Laboral - acomiadament disciplinari injustificat - quantum indemnització (0353/10)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TSJC- 353/10

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 24 de març de 2011.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Sra. Vendrell va presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda laboral, contra la societat ORG_0, en la qual interessava que en el seu dia es dictés sentència: declarant el comiat com injustificat i condemnant a la part demandada a complir amb el redactat de l'article 98 del Codi de Relacions Laborals i a pagar, si mai decidís de no reintegrar-la a la feina, la quantitat de 13.421,36 EUR en concepte d'indemnització de conformitat amb l'article 98 del Codi de Relacions Laborals, i la quantitat de 218 EUR en concepte de salari o el que es consideri just abonar, i finalment el pagament de les despeses processals causades.

II.- La societat ORG_1 va oposar-se a totes les pretensions de la part actora, contestant que atesa l'acceptació per part de la treballadora de tots els fets explicitats en el cos de la carta de 15 de desembre del 2009, la Sra. Vendrell no pot ara pretendre una indemnització econòmica o fins i tot reintegrar-se al seu lloc de treball a l'hotel com si no hagués passat res perquè altrament es conculcaria el principi venire contra factum proprium; que quant al salari de 218 EUR reclamat, resulta improcedent en tant que no impugna la sanció notificada per carta de 27 d'octubre de 2009 en la qual se li imposava la suspensió de feina i sou per un termini de 5 dies, motiu pel qual aquella esdevingué ferma i executiva;.

III.- Per sentència de data 16 de novembre del 2010, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, estimant substancialment la demanda formulada per la part agent, va condemnar a la societat ORG_1 a pagar a la Sra. Vendrell la quantitat total de 13.502,98 EUR, en concepte d'indemnització corresponent per acomiadament injustificat i del romanent impagat corresponent al salari del mes de novembre del 2009, fent imposició de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat a acreditar en període d'execució de sentència.

IV.- Contra aquesta resolució la societat ORG_1 ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta: que la Sra. Vendrell mai va comunicar ni deixar constància en cap de les formes al seu abast de les reiterades faltes de puntualitat de la seva filla en la incorporació al seu lloc de treball, i aquesta manca de constància i/o comunicació si que comporta clarament l'incompliment de les ordres i les instruccions de l'empresa, no essent forçós en cap cas que aquestes ordres o instruccions hagin de ser comunicades de forma verbal a tots i cadascun dels treballadors; que l'interpretació jurídica que l'Hble. Tribunal fa del contingut de l'article 103.5 es tan restrictiva que impedeix a l'empresari sancionar la falta disciplinaria comesa de forma reiterada per la Sra. Vendrell i la deixa en clara indefensió; que cal considerar que la resolució adoptada pel jutge de primera instància, en no encabir dins l'apartat 5 de l'article 103 del Codi de Relacions Laborals l'evident compliment de les obligacions contractuals assumides per la governanta de pisos de l'hotel, esdevé incongruent, no sols perquè mai ha estat objecte de discussió per les parts que la conducta de la Sra. Vendrell pugui ser sancionada en virtut de l'article 103.5, en relació a l'article 105 c de la mencionada llei, sinó també per raó d'una interpretació excessivament restrictiva del primer dels dits preceptes; que l'anotació de les faltes de puntualitat de les cambreres de pisos formava part de les obligacions laborals contractualment assumides per la Sra. Vendrell d'ençà fou ascendida a governanta de l'hotel, i la dita obligació correspon igualment a aquesta per disposició legal, en ocurrència l'article 63 del Codi de Relacions Laborals que és d'obligat compliment en ser un manament imperatiu a tenor del que disposa l'article 4 in fine del mateix text; que queda bastament acreditat que el salari base brut mensual de la Sra. Vendrell era de 1.347,33 EUR, essent aixi la suspensió del salari corresponent als 5 dies fixats en la carta datada del 27 d'octubre del 2009 comptabilitza un total de 310,92 EUR a tenor de la regla establerta per l'article 82.2 del Codi de Relacions Laborals.

II.- La Sra. Vendrell va començar a treballar pel compte de la societat ORG_0 el dia 13 d'abril del 2005 en qualitat de sotsgovernanta i després de governanta de l'H.C.P. Per carta de data 15 de desembre del 2009 l'empresa va notificar a la treballadora el seu acomiadament disciplinari de conformitat amb l'article 103.5 del Codi de Relacions Laborals per haver comés una falta greu que és l'incompliment de les ordres i les instruccions de l'empresa, o del personal delegat de l'empresa, en l'exercici regular de les seves facultats directives, més concretament: " El dia 10 de desembre en curs, la direcció de l'empresa ha constatat que la Sra. Guerrero, cambrera de pisos ha incomplert de forma molt reiterada l'horari d'incorporació al seu lloc de treball, a l'ensems s'ha procedit a verificar si les esmentades faltes injustificades de puntualitat de la referida treballadora consten degudament consignades en el Planning setmanal, resultant que en el ressenyat document no s'ha deixat testimoni de cap incidència al respecte. Els fets descrits anteriorment resten abastament acreditats amb el conjunt de 12 fotografies de la seva filla entrant per les escales de l'hotel, on apareixen consignats la data i l'horari i igualment amb les 3 fulls de planning setmanal entre els dies 16 de novembre i 6 de desembre de 2009....Per tant, vostè ha incomplert de forma reiterada els ordres i instruccions donats per l'empresa en tant que no ha deixat constància de cap falta injustificada de puntualitat de la Sra. Guerrero, essent en tot cas la pròpia direcció de l'hotel qui ha constatat aquelles reiterades faltes de la Sra. Guerrero i, en conseqüència, aquelles altres comeses per vostè també de forma reiterada".

