Protecció d'acomiadament continguda article 113.1CRL (1000175/2017)

Sentència

Magistrats

Alexandra Cornelia Sola Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TSJC.- 0000002/2021 ORIGEN: 1000175/2017 - 00

NIG: 5300542120170001235

PARTS:

Apel·lant : Sr. Amador

Procurador : Sra. Canals

Advocat : Sra. Rius

Apel·lat : A Gibert

Procurador : Sr. Sancho

Advocat : Sr. Esparza

SENTÈNCIA 063-2021

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, el 29 de març del 2021. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- En data 28 d'abril de 2017, el senyor Amador interposà demanda, pel procediment laboral, contra la societat Gibert, sol·licitant principalment que es declarés l'extinció del contracte de treball que els vinculava i que considerava que era il·legal, i que es condemnés a la societat a abonar-li la quantitat de 27.914,85 EUR, incrementada pels interessos al tipus legal generats des de la data de l'acomiadament o, subsidiàriament, des de la data de la contesta a la demanda.

Subsidiàriament sol·licitava que es declarés la nul·litat de l'acomiadament, en el sentit de què fos readmès a l'empresa, en quin cas demanava igualment la condemna de la defenent a satisfer-li la totalitat dels havers laboral deixats de percebre des de la data de l'acomiadament i fins a la data de la seva readmissió, incrementats amb els interessos al tipus legal i a comptar des de la data en què els havia d'haver percebut i fins a la data en què els percebés.

I en tots dos casos que es condemnés a Gibert a satisfer-li les costes del procediment, inclosos els honoraris d'advocat i, en el seu cas, de procurador, així com tota altra despesa que derivés de la tramitació de la present causa.

Segon.- La representació processal de la societat pública Gibert contestà la demanda interposada de contrari en data 10 de juliol de 2017, tot sol·licitant la seva íntegra desestimació i la imposició de les costes judicials causades a l'adversa, incloses les derivades de la intervenció d'advocat i procurador.

Tercer.- Una vegada practicades les proves proposades per les parts i declarades pertinents i després d'evacuat el tràmit de conclusions per cadascuna d'elles, en data 13 d'octubre de 2020, l'Hble. Batlle dictà Sentència, quina part dispositiva, entre altres, estableix:

"DECIDEIX:

Que desestima la demanda formulada pel senyor Amador contra Gibert condemnant-se a la part agent a satisfer les costes processals inclosos honoraris d'advocat i procurador, de l'agent" (sic).

Quart.- El senyor Amador interposà recurs d'apel·lació contra l'esmentada resolució i mitjançant l'escrit de conclusions d'apel·lació de data 10 de desembre de 2020, sol·licita la íntegra revocació de la sentència d'instància, l'estimació total de la seva demanda i la condemna de l'adversa al pagament de les costes del present procediment, inclosos els honoraris d'advocat i procuradora tant de primera com de segona instància.

Cinquè.- Per la seva banda, la representació processal de la societat Gibert sol·licita la desestimació del recurs d'apel·lació, la confirmació de la Sentència d'instància i la condemna del recurrent al pagament de les costes judicials corresponents, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- No és discutit per les parts litigants que el senyor Amador treballava per compte de la societat Gibert des de l'1 de gener de 1997, havent estat contractat per l'Organisme de A (B) en qualitat d'auxiliar pels serveis d'A, primer mitjançant un contracte temporal per una durada de dos mesos i, en data 1 de març de 1997, mitjançant un contracte per durada indefinida, quin va ser assumit per la societat Gibert (ENTITY_4), a partir de la seva creació.

Tampoc discuteixen les parts que en data 17 de març de 2017 la societat Gibert va enviar una carta al senyor Amador on li manifestava la seva voluntat d'acomiadar-lo de forma no causal, (regulat per l'article 90.1 de la Llei 35/2008 del Codi de Relacions Laborals) atorgant-li una compensació econòmica corresponent a una preavís de 90 dies. L'acomiadament prenia efectes a partir del 20 de març de 2017, data en què la societat defenent diposità judicialment la liquidació dels imports adeutats per causa de l'acomiadament i el seu detall, havent acceptat el senyor Amador l'import dipositat, 28.969,05 EUR, com acompte de la quantitat que reclama.

