Pensió compensatòria (TSJC-336/11)

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-336/11

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 10 de maig de 2012.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions de procediment de separació matrimonial núm. B-1339-1/2006, instades per la Sra. Morell contra el Sr. Salas, en data 7 de setembre de 2011, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "Que estimant parcialment la demanda formulada per la Sra. Morell contra el Sr. Salas, ha de declarar i declara la separació dels consorts, tot i establint les següents mesures reguladores: Primer.- Atribuir a la Sra. Morell l'ús del domicili familiar situat al XXXX Segon.- Fixar a càrrec del Sr. Salas i en benefici dels seus fills Durán i Valverde una pensió d'aliments per import de 1.500.- EUR mensuals cadascun a satisfer en aquelles condicions indicades en el VI Considerant. Tercer.- Fixar a càrrec del Sr. Salas el pagament d'una pensió compensatòria en favor de la Sra. Morell a alçada de 5.000.- EUR mensuals a satisfer en aquelles condicions que s'indiquen en el VII Considerant "In fine". Quart.- Autoritzar els consorts per a que puguin recollir els efectes personals que es puguin trobar en els domicilis respectius. Cinquè.- Declarar la dissolució del règim econòmic del matrimoni un cop ferma la present Resolució. Sisè.- Desestimar les restants pretensions. Setè.- No efectuar especial pronunciament en relació a les costes processals, havent cada part d'assumir les seves pròpies i per meitats les comunes ocasionades a conseqüència de la tramitació del present procediment".

II.- La Sra. Morell i el Sr. Salas han interposat recurs d'apel·lació contra la sentència d'instància.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- Començarem per enunciar els greuges que formulen les parts contra la sentència recorreguda.

La Sra. Morell discuteix aquests extrems: la família residia de l'any 1974 fins el 1993 per meitats entre l'àrea de Barcelona (primer a Durán i desprès a E.) i a S., mentre que més endavant, els esposos van conviure els caps de setmana i festius a Andorra; el Sr. Calderón havia pres la decisió d'estudiar un màster als EE.UU per gestionar el seu futur patrimoni, essent insuficient una pensió de 1.500 EUR/mes; la matrícula podia costar més de 50.000 EUR per any; l'altre fill, Sr. Andrade, estudiava la carrera de grau en multimèdia a la UPC; era materialment impossible acreditar les despeses dels fills; el Sr. R. disposava d'uns actius de més de 4.500.000 EUR al banc, percebia unes rendes mensuals de 100.000 EUR, era propietari d'habitatges familiars valorats en 10.000.000 EUR i tenia que percebre aviat la quarta part d'una herència summament important; les transferències rebudes no provenien del Sr. Salas, sinó del seu germà ENTITY_8; l'herència del pare del Sr. Salas estava intervinguda per la Batllia; havia patit un enorme desequilibri després de la crisi matrimonial; s'havia dedicat majoritàriament a la família durant 30 anys i al manteniment dels domicilis; no podia ostentar el mateix nivell de vida que anteriorment amb una pensió compensatòria de 5.000 EUR/mes; l'habitatge atribuït era car de mantenir, en particular degut a les despeses comunitàries; havia col·laborat amb el seu marit, esdevenint l'administradora única de la societat "R., s.a." que va ser l'embrió de l'actual imperi aeronàutic del Sr. ENTITY_5; els fills continuaven a viure amb ella; era ella la legal propietària de la vivenda de S., doncs es va adquirir mercès al producte de la venda del seu apartament radicat en l'esmentada localitat, si bé es va posar a nom del seu marit per motius fiscals; els fills mantenien els lligams d'amistat més profunds a la vila de S.; el Sr. Salas no tenia interès per l'esmentada casa ni per estiuejar en aquell poble; la recurrent es trobava en una situació de major necessitat; precisava dels vehicles per desplaçar-se, sobretot perquè la casa d'E. no gaudia de transport públic; no resultava coherent resoldre al respecte en seu de mesures cautelars i no fer-ho en la sentència definitiva; esqueia estimar íntegrament la seva demanda.

