Aliments fill major d'edat-1 (2100170-2014)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Vincent Aniére

TSJC.- 0000328/2016 ORIGEN: 2100170/2014 - 00

NIG: 5300542120150000256

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 28 de febrer del 2017.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els Magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per escrit presentat per la representació processal de la part agent de data 13 de maig del 2014 es formula demanda en reclamació de quantitat contra el Sr. Cano, i després d'invocar els fonaments de dret aplicables al cas, sol·licita que es dicti sentència per la qual s'acordi estimar íntegrament la present demanda acordant condemnar al Sr. Cano al pagament a la part agent d'una tercera part de les despeses ordinàries i extraordinàries que el seu fill Luís ha generat a comptar dels curs universitari 2011-2012 i mentre que el mateix es continuï formant acadèmicament i/o universitàriament amb normal aprofitament i no sigui independent econòmicament, les quines s'establiran en fase d'execució de sentència, més els interessos legals i les despeses judicials causades, incloent-hi els honoraris d'advocat i procurador.

II.- El dia 8-7-2014, previst per a la pràctica del tràmit de contesta a la demanda, la representació processal del Sr. Cano, presentà un escrit per mitjà del quin formulava excepció peremptòria de manca de legitimació activa i alhora s'oposava al fons de la demanda, sol·licitant que es dictés sentència acordant l'estimació de l'excepció aixecada vers la Sra. Catalá, condemnant-la al pagament de les costes processals ocasionades, incloses les d'honoraris d'advocat i procurador i igualment que es desestimés la demanda formulada pel Sr. Cano, imposant-li el pagament de les costes processals ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

III.- La Sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles, de data 10-5-2016, va dictar la següent part dispositiva: "D E C I D E I X

Que estimant la demanda interposada per la representació processal dels Srs. Luís i Catalá contra el Sr. Cano he de condemnar i condemno a aquest darrer a satisfer el pagament d'una tercera part de les despeses ordinàries i extraordinàries que el Sr. Luís ha generat a comptar del curs 2011-2012, les quines s'establiran en fase d'execució de sentència com també al pagament de la totalitat de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procuradora, a acreditar en període d'execució de sentència."

IV.- Contra l'esmentada sentència formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Cano, i en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions de data de registre 23-9-2016, manifesta el total desacord amb la Sentència d'instància dictada, sol·licitant que es dicti una nova sentència que revoqui íntegrament la recorreguda, que desestimi totalment la demanda dels agents, imposant-los el pagament de les costes processals ocasionades, inclosos els honoraris de l'advocat i procurador intervinents de primera i segona instància. Així com, l'estimació de l'excepció de manca de legitimació activa per part de la Sra. Catalá.

Altrament, els Srs. Luís i Catalá, en el seu escrit de contesta a les conclusions de data 17-10-2016, sol·liciten la desestimació íntegra del recurs d'apel·lació formulat per la part agent, de confirmar íntegrament la Sentència dictada pel Tribunal de Batlles de 10-5-2016, imposant al recurrent les costes judicials causades, de segona instància, i incloent-hi els honoraris d'advocat que s'acreditaran en el moment processal oportú.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals es fonamenta el recurs del Sr. Cano són els següents. En primer terme, entén que s'hauria d'haver estimat l'excepció de manca de legitimació activa. Afirma que la legitimació activa li correspon només al Sr. Luís, atès que ha restat demostrat que treballa de forma temporal i és independent. Així, malgrat el que exposa la sentència, a la demanda indica que el Luís treballa els caps de setmana i les vacances quan es desplaça al Principat com a cambrer amb un salari mensual mitjà de 400 euros.

En segon terme, quant al fons sustenta que no existeix cap sentència que obligui al recurrent a pagar els aliments i, en cap cas, amb efectes retroactius abans de la data de la sentència. Assenyala que la qüestió de la retroactivitat no ha estat desenvolupada per la resolució d'instància, la qual cosa situa al Sr. Cano en indefensió.

En tercer terme, considera que la jurisprudència ha exigit que la contribució dels pares al manteniment dels fills s'estén mentre cursin estudis superiors, tinguin un normal aprofitament i no estiguin independitzats. Però en aquest cas, el fill està plenament independitzat. Exposa que des que va finalitzar el col·legi ha anat fent cursos curts i ha començat un grau d'història i amb l'edat que té (30 anys) ja hauria d'haver finalitzat els seus estudis. Alhora reconeix que treballa a temps parcial i té uns ingressos mensuals que li permeten viure, de forma que podria treballar a temps complert i guanyar més diners. Assevera que no acredita els treballs que ha realitzat els darrers anys i demostra la seva mala fe i l'ànim d'amagar informació.

Finalment, no quantifica les despeses que volia reclamar i no esdevé ajustat deixar-ho a la fase d'execució de sentència. Pel que respecte a les costes processals, no està d'acord, perquè no ha existit reclamació extrajudicial i es tracta d'un afer familiar que no comporta costes ni quan es discuteixen qüestions relatives a la pensió d'aliments.