Segon.- El que constitueix l'objecte del present recurs és la procedència i legalitat de l'acomiadament del senyor Amador, ja que el mateix considera que al moment del seu acomiadament encara es trobava protegit per la prohibició d'acomiadament continguda en l'article 113.a) de la Llei abans referida.

Arriba a aquesta conclusió perquè en data 13 de setembre de 2011 va ser escollit delegat dels treballadors per un període de 4 anys. Passat aquest termini, de conformitat amb el contingut del mateix article, gaudia de la protecció esmentada durant 1 any més en què no podia ser acomiadat per l'empresa, anant la seva protecció, doncs, fins el 12 de setembre de 2016, quin, de conformitat amb el contingut de l'article 114 de la mateixa Llei, encara s'allargava durant 6 mesos més en el supòsit de què no es promoguessin noves eleccions -com és el cas-, durant el període màxim esmentat de 6 mesos (quedant, per tant, l'esmentada protecció establerta fins el 12 de març de 2017). Ara bé, com sigui que el senyor Amador va estar de baixa mèdica durant varis períodes entre els anys 2014 al 2016 (del 22/4/2014 al 12/05/2014; del 26/01/2015 al 06/07/2015; i del 11/12/2015 al 04/12/16), entén que els períodes de baixa mèdica no només van suspendre el contracte de treball sinó l'exercici del seu mandat de delegat dels treballadors. Per tant, dedueix que al moment del seu acomiadament es trobava sota la protecció oferta per l'article 113.a) abans referit.

A més, també considera que li havia de ser d'aplicació, per evitar el seu acomiadament, la prioritat de permanència a l'empresa respecte dels altres treballadors prevista a l'apartat b) del mateix article 113; i com sigui que tot i així va ser acomiadat, conclou que fou precisament per un motiu de discriminació derivat de la seva condició de representant dels treballadors.

Tercer.- La Sentència d'instància considera, per contra, que la suspensió del contracte de treball que es va produir per causa de la seva baixa mèdica no va comportar la suspensió (o allargament, depèn com es miri) del seu mandat electe com a delegat dels treballadors ni, doncs, de l'any de protecció que li reconeix l'article 113.a) del Codi de Relacions Laborals.

A més a més, la Sentència tampoc considera acreditat que el seu acomiadament obeís a cap mena de voluntat discriminatòria per haver estat representant dels treballadors, sinó que considera acreditat que fou un acomiadament no causal, no resultant-li tampoc d'aplicació la prioritat de permanència a l'empresa establerta a l'apartat b) de l'article 113 previst per als supòsits d'acomiadament per causes objectives (que recull l'article 91.1.c) de la Llei del Codi de Relacions Laborals d'aplicació).

I és contra aquests pronunciaments, compartits per la part recorreguda, contra els que s'alça la part recurrent.

Quart.- La part recurrent insisteix en què al moment de ser acomiadat gaudia de la protecció prevista a l'article 113.a) per quant afirma que l'exercici del contracte de treball està vinculat a l'exercici del mandat social.

La nostra Sentència de data 30 de maig de 2019, número de rotlle 94/2019, a la que es refereix la resolució d'instància i que transcriu parcialment, no es fa referència específicament al tema que ens ocupa, però sí que és clara, a l'igual que la pròpia Llei en establir els efectes de la suspensió del contracte de treball per incapacitat temporal: "En mèrits d'aquesta disposició, la suspensió del contracte de treball exonera el treballador de realitzar l'activitat convinguda sense que l'empresari hagi de satisfer la retribució associada. No obstant els restants deures i obligacions a càrrec de les parts inscrits en el contracte de treball o que resulten de l'aplicació de la Llei subsisteixen". I aquests efectes només afecten a l'execució de l'activitat laboral objecte del contracte i a la percepció de la corresponent contraprestació, subsistint la resta de drets i deures derivats del contracte de treball i de l'aplicació de la Llei.

