Laboral-desistiment justificat.retards en el pagament del salari (TSJC 383/14)

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Joan Manel Abril Campoy

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000383/2014 ORIGEN: 4002080/2010 - 00

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 5 de març del 2015.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per escrit de data 22-12-2010, la Sra. Salcedo va presentar demanda laboral contra els Srs. Blasco, Nuñez i Benítez, titulars del negoci X., sol·licitant que es condemnés solidàriament als demandats a satisfer-li la suma total de 57.641,99.-euros en concepte de salaris impagats i d'indemnització per desistiment justificat, al pagament dels interessos legals corresponents des de la contesta a la demanda, a declarar i cotitzar prop de la CASS, i al pagament de totes les costes judicials inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

II.- Els demandats, tot i reconeixent adeutar els salaris reclamats, van oposar-se a la demanda fent valdre un abús de dret per part de la demandant i que el desistiment no era justificat tota vegada que no s'havia incomplert l'obligació de pagament del salari perquè l'empleada havia acceptat l'ajornament del pagament, i que qualsevol falsejament de les declaracions a la CASS seria imputable a l'agent en la seva qualitat d'encarregada de presentar dites declaracions.

III.- L'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, de data 25-06-2014, decidint "Estimar substancialment la demanda formulada en data 22 de desembre de 2010 per la Sra. Salcedo contra els Srs. Blasco, Nuñez i ENTITY_7; condemnar els defenents a satisfer a la demandant la suma neta de 57.641,99 EUR juntament amb els interessos legals que es meritin d'acord amb l'establert al VII Considerant, a cotitzar-la en l'import brut corresponent a la CASS i, imposar a la defenent les costes processals causades amb inclusió d'honoraris d'advocada i procuradora.".

IV.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal dels Srs. Blasco, Nuñez i Benítez.

Demana la revocació de la Sentència en el sentit de desestimar la demanda, amb imposició de les costes judicials d'ambdues instàncies a l'altra part.

La representació processal de la Sra. Salcedo demana la seva confirmació, amb imposició de costes als recurrents.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- Ha quedat establert que la Sra. Salcedo treballava des del mes de febrer del 1992 pel compte dels Srs. Blasco, Nuñez i Benítez, com a administrativa en el negoci X., relació contractual que no donà lloc a la formalització d'un contracte escrit. És pacífic que el seu salari era de 1.300.-euros.

En data 03-12-2010, la Sra. R. va remetre a l'empresari, via conducte notarial, una carta de desistiment justificat redactada de la manera següent: "Distingits Srs.,

En dirigeixo a vostès en la vostra qualitat de gerents i propietaris del negoci X., per notificar-vos el meu desistiment justificat, unilateral i sense preavís, del meu lloc de treball, a comptar de la recepció de la present.

Tal com us consta, porto treballant per vostès ininterrompudament des del mes de febrer del 1992.

Com també us consta, a la data d'avui encara no se m'han pagat els salaris, corresponents, des del mes d'agost del 2009 fins el mes de novembre del 2010, ambdós inclosos, és a dir el salari dels darrers 16 mesos, la qual cosa suposa un greu incompliment a les vostres obligacions contractuals i, d'acord amb l'establert a l'article 97.1.a) i c) de la vigent Llei sobre el Contracte de Treball és causa de desistiment justificat del treballador, facultant-me a rescindir unilateralment i sense preavís el contracte laboral que ens uneix.

A més a més, durant tot el temps que ha durat la nostra relació laboral, les declaracions efectuades prop de la CASS no corresponen al salari realment cobrat, declarant i cotitzant-me sempre el salari mínim, quan per exemple, el meu salari, actualment, és de 1.300,00.-EUR/mes. Aquest fet també s'inclou dins el supòsit recollit a l'article 97.1.d) de la Llei sobre el contracte de treball.

Totes aquestes irregularitats, tal com estipula el mencionat article 97.3 de la Llei sobre el contracte de treball, em dóna dret a exigir la indemnització corresponent al comiat injustificat, és a dir 1,5 mesos (45 dies) per any treballat.

