TRIBUTS. Impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries. Exempció en cas d'adquisició d'habitatge per a residència habitual. Necessitat d'inscriure's al Comú. Prescripció de l'acció per reclamar el deute. TSJA-014/14

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Pere Pastor Vilanova

Núm. de Protocol: AD-0053-1/2012 Núm. de Rotlle: TSJA-014/14

SENTÈNCIA 31-2014

PARTS:

Apel·lant: M.I. GOVERN

Representant: Sra. Palomo

Advocat: Sra. Marcos

Apel·lat: Sra. Farré

Sr. Zurita

Representant: ídem

Advocat: Sra. Azorin

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Pere Pastor Vilanova

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Andorra la Vella, onze de juliol de dos mil catorze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0053-1/2012.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La sentència de 28 de gener de 2014 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va estimar la demanda interposada pels Srs. Farré i Zurita contra el M.I. GOVERN i va anul·lar la resolució de 25 d'abril de 2012, confirmada en reposició l'11 de juliol de 2012, mitjançant la qual es va requerir els interessats per tal que abonessin la quantitat de 12.368,99 EUR, corresponent a l'exempció de l'impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries acordada en el seu dia, en no haver presentat el certificat de convivència expedit pel Comú dins del termini que estableix l'article 3.2.i) del Reglament de l'impost.

La referida sentència ha considerat prescrita l'acció per reclamar el pagament, ja que havia transcorregut amb escreix el termini de tres anys que preveu l'article 40.1 de la Llei de bases de l'ordenament tributari.

2.- La representació del M.I. GOVERN ha interposat recurs d'apel·lació contra la sentència del Tribunal de Batlles, el qual es fonamenta en les següents al·legacions:

Les obligacions formals que pesen sobre els adquirents d'un immoble s'estenen durant un període de 4 anys, durant els quals l'habitatge ha de ser la seva residència habitual i permanent, de manera que el termini de prescripció només comença a comptar quan han transcorregut els 4 anys.

La prescripció es va interrompre per mitjà de les cartes trameses per l'Administració els anys 2009 i 2010, en què es recordava l'obligació de presentar els documents que preveu l'article 3.2.j) del Reglament de l'impost.

La data límit per inscriure's a l'habitatge era el 23 de febrer de 2007, i no el 23 de març, d'acord amb l'article 4.11.b) de la Llei de l'impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries.

Resulta irrellevant la modificació retroactiva de la data d'inscripció dels interessats a l'habitatge, que ha realitzat l'Hble. Comú d'Ordino, ja que no afecta cap de les seves circumstàncies personals i, en conseqüència, no es troba emparada per l'article 13.1 de la Llei 9/2007, de 17 de maig, del cens.

3.- Els agents s'han oposat al recurs i han sol·licitat la confirmació íntegra de la sentència apel·lada, que consideren plenament ajustada a dret.

4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La qüestió litigiosa es circumscriu a determinar si resulta ajustada a dret la resolució administrativa que ha deixat sense efecte l'exempció de l'impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries que s'havia concedit inicialment als agents, i els ha requerit per tal d'abonar l'import corresponent.

El tema central que es planteja en aquesta instància versa sobre la prescripció del dret de l'Administració a reclamar aquesta quantitat. Com s'ha dit en els antecedents, la sentència recorreguda ha considerat que ja havia transcorregut el termini prescriptiu i, per això, ha procedit a anul·lar les resolucions administratives impugnades.

Tercer.- Per tal de resoldre adequadament la qüestió controvertida, s'ha de partir del fet que la normativa reguladora de l'impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries estableix dos tipus diferents d'obligacions formals per tal d'acreditar l'efectiva ocupació de l'habitatge, que recauen sobre els beneficiaris de l'exempció prevista en l'article 4.11 de la Llei de l'impost.

En primer lloc, segons l'article 3.2.i) del Reglament de 26 de juliol de 2006, els adquirents han de presentar a l'Administració, "en el termini d'un mes a comptar del termini establert a l'article 4.11.b) de la Llei", el certificat de convivència expedit pel Comú que acrediti la data d'inscripció a l'habitatge.