El Sr. Salas combat la resolució del Tribunal a quo en base als arguments següents: tornava a reiterar la petició de practicar la prova II testifical; no havia tingut la possibilitat de repreguntar als testimonis escoltats en el marc de la comissió rogatòria internacional; que tatxava els testimonis dels Srs. Durán i Valverde, Carnero i ENTITY_12; la Sra. Morell no es trobava en cap estat de necessitat i estava en perfecte estat de salut; els fills (ja majors) no estudiaven i estaven en condicions de guanyar-se la vida; l'habitatge d'E. (propietat del Sr. ENTITY_5) no era el domicili familiar doncs el recurrent residia des de feia anys a Andorra; la Sra. Morell tenia el seu centre d'interessos a Barcelona; no es podia atribuir l'ús de l'habitatge d'E. de manera vitalícia (màxim fins que el fill Valverde assoleixi els 26 anys); la Sra. Morell no estava legitimada per exigir el pagament d'una pensió per aliments pel compte dels fills majors; no es demostraven les necessitats alimentàries dels fills; els fills no tenien dret a pensió; la Sra. Morell tenia qualificació i promoció professional, havent viscut durant 20 anys en un domicili distint del seu espòs; la Sra. Morell disposava del patrimoni del seu difunt pare i havia augmentat artificialment les seves despeses poc abans d'entaular el present litigi; la part adversa no havia aportat els extractes bancaris de tots els seus comptes. A mode de conclusió, el Sr. Salas reclama la modificació de la sentència d'instància, en el sentit de no atribuir a la Sra. Morell l'ús de vivenda d'E., amb el conseqüent establiment d'una pensió compensatòria de 4.500 EUR/mes (subsidiàriament, proposava el pagament d'una pensió de 2.500 EUR/mes, ampliable en 2.000 EUR mensuals a comptar de l'extinció del període d'atribució), ni fixar cap pensió d'aliments pels fills (subsidiàriament, acceptava satisfer una pensió de 1.000 EUR/mes pel fill Valverde fins el 29 d'abril de 2013).

II.- Els Srs. Morell i Salas van contreure matrimoni canònic a Barcelona el dia X de 1974, fruit del qual van néixer dos fills, Durán i Valverde, respectivament els dies X de 1982 i X de 1986. Per tant, els fills comuns són actualment majors i tenen cadascun 29 i 25 anys. Els consorts van deixar de conviure vers el mes de juliol de 2005, és a dir després de 31 anys de matrimoni. Tampoc és discuteix que la Sra. Morell sempre ha residit a Catalunya (en els darrers anys a E.), en particular degut a la seva professió de professora a la ORG_0. És pacífic també que els esposos havien establert el domicili familiar a E., en particular perquè els fills estudiaven a Barcelona i que passaven els festius principalment a la vivenda de S. i, en una mesura inferior, en una altra radicada a Andorra la Vella, tots tres de titularitat registral del Sr. Salas.

III.- A títol preliminar, escau efectuar determinades observacions sobre les denúncies processals que realitza el Sr. Salas. En relació amb l'absència de pràctica de la prova consistent en la ratificació de l'informe realitzat per la societat d'investigació privada "Manzano, s.l.", la Sala, a l'igual que l'Hble. Batlle, no estimem necessari l'esmentat tràmit (com ja hem indicat en el precedent Aute del 20 de març de 2012), tota vegada que aquesta resolució no entrarà en valorar l'estat de salut de la Sra. Morell.

Per altra banda, és innegable que el Sr. Salas no ha tingut l'oportunitat de repreguntar la majoria dels testimonis proposats per la part adversa. Ara bé, cal recordar que les proves van ser realitzades per comissió rogatòria internacional i que la Batllia d'Andorra desconeixia quin dia es celebrarien. En tot cas, res privava al Sr. Salas d'informar-se al respecte, als efectes de poder personar-se al judici de proves i cas que ho acceptéssin les autoritats judicials espanyoles. Per tant, res es pot recriminar a la instància. El Sr. Salas s'alça també contra els testimoniatges dels Srs. Durán i Valverde, Carnero i Villalba, els quals són respectivament els seus dos fills, la germana i la mare de la Sra. Morell. Hagut compte del lligam de parentesc, aquesta Sala prescindirà de les proves esmentades.

