Laboral-acomiadament en forma indeguda, conseqüències rebel.lia (314/12)

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-314/12

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 26 de març de 2013.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions del procediment laboral núm. B-0067-3/2012, instades pel Sr. Guerrero contra la societat "Galván", en data 28 de novembre de 2012, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "que estimant íntegrament la demanda principal formulada pel Sr. Guerrero contra la societat mercantil andorrana per participacions "Galván", ha de condemnar i condemna a la darrera a pagar al primer pels diferents conceptes pretesos la suma global de cinc mil nou-cents noranta-quatre euros amb vuitanta-nou cèntims (5.994,89.- EUROS), la qual haurà de merèixer la corresponent regularització prop de la CASS, augmentada aquella dels interessos legals produïts a comptar del quinze de febrer del dos mil dotze i fins que sigui íntegrament satisfeta, i tot això amb imposició de les costes d'aquesta instància a la societat demandada segons disposa el darrer Considerant".

II.- La societat "Galván" ha interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta que: malgrat l'absència de contesta, el tràmit de proves havia permès demostrar una sèrie de fets importants per la resolució del litigi, cosa que permetia concloure en relació als mateixos; el treballador executava malament les tasques encomanades i havia abandonat voluntàriament el lloc de treball durant els 10 primers dies de novembre de 2011, rescindint així la relació laboral; l'assalariat havia realitzat les vacances del 2010 i, en qualsevol cas, havia prescrit el dret a reclamar-les; el Sr. G. havia gaudit de 10 dies de vacances durant l'any 2011, de manera que només se li devien 16,25 dies (475,58.-EUR nets); també havia cobrat el salari de setembre de 2011, restant només pendent els mesos d'octubre i novembre (876,08.-EUR i 445,73.-EUR); per tant, només era deutora per l'import de 1.797,39.-EUR nets.

II.- No es discuteix l'existència d'un contracte laboral entre el Sr. Guerrero i la societat "Galván", conclòs en el decurs del mes d'octubre de 2009 (la data d'alta a la CASS és del 28 de setembre de 2009) ni que l'empresa va donar de baixa el treballador a la CASS el dia 16 de novembre de 2011 (foli 50). L'assalariat considera que ha estat acomiadat de forma indeguda, és a dir sense rebre cap carta, raó per la qual sol·licita la indemnització de l'article 98 del Codi de relacions laborals, com també la satisfacció d'altres havers laborals.

La Sentència de primera instància ha estimat la demanda de l'empleat, tot deixant de banda l'argumentació desplegada per "Galván" en tràmit de conclusions, tota vegada que l'apel·lant va comparèixer al tràmit de contesta, sense aportar l'escrit corresponent (foli 27).

La societat esmentada s'alça contra aquesta solució.

III.- A títol preliminar, escau observar que la manca de contesta a la demanda, no exclou que el defenent proposi prova encaminada a desvirtuar l'exactitud dels fets constitutius de la demanda (TSJC-087/03 del 14 de maig de 2004), ni que la part demandada formuli conclusions, sempre i quan no aprofiti el tràmit de clausura per plantejar excepcions i/o oposar fets impeditius, modificatius o extintius a la pretensions de l'actor, als efectes de garantir el principi de seguretat jurídica que proscriu qualsevol indefensió.

Efectuada aquesta premissa, es recorda que és doctrina constant d'aquesta Sala que si l'empresa considera que el treballador ha abandonat el lloc de treball (quin extrem no és acreditat) i aquest no presenta cap desistiment voluntari, li pertoca acomiadar- lo per motius disciplinaris. Força és de constatar que cap prova mínimament concloent avala el desistiment voluntari del Sr. G. (essent del tot insuficients les manifestacions del gerent de la recurrent) i que, per contra, queda plenament asseverat que la societat va donar de baixa el seu assalariat a la CASS sense respectar les formalitats indispensables que imposa el Codi de relacions laborals. En aquestes condicions, resta clar que "Galván" ha consumat un acomiadament en forma indeguda, circumstància que dóna dret a la indemnització de l'article 98, quin import no es discuteix.

IV.- El Sr. G. reclama altres conceptes laborals: vacances dels anys 2010 (30 dies) i 2011 (26,25 dies); salaris dels mesos de setembre (929,07.-EUR - 877,20.-EUR), octubre (929,07.-EUR) i novembre de 2011 (12 dies: 480.-EUR).

Pel que fa les vacances, és igualment doctrina reiterada d'aquest Tribunal que la prova del seu gaudiment recau en l'empresa. Força és de constatar que ni tan sols els butlletins que obren a les actuacions (la majoria no estan signats pel Sr. G.) reflecteixen el pagament de cap dia de descans (folis 61-83) i, per conseqüent, la reclamació esdevé conforme a dret. La invocació d'una eventual prescripció del dret a reclamar, formulada per "Galván" només en tràmit de conclusions, és clarament extemporània i sobretot un element clar d'indefensió pràctica.

El mateix succeeix respecte dels salaris. Pertoca la demostració del seu pagament a l'empresa i, en no fer-ho, s'ha d'estimar la pretensió de l'apel·lat. Per acabar, la recurrent invoca, en fase de conclusions de primera instància i ara en fase d'apel·lació, que el salari mensual net de l'assalariat era de 876,08.-EUR. Aquesta qüestió és innòcua aquí. En efecte, si s'observa l'extracte de punts de la CASS (revers del foli 13), hom s'adona que l'empresa cotitzava la remuneració mensual a raó de 929,07.-EUR, és a dir en base a un salari net de 877,97.-EUR (929,07 - 5,5%). Es pot observar fàcilment que els imports són gairebé idèntics i es presumeix que la diferència radica en un mer error de càlcul per part de l'apel·lant. La reclamació que realitza el Sr. G. es realitza en base al salari brut (foli 4), si bé demana igualment la condemna de l'empresa a cotitzar les sumes degudes a la CASS, quins extrems són estimats pel Tribunal a quo. Hagut compte que el treballador no es pot enriquir sense causa, és just que, en execució de Sentència, l'empresa satisfaci els imports nets que deu, sempre i quan demostri el pagament efectiu de les cotitzacions socials. Per tant, el greuge propugnat esdevé, a més d'extemporani, estèril i s'ha de refusar per via de conseqüència.

V.- La desestimació del recurs suposa la condemna de la societat recurrent a satisfer les costes judicials per la regla del venciment (arg. codi 7, 51, 5), inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació formulat per la societat "Galván"; CONFIRMAR la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle del dia 28 de novembre de 2012; CONDEMNAR la societat "Galván" a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.