Acomiadament injustificat (3000421/2019)

Sentència

Magistrats

Jaume Tor Porta Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TSJC.- 0000007/2021 ORIGEN: 3000421/2019 - 00

NIG: 5300542120190002563

PARTS:

Apel·lant : Sra. Manzano

Procurador : Sra. Herrera

Advocat : Sra. Ribes

Apel·lat : Sra. Canales

Procurador : Sra. Seco

Advocat : Sr. Palmer

SENTÈNCIA 070-2021

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

Andorra la Vella, el 29 de març del 2021. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- El dia 26-7-2019, la representació processal de la Sra. Manzano, formulava demanda pel procediment laboral contra la Sra. Canales, sol·licitant es dictés Sentència declarant que l'acomiadament efectuat a la seva representada el dia 26-6-2019 era injustificat; condemnant la demandada a satisfer la suma de 9.389,82.- EUR en concepte d'indemnització, més els interessos legals que es generessin des de la interposició de la demanda així com totes les despeses extrajudicials, incloent la factura relativa a la carta que s'envià per assolir un acord amistós, la qual ascendeix a 5,23.- EUR, així com a satisfer totes les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador. Finalment interessava que es condemnés la demandada a declarar a la CASS la indemnització reclamada.

Segon.- El 30-10-2019, la representació processal de la Sra. Canales contestava oposant-se a les pretensions articulades per la part actora, sol·licitant es dictés Sentència que les desestimés i imposant a la Sra. Manzano el pagament de la totalitat de les costes ocasionades.

Tercer.- Practicats els mitjans de prova considerats pertinents i necessaris i evacuats per les parts els seus respectius escrits de conclusions, en data 25-11-2020 requeia Sentència amb la següent part decisòria:

"DECIDEIX: que desestimant íntegrament la demanda laboral formulada per la Sra. Manzano contra la Sra. Canales - titular administrativa del comerç "A" radicat a l'Avinguda X número 0, 0r-0a d'Encamp-, ha d'absoldre i absol a la darrera de tots els pediments efectuats de contrari amb imposició de les costes ocasionades segons determina el II.- Considerant".

Quart.- La representació processal de la Sra. Manzano articula recurs d'apel·lació contra aquesta decisió i per escrit de conclusions presentat en aquesta alçada el dia 25-1-2021, interessa la seva revocació i que aquesta Sala dicti nova Sentència acollint íntegrament les pretensions que articulava en la demanda, el tot amb imposició de les costes ocasionades en ambdues instàncies a la part demandada.

Cinquè.- La representació processal de la Sra. Canales, en canvi, interessa la desestimació del recurs d'apel·lació articulat i confirmació íntegra de la Sentència dictada per l'Òrgan judicial d'instància amb imposició de les costes ocasionades a la part recurrent.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- ANTECEDENTS D'INTERÈS

La Sra. Manzano iniciava una prestació laboral per compte de la Sra. Canales en qualitat de personal de neteja en mèrits d'un contracte a durada indefinida per una jornada de treball a temps parcial mitjançant conveni de 1-9-2012. En data 15-9-2017, les parts atorgaven un segon contracte de treball en mèrits del qual la jornada de treball a càrrec de la treballadora passava a ser la legal ordinària (40 hores setmanals).

El dia 26-2-2019, la Sra. Manzano iniciava un baixa laboral, que es perllongava de manera efectiva fins el 31-7-2019. No obstant, una de les prolongacions que van anar succeint-se en aquest període, finia el 19-6- 2019, i aquesta no resultava perllongada fins 7 dies més tard, concretament el 26-6-2019, amb efectes però retroactius a data 20-6- 2019.

Per carta remesa el dia 26-6-2019, la Sra. Canales acomiadava la Sra. Manzano a l'empara de les previsions de l'art. 99.1.a) del Codi de Relacions Laborals vigent, reprotxant-li de no haver-se presentat al seu lloc de treball d'ençà el dia 20 de juny del 2019, sense haver justificat a l'empresa les raons que motivaven tal absència, tot i recordant-li que la situació de baixa en que es trobava havia expirat a data 19-6-2019 sense que constés a l'empresa cap prolongació d'aquesta.

Per carta tramesa per la direcció lletrada de la treballadora a l'empresària el dia 10-7-2019, es negava que la seva representada hagués faltat durant 3 dies consecutius a la feina sense justificació. Després d'exposar que l'acomiadament esdevenia injustificat en aquesta eventualitat, reclamava el pagament de la indemnització que al seu criteri corresponia.

