Laboral-determinació del tipus d'acomiadament imputable al treballador (024/12)

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-024/12

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d’Andorra la Vella, el 30 d’abril de 2012.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions del procediment laboral núm. B-0358-5/2009, instades pel Sr. Daza contra la societat “P., SA”, en data 18 de novembre de 2011, l’Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: “Estimar la demanda formulada pel Sr. Daza en data 12 de març del 2010 contra la societat P., condemnar a la defenent a pagar al demandant: 1.- la quantitat neta corresponent a la bruta, prèvia cotització a la CASS, d’11.657’44 euros i amb detracció del resultant de la quantitat neta de 601’36 euros, augmentada amb l’interès legal des del 24.IV.09; 2.- a regularitzar les cotitzacions a la CASS; 3.- a fer-se càrrec de les costes processals causades, amb inclusió dels honoraris d'advocat i de procurador”.

II.- La societat “P., SA” ha interposat recurs d’apel·lació contra aquesta resolució.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- La societat “P., SA” no es mostra d’acord amb la sentència d’instància pels motius següents: la recurrent havia adreçat la carta de comiat disciplinari a les dues adreces conegudes del Sr. E., compte tingut que el treballador havia deixat de prestar els seus serveis durant el període de preavís; la missiva contemplava clarament els motius de l’acomiadament; l’assalariat coneixia quins eren els problemes relacionats amb els treballs de substitució de les finestres del centre escolar “M.” d’Andorra la Vella; el Sr. E. havia escollit l’empresa “T.” per subministrar les finestres de l’obra, malgrat tractar-se de la pitjor oferta econòmica; el treballador havia donat el seu acord al pagament de quatre finestres no subministrades i no havia exigit la subsanació de les deficiències detectades per la propietat de l’obra (M.I. Govern d’Andorra); el tracte de favor de l’empleat vers “T.” era degut al lligam d’amistat que mantenia amb un dels seus socis (Sr. ENTITY_6), amb qui mantenia un projecte empresarial; la selecció de la millor oferta pertocava al Sr. E., en la seva qualitat de Cap d’obra i no al Director de la societat “P., SA” (Sr. ENTITY_5); l’actuació del defenent havia causat un perjudicis aproximatius de 20.000 € a “P., SA”; subsidiàriament, calia deduir dels havers laborals del Sr. E., l’import de 924,92 € (9,5 dies) doncs l’interessat havia realitzat més vacances de les que li pertocaven.

II.- No es discuteix l’existència d’un contracte de treball entre el Sr. E. i la societat “P., SA”, com tampoc la decisió de la societat d’acomiadar el treballador per causes econòmiques el dia 18 de desembre de 2008 (foli 6). Més endavant, concretament el dia 10 de febrer de 2009, “P., SA” va acomiadar novament el Sr. E. pels motius següents:

“Senyor,

Per la present, en nom i representació de la societat mercantil andorrana "P., SA", li comunico el seu acomiadament en virtut de l'article 72, apartats 1, 2 i 11, de la Llei sobre el Contracte de Treball de data 12 de juny de 2003, amb efectes a partir de la data de recepció d’aquesta comunicació.

El motiu del seu acomiadament és la comissió, de reiterats actes de frau, deslleialtat i abús de confiança envers "P., SA", així com la causació de perjudicis materials greus a l'empresa.

Com no desconeix, aquests mancaments greus a les obligacions relatives a l'execució del seu contracte de treball estan relacionats amb l'adjudicació i execució per part de l'empresa "T., SL" de tota una sèrie de treballs relacionats amb el canvi de les finestres del centre escolar "M. ", situat a la parròquia d'Andorra la Vella.

Aquests greus incompliments en la seva tasca ens obliguen a acomiadar-lo de manera immediata, assabentant-lo de que té a la seva disposició la liquidació d'havers laborals que li correspon” (foli 59).

El Tribunal a quo estima incorrecte el segon comiat, cosa que ha culminat amb l’estimació de la demanda del treballador.

