Família. reclamació pensió alimentosa pessada, eficàcia conveni no homologat (TSJC 242/14)

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Carles Cruz Moratones Joan Manel Abril Campoy

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000242/2014 ORIGEN: 2101405/2012

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 5 de març del 2015.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions del procediment abreujat núm. B-1405-2/2012 (ara 2101405/2012), instades per la Sra. Raya contra el Sr. Gálvez, en data 13 de maig del 2014, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "Que he de desestimar i desestimo íntegrament la demanda presentada per la Sra. Raya contra el Sr. Gálvez, absolent a aquest darrer de les pretensions que contra ell es formulaven, sense efectuar especial condemna en costes".

II.- La Sra. Raya ha interposat recurs d'apel·lació contra la sentència de la instància.

La part apel·lant sol·licita la revocació de la sentència adoptada per l'Hble. Batlle i l'acolliment de la seva demanda.

Els arguments revocatoris són els següents: la sentència combatuda era contrària a la sentència d'aquesta Sala TSJC-203/09; el Sr. A. estava obligat a contribuir des de la signatura del conveni regulador del 20 de juliol del 2008; l'obligació d'alimentar no naixia només des de la presentació de la demanda de nul·litat, separació o divorci.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- L'Hble. Batlle ha desestimat la demanda, en reclamació de pensions alimentoses passades (abril-octubre 2012), formulada per la Sra. Raya en data 16 d'octubre del 2012. En efecte, la instància ha negat tota eficàcia al pacte quart del conveni de mesures paternofilials del dia 8 de juliol del 2008, pel qual el Sr. Gálvez es comprometia a satisfer una pensió mensual de 450 EUR en favor de la seva filla menor, més la meitat de les despeses extraordinàries.

II.- És indiscutible que el conveni del 8 de juliol del 2008 no ha estat mai homologat judicialment.

També és cert que la jurisprudència d'aquesta Sala ha establert (entre altres, sentències 07/97 del 10 de juliol de 1997, 172/11 del 30 d'abril del 2012 i 154/14 del 31 de juliol del 2014) que el dret a pensió neix amb la decisió judicial corresponent. La recurrent porta a col·lació la sentència TSJC-203/09 del 22 de desembre del 2009. Però resulta que, en aquell cas, la mare reclamava despeses anteriors i posteriors a la demanda. I pel que fa les primeres, es va resoldre també en sentit negatiu: "Atenent a aquestes consideracions cal concloure que la reclamació sols es procedent a partir de la reclamació judicial que dóna inici al present procediment, és a dir el dia 29 de setembre del 2009, que és la única que ens consta".

El cas que ens ocupa és, però, radicalment diferent, tota vegada que Sr. Gálvez es va obligar, contractualment, a abonar els aliments de la seva filla menor. El "conveni privat" del 8 de juliol del 2008 no constitueix el conveni regulador que preveu l'article 61 de la llei qualificada del matrimoni, doncs li manca l'aprovació judicial que li dóna plena eficàcia. Aquesta circumstància, és a dir l'absència d'homologació, no li resta però els seus efectes contractuals. En efecte, el repetit "conveni" constitueix un negoci jurídic del dret de família que té ple valor i eficàcia i això amb fonament en les normes generals de la contractació. Per tant, s'ha de concloure, en primer lloc, que els pactes conclosos entre els membres d'una parella sentimental, als efectes de regular la seva ruptura, romanen un negoci jurídic malgrat no hagin estat sotmesos a l'aprovació judicial. En segon lloc, que els progenitors tenen la possibilitat de pactar vàlidament sobre l'import dels aliments en favor dels seus fills, sempre i quan l'interès superior d'aquests quedi completament preservat. En l'espècie, el contracte del 8 de juliol del 2008: a) reuneix tots els requisits necessaris per la seva validesa (consentiment, objecte i causa), b) es conclou en exercici de l'autonomia privada de les parts i c) no és contrari a l'ordre públic familiar (450 EUR/mes de pensió). I aquests motius fan que la recurrent estava plenament fundada en exigir el seu compliment, doncs "pacta sunt servanda". Per acabar, els eventuals problemes econòmics que diu experimentar el Sr. Gálvez després de la signatura del repetit conveni, no són oposables a la recurrent i menys a la filla comuna. En qualsevol cas, enlloc explica com no pot fer front a les despeses pròpies i a les de la menor, quan segons el certificat bancari del foli 98, l'interessat sembla comptar amb un dipòsit bancari per import de 154.833,68 EUR. Per tant, s'imposa la revocació de la sentència impugnada i donar lloc a la totalitat de la demanda formulada per la Sra. Raya.

III.- L'estimació del recurs d'apel·lació aconsella no efectuar especial condemna en costes judicials d'aquesta alçada (arg. novel·la 82, Capítol 10).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els usos i costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs d'apel·lació formulat per la Sra. ENTITY_4; REVOCAR la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle del dia 13 de maig del 2014, ESTIMAR la demanda de la Sra. Raya, en el sentit de condemnar el Sr. Gálvez a satisfer l'import de 2.457 EUR, més interessos legals des de la data de contesta a la demanda i les costes judicials de primera instància, inclosos honoraris d'advocat; no efectuar especial condemna en costes judicials d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.