CASS. Devolució de prestacions indegudes. El termini de prescripció de 3 anys s'interromp per la reclamació efectuada amb coneixement de l'assegurat. TSJA-025/14

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Pere Pastor Vilanova

Núm. de Protocol: SS-0072-1/2012 Núm. de Rotlle: TSJA-025/14

SENTÈNCIA 29-2014

PARTS:

Apel·lant: CASS

Representant: Sra. Vilar

Advocat: Sr. Castrillo

Apel·lant: Sr. Esparza

Representant: Sra. Arcos

Advocat: Sra. Gálvez

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Pere Pastor Vilanova

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Andorra la Vella, onze de juliol de dos mil catorze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0072-1/2012.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- Mitjançant resolució de 20 d'agost de 2012, confirmada en alçada el 25 d'octubre del mateix any, la Caixa Andorrana de Seguretat Social va reclamar al Sr. Esparza el reintegrament de la quantitat de 4.434,25 EUR, en concepte de prestacions econòmiques per incapacitat temporal que s'havien pagat indegudament en el període comprès entre el 16 d'octubre de 2008 i el 16 de juny de 2009.

2.- L'interessat va formular demanda davant la Batllia, que va dictar sentència el 5 de febrer de 2014 donant lloc a les pretensions de la part agent i anul·lant les resolucions administratives impugnades. La sentència ha considerat que havia prescrit la reclamació parcial de les prestacions que s'havien satisfet indegudament a l'agent, en concepte d'incapacitat temporal, en el període comprès entre el 16 d'octubre de 2008 i el 16 de juny de 2009.

3.- La representació de la CASS ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, que es basa en les següents consideracions:

El termini de prescripció no va començar a transcórrer fins al moment en què l'empresa on treballa l'assegurat va posar en coneixement de la CASS el caràcter anyal i no mensual de determinades retribucions, cosa que va fer necessari corregir la base de càlcul de la prestació.

El termini de prescripció es va interrompre amb la reclamació efectuada personalment a l'assegurat el 27 de setembre de 2011, reiterada posteriorment el 10 de maig de 2012.

4.- El Sr. Esparza va interposar igualment recurs d'apel·lació contra la sentència de la Batllia, el qual es circumscriu al pronunciament sobre les costes processals, que el Sr. Esparza considera que havien de ser imposades a la CASS.

5.- Es va donar trasllat del dos recursos a la respectiva contrapart, que els van contestar en el sentit d'oposar-se a les pretensions contingudes en els mateixos.

6.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La qüestió discutida en el recurs d'apel·lació que interposa la CASS consisteix en determinar si havia prescrit la reclamació parcial de les prestacions que s'havien satisfet indegudament a l'agent, en concepte d'incapacitat temporal, en el període comprès entre el 16 d'octubre de 2008 i el 16 de juny de 2009.

El primer dels motius en què es fonamenta el recurs afirma que el termini de prescripció no va començar a transcórrer fins al moment en què l'empresa on treballa l'assegurat va posar en coneixement de la CASS el caràcter anyal i no mensual de determinades retribucions, cosa que va fer necessari corregir la base de càlcul de la prestació.

Aquesta argumentació no pot ser compartida, ja que resulta contrària a les previsions de l'article 115.3 de la Llei de la seguretat social, segons el qual:

"L'obligació de reintegrament de l'import de les prestacions indegudament percebudes prescriu al cap de tres anys, comptats a partir de la data del seu cobrament".

En conseqüència, el dies a quo se situa necessàriament en el moment en què es van percebre les successives prestacions, com ja va entendre la pròpia CASS quan ella mateixa va considerar improcedent el pagament de les quantitats abonades més de tres anys abans de la reclamació formulada el 27 de setembre de 2011.

Tercer.- El segon dels motius d'impugnació que articula la CASS es basa en el fet de que aquesta reclamació produïda el 27 de setembre de 2011 va interrompre el termini triennal de prescripció.

