-FUNCIÓ PÚBLICA. Reconeixement de l'antiguitat com a personal interí. S'ha d'ocupar com a funcionari el mateix lloc de treball.

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Elsa Puig Muñoz Alexandra Cornelia Sola

Tribunal Superior de Justícia

Sala Administrativa

TSJA.- 0000005/2024 ORIGEN.- 1000026/2023 - 0

NIG: 5300545320230000045

SENTÈNCIA 53-2024

PARTS:

Apel·lant: Sra. Catalá

Representant: Ídem

Advocada: Sra. Elías

Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sra. Mena

Advocada: Sra. Diez

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, el 19 de setembre de 2024.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000026/2023.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La Sra. Catalá va interposar demanda contra el Govern, en què impugnava l'acord adoptat en data 25 de gener de 2023, que va desestimar el recurs formulat contra la resolució de la Secretaria d'Estat de Funció Pública de 12 d'octubre de 2022, mitjançant la qual s'havia denegat la sol·licitud presentada per l'agent, a fi que se li reconegués l'antiguitat com a treballadora pública interina des de l'1 de setembre de 2009, o bé, subsidiàriament, des de l'1 d'agost de 2011.

La sentència d'1 de desembre de 2023 de la Secció Administrativa de la Batllia va desestimar la demanda, declarant que la resolució impugnada era ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

2.- La part agent ha interposat recurs d'apel·lació contra la referida sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

S'ha valorat indegudament la prova practicada en les actuacions, ja que l'edicte de convocatòria de la plaça que va obtenir la interessada establia que aquesta estava adscrita al Departament de Medi Ambient i Sostenibilitat, però no a una de les Àrees que s'integren en aquest Departament. En conseqüència, la plaça de l'agent engloba tota l'actuació del Departament, inclosa la fauna, en funció de les necessitats del servei.

Es consideren tècnics de medi ambient tots els tècnics del Departament, sense especificar el lloc de treball de cadascun.

Els tècnics del Departament de Medi Ambient i Sostenibilitat realitzen de forma habitual altres funcions, a més de les definides com a principals.

Les funcions que abans es definien com a "caça" s'enuncien actualment com a "fauna". D'aquesta manera, les funcions relacionades amb la fauna, el medi aquàtic i la biodiversitat formen part dels llocs de treball integrats en l'Àrea de Medi Natural, Biodiversitat i Paisatge i són pròpies del seu lloc de treball actual.

3.- La representació del Govern s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada, d'acord amb les següents consideracions:

La recurrent no compleix els requisits que preveu l'article 114 de la Llei de la funció pública per al reconeixement dels serveis prestats en règim interí, ja que no ocupa en l'actualitat el mateix lloc de treball.

El lloc que ocupava com a interina i l'actual no són els mateixos, encara que estiguin englobats en una mateixa família professional i tinguin el mateix nivell. De fet, existeixen 6 llocs diferents de tècnic al Departament de Medi Ambient i Sostenibilitat.

El fet que el funcionari desenvolupi funcions diferents a les que corresponen al seu lloc de treball no implica que es tracti del mateix lloc, ja que l'article 18.8 de la Llei de la funció pública preveu que l'Administració pot assignar provisionalment al seu personal funcions i tasques diferents a les pròpies del lloc que ocupen.

Segons la tesi de la recurrent, s'hauria de considerar que tots els integrants de la família professional de tècnics ocupen un mateix lloc de treball.

4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La recurrent havia ocupat temporalment diversos llocs de treball al Departament de Medi Ambient i Sostenibilitat i, en concret, el de tècnic de medi aquàtic de l'1 de setembre de 2009 al 31 de juliol de 2011, i el de tècnic de caça des de l'1d'agost de 2011 al 30 de setembre de 2020. Durant aquest darrer període se li va reconèixer la condició de treballadora pública interina, per acord del Govern de 6 de març de 2019.

Mitjançant acord del Govern de 30 de setembre de 2020, la interessada va ser nomenada treballadora pública indefinida per ocupar la plaça núm. 5426, en el lloc de treball de tècnic de medi ambient, adscrit al Departament de Medi Ambient i Sostenibilitat del Ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, amb efectes de l'1 d'octubre de 2020.

En aquesta situació, la recurrent va sol·licitar el reconeixement de l'antiguitat corresponent als períodes en què havia prestat serveis de forma temporal, a partir del contracte de 2009 o, subsidiàriament, del de 2011.

L'Administració ha denegat aquesta petició, en considerar que la interessada no ocupa actualment el mateix lloc de treball que desenvolupava amb caràcter temporal, de manera que no compleix els requisits que enumera l'article 114 de la Llei de la funció pública.

Tercer.- La recent sentència d'aquesta Sala núm. 35-2024, de 21 de juny, ha examinat un supòsit de significació anàloga al que es planteja en aquest cas, però referit llavors a l'exigència d'ocupar anteriorment un lloc del mateix nivell retributiu als efectes del reconeixement de l'antiguitat pels serveis prestats en règim d'interinatge. Com es va dir en la referida sentència:

"L'article 114 de la Llei 1/2019, del 17 de gener, de la funció pública (en endavant LFP), d'acord amb el seu redactat vigent fins el 31 d'agost del 2022, i per tant d'aplicació al cas d'espècie, disposava que, en cas que una persona que hagi prestat serveis a l'Administració general en règim interí s'incorpori a l'Administració general com a funcionari o treballador públic de caràcter indefinit, el temps que hagi prestat aquests serveis computa a efectes del complement d'antiguitat a condició que ocupi el mateix lloc de treball, i que el termini transcorregut entre la baixa com a treballador públic en règim interí i la incorporació a l'Administració general amb el nou règim no sigui superior a tres mesos.