Si apliquem aquesta jurisprudència al present cas hem d'arribar a la conclusió, compartida en altres països del nostre entorn, de què el mandat de representant dels treballadors o de delegat sindical no es suspèn per l'aturada del treball per causa de malaltia o d'accident de treball. Perquè d'una banda, en cas de trobar-se de baixa mèdica que li impedís desenvolupar les funcions pròpies del seu càrrec electe, la única solució no és la pretesa suspensió del termini del mateix, que no només no està legalment prevista sinó que podria arribar a convertir el càrrec en excessivament llarg -en contra del que preveu la Llei que no permet que es repeteixi dues vegades consecutives (segons l'article 114)-, i ineficaç per quant ningú desenvoluparia les funcions en favor dels treballadors, tot i ser aquesta precisament la finalitat del mateix.

En conseqüència, d'haver-se acreditat -que no és el cas, com veurem- que el representant dels treballadors no podia desenvolupar el seu càrrec electe per causa de les patologies que van motivar la seva baixa, el que hagués hagut de procedir és, o bé la seva dimissió, o la revocació del seu càrrec, per permetre que algú altre pogués desenvolupar les funcions. Altrament, els treballadors resten desprotegits.

I, d'altra banda, perquè el mandat del delegat dels treballadors no deriva del contracte sinó d'un procés electoral. Per tant, el dret de continuar exercint-lo malgrat la seva situació de baixa laboral -si la salut li permet- deriva del dret constitucional dels treballadors de participar en la defensa dels seus interessos econòmics i socials, per intermediació del seu delegat.

De tota manera com dèiem, ni tan sols no s'ha acreditat -tal i com també recull la Sentència recorreguda- que les malalties que van motivar la seva aturada de treball comportessin també un impediment pel desenvolupament de les seves funcions de delegat de personal, essent aquest l'únic cas en el que es podria plantejar la suspensió del termini del seu mandant, com ell interessa. Al respecte, el propi recurrent és contradictori, ja que en un primer moment diu que les malalties no li impedien desenvolupar la feina i després afirma que eren molt greus i li impedien desenvolupar fins i tot les funcions pròpies del seu mandat. En tot cas, malgrat acredita les patologies que van motivar la seva baixa mèdica, no aporta cap prova de què aquestes no li permetessin desenvolupar aquesta activitat. I és evident que aquesta pretesa realitat havia de ser certificada per un professional mèdic.

I això a banda de què com bé diu també la resolució d'instància i reconeix la part recurrent, corregint en les seves conclusions d'apel·lació la seva posició inicial, abans de la fi del seu mandat social, el senyor Amador feia temps que es trobava d'alta mèdica.

Per tant, hem de concloure que al moment de ser acomiadat, ja s'havia esgotat el termini de protecció previst a l'article 113 del Codi de Relacions Laborals.

Cinquè.- Pel que respecta a la pretesa discriminació de què hauria estat objecte per causa precisament del desenvolupament del seu càrrec de delegat dels treballadors, essent aquesta al seu entendre l'única causa del seu acomiadament, aquesta tampoc ha restat acreditada.

El resultat de la prova practicada avala la versió de la societat Gibert en el sentit de què no va ser l'empresa qui va tractar d'evitar que en el seu dia es celebressin les eleccions per escollir al delegat dels treballadors, sinó que varis dels propis treballadors de la societat pública demanaren que es posposessin les eleccions, per causa de la incertesa laboral existent durant aquell període (el Ministeri de Finances havia advertit una retallada del 25%), considerant els mateixos treballadors que no tenia sentit que en les eleccions hi haguessin de participar els que potser perdrien el seu lloc de treball (cfr. foli 22).

Extrem que fou confirmat pels treballadors que foren citats en la primera instància per la pròpia part demandant i avui recurrent com a testimonis: Girona (foli 95), Bonet (foli 104), Plazana (foli 101), Benitez (foli 98) i Coll (foli 107). Tots i cadascun d'ells en respondre a les preguntes que els hi foren efectuades confirmen que la proposta d'efectuar les eleccions va ser ben rebuda per l'empresa, però no per alguns dels treballadors.

Per tant, no és cert que des de l'inici la societat Gibert intentés evitar que les mateixes fossin realitzades; havent-se d'afegir a més que la Direcció General del moment de la seva celebració era diferent de la del moment de dur-se a termes l'acomiadament impugnat.

