laboral-desistiment justificat per no donar ocupacio efectiva al treballador- prova (004/12)

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-004/12

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 30 d'abril de 2012.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions del procediment laboral núm. B-0356-5/2011, instades pel Sr. Blasco contra la societat "Tejera", en data 25 de novembre de 2011, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "Estimar en part la demanda formulada per la Sr. Blasco en data 25 de febrer del 2011 contra ENTITY_5; condemnar la segona a pagar a l'actor la quantitat bruta de 9.237'15 euros augmentada amb els interessos legals des del 25 de febrer del 2011; declarant l'obligació del patró de declarar-la a la CASS; i imposar les costes processals a la part defenent".

II.- La societat "Tejera" ha interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- La societat "Tejera" no es mostra d'acord amb la sentència d'instància pels motius següents: no havia conegut l'alta administrativa del treballador ni l'atorgament d'una pensió per invalidesa fins els tràmits de demanda i de proves; la carta del 27 de gener de 2011 no acreditava el lliurament de l'alta; el treballador no es va presentar a treballar desprès de la seva tramesa; el contingut de la carta no era clar i endemés es va comunicar a la portadora de la carta, que el Sr. Blasco es tenia que posar en contacte amb l'empresa; la decisió de la C.A.S.S. indicava que l'alta era a comptar de l'1 de gener de 2011; l'empleat no va lliurar totes les baixes relatives als més de dos anys que va romandre de baixa laboral; no es podia donar ocupació a l'assalariat sense assistir a la feina; es vulnerava el dret a la jurisdicció degut a la mala valoració de les proves i l'absència de realització de la prova testifical proposada per l'adversa.

II.- No es discuteix l'existència d'un contracte de treball entre el Sr. Blasco i la societat "Tejera", com tampoc la decisió del treballador de desistir de la relació laboral per carta del dia 23 de febrer de 2011 (foli 13).

La sentència de primera instància considera que els motius d'extinció del contracte de treball -no donar ocupació efectiva a la persona treballadora i la demora en satisfer el pagament dels dos mesos i mig de vacances pendents- queden suficientment justificats, raó per la qual estima la demanda del treballador.

La societat "Tejera" es focalitza en el primer motiu del desistiment, de manera que, en no discutir el retard en l'abonament dels 75 dies de vacances, el segon supòsit té prou entitat per confirmar la sentència impugnada.

Si analitzem, a més, l'altra causa del desistiment, aquesta Sala troba correcta la rescissió unilateral del contracte de treball per part del Sr. Blasco. És pacífic que el treballador va patir un accident laboral en data 16 d'octubre de 2008, a resultes del qual, la C.A.S.S. ha reconegut al Sr. Blasco una incapacitat del 35% el dia 20 de desembre de 2010 (foli 10). L'acte administratiu va ser notificat a l'interessat el 29 de desembre de 2010. És veritat que existeix un dubte sobre la data de l'alta administrativa, tota vegada que la resolució de la C.A.S.S. indica que es produeix l'1 de gener de 2011, mentre que al foli 101 s'esmenta la data del 26 de gener de 2011. Això no obstant, si comparem els folis 101 i 102, ens adonem que el primer interessa el "detall de les pròrrogues i prolongacions" i que el segon relaciona el "detall dels pagaments" que efectua la C.A.S.S., quin darrer ingrés es produeix el 31 de desembre de 2010. Per conseqüent, la primera relació refereix les decisions dels metges tractants, en particular sobre els períodes que consideren necessaris per permetre la consolidació de les patologies, mentre que l'altra enllaça amb els pagaments que realitza la C.A.S.S. Escau recordar que la C.A.S.S. pot acceptar o no la prolongació d'una baixa, però qui ho proposa és el metge de l'assegurat. En efecte, es dóna aquí el cas freqüent d'un metge que perllonga la baixa entre els dies 18 de desembre de 2010 i 26 de gener de 2011 i que, durant l'interval, la C.A.S.S. decideix de posar fi a la baixa administrativa. Per conseqüent, el Sr. Blasco podia tenir legítimament el convenciment de que estava de baixa fins el dia 26 de gener de 2011 i adreçar, l'endemà, una carta a la societat "Tejera" posant de manifest, entre altres extrems, la seva alta i la necessitat de trobar-li un nou lloc de treball adaptat a la seva limitació funcional:

"Distingit Senyor,

Per la present l'informo que després d'haver estat de baixa laboral durant més de dos anys, com a conseqüència de l'accident de treball que vaig patir el dia 16 d'octubre del 2008, la CASS ha decidit donar-me d'alta i atorgar-ne una pensió per invalidesa derivada del mencionat accident laboral havent-se constatat que tinc un grau de menyscabament del 35%.