D’antuvi, és molt important observar com, en la primera carta del 18 de desembre de 2008, “P., SA” eximia el Sr. E. “de treballar durant el preavís” i que “acabat aquest se li pagarà la liquidació corresponent”. L’article 71 de la llei sobre el contracte de treball del 12 de juny de 2003 –aplicable al cas- permetia a l'empresari: “autoritzar el treballador a absentar-se durant un temps superior (a les preceptives dues hores diàries consecutives per buscar una nova col·locació) i fins i pot satisfer la totalitat del salari corresponent al període de preavís i la compensació econòmica prevista; des d'aquell moment queda resolta la relació laboral”. Per conseqüent, la llei donava la possibilitat d’eliminar el termini del preavís –com fou el cas del Sr. E.- sempre i quan l’empresa abonés el temps del preavís no treballat i els demés conceptes laborals en els termes de l’article 77, és a dir dins els tres dies naturals després de la resolució contractual. Això dit, no obsta que el contracte que unia el Sr. E. amb la societat “P., SA” va quedar extingit des del “moment” en què aquesta va comunicar el comiat i dispensar alhora al Sr. E. de la realització del preavís. En efecte, no tindria cap sentit relegar la terminació del contracte de treball a la data del pagament de tots els conceptes lligats al contracte laboral, tractant-se d’un període durant el qual l’empresari no dóna més ocupació efectiva al treballador ni aquest darrer està obligat a prestar els seus serveis. El període del preavís no treballat tampoc es assimilable a una suspensió del contracte de treball puix aquesta permet la reincorporació al mateix lloc de treball en acabar-se el termini de suspensió, intenció no perseguida per “P., SA”. Finalment, aquesta interpretació “pro operari” –conforme a l’article 3 de la llei sobre el contracte de treball- ha estat igualment adoptada a l’article 92.3 del vigent Codi de relacions laborals: “Tanmateix, l'empresa pot autoritzar la persona treballadora a absentar-se durant un temps superior i fins i tot satisfer-li la compensació econòmica prevista i els dies de preavís corresponents calculats segons l'article 82.3. En aquest darrer cas, la relació laboral queda resolta des del mateix moment de la notificació i recepció fefaent del pagament”. Per tant, si el contracte laboral va quedar extingit el dia 18 de desembre de 2008, “P., SA” no podia procedir a un nou comiat posteriorment. Així les coses, essent ineficaç la segona destitució, l’empleat té dret a cobrar la indemnització sol·licitada.

A més, la missiva del dia 10 de febrer de 2009 presenta igualment massa irregularitats. En efecte, segons reiterada jurisprudència d’aquesta Sala, s’ha considerat sempre que el requisit de l’exposició fàctica dels motius de l’acomiadament esdevé imprescindible, independentment del coneixement que per altres mitjans ha pogut tenir el treballador dels fets que li són imputats (sentència 153/08 del 27 de novembre de 2008 per exemple). En el cas d’autes, la carta esmentada no satisfà aquest criteri tota vegada que no connecta cada causa legal d’acomiadament amb la comissió d’una actuació o omissió concreta, essent totalment insuficient fer una referència genèrica i global a l’adquisició d’unes finestres per un equipament escolar d’Andorra la Vella, tota vegada que el treballador es troba en una clara situació d’indefensió.

Per acabar, la societat “P., SA” demana subsidiàriament que la condemna prengui en compte la deducció de l’import de 924,92 € i que porta causa del pagament indegut de 9,5 dies de vacances al treballador. Aquest descompte ha estat adoptat en la sentència d’instància i, per conseqüent, no procedeix cap mena d’esmena.

III.- La desestimació del recurs comporta la condemna de la societat “P., SA” a satisfer les costes processals d’aquesta alçada (arg. Codi 7, 51, 5), inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs de la societat “P., SA”; confirmar la sentència de l’Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 18 de novembre del 2011; condemnar la societat “P., SA” a satisfer les costes processals d’aquesta alçada, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l’Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.