És a dir, la norma estableix el requisit de la continuïtat en el mateix lloc de treball de forma ininterrompuda, si bé admet un període d'interrupció de tres mesos.

Aquest és també el règim vigent actualment.

L'apartat d) de l'article 13 de la LFP -d'acord amb el seu redactat en vigor fins el 31 d'agost del 2022- definia el concepte lloc de treball com la unitat bàsica de l'estructura administrativa de l'ocupació pública. En termes idèntics, però a l'apartat f) de l'art. 114 LFP (en realitat vol dir article 13 LFP) es recull actualment la definició de lloc de treball.

(...)

I, finalment l'article 18 deia que:

"1. El lloc de treball és el conjunt de funcions, activitats, tasques o altres responsabilitats encomanades per l'Administració a cada treballador. El desenvolupament del lloc de treball requereix un determinat perfil professional.

(...)

4. Cada lloc de treball ha d'estar classificat dins d'una única família professional i amb un sol nivell de classificació.

(...)

Els funcionaris i els treballadors públics ocupen un lloc de treball d'una família professional i d'un nivell determinats.

L'Administració pot assignar provisionalment al seu personal funcions i tasques diferents de les que corresponen al lloc de treball que desenvolupen, sempre que es trobin dins de la mateixa família professional i nivell, quan les necessitats del servei ho justifiquin i sense reducció de les retribucions.

Així mateix, en el marc de la seva potestat d'autoorganització, l'Administració pot modificar les funcions i les tasques dels llocs de treball".

Quart.- Com s'ha vist, l'article 18.1 LFP defineix el lloc de treball com el conjunt de funcions, activitats, tasques o altres responsabilitats encomanades per l'Administració a cada treballador. En conseqüència, la identificació de cadascun dels llocs de treball dependrà de quines siguin les concretes atribucions i responsabilitats que tingui atribuïdes.

En el cas que ara s'examina, les missions atribuïdes al lloc de treball de tècnic de medi ambient que ocupa actualment la recurrent com a funcionària es van definir en la convocatòria per a la provisió del mateix en els següents termes:

"La missió principal del lloc de treball és supervisar, gestionar i controlar en l'àmbit tècnic la gestió indirecta dels serveis públics encomanada a empreses privades i realitzar-ne el seu seguiment, informar i controlar els projectes i sol·licituds relacionades amb el medi ambient i les avaluacions d'impacte ambiental, prevenir, informar, inspeccionar i controlar les activitats o les situacions que puguin originar una contaminació, així com acomplir les directius, amb la finalitat de garantir la vigilància i la qualitat del medi natural, la biodiversitat i el paisatge, així com el compliment de les exigències contractuals i normatives.

La missió secundària del lloc de treball podrà variar o complementar- se en funció de les necessitats de servei".

Les funcions principals recollides en la convocatòria es corresponen exactament amb les previstes en la descripció del lloc de treball que consta a les actuacions (foli 150).

Pel contrari, les missions corresponents al lloc de treball de tècnic de caça que ocupava l'agent en règim interí es defineixen en la corresponent descripció d'aquest lloc de treball en els següents termes (foli 143):

"Assumir la gestió de les espècies animals caçables en tots els seus aspectes tècnics (planificació i coordinació de les tasques tècniques, tractament de les dades, elaboració d'informes, etc) i administratius (procés d'atorgament de llicències, avisos oficials, certificacions, etc) en aplicació de les normatives vigents en matèria de caça".

En conseqüència, la mera comparació entre ambdues descripcions d'aquests llocs de treball posa de relleu que les funcions atribuïdes a cadascun d'ells són ben diferents, ja que el primer té per objecte substancialment la inspecció, supervisió i control de les activitats amb incidència en el medi ambient, i la vigilància de la prestació dels serveis públics mitjançant gestió indirecta, mentre que el tècnic de caça ostenta competències per la gestió de les espècies que són objecte de l'activitat cinegètica, en tots els seus aspectes tècnics i administratius.

En conseqüència, resulta ajustada a dret la sentència apel·lada, quan ha considerat que la recurrent no desenvolupava anteriorment el mateix lloc de treball que ara ocupa com a funcionària.

Cinquè.- Els arguments que desenvolupa el recurs d'apel·lació no desvirtuen l'anterior conclusió.

En efecte, tant l'edicte de convocatòria com la descripció del lloc de treball detallen amb la suficient precisió les funcions que aquest té atribuïdes, i el fet que es contempli la possibilitat de que el seu titular pugui desenvolupar, com a missió secundària, altres comeses, no suposa més que l'aplicació del que estableix l'article 18.8 de la LFP, abans esmentat, segons el qual l'Administració pot assignar al personal altres tasques diferents de les corresponents al lloc de treball que ocupa, sempre que es trobin dins de la mateixa família professional i nivell, quan les necessitats del servei ho justifiquin i sense reducció de les retribucions.

D'altra banda, la denominació que s'atribueixi en la pràctica als diferents tècnics del Departament és una qüestió merament accidental, ja que el que defineix el lloc de treball és el conjunt de les funcions i responsabilitats que té assignades, d'acord amb la descripció corresponent.

En conseqüència, procedeix desestimar el recurs d'apel·lació i confirmar la sentència impugnada en els seus propis termes.

Sisè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la Sra. Catalá contra la sentència dictada l'1 de desembre de 2023 per la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es confirma íntegrament.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal Unipersonal, Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.