La Sra. Canales responia a aquesta missiva (foli 25 i ss) per carta en que exposava que quan havia acomiadat la treballadora, es trobava d'alta a la CASS i que el que havia succeït era que la baixa obtinguda per la treballadora intervenia amb efectes retroactius, negant en el procediment seguit l'existència de cap error o negligència. Referia però que en haver- se justificat la prolongació de la baixa mèdica amb posterioritat a l'acomiadament efectuat, "deixem sense efecte l'acomiadament per causes disciplinàries dut a terme en data 26 de juny del 2019, podent-se reincorporar novament la Sra. Manzano al seu lloc de treball, un cop estigui en situació d'alta".

La Sra. Manzano no s'acollia a la proposta realitzada per la Sra. Canales i en data 26-7-2019 articulava la demanda judicial que iniciava el present litigi en que en essència pretén que es declari el seu acomiadament injustificat i que es condemni la Sra. Canales a satisfer la indemnització corresponent, més els interessos i les costes que reclama i a declarar l'import que correspongui a la CASS.

La Sentència dictada per l'Òrgan judicial d'instància desestima íntegrament les pretensions de la treballadora i li imposa el pagament de les costes ocasionades. Argumenta que, des d'una perspectiva formal res es podia reprotxar a la carta d'acomiadament. Quant al fons de la sanció adoptada, considera que la baixa mèdica havia estat perllongada pel metge de capçalera el dia 26-6-2019 amb efectes però retroactius fins el 20-6-2019, sense però que entre aquestes dues dates res hagués comunicat al patró; que la treballadora havia esperat el seu acomiadament per demanar la prolongació de la seva baixa al metge ometent que per a justificar la suspensió del contracte de treball per a incapacitat transitòria, només disposava de 48 hores. Es destaca finalment que tampoc la treballadora actuava de bona fe, en no haver acceptat la proposta realitzada per l'empresària d'anul·lar l'acomiadament realitzat i permetre la seva reincorporació al lloc de treball quan es trobés d'alta.

Segon.- EXPOSICIÓ DELS MOTIUS DEL RECURS:

En primer lloc sostenia que la causa per la qual no va comunicar la prolongació de la seva baixa mèdica, no era imputable a la treballadora i que va ser el descuit del metge que la va intervenir quirúrgicament que la baixa mèdica no es va perllongar. Tanmateix negava que la seva representada hagués esperat la carta d'acomiadament per després reclamar al metge la prolongació de la seva baixa, insistint en la impossibilitat en que es trobava subsegüent a la seva intervenció quirúrgica de treballar i que en tot cas, el mateix dia en que el seu metge li havia donat la prolongació de la baixa l'havia lliurat a la Sra. Canales, per tal que aquesta deixés sense efecte el seu acomiadament el que no va fer en aquell moment i només va proposar, de resultés de la interposició de la demanda judicial que iniciava el present litigi.

Altre motiu del recurs intervé en relació al retard que se li atribueix a l'hora de justificar la prolongació de la baixa mèdica. Recorda que segons les previsions de l'art. 97.4 del CRL, el retard que se li reprotxa només podia ser considerat com a falta lleu i no podia justificar el seu acomiadament.

En darrer lloc s'alça també al respecte del raonament contingut en la Sentència recorreguda quan es considera que el seu comportament no era de bona fe en no haver acceptat la proposta realitzada per l'empresària de deixar sense efecte el seu acomiadament. En efecte era quan la treballadora, el dia 26 de juny del 2019, justificava la seva absència del seu lloc de treball que la Sra. Canales havia d'anul·lar l'acomiadament que va intervenir, però el que no podia fer era mantenir-lo fins que es va interposar la demanda judicial. Considera per tant que si algú havia actuat amb mala fe, era la part demandada.

Tercer.- Els motius del recurs articulat poden ser examinats conjuntament atesa la connexitat que dels mateixos resulta.

La situació d'incapacitat temporal és una causa de suspensió del contracte de treball en que les parts queden exonerades de les seves respectives obligacions de treballar (treballador) i de retribuir el treball (empresari). Concretament, segons l'article 32.1 del CRL: "El contracte de treball queda en suspens durant el termini en què la persona assalariada es troba en situació de baixa mèdica, ja sigui per causa de malaltia o per accident, ja sigui per causa d'accident de treball o malaltia professional. La persona assalariada ha de comunicar a l'empresa, directament o mitjançant una persona degudament mandatada, en el termini màxim de 48 hores, la situació de baixa mèdica, les renovacions eventuals de la baixa mèdica i l'alta mèdica. La suspensió del contracte de treball s'acaba un cop obtinguda l'alta mèdica del metge tractant o l'alta administrativa o mèdica comunicada per la Caixa Andorrana de Seguretat Social". Aquest precepte en cap cas fixa un dèbit indagatori específic a càrrec de l'empresari per tal de cerciorar-se de la raó de la incompareixença del seu treballador quan expira la baixa mèdica: la justificació de la concreta situació front a la suspensió del contracte de treball incumbeix exclusivament al treballador que quan acabi la baixa mèdica inicial haurà o bé de reincorporar-se al seu lloc de treball o justificar la prolongació de la seva situació de baixa, en el termini de 48 hores legalment fixat.