En segon lloc, com que l'immoble ha de ser la residència habitual i permanent dels interessats durant un període de 4 anys, s'ha de presentar anyalment a l'Administració el certificat de residència expedit pel Comú i els rebuts d'electricitat, telèfon i/o aigua que demostrin aquella residència.

Quart.- El contingut de l'expedient administratiu i de les resolucions impugnades posa de relleu que, en aquest cas, s'atribueix als agents un incompliment de l'obligació enunciada en primer lloc, és a dir, de la inscripció en el Comú en el termini que preveu l'article 3.2.i) del Reglament de l'impost.

És cert que també s'ha fet referència de forma incidental a la manca de presentació d'alguns dels documents necessaris durant el període subsegüent de 4 anys, però aquest fet no ha determinat que es deixi sense efecte l'exempció, ja que les resolucions es basen en tot cas en que "no us heu inscrit en l'adreça de l'habitatge objecte de l'exempció dins el termini legalment establert" (foli 123) i en que "es constata un incompliment per part dels Srs. Farré i Zurita d'un dels requisits a la normativa pel manteniment de l'exempció, en concret, els Srs. Farré i Zurita incompleixen l'apartat i) de l'article 3.2 del Reglament de l'impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries" (foli 139).

En conseqüència, s'ha de determinar si ha prescrit el dret de l'Administració a reclamar l'import de l'exempció concedida inicialment, per l'incompliment de l'article 3.2.i) del Reglament de l'impost.

Cinquè.- L'adquisició de l'immoble per part dels agents va tenir lloc el 23 d'agost de 2006, de manera que s'havia de presentar el certificat comunal de convivència fins al 23 de març de 2007, tal com afirma la sentència apel·lada, en una interpretació que resulta ajustada a les declaracions contingudes en la sentència d'aquesta Sala núm. 69-2013, de 20 de setembre.

Si la data límit per acreditar la inscripció als registres comunals era el 23 de març de 2007, i els interessats no van complir aquest requisit, o ho van fer tardanament, no hi ha dubte que en aquell moment començava el transcurs del termini de prescripció, ja que a partir de llavors va néixer l'obligació d'abonar les quantitats corresponents. Així resulta de l'article 40.2.a) de la Llei de bases de l'ordenament tributari.

En aquest cas, tanmateix, el requeriment de pagament és de data 25 d'abril de 2012, quan ja havia transcorregut amb escreix el termini de 3 anys de l'article 40.1.a) de la referida llei. En conseqüència, el dret de l'Administració a reclamar la quantitat discutida havia prescrit efectivament.

Sisè.- Els escrits que l'Administració va adreçar als interessats el 19 de febrer de 2009 i el 22 de març de 2010 no són eficaços en ordre a la interrupció de la prescripció, i això per dos motius.

En primer lloc, perquè es refereixen al compliment del segon dels requisits formals a què abans s'ha fet referència, és a dir, la residència continuada en l'habitatge durant un període de 4 anys (article 3.2.j) del Reglament), i no a la inscripció inicial en els registres comunals, segons l'article 3.2.i) de la mateixa disposició reglamentària.

En segon lloc, perquè es tracta de simples recordatoris del compliment de les obligacions formals i no contenen un requeriment de pagament, com exigeix l'article 41.1.a) de la Llei de bases de l'ordenament tributari, en la redacció aplicable al cas.

Per tot això, un cop constatada la prescripció de l'acció administrativa, resulta innecessari l'examen de les altres qüestions que planteja l'apel·lant. En tot cas, pel que fa a la data límit per acreditar la ocupació de l'habitatge, procedeix remetre's a la sentència d'aquesta Sala núm. 69-2013, de 20 de setembre, a què abans s'ha fet referència.

Setè.- Les anteriors consideracions donen lloc a la desestimació íntegra d'aquest recurs, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que formula el M.I. GOVERN contra la sentència dictada el 28 de gener de 2014 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes.

Segon.- No fer un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.