés universal de concurs. Per tant, correspon a la part creditora obtenir en aquell procés el reconeixement del seu crèdit i al respecte entaular, dins del marc de l'esmentat procés concursal, totes les accions que consideri adients. Per altra part, tampoc es pot estimar el greuge que refereix en relació a la infracció de l'economia processal, tota vegada que com s'ha posat de relleu és en el procediment concursal en el qual ha d'exercir el seu dret de crèdit i d'acord amb la normativa que disciplina el mateix. Per això l'article 32 del decret de data 4-10-1969 estableix la suspensió respecte de les accions individuals, per tant que es doni compliment al caire universal i d'unitat del procés de concurs, en el qual, i no en el declaratiu, procedirà el reconeixement i efectivitat del dret subjectiu del creditor.".

Així les coses, es considerava que el fet que la societat en fallida té uns interessos, uns drets o unes responsabilitats en comú amb la societat que segueix sola en el marc del procediment declaratiu, no podia impedir seguir el referit procediment amb totes les garanties per les parts.

Segon.- Aquesta era la interpretació que aquesta Sala va establir i consolidar durant anys.

No obstant, la Sala ha de tenir en compte que molt recentment (Sentència del 20-01-2025 en la causa 2024-59-RE) el Tribunal Constitucional s'ha pronunciat al respecte en el marc d'un recurs d'empara on la part recurrent va demanar a l'alt Tribunal examinar si la referida interpretació no es podia considerar com "una interpretació severa d'una norma preconstitucional".

I la resposta del Tribunal Constitucional, després de recordar el principi pro actione i l'exigència de proporcionalitat entre les finalitats legítimes perseguides i els interessos sacrificats, és la següent :

"És cert que la decisió de suspensió, en grau d'apel·lació, de la tramitació del recurs contra la sentència condemnatòria de la Batllia no suposa la fi del procés. Això no obstant, el fet que el litigi laboral quedi suspès, en realitat sine die, equival a una barrera en l'accés a la jurisdicció d'apel·lació i més si tenim present que el litigi laboral -la tramitació del qual ha de ser breu compte tingut de la matèria- va començar ja fa nou anys i encara no està finalitzat.

3.5. La decisió judicial de suspensió de la tramitació de l'apel·lació "fins al tancament del procediment de cessació de pagaments i fallida" es fonamenta principalment en la necessitat de garantir i d'assegurar " la igualtat de tots els creditors ordinaris" . Aquest motiu apareix massa rigorós, doncs no obeeix, aparentment, a cap objectiu legítim i en definitiva priva el dret de l'AREB a obtenir una decisió declarativa. En cap cas ens trobem en una situació en què una execució singular pugui perjudicar a la massa de creditors. Recordem que l'AREB mai ha sol·licitat l'execució d'un títol executiu, sinó que pretén quelcom totalment diferent, és a dir, que es declari que el treballador Soriano no ostenta cap dret de crèdit contra ocietat B, SAU fallida.

3.6. Com a conseqüència de l'argumentació anterior, és procedent estimar el recurs d'empara interposat per l'AREB per haver-se vulnerat el seu dret a la jurisdicció, sent innecessari examinar la resta de greuges esgrimits per aquesta part basats en l'article 10 de Ia Constitució.".

Doncs això, tot i que el present plet no concerneix un plet amb les mateixes característiques que en el cas estudiat pel Tribunal constitucional (cas laboral que es va allargar), les consideracions que han portat dit Tribunal a reconèixer que s'havia vulnerat el dret a la jurisdicció es poden traslladar al nostre cas, és a dir, el fet que la suspensió sine die constitueix un obstacle desproporcionat en l'accés a la jurisdicció, el caràcter massa rigorós del criteri de la igualtat entre creditors ordinaris, i el fet que no es reclama una execució singular d'un títol executiu sinó només el reconeixement d'un dret de crèdit.

Aquestes consideracions venen a confortar els arguments de la part apel·lant.

Per consegüent, hem d'estimar el recurs i revocar la resolució d'instància".

Segon.- El conjunt d'aquestes previsions resulten aplicables al supòsit examinat i en aquest context, escaurà estimar el recurs d'apel·lació formulat, revocant l'aute de 22-7-2024 disposant en el seu lloc, la continuació del procediment pels seus tràmits.

Tercer.- Atès l'èxit del recurs articulat, no escau fer pronunciament en relació amb les costes ocasionades en aquesta alçada (art. 354.2 del CPC).

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

PRIMER.- Estimar el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal de l'AREB contra l'aute de la Batllia de 22-7-2024 que revoquem, ordenant la continuació del procés pels seus tràmits.

SEGON.- No efectuar cap imposició de les costes de segona instància.

Aquest aute és ferm i executiu.

Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.