En conseqüència us requereixo per a ésser indemnitzada de tots els havers laborals pendents de pagament a la data d'avui, és a dir:

Salaris corresponents als mesos d'agost del 2009 al mes de novembre del 2010 : 20.800.-EUR

El salari corresponent als tres dies treballats al mes de desembre del 2010 : 129,99.-EUR

La indemnització que em correspon a raó de 1,5 mesos per any treballat. Essent que porto treballant per l'empresa 226 mesos, o el que és igual 18,83 anys, em correspon una indemnització igual de 28,24 mensualitats, és a dir 36.712,00.-EUR

Tot el que fa una liquidació dels meus havers laborals de 57.641,99.-EUR

Així doncs, per la present, el requereixo per a que, en el termini de tres dies naturals, posi a la meva disposició l'import de la dita liquidació laboral, estalviant-nos d'haver d'acudir als tribunals andorrans per tal de reclamar el que legítimament em pertoca.

Així mateix us requereixo per tal que, d'immediat, us personeu a les oficines de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL per regularitzar totes les cotitzacions realitzades incorrectament i de forma indeguda.

Tanmateix, i essent que el present desistiment pren efecte de forma immediata, serveixi la present missiva com a recepció per la seva part de totes les claus dels dos locals on es radiquen els negocis X., és a dir les claus corresponents al local d'Encamp i les corresponents al local d'Andorra la Vella...".

L'empresari va contestar a l'assalariada mitjançant carta de data 13-12- 2010, que reproduïm a continuació de forma íntegra ja que constitueix la síntesi de la posició de l'empresari:

"Amb estupefacció, li acuso rebut de la seva carta de data 3 dels corrents, amb la que ens notifica el desistiment unilateral del seu contracte de treball i reclama havers laborals per import superior als 57.000 euros.

Francament hem quedat sorpresos per la seva actuació, que de cap manera podíem esperar i menys de forma tan sobtada, sense previ avís ni insinuació.

Després de gairebé 19 anys treballant per nosaltres i essent dipositària, com ha estat, de la meva confiança personal, no mereixíem aquest tracte.

Vostè millor que ningú coneix les greus dificultats econòmiques que travessa X. en l'actualitat; principalment per no haver cobrat un important volum de comissions, que com sap estem reclamant per via judicial. Tot i les dificultats no m'he vist en cor d'acomiadar-la, i li he assegurat que tant si cobrem les comissions com quan vengui el meu pis (que tinc a la venda precisament per pagar el que dec), no només cobraria el que té dret sinó que la compensaria generosament pel sacrifici que també s'ha vist obligada a suportar.

Així li ho vaig dir, i així havíem quedat. En tot cas si no li era possible mantenir aquesta situació hauríem buscat una solució pactada; ara en canvi, amb l'opció que ha escollit, m'aboca a una situació sense sortida.

D'altra banda, de la sorpresa passo a la indignació en llegir que em fa responsable de les declaracions de salari a la CASS, que és vostè que ha fet per compte meu i no pas jo. Aquest defecte de cotització, si realment s'ha produït, vostè no pot oposar-me'l; i en qualsevol cas, tota sanció o recàrrec que se'm pugui imposar a conseqüència de la seva mala actuació no tindré més remei que reclamar-l'hi.

Per acabar, li recordo que tota la informació sobre la cartera de clients d'X., la comptabilitat del negoci i qualsevol altra dada del mateix, o personal dels seus propietaris, a la que vostè ha tingut accés per raó del seu treball de confiança durant aquests anys, és informació confidencial i no pot ser revelada a tercers. Conseqüentment la requereixo:

Per a què retorni a l'immobiliària qualsevol documentació o arxiu de dades que hagi retirat o estigui a la seva disposició, en el format o suport que sigui;

I per a què s'abstingui de qualsevol forma de divulgació de la dita informació confidencial, sota pena de les accions judicials que escaiguin, inclusivament per via penal.

Malauradament en aquests moments no estic en disposició de cancel·lar immediatament la suma que li adeuto. Però no refuso les meves obligacions i les honoraré...".

En data 15-12-2010, la Sra. R. va presentar una denúncia per davant del servei d'inspecció de treball i una altra per davant de la CASS, quals denúncies van donar lloc als corresponents expedients sancionadors.

