Excepció de jurisdicció-apreciable d'ofici (166/11)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-166/11

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 30 d'abril de 2012.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal del Sr. Galván, representat legalment pel seu progenitor el Sr. Caro, va interposar demanda, en data 20-03-2009, envers l'Hble. COMÚ i la mercantil ORG_0, segons la qual i pels motius continguts en la mateixa demanda la condemna solidària dels defenents a l'abonament de la quantitat de 53.882,11 euros, amb més els interessos legals corresponents i les despeses a acreditar en període d'execució de sentència, així com les costes processals.

La representació processal de l'Hble. COMÚ i de la mercantil andorrana ORG_0 va oposar-se a la demanda, per escrit de data 15-05-2009, i sol·licitava la desestimació de la demanda, amb imposició de les costes processals.

II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 8-04-2011, en la qual la seva part decisòria era del tenor literal següent: "DECIDEIX: apreciar d'ofici la manca de competència de la jurisdicció civil per a conèixer de la demanda formulada en data 20-03-2009 per la representació processal del Sr. Caro actuant en qualitat de legal representant del seu fill menor d'edat Galván contra l'Hble. Comú i la companyia ORG_0 i sense fer imposició de costes processals".

III.- La representació processal del Sr. Caro, legal representant del seu fill Galván, va interposar recurs contra la sentència d'instància i, en data 2-08-2011, va presentar escrit de conclusions, segons el qual i pels arguments continguts en el mateix demana la revocació de la resolució d'instància. Pel contrari, la part recorreguda, per escrit de contesta a les conclusions, de data 14-10-2011, va demanar que es procedís a la confirmació de la resolució d'instància, amb imposició de les costes processals.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius en els quals la part agent fonamenta el seu recurs són, en essència, els següents. En primer terme, manifesta que la sentència d'instància aprecia d'ofici la manca de jurisdicció per a conèixer de la demanda interposada per la part agent, per quant, segons l'article 4.12 de la llei Qualificada de Delimitació de Competències dels Comuns l'activitat de natació que portava a terme el menor, era constitutiva d'un servei públic i es prestava en instal·lacions públiques gestionades de forma directa. En canvi, el recurrent entén que no s'ha formulat per l'adversa en cap moment l'excepció de manca de jurisdicció i, encara que la jurisdicció esdevé apreciable d'ofici, no es pot prescindir en aquest extrem del parer de les parts litigants. En segon terme, manifesta que l'activitat que desenvolupa l'Hble. Comú en l'explotació del centre esportiu no pot ésser considerada d'interès públic. Afegeix que en el cas resolt per la STSJA de 22-01-2004, que analitzava un supòsit en el qual un particular litigava envers el Complex esportiu i social del Palau de Gel de Canillo, que depèn de l'Hble. Comú de Canillo la Sala no es va plantejar la qüestió de la competència de la jurisdicció civil, i que la STSJA de 12-02-2009 atribueix també la competència a la jurisdicció civil d'acord amb la vis atractiva que cal predicar d'aquesta (cfr. Art. 39.4 LQJ). Estima la part recurrent que la vinculació a l'interès general i el desenvolupament d'un servei públic no concorren en l'àmbit d'un Centre esportiu, de manera que s'ha de concloure que un curs de natació no constitueix un servei públic. En tercer terme, afirma el recurrent que conforme a la Llei de la contractació pública, de 9-11-2000, el contracte s'ha de qualificar de civil.

II.- Com a qüestió prèvia, malgrat el recurrent argumenti que cap de les parts ha articulat l'excepció de manca de la jurisdicció civil per a conèixer del present afer, i que cal tenir en compte el criteri de les parts litigants, cal posar de manifest que l'apreciació o no de la manca de jurisdicció per a conèixer d'un concret assumpte que es planteja al tribunal esdevé un extrem que és clarament apreciable d'ofici, tota vegada que el repartiment de les matèries que es troben subjectes a cada jurisdicció participa d'un marcat caire d'ordre públic que no pot ésser deixat a l'arbitri o criteri dels particulars, com si pot esdevenir amb les regles de competència territorial en aquells ordenaments jurídico-processals en els quals es poden suscitar aquest tipus de problemes.

