Laboral - acomiadament discip. injustificat, art. 104.6, cristal.lització elements continguts en la carta de comiat (TSJC-024/13)

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Eulàlia Amat Llari Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-024/13

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 18 d'abril de 2013.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions del procediment laboral núm. B-1830-3/2011, instades per la Sra. Galván contra el Sr. Sancho, en data 9 de gener de 2013, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "que estimant majoritàriament la demanda principal formulada per la Sra. Galván contra el Sr. Sancho -Titular administratiu i propietari del negoci denominat "X.", radicat a la Parròquia d'Escaldes-Engordany-, ha de condemnar i condemna a aquest darrer a pagar a la primera la suma de dos mil cent cinquanta-sis euros amb sis cèntims (2.156,06.- EUROS), i això a tenor de la indemnització que li correspon en mèrits de l'article 98.1 de la Llei 35/2008, del 18 de desembre, del Codi de relacions laborals, i la suma de dos-cents vuitanta-set euros amb quaranta-set cèntims (287,47.- EUROS) per vacances pendents, sense perjudici d'allò argumentat en el II.- Considerant, amb obligació de cotitzar les quantitats degudes prop de la CASS i imposant les costes d'aquesta instància al defenent segons disposa la fonamentació jurídica de la present resolució".

II.- El Sr. Sancho ha interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta que: el Tribunal a quo no havia valorat adequadament la carta de comiat; no s'havia creat cap estat d'indefensió en detriment de la treballadora; l'assalariada tenia males formes vers els clients i havia insultat a l'esposa del Sr. V., doncs li va manifestar "que no era ningú per manar, que si tenia pebrots que l'acomiadés i ja s'ho trobaria, que era una mala persona".

II.- La Sra. Galván va formular demanda laboral contra el Sr. Sancho (titular de la immobiliària "X."), sol·licitant, a títol principal, la seva condemna al pagament de la indemnització de l'article 98 del Codi de relacions laborals per acomiadament injustificat i fet en forma indeguda, una altra quantitat en concepte de 7,5 de dies vacances pendents de pagament, més l'obligació de cotitzar a la CASS els imports reclamats i de regularitzar cotitzacions anteriors. L'Hble. Batlle ha estimat substancialment la demanda, tota vegada que ha pres en compte el pagament -ulterior al comiat- de 5 dies de vacances. Per tant, el Tribunal ha considerat il·legal el comiat del 30 de novembre de 2011.

La lletra litigiosa contemplava el següent:

"Per la present es posa al seu coneixement que l'empresa ha decidit acomiadar-la com a conseqüència del seu comportament, en haver incorregut en una falta greu de respecte i consideració a l'empresari, al qual va proferir diversos insults.

Per tant, d'acord amb el que preveu l'art. 93 de la vigent Llei de 18 de desembre del Codi de relacions laborals, que textualment diu: "L'empresa pot acomiadar la persona treballadora, sigui quina sigui la modalitat del contracte de treball, sense necessitat de preavís ni obligació de satisfer cap compensació econòmica, quan concorri una de les causes previstes a l'article 104"

Art. 104:

Són faltes molt greus:

(...)6.- Els maltractaments de paraula o d'obra, l'abús d'autoritat o una falta greu de respecte i consideració a l'empresari, a les persones delegades de l'empresa, i també als altres treballadors i al públic en general.

Per aquest motiu, juntament amb aquesta carta, posem a la seva disposició la corresponent liquidació, que en cas de no acceptar, dipositarem a la Batllia, tal i com preveu la legislació vigent" (foli 10).

Els greuges del Sr. Sancho es focalitzen actualment només en la seva condemna a satisfer la indemnització de l'article 98, de manera que els pronunciaments restants de la Sentència de l'Hble. Batlle no seran examinats.

Així les coses, l'apel·lant objecta que la carta concretava suficientment la causa de la rescissió del contracte de treball. És innegable que s'imputa a la Sra. G. la comissió de la falta molt greu de l'article 104.6 del Codi de relacions laborals. Això no obstant, com bé destaca el Tribunal a quo, aquest mancament s'ha de traduir en fets precisos i situats en el temps, de manera que la relació detallada de l'incident i la seva cronologia permeti la defensa de la treballadora i el control del Tribunal. Aquestes deficiències no poden ser esmenades en via jurisdiccional perquè la persona assalariada no pot al·legar eficaçment front als nous elements introduïts en l'escrit de contesta. És per aquest motiu que es parla de la "cristal·lització" dels arguments fàctics i jurídics que figuren en la missiva de l'empresari.

Força és de constatar que el relat contingut en la carta d'acomiadament no respecta la doctrina d'aquesta Sala en la matèria i que davalla de les formalitats que exigeixen els articles 94.1 i 106 del Codi de relacions laborals. Entre altres extrems, la carta no menciona ni el tipus d'insults proferits -cosa que hauria permès verificar la seva intensitat- ni la data (a efectes de poder plantejar una excepció de prescripció) ni el context en què es van proferir. És més, l'escrit de contesta refereix, fins i tot, que els insults van ser adreçats a l'esposa del Sr. V. (foli 46), la qual tampoc és la titular del negoci pel qual treballava la Sra. R. Tant el Sr. V., com la seva muller (Sra. ENTITY_6), van ratificar que el comiat resultava de les ofenses dirigides contra la Sra. Mena (resposta 6, foli 242; resposta 11, foli 260) i que ambdós duien conjuntament la gestió del negoci (resposta 6, foli 242; resposta 1, foli 259). Per tant, la carta resulta fins i tot confusa, tota vegada que l'empresari és la "persona física o jurídica legalment autoritzada a exercir una activitat al Principat" (article 10.a del Codi de relacions laborals). Força és de constatar que el titular del negoci "X." és el Sr. V. segons el Registre de comerç (foli 6), mentre que la Sra. Mena seria, en tot cas, una persona delegada per l'empresa.

Per acabar, fins i tot admetent la regularitat formal del comiat (negada per aquesta Sala), aquest seria igualment injustificat doncs la prova dels insults a la Sra. Mena només reposen únicament en les pròpies manifestacions d'aquesta darrera.

Per tot l'exposat, es coincideix amb l'Hble. Batlle en què el comiat no fou ajustat a dret.

III.- La desestimació del recurs del Sr. Sancho condueix a la seva condemna a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada (arg. Codi 7, 51, 5), inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs interposat pel Sr. ENTITY_5; confirmar la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 9 de gener de 2013; condemnar el Sr. Sancho a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada, inclosos honoraris d'advocat i de procurador de la Sra. Galván.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.