II.- El recurs de la part empresarial recau sobre la qüestió del caràcter justificat del desistiment tota vegada que considera que el Tribunal no ha valorat acuradament les proves establint que l'assalariada ha actuat de mala fe i que el seu desistiment constitueix un abús de dret. Argumenta en essència que: 1) la Sra. R. havia donat el seu consentiment a l'ajornament del pagament dels salaris, i no ha renunciat al seu dret de percebre el salari sinó que el pacte només concerneix el moment del pagament, i el fet de quedar-se a l'empresa és una prova del pacte d'ajornament; 2) el dret laboral espanyol admet la possibilitat d'ajornament del pagament del salari; 3) mai la treballadora havia plantejat la problemàtica i el fet de desistir "per sorpresa" correspon a una actuació de mala fe i contrària al seus propis actes; 4) la situació econòmica del negoci i dels defenents és precària, però la contrapartida de l'ajornament del pagament dels salaris era la garantia de cobrar-los quan es cobri els crèdits objecte de reclamació judicial en curs; 5) les irregularitats en les declaracions a la CASS només són imputables al dol o la negligència de l'empleada.

Recordarem que l'article 97 del codi de relacions laborals disposa que la persona treballadora pot rescindir unilateralment i sense preavís el contracte, en els supòsits de falta o de retards injustificats i reiterats en el pagament del salari.

No és controvertit que a partir del mes d'agost del 2009 i fins al seu desistiment, la Sra. R. va continuar treballant per l'empresa però que aquesta darrera no li ha pagat cap salari. Difícilment, es pot contradir que es tracta d'un impagament reiterat del salari mensual.

Pel que fa a l'acord invocat, s'han de fer dues series de consideracions. En primer lloc, dit acord no queda establert.

La part defenent sempre ha sostingut l'existència d'una reunió en agost del 2009, en la qual l'empresari hauria informat les empleades que no podia fer front al pagament dels salaris i que eren lliures de deixar l'empresa, però l'únic element de prova al respecte, és a dir el testimoniatge de la Sra. Recio, és insuficient i fins i tot contradiu la versió dels defenents.

En efecte, la Sra. Recio encara és assalariada dels recurrents i el seu testimoniatge s'ha de valorar amb molta cautela, particularment quan explica que l'empresari va oferir-les la possibilitat de deixar la feina o continuar.

A més, i sobretot, no ha confirmat l'existència de la pretesa reunió d'agost del 2009 sinó que va precisar que havia existit una reunió, però durant l'estiu 2010, i en la qual el Sr. Coll havia dit que no sabia quan podria pagar els salaris i que esperava el pagament de comissions.

De fet, en el seu escrit de greuges, la part recurrent no parla més d'un acord del 2009 sinó d'un acord de juliol del 2010, és a dir un any desprès del primer impagament, lo que és molt diferent, sobretot en relació a un suposat acord d'ajornament en vigor des del mes d'agost del 2009.

Pel que fa a l'empleada, sempre ha negat dit acord explicant que no és cert que va existir la reunió del 2009 i que no és cert que l'empresari li deixes la possibilitat de deixar la feina, sinó que durant tot el període d'impagament dels salaris, quan li demanava el pagament, el Sr. Coll es comprometia a pagar quan arreglés les qüestions que tenia pendents.

El sol fet que l'assalariada ha deixat passar més d'un any abans de presentar el seu desistiment no es pot interpretar com una prova de l'acceptació del suposat pacte, ja que tal actitud pot tenir varies explicacions, com les que ha donat la part agent, és a dir la bona voluntat, la fidelitat a l'empresa i la por de no trobar una feina, l'esperança de cobrar.

En segon lloc, l'acord invocat i que consistiria en acceptar un ajornament indefinit del pagament dels salaris fins a l'eventual sanejament de la situació econòmica del negoci i dels seus titulars no es pot considerar com a vàlid.

No és acceptable l'afirmació dels defenents segons la qual no neguen deure els salaris i "els pagaran com puguin", ni tampoc l'argument segons el qual el fet de convenir un ajornament del pagament no constitueix una renúncia al dret de percebre el salari.