La recurrent insisteix en la impossibilitat real que tenia per a treballar el dia 20 de juny en haver estat intervinguda quirúrgicament dos dies abans, però en cap cas justifica haver-se posat en contacte amb l'empresària per a comunicar les raons de la seva absència en el seu lloc de treball abans de ser acomiadada. La importància de la comunicació per part del treballador dels motius de la seva incompareixença en el lloc de treball ja ha pogut ser examinada per la Sala i hem sostingut que l'acomiadament resultava injustificat al marge de que la treballadora pogués trobar-se d'alta a la CASS quan l'empresa abans de l'acomiadament havia estat assabentada "que existia una dificultat amb l'estat de salut de la treballadora de natura a justificar la seva falta al seu lloc de treball" (Sentència de 29-6-2012, TSJC-71/12). En canvi, hem considerat que l'acomiadament esdevenia justificat quan el treballador no es reincorporava al seu lloc de treball en la data que corresponia segons la darrera baixa mèdica comunicada, ni lliurava cap document de prolongació i sense que la treballadora hagués "informat oralment l'empresa de la seva situació" (Sentència de 30-6-2011 TSJC-100/11).

En atenció a l'exposat, resulta cabdal que la comunicació sobre la justificació de l'absència en el lloc de treball per part del treballador intervingui abans de que l'empresari el sancioni disciplinàriament, sense però que es pugui admetre que tal anunci pugui intervenir a posteriori, atès que en definitiva això suposaria deixar el caràcter justificat de l'acomiadament practicat, a l'arbitri del treballador.

En el concret supòsit que s'examina res es podrà reprotxar a la Sra. Canales en el procediment seguit quan acomiadava la recurrent. En efecte, constatava la incompareixença de la treballadora al seu lloc de treball d'ençà el 20 de juny del 2016 i en defecte de tota comunicació de la treballadora sancionava aquesta falta de conformitat amb les previsions dels articles 99.1.a) i 100.3.b) del CRL, amb el benentès que en aquells moments la baixa mèdica de la Sra. Manzano encara no havia estat prolongada i que en cap moment abans de ser acomiadada la Sra. Manzano res havia comunicat a l'empresària i això malgrat aquesta va esperar, abans d'acomiadar-la, un termini prudencial de 7 dies superior del que resulta d'una aplicació estricta de la Llei.

Quart.- Malgrat que res es pogués reprotxar a la Sra. Canales, la seva bona fe resulta inqüestionable en el concret supòsit que s'examina atès que una volta rebuda la carta de la direcció lletrada de la treballadora en que es denunciava el caràcter injustificat de l'acomiadament i es reclamava el pagament d'una indemnització, el deixava sense efecte oferint a la treballadora la possibilitat de reincorporar-se al seu lloc de treball una volta la seva situació mèdica es trobés consolidada.

I ha estat la treballadora qui ha declinat aquest oferiment, presentant la demanda que ha originat el present litigi en que acompanyava la carta de la Sra. Canales a que ens acabem de referir, el que invalida l'argument que en aquesta alçada avança segons el qual tal oferta hauria estat efectuat després de la demanda, per intentar eludir la seva responsabilitat.

Sustenta finalment la recurrent que l'ordenament laboral vigent regulava el retard en la comunicació a l'empresari de les renovacions de les baixes mèdiques com a faltes lleus (en realitat es tracta d'una falta greu 98.n) que segons l'art. 100 no podia comportar el seu acomiadament. Nogensmenys no és un retard en la justificació de la prolongació de la baixa mèdica que es reprotxa a la treballadora, sinó l'absència injustificada en el lloc de treball en el període comprès entre els dies 20 a 26 de juny del 2019, falta greu prevista en l'art. 99.1.a del CRL i que en el concret supòsit examinat concorria.

Cinquè.- En atenció a tot l'exposat, s'ha de considerar que la Sentència dictada efectuava una anàlisis adequada a dret de les diferents circumstàncies concurrents i en conseqüència ha de ser confirmada de manera íntegra tot i desestimant el recurs d'apel·lació articulat.

Escau imposar a la part recurrent, en mèrits de la regla del venciment objectiu, les costes ocasionades en aquesta alçada.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent

DECISIÓ

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal de la Sra. Manzano contra la Sentència dictada en data 25-11-2020 que es confirma íntegrament. Imposem a la part recurrent les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-