IV.- La sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle ha atribuït el domicili conjugal d'E. a la Sra. Morell, com també ha establert una pensió per aliments de 1.500 EUR mensuals en favor de cada fill, més una pensió compensatòria de 5.000 EUR/mes per la Sra. Morell. Tots aquests extrems estan combatuts, de manera que passarem a examinar cada punt litigiós.

Pel que fa l'atribució del domicili conjugal, el Sr. Salas discuteix d'antuvi la seva localització. Aquesta Sala fa seves les conclusions (molt desenvolupades) de la instància i que no han estat rebatudes pel Sr. ENTITY_5: "En relació a l'ús de la vivenda familiar corresponent a la casa unifamiliar situada al XXXX, la representació processal del Sr. Salas s'oposa a que sigui atribuït a la Sra. Morell referint en primer terme que dit habitatge no reuniria la condició de "domicili familiar" a que es refereix l'art. 12.1 de la LQM i per tant no era susceptible d'aquella atribució prevista pel posterior art. 56 de la LQBarba Al respecte d'aquestes indicacions esdevé rellevant posar de relleu que de les actuacions practicades en davalla que des d'una data indeterminada els litigants residien en domicilis distints: el Sr. Salas al Principat d'Andorra i la Sra. Morell i els fills a l'esmentada localitat barcelonesa. En tal circumstància, ha de considerar-se que la noció de domicili familiar prevista en la LQM és aquell en què la família té el seu centre d'interessos principal. En autes ha de considerar-se que el mateix es situava en la localitat catalana doncs així es desprèn dels conjunt de la prova testifical practicada quina s'ha avingut a assenyalar que sempre la família havia residit a Barcelona (vid. la declaració dels Srs. Calderón i Andrade, folis 632 i 636 posició 1ª; P.L.C., foli 639 posició 1ª, i Carnero, R.B.Manzano, M.T.A., L.O.C., J.M.Valverde, en relació als quals hom ha de recórrer al contingut del CD obrant en el foli 709 de les presents actuacions i més concretament a la resposta a la pregunta 1ª). És més fins i tot el propi Sr. Salas admet tàcitament en el plec de posicions articulat als testimonis per ell proposats que la residència de la Sra. Morell i dels fills es situava a Barcelona i que era ell qui pujava i baixava cap a dita localitat per tal d'estar amb els mateixos (a títol il·lustratiu observis l'interrogatori adreçat al Sr. Talavera foli 502 pregunta segona a, b i c; Morales foli 505 pregunta segona a, b i c i Azorin, pregunta quarta, a, b i c)". El resultat probatori -que examinarem més endavant en estudiar la procedència de la pensió compensatòria- deixa suficientment palès que la Sra. Morell es troba en una situació més necessitada que el seu espòs, de manera que esdevindria totalment injust no concedir-li l'ús de la casa d'E., on hi viu actualment, acompanyada dels seus fills. Una volta resolta aquesta qüestió, el recurrent pretén que l'ús de l'habitatge familiar sigui atribuït a la Sra. Morell, com a màxim, fins l'assoliment dels 27 anys del seu segon fill. No hi ha lloc a fixar cap termini de caducitat, compte tingut de la seva edat i de la convivència esmentada. Ara bé, aquest pronunciament no significa que l'atribució es faci amb caràcter vitalici, sinó que es mantindrà per mentre es mantinguin les circumstàncies actuals.

La Sra. Morell sol·licita, a més, l'atribució de l'ús de la casa de S. L'aute d'aquesta Sala del 22 de juliol de 2010 (023/10) ja ha declarat que: "en dret andorrà, no es contempla expressament entre les mesures provisionals o definitives a adoptar en un procediment de crisi matrimonial (cfr. Articles 51 a 57 LQM) l'atribució de l'ús d'una segona residència". La pretensió no pot ser acollida per via de conseqüència. És veritat que en la sentència d'aquesta sala 141/05 del 20 de desembre de 2005, es va atribuir l'ús d'una residència secundària al progenitor que en aquell moment havia de gaudir de la companyia del fill menor. Això no obstant, aquesta darrera resolució ha estat objecte d'una evolució jurisprudencial cinc anys després i tampoc és transposable al cas d'autes, on els fills són majors d'edat.