La sentència apel·lada ha considerat que no es tracta d'una veritable reclamació, ja que en ella es feia constar que "s'emplaça a l'assegurat per donar una resposta al respecte", i que es va dur a terme abans de la iniciació formal de l'expedient, que va tenir lloc el 7 de juny de 2012.

Tanmateix, cal tenir en compte que la CASS havia convocat l'assegurat a les seves oficines el 27 de setembre de 2011, aixecant-se una acta on es va fer constar que "el motiu de la convocatòria és el trasllat de la reclamació dels pagament de la seva prestació d'incapacitat temporal per malaltia (...) També se li comunica que la totalitat de l'import de la prestació de baixa indegudament pagada per la CASS és de 6.261,51 EUR".

En data 10 de maig de 2012, va tenir lloc una nova compareixença de l'interessat, en la qual hom li va comunicar que la reclamació quedava reduïda a la quantitat de 4.434,25 EUR, ja que els abonaments anteriors al 16 d'octubre de 2008 no podien ser reclamats per haver transcorregut el termini de prescripció de tres anys.

Ja que l'assegurat no va atendre aquesta reclamació, la CASS va procedir a iniciar un procediment el 7 de juny de 2012, que es va resoldre el 20 d'agost següent.

Quart.- La qüestió litigiosa ha de ser decidida a partir del contingut de l'article 7.2 de la Llei general de les finances públiques, el qual estableix que:

"La prescripció queda interrompuda si el deutor reconeix el deute de forma fefaent davant l'Administració o si aquesta li n'exigeix el pagament, també de forma fefaent".

En conseqüència, tota reclamació relativa a ingressos de dret públic interromp el termini de prescripció, sempre que es faci amb coneixement formal del deutor.

En termes anàlegs es pronuncia l'article 41 de la Llei de bases de l'ordenament tributari, en la redacció llavors vigent, segons el qual:

"Els terminis de prescripció establerts en l'article anterior s'interrompen per: a) qualsevol acció administrativa realitzada amb coneixement formal de l'obligat tributari, exigint el pagament (...)".

L'aplicació d'aquests preceptes porta a concloure que l'actuació realitzada per la CASS el 27 de setembre de 2011, reiterada el 10 de maig de 2012, va interrompre efectivament el termini de prescripció. No es pot deixar de banda que hi consta una reclamació en concepte de pagaments indeguts, que quantifica el deute i que es va realitzar en presència de l'interessat. Resulta irrellevant que aquest es negués a signar, ja que no es discuteix la realitat de la compareixença. D'altra banda, resulta també irrellevant que posteriorment es reduís la quantitat reclamada, ja que no hi ha obstacle legal a que aquella es vagi modificant en funció de les successives actuacions.

És cert que aquesta reclamació es va fer abans de la iniciació formal de l'expedient, però l'existència d'aquestes actuacions preliminars ja està prevista en l'article 4 del Reglament de procediment administratiu de la seguretat social, que va ser aprovat per Decret de 25 de novembre de 2009. En qualsevol cas, es tracta d'una actuació administrativa susceptible d'interrompre el termini de prescripció, ja que compleix els requisits de l'article 7.2 de la Llei general de les finances públiques.

En conseqüència, procedeix estimar el recurs d'apel·lació que formula la CASS i declarar ajustades a dret les resolucions administratives impugnades.

Cinquè.- Les anteriors consideracions porten directament a la desestimació del recurs interposat per l'agent. El fet d'estimar les pretensions de la CASS evidencia que la seva actuació processal no resulta temerària ni de mala fe, per la qual cosa no procedeix fer un especial pronunciament sobre les costes causades en ambdues instàncies.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. Esparza i estimar el que formula la Caixa Andorrana de Seguretat Social, ambdós contra la sentència dictada el 5 de febrer de 2014 per la Secció Administrativa de la Batllia, que es revoca i deixa sense efecte.

Segon.- Desestimar la demanda interposada per l'agent i declarar que les resolucions impugnades de la CASS de 20 d'agost i 25 d'octubre de 2012 són ajustades a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

Tercer.- No fer un especial pronunciament sobre les costes causades en ambdues instàncies.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.