La Sentència d'aquesta Sala, de data 27 de maig de 2014 (rotlle número TSJC-327/13) a la que fa referència la part recurrent en el seu escrit de demanda, i en la que es va considerar que el comiat de l'apel·lant referit en la mateixa disfressava un acte de discriminació per raó de la seva condició de candidat a delegat de personal, es fonamentava en què en aquell supòsit concret l'empresa no va demostrar, existint dubtes raonables que havien de beneficiar al treballador, que el seu comiat fos aliè a la seva condició de candidat i que no representava en realitat cap mena de represàlia.

Per contra en el supòsit objecte d'anàlisi, la societat Gibert ha aportat prova acreditativa de la inexistència d'aquest motiu de discriminació:

D'una banda i apart del que ja hem mencionat en relació al posicionament de la societat al moment de la celebració de les eleccions, durant els períodes de baixa, sobre tot al 2016 que fou el període més llarg, contractaren a la senyora Sandoval, en diverses ocasions i 4 hores diàries de dilluns a divendres, com a suport a l'àrea de grafisme (foli 124) :

De l'11 de gener al 26 de febrer de 2016

Del 29 de febrer al 24 de març de 2016

Del 18 de juliol al 2 d'agost de 2016

Extrem que acredita que no és cert que haguessin de córrer a contractar a algú -com afirma el recurrent per acreditar que van acomiadar al senyor Amador només per la seva posició de representant dels treballadors i que per això van haver de córrer a cercar a algú que fes la seva feina que era imprescindible-, ja que la seva activitat laboral es va haver d'anar cobrint mentre el senyor Amador es trobava de baixa mèdica. Al respecte convé precisar que les preguntes efectuades a la senyora Sandoval en la testifical practicada a instància de la part demandant i avui recurrent, es referien només a l'any 2017, però ja se l'havia contractat al 2016, segons s'acaba de detallar. Havent-se a més contractat al senyor Bermudez el 8 de novembre de 2016 (foli130) i per un període d'1 any (foli 117), data coherent amb la darrera prestació de serveis de la senyora Sandoval, i a la necessitat de cobrir la feina del senyor Amador que en aquest moment encara es trobava de baixa mèdica.

I, d'altra banda, abans del seu acomiadament, ja n'hi havia hagut d'altres de no causals i produïts des del 28 de febrer de 2014 i fins al 11 de desembre de 2015. (foli 130), afectant concretament als senyors Salamanca el 28/02/2014 (foli 112); Plaza el 3/05/15 (foli 113) i Gaya el 11/12/2015 (foli 114).

Resultat de les proves practicades que, de conformitat amb les regles de la sana crítica, condueix a aquesta Sala la conclusió de què l'acomiadament es podia dur a terme i obeïa al poder organitzatiu de direcció de l'empresa.

Sisè.- Finalment pel que es refereix a la prioritat que tenia el senyor Amador de romandre a l'empresa, prevista per l'article 113.b) del Codi de Relacions Laborals, és de veure com aquest article es refereix només als casos en què els acomiadaments es produeixen per causes objectives, com la necessitat d'amortització de llocs de treball per raons econòmiques, tècniques organitzatives o de producció, i s'ha acreditat que aquest no és el cas, donat que el lloc de treball del senyor Amador fou reposat, el que torna a confirmar la conclusió a la que ha arribat la Sala, exposada en el Fonament de Dret anterior en relació a què motiu de l'acomiadament no és altre que l'organització de la direcció de l'empresa.

Setè.- Conseqüència de l'anterior és la íntegra confirmació de la Sentència recorreguda.

Vuitè.- En resultar desestimat el recurs procedeix imposar les costes per ell generades a la part recurrent, de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent

DECISIÓ

Primer.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat pel senyor Amador contra la Sentència dictada en data 13 d'octubre de 2020 per l'Hble. Batlle, que confirmem íntegrament.

Segon.- IMPOSEM les costes judicials generades en aquesta alçada al senyor Amador.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-

DECISIÓ

Primer.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat pel senyor Amador contra la Sentència dictada en data 13 d'octubre de 2020 per l'Hble. Batlle, que confirmem íntegrament.

Segon.- IMPOSEM les costes judicials generades en aquesta alçada al senyor Amador.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.