Una altra font de controvèrsia radica en la pensió alimentosa dels fills majors. La Sra. Morell demana una pensió mensual de 6.000 EUR, el progenitor rebaixa l'import en 1.000 EUR/mes per a cadascun, però limitada en el temps fins l'assoliment dels 27 anys (el Sr. Salas no està autoritzat en negar tota pensió en seu d'apel·lació quan no s'hi oposava en la instància). La sentència recorreguda ha acordat una pensió de 1.500 EUR a favor de cada fill. Escau recordar que per Aute del 16 de juny de 2006, el Tribunal Unipersonal del Batlle va establir unes despeses per aliments en l'import total de 3.000 EUR (folis 141-148), quin pronunciament va ser confirmat per Aute d'aquesta Sala del 14 de juny de 2007 (rotlle 169/06). La Sra. Morell defensa l'increment per raó del nivell de vida que exigeixen els seus fills, en particular per prosseguir els seus estudis als Estats- Units. Per contra, el progenitor estima que els fills estan en condicions de treballar i que no s'acrediten les seves necessitats reals. L'obligació d'alimentar els fills majors es produeix quan aquests no disposen d'ingressos suficients per emancipar-se econòmicament. Aquesta prova és normalment a càrrec del creditor del dret d'aliments. Força és de constatar que les proves subministrades són molt minses i s'aparenten a despeses anteriors a la demanda (matrícules dels anys 2005: folis 67 i 68; classes de matemàtiques del 2003: foli 72; assegurances privades de salut: folis 120, 122, 123 i 124; classes d'anglès del 2005: folis 129, 131 i 132) i de poca entitat. Els rebuts d'odontòleg, de psiquiatra, de psicòloga d'un dels fills (folis 729-734) són del 2007 i tampoc suposen cap cost desorbitant. El mateix cal dir del preu de les reparacions d'un vehicle (folis 735 i 739), doncs importen només 298,28 i 708,61 EUR. Les demés expenses dels folis 743-764 són càrrecs d'oci (material informàtic), dispendis propis de la Sra. Morell o de la llar. Per conseqüent, compte tingut que ni es demostren les despeses reals dels fills (qual cosa era perfectament a l'abast de la Sra. ENTITY_4), ni el seu estat de necessitat, ni l'aprofitament universitari que han realitzat, ni les perspectives serioses de prosseguir els seus estudis més enllà dels 25 anys ni les raons per les quals no han accedit encara al mercat del treball, aquesta Sala estima ponderada la proposta que realitza el Sr. Salas d'efectuar el pagament d'una pensió de 1.000 EUR/mes per cada fill fins que cadascun assoleixi els 27 anys (condició ja assolida pel fill ENTITY_6), pagadora per mesos avançats, dintre dels cinc primers dies de cada mes, ingressant dit import -actualitzat cada mes de gener en funció de l'IPC- al compte que designi la Sra. Morell. Abans d'acabar aquest apartat, cal assenyalar que aquesta Sala ja ha tingut l'ocasió d'afirmar que la progenitora que conviu amb els fills està legitimada per exigir, en nom d'ells, la satisfacció de les pensions alimentoses corresponents (sentència núm. 146/02 del 26 de febrer de 2003).

Es discuteix, tanmateix, el muntant de la pensió compensatòria concedida judicialment a la Sra. Morell (5.000 EUR/mes). La Sra. Morell en reclama 30.000 EUR, mentre que el Sr. Salas pretén que la mateixa s'estableixi en 2.500 EUR, ampliable en altres 2.000 EUR a partir del moment en què es produeixi l'extinció del dret d'ús del que va ser el domicili familiar.

L'article 57 de la Llei Qualificada del matrimoni determina, com a pressupòsit del naixement de la pensió compensatòria, que existeixi un desequilibri econòmic d'un consort en relació a l'altre i que s'origini un empitjorament respecte a la situació anterior a la crisi matrimonial. Un cop constatats aquests requisits, correspon a l'autoritat judicial procedir a la fixació del quantum de la pensió compensatòria segons les circumstàncies que es detallen a l'esmentat article 57 (acord dels consorts, edat i estat de salut, qualificació professional i probabilitat d'accés a un lloc de treball, recursos econòmics i necessitats del cònjuge, pèrdua eventual d'un dret de pensió, duració del matrimoni i convivència conjugal, dedicació passada i futura a la família i col·laboració a les activitats mercantils, industrials o professionals de l'altre cònjuge).