Malgrat els arguments que s'empren en el recurs interposat per la part agent, i tota vegada que la determinació de l'àmbit de coneixement de la jurisdicció civil esdevé apreciable d'ofici, s'ha de posar de manifest el que segueix. L'anàlisi de les normes que delimiten el coneixement de la jurisdicció civil front a l'administrativa es troba previst a l'article 39 de la Llei Qualificada de la Justícia. Així, aquest precepte, en el seu apartat tercer determina que "Pertanyen en tot cas a la jurisdicció administrativa:

Els contenciosos establerts en la normativa de Seguretat Social.

Els recursos en matèria de funcionaris al servei de qualsevulla institució pública del Principat.

Els litigis en matèria electoral relatius a llistes i candidatures.

Els litigis sobre responsabilitat patrimonial de l'Administració Pública i dels seus funcionaris.

Els litigis derivats de contractes d'obres de subministraments i serveis públics convinguts per l'Administració Pública regulats pel Capítol IV del Codi de l'Administració.

Els recursos contra les decisions de l'òrgan competent per a fixar les indemnitzacions per expropiació a causa d'utilitat pública, segons la llei vigent en aquesta matèria".

Com assenyala la sentència d'instància, el coneixement dels litigis sobre responsabilitat patrimonial de l'Administració pública i dels seus funcionaris s'atribueix a la jurisdicció administrativa. I aquesta asseveració podria esdevenir correcte si s'analitza la demanda interposada, atès que en la mateixa es sol·liciten els danys i perjudicis patits per un menor d'edat com a conseqüència de l'accident sofert pel menor en el Centre Esportiu que gestiona l'Hble. Comú. Però, a diferència del que s'esdevé en altres ordenaments jurídics, en els quals quan la demanda s'adreça contra una Administració i un particular, en el cas la mercantil ORG_0, la jurisdicció contenciosa-administrativa esdevé competent per expressa declaració de la llei, en l'ordenament jurídic andorrà no existeix l'esmentada previsió, de manera que s'ha de resoldre quina situació cal adoptar en aquest supòsit.

En efecte, la demanda s'adreça contra l'Hble. Comú i contra l'asseguradora, en virtut de la concessió de l'acció directa que el particular pot exercitar front a la mercantil asseguradora. I, consegüentment, en aquests casos en els que junt a l'Administració es demanda a un particular, el coneixement de l'afer no es residencia, a manca de previsió legal en el sentit indicat, en la jurisdicció administrativa, sinó que actua la clàusula que contempla la vis atractiva de la jurisdicció civil (art. 39.4 LQJ: "Pertanyen a la jurisdicció civil tots els negocis jurídics privats. Són amb caràcter general pròpies d'aquesta jurisdicció totes les qüestions que no hagin estat expressament atribuïdes a altres jurisdiccions").

En aquest sentit, exercitada una demanda de responsabilitat patrimonial envers l'Administració i un particular, la jurisdicció competent passa a ser la civil, a l'igual que si només s'hagués interposat l'acció contra l'asseguradora de l'Hble. Comú, mentre que si s'hagués demandat únicament a l'Hble. Comú per una supòsit de responsabilitat patrimonial de l'Administració, la jurisdicció administrativa hagués esdevingut la competent per a conèixer i resoldre l'afer plantejat.

III.- L'èxit del recurs s'ha de traduir en la no imposició de les costes processals (arg. Novel·la 82, cap. X) i en la devolució de les actuacions a l'òrgan judicial d'instància per tal que procedeixi a la tramitació del procediment ordinari instat per la part agent.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs interposat per la representació processal del Sr. Galván, representat legalment pel seu progenitor Sr. Caro contra la sentència, de data 8-04- 2011, i revocar la seva part decisòria, en el sentit de declarar la competència de la jurisdicció civil per a conèixer de la demanda interposada en data 20-03-2009 per la part recurrent contra l'Hble. COMÚ i contra l'asseguradora ORG_0 i retornar les actuacions a l'òrgan judicial a quo per tal de procedir a la tramitació del procediment ordinari 0106-5/2009. No s'escau efectuar imposició de les costes processals.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem signem.-