En efecte, l'article 84 del Codi de relacions laborals disposa que l'empresa està obligada a pagar puntualment el salari, en la forma descrita a l'article anterior, amb la periodicitat convinguda, mensual, quinzenal, setmanal o diària, i com a màxim tard dins els tres dies naturals següents a la fi del període considerat. Aquesta disposició té un caràcter imperatiu i inderrogable en virtut de l'article 4 del Codi de relacions laborals.

La sentència d'instància cita de manera extensa la motivació de la resolució d'aquesta Sala de data 28-11-2013 (TSJC 254-13) explicant la nostra jurisprudència sobre el caràcter indisponible del dret de l'assalariat a percebre el seu salari i les obligacions de l'empresari al respecte en cas de dificultats econòmics, i no cal repetir-la.

Cal, però, afegir dues precisions.

Primer, com ho hem recordat reiteradament i encara molt recentment, el salari no és qualsevol deute, ja que constitueix per l'assalariat un caràcter vital i un element de la seva dignitat personal, raó per la qual queda protegit només per la Llei sinó pels convenis internacionals. És evident que el fet de respectar l'obligació de pagament del salari té gran transcendència pel treballador, per qui dit salari és en general la seva única font d'ingressos, i qui també ha de fer front a les seves necessitats i obligacions.

Així, la protecció del salari constitueix un dret indisponible d'ordre públic, i l'empresari no pot tractar els seus assalariats de la mateixa manera que qualsevol creditor.

Segon, l'assalariat, no és un soci, el qual és interessat en els beneficis i les pèrdues, i ha de suportar directament les vicissituds econòmiques de l'empresa.

Per tant, siguin quines siguin les dificultats de l'empresa i els esforços de l'empresari per assegurar la tresoreria d'aquesta, o sigui quin sigui l'antiguitat de la relació laboral, o les més o menys bones relacions entre les parts, semblants consideracions no poden anar en contra de la protecció legal del salari.

Per acabar, no es pot reprotxar a l'empleada el fet de no haver donat cap avis previ abans d'enviar la seva carta de desistiment.

D'una banda, com s'ha dit abans, els defenents no poden invocar un pacte vàlid d'ajornament del pagament dels salaris. El fet de quedar-se a l'empresa uns mesos abans de dimitir té varies explicacions, i no es pot interpretar com una voluntat d'aprofitar-se de la situació de l'empresa.

D'altra banda, un cop constituïda una de les causes esmentades per l'article 97 del Codi de relacions laborals, l'assalariat té dret a desistir sense preavís.

Si els recurrents insisteixen en el fet que la Sra. R. hauria executat el seu desistiment de manera desproporcionada i excessiva, considerem que és el fet de no pagar un assalariat durant 16 mesos, prometent de pagar quan es pugui, que constitueix una actuació desproporcionada i excessiva, essent precisat que no consta en autes l'existència d'un sol pagament posterior al desistiment, i això en violació de l'article 99 del Codi de relacions laborals.

Quant a la qüestió de les declaracions a la CASS, és cert que queda acreditat que és la Sra. R. qui, en la seva qualitat d'administrativa-secretaria, confeccionava i signava les declaracions prop de la parapública.

Però, ho feia en la seva qualitat d'assalariada, és a dir a priori segons les instruccions de l'empresari el qual, com ho ha recordat el primer jutjador, és l'únic responsable davant la CASS d'aquestes declaracions.

No quedant establert qualsevol acció voluntària de la Sra. R. per a perjudicar a l'empresari o una violació de les ordres del mateix en relació a l'establiment de dites declaracions, no se li pot imputar la seva disconformitat.

En aquestes condicions, cap abús de dret es pot reprotxar a l'assalariada i la seva dimissió sense preavís estava justificada. Per tant, és amb raó que el primer jutjador ha estimat la seva demanda.

III.- En virtut del principi del venciment objectiu, la desestimació del recurs determina la condemna de la part recurrent a pagar les costes d'aquesta alçada en relació al seu recurs.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs dels Srs. Blasco, Nuñez i Benítez contra la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 25-06-2014 que confirmem íntegrament

IMPOSAR als Srs. Blasco, Nuñez i Benítez, les costes judicials d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.