En definitiva, la pensió compensatòria procedeix quan un consort experimenta un empitjorament de la situació econòmica arran de la crisi i en comparació amb la situació de la qual gaudia abans de la seva producció.

Tots els testimonis que han estat escoltats durant la tramitació d'aquesta causa (Sr. ENTITY_16: folis 639-642; Sra. ENTITY_17: folis 719-720 i Srs. Elías, Soriano i ENTITY_20: cd del foli 709) han estat unànims (llevat, en certs aspectes, el Sr. ENTITY_15: folis 548-549), en el sentit d'afirmar que la Sra. Morell -ara compta amb 61 anys- es va dedicar majoritàriament als fills i a la llar durant els 31 anys de matrimoni, temps en el decurs del qual els Srs. Morell i Salas mantenien un elevadíssim ritme de vida: viatges arreu del món i en les millors condicions; residència habitual en habitatges luxosos, en particular aquell d'Andorra la Vella que compta amb piscina i heliport privat; estades en un ranxo privat a C. (Estats Units); realització de viatges amb iot, helicòpter i avioneta, propietat del Sr. Salas. A banda de ser notòria al Principat la fortuna del Sr. Salas, roman acreditat que aquesta està valorada, pel cap baix, en 60.000.000 EUR (foli 73) i que té uns rendes mensuals mínimes de 94.783,63 EUR (folis 869 i 870). En definitiva, els repetits testimonis no han dubtat en considerar "multimilionari" al Sr. Salas. Per la seva banda, la Sra. Morell -casada sota el règim de separació de béns- no deté cap patrimoni significatiu i compta amb un salari d'uns 1.275 EUR (folis 162-167), en la seva qualitat de professora col·laboradora de psicologia a la ORG_0. La seva edat, capacitat professional i situació actual del mercat laboral fan molt difícil un augment significatiu dels seus ingressos. Per tots aquests motius, aquesta Sala estima que hi ha lloc a establir una pensió compensatòria de 12.000 EUR/mes (pagadora per mesos avançats, dintre dels cinc primers dies de cada mes ingressant dit import -actualitzat cada mes de gener en funció de l'IPC- al compte que designi la Sra. ENTITY_4) que apareix la quantitat adequada, justa i suficient d'acord amb les circumstàncies del cas. La pensió es devengarà des de la data de fermesa d'aquesta resolució (la demanda propugnava el seu inici des de la seva interposició) doncs no només és constitutiva, sinó que endemés ha elevat substancialment la quantitat establerta en la instància.

Per finalitzar, la Sra. Morell es queixa de la desestimació del seus pediments relatius a l'atribució a ella i als seus fills de l'ús de tres vehicles (titularitat del Sr. ENTITY_5) i al lliurament de les cartes verdes i de l'acreditació de les assegurances corresponents. Aquestes qüestions són alienes al procés de separació i doncs es desestima aquest darrer motiu d'oposició.

V.- L'estimació parcial d'ambdós recursos suposa no efectuar especial condemna en costes processals d'aquesta alçada (arg. Codi 7, 51, 5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els usos i costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR parcialment els recursos d'apel·lació formulats per la Sra. Morell i el Sr. Salas contra la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle del dia 7 de setembre de 2011; revocar la seva part dispositiva, en el sentit de condemnar el Sr. Salas a satisfer, a comptar de la data de fermesa d'aquesta resolució: a) una pensió per aliments de 1.000 EUR/mes en favor de cada fill i fins que cadascun assoleixi l'edat de 27 anys i b) una pensió compensatòria a la Sra. Morell de 12.000 EUR/mes, totes elles pagadores per mesos avançats, dins els cinc primers dies de cada mes, ingressant dit import -actualitzat cada mes de gener en funció de l'IPC- al compte que designi la Sra. ENTITY_4; confirmar els demés pronunciaments de la sentència apel·lada. No efectuar especial condemna en costes processals d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.