Endemés, s'ha constatat objectivament, que no puc seguir desenvolupant la tasca per la qual vaig ésser contractat per vostès, per raó de la invalidesa que m'ha quedat, i consegüentment, se m'hauria de donar una ocupació que no comportés aixecament de pes, i esforços físics que en l'actualitat ja no puc realitzar.

Cas que no sigui possible donar-me una ocupació amb aquestes característiques, l'empresa m'haurà d'acomiadar d'acord amb l'article 91.1.a de la Llei 35/2008 del Codi de relacions laborals.

D'altra banda, tant si vostè decideix mantenir-me a l'empresa, com si decideix acomiadar-me l'informo que, salvat error per part meva, en el dia d'avui l'empresa encara no m'ha abonat les vacances dels anys 2008, 2009 i 2010, les quals us prego em siguin abonades el més ràpidament possible.

Tot el què li comunico fefaentment, a tots els efectes." (foli 11).

Compte tingut que l'empresa no es a posar en contacte amb ell, l'empleat va adreçar la carta de desistiment.

La recurrent es queixa de la manca de comunicació prèvia al judici de la resolució de la C.A.S.S. Aquest argument no pot triomfar perquè si tenia algun dubte sobre la veracitat de les al·legacions del Sr. Blasco, res la privava de sol·licitar la seva producció.

El fet de que el treballador no es presentés a la feina tampoc constitueix una falta, perquè els termes de la carta del 27 de gener de 2011 suggerien una resposta per part de l'empresa: o bé se'l acomiadava, o bé se li cercava una feina adaptada a la disminució significativa de la seva capacitat de treball. Enlloc de donar resposta a l'esmentada alternativa o senzillament de convocar el Sr. Blasco, la societat "Tejera" va respondre mitjançant un llarg silenci culpós i que constitueix un refús implícit de donar ocupació efectiva a la persona treballadora. Per conseqüent, en el cas d'autes, pertocava a la recurrent oferir una solució al treballador, sense que es copsi quin motiu tenia aquell per presentar-se a la feina, hagut compte de les seves manifestacions anteriors.

Així les coses, el Sr. Blasco estava fundat en adreçar la carta de desistiment justificat del dia 23 de febrer de 2011 (foli 13), una volta constatava que la societat "Tejera" ni satisfeia els seus havers laborals endarrerits ni li oferia feina. Com encertadament posa de manifest el Tribunal a quo, la carta d'acomiadament disciplinari del 8 de març de 2011 (folis 66-67), basada en la falta d'assistència a la feina, esdevé inoperant en ser rescindida anteriorment la relació laboral.

Per acabar, la recurrent manifesta que s'ha vulnerat el seu dret a la jurisdicció. Escau desestimar aquest greuge, perquè entenem que l'Hble. Batlle ha valorat correctament les proves al seu abast. Respecte a la manca de realització de la prova testifical proposada pel Sr. Blasco en la persona del responsable d'administració de la recurrent, aquesta Sala tampoc considera que s'hagi causat indefensió a la societat "Tejera". En efecte, per començar, corresponia a aquesta la càrrega de fonamentar el caràcter rellevant i decisiu de la prova litigiosa, cosa que no ha dut a terme. Tanmateix, la manca de pràctica d'una prova pot vulnerar el dret a no patir indefensió, sempre i quan la carència no sigui imputable a la pròpia part denunciant. Força és de constatar que la prova de constant referència no provenia de la recurrent, sinó de la part adversa i que la primera ni tan sols va formular protesta en la instància ni ha sol·licitat la seva realització en aquesta alçada. En darrer terme, aquest Tribunal entén que la situació d'indefensió es produeix en relació amb la limitació o privació dels actes de part que tenen per objecte la prova del material fàctic, constatant-se, novament, que la societat "Tejera" no va demanar mai que s'escoltés el testimoniatge del seu propi responsable d'administració.

III.- La desestimació del recurs comporta la condemna de la societat "Tejera" a satisfer les costes processals d'aquesta alçada (arg. Codi 7, 51, 5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs de la societat "Tejera"; confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 25 de novembre del 2011; condemnar la societat "Tejera" a satisfer les costes processals d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.