La Sra. Vendrell no nega els fets concrets reprotxats en la carta d'acomiadament, sinó que considera que no constitueixen un motiu de comiat justificat.

III.- S'ha prèviament de posar de manifest, que d'una banda, pertoca sempre als Tribunals interpretar la Llei, independentment de l'interpretació que en fan les parts, i que d'altra banda, les normes disciplinaris, tal com les normes de caràcter penal han de ser interpretades de manera restrictiva a favor de les persones que sancionen.

Dit això, l'empresa fonamentat l'acomiadament de la Sra. Vendrell en les disposicions de l'article 103.5 del Codi de Relacions Laborals que estableixen que "son faltes greus: incomplir les ordres i les instruccions de l'empresa, o del personal delegat de l'empresa, en l'exercici regular de les seves facultats directives. Si l'incompliment es reiterat, si implica pèrdua evident per al treball o si provoca perjudici notori per a l'empresa o altres treballadors, pot ser qualificada com a falta molt greu", per no haver la treballadora fet constar les faltes de puntualitat de la filla de la Sra. Vendrell en el planning setmanal. Per " incomplir les ordres i les instruccions de l'empresa o del personal delegat", s'ha d'entendre directives determinades donades específicament al treballador en un cas precís, i no les obligacions genèriques derivades del compliment normal de la feina convinguda en el contracte de treball, ja que la referida norma legal precisa que es tracta d'ordres i instruccions donades per l'empresa o el seu delegat en l'exercici regular de les seves facultats directives, el que suposa ordres i instruccions comunicades directament, personalment i específicament al treballador, i, per tant, no aquelles resultant de les obligacions normals i habituals de la feina que no s'han de comunicar ni oralment ni per escrit, ja que constitueixen l'essència del contracte de treball. En conseqüència, els fets imputats a la Sra. Vendrell no son adequats a les disposicions de l'article 103.5 del Codi de Relacions Laborals, sinó que corresponen a les faltes lleus contemplades en el article 102.1 i 102.13 del mateix Codi, mes concretament: 1) La descurança o la demora en l'execució de qualsevol feina que no produeixi una pertorbació important en el servei encomanat...13) no complir les instruccions de l'empresa en matèria de servei, manera d'efectuar-lo, si escau, no fer els informes de treball. S'ha per tant de constatar que els fets imputats a la Sra. Vendrell no poden justificar un acomiadament disciplinari per no correspondre a una de les faltes greus del treballador exigides pel Codi de Relacions Laborals.

IV.- A més a més, i sobreabundantment, l'article 101 del Codi de les Relacions Laborals disposa que tota falta comesa per una persona treballadora s'ha de qualificar com a lleu, greu o molt greu, tenint en compte la importància, la transcendència o la intencionalitat, aixi com les circumstàncies concurrents. Es desprèn d'aquesta norma que la persona que no denúncia una falta no pot ser sancionada amb més severitat que la persona que ha comés la dita falta. En cas d'autes, la Sra. Guerrero es va incorporar a la seva feina amb un retard que mai va superar 13 minuts, 11 vegades, durant el període compres entre el 16 de novembre i 6 de desembre del 2009, ço que correspon a la falta lleu prevista en l'article 102.2 del Codi de Relacions Laborals: " Més d'una falta de puntualitat injustificada en la incorporació a la feina, inferior a 30 minuts, durant el període d'un mes, sempre que d'aquests retards no se'n derivin perjudicis greus per al treball o per a les obligacions que l'empresa li hagi encomanant, cas en que es qualifica com a falta greu.". Per tant, en el pitjor dels casos, només es podria imputar a la Sra. Guerrero una falta greu. Conseqüentment, seria del tot contrari al principi de proporcionalitat establert per l'article 101 del Codi de Relacions Laborals, sancionar per falta molt greu una treballadora, per no haver denunciat la mateixa a l'empresa, una falta lleu, o fins i tot greu, comesa per una altra treballadora, malgrat que tenia obligació de fer-ho.

V.- Respecte a la reclamació de la treballadora en concepte de salari del mes de novembre del 2009, s'ha d'estimar el recurs. En efecte, l'article 82.2 del Codi de Relacions Laborals estipula que en els supòsits que s'ha pactat un salari mensual, el salari per hora efectiva de treball correspon a l'import resultant de multiplicar el salari mensual per 12 mesos i dividir el resultat entre 52 setmanes i entre 40 hores. Per tant, tenint compte d'un salari base mensual de 1.347,33 EUR, el salari diari correspon a 62.18 EUR ( 1.347,33 x 12 / 52 / 40 = 7.77 x 8 ), ço que fa, per 5 dies, un import de 310.90 EUR, corresponent a la quantitat deduïda per l'empresa del salari mensual de novembre a conseqüència dels 5 dies de suspensió de sou.

VII.- En conseqüència, s'ha de reformar parcialment la resolució apel·lada tot confirmant l'imposició de les costes de primera i segona instància a l'empresari, en raó de l'estimació de la majoria de les pretensions de la part agent, i del caràcter laboral del litigi.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Estimar en part el recurs de la societat P.S.H. SAU; Reformar la sentència de l' Hble. Tribunal de Batlles de data 16 de novembre del 2010 en el sentit de condemnar a la societat ORG_0 a pagar a la Sra. Vendrell la quantitat de 13.421,36 EUR

Condemnar a la societat ORG_0 a satisfer les costes judicials d'ambdues instàncies.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-