II.- El primer extrem que ha de ser objecte d'anàlisi és el relatiu a l'excepció de manca de legitimació activa de la mare per a reclamar aliments per compte del seu fill.

La jurisprudència d'aquesta Sala (cfr. SSTSJA 26-02-2003 i 15-11- 2012) ha reiterat que un dels progenitors gaudeix de legitimació activa per a reclamar els aliments que corresponen al fill, encara que aquest sigui major d'edat, sempre que convisqui amb el progenitor que els reclama.

Resta provat que el fill és major d'edat i que conviu amb la mare, extrems que no resten discutits, de manera que la desestimació de l'excepció ha de ser mantinguda en aquesta alçada.

III.- El segon extrem que ha de ser analitzat és la crítica que es realitza a la sentència d'instància que obliga a pagar uns aliments a favor del fill, quan no existeix sentència que imposi aquesta obligació, a la vegada que no raona l'eficàcia retroactiva de l'abonament de la pensió d'aliments.

Tampoc aquest motiu pot prosperar. En primer terme, consta a les actuacions que els progenitors van signar un conveni regulador, de data 30-11-2011, segons el qual es comprometia el pare a assumir una tercera part de les despeses ordinàries o extraordinàries generades pel Luís. Segons aquesta Sala, la signatura d'un conveni regulador, encara que aquest no hagi estat homologat judicialment, vincula als atorgants i genera, fruit de l'autonomia privada, obligacions a càrrec dels mateixos. En aquest sentit, la sentència d'aquesta Sala TSJC-242/2014, de data 05-03-2015, va reconèixer en un supòsit similar l'existència i exigibilitat de les obligacions contingudes en el conveni.

D'aquí que no es tracti de cap pronunciament que determini un efecte retroactiu d'una obligació d'aliments constituïda per la resolució judicial, sinó d'una sentència que reconeix l'abonament de les despeses des del curs 2011/2012 en virtut de la signatura pels progenitors d'un conveni per a regular els efectes de la seva crisi de parella.

Per tant, també aquest motiu ha de decaure.

IV.- En relació a la concurrència dels requisits per a poder demanar la pensió d'aliments per part d'un fill major d'edat, que inclogui la formació, cal que l'aprofitament sigui normal i no gaudeixi d'independència econòmica.

Correspon ara a aquesta Sala examinar si en el present cas, es troben presents les exigències per a poder mantenir l'abonament de la pensió d'aliments per part del progenitor.

Resta provat a les actuacions que l'aprofitament del Sr. Luís (folis 15 a 25) respecte de l'estudi del Grau d'Història resulta satisfactori, de manera que, s'ha d'analitzar si gaudeix d'independència econòmica que comportaria que fos ell mateix qui hagués de sufragar les seves despeses de manteniment i formació o, pel contrari, no és així, i el progenitor ha de sufragar aquestes despeses en proporció a la seva capacitat patrimonial.

S'addueix que el fill Luís ja ha fet trenta anys, però s'ha de recordar que en el moment en el que s'interposa la demanda (l'any 2014) en tenia 28, i el conveni regulador es va signar entre els progenitors, per a regular els efectes de la crisi i, entre aquests, l'abonament dels aliments del fill major, en data 30-11-2011, quan al fill major d'edat li mancaven menys de tres mesos per a complir 26 anys. És a dir, el pare quan va signar el conveni havia de saber que el seu fill de 25 anys havia començat un grau d'Història a la Universitat i que assumia les despeses ordinàries i extraordinàries, en una tercera part, mentre el fill es formés amb un aprofitament normal.

Quant a la independència econòmica, de la prova documental que es troba a les actuacions (foli 106) en el curriculum vitae del fill Luís apareix que des de 2010 a 2014 treballa de cambrer als establiments "xxxxxx" els caps de setmana i durant les vacances i que a l'agost de 2014 és monitor de nens. És a dir, del resultat de la prova i del que s'afirma a la pròpia demanda, s'extreu que treballa de manera parcial, però amb aquests ingressos si bé es pot ajudar als pares a la seva manutenció i formació, no es pot considerar que visqui de manera independent, alhora que a la fi del 2011, quan es va signar el conveni, ja realitzava el menor aquests treballs de temporada o de caps de setmana per a contribuir al sosteniment de les seves despeses.

Per tant, de l'argumentari ja exposat s'ha de concloure per la confirmació de la sentència d'instància. Nogensmenys, aquesta Sala ha de posar de manifest que encara que el menor Luís obtingui un aprofitament adequat dels seus estudis, un cop finalitzi el grau d'història, haurà de cercar feina sense que pugui, a redós de portar a terme una ulterior formació, seguir exigint la contribució del seu progenitor a les despeses de formació, tota vegada que en el moment del dictat de la present sentència tindrà quasi 31 anys i la formació realitzada fins ara no justifica que s'hagi de perllongar l'obligació alimentària més enllà de la finalització del present grau.

V.- L'al·legació que les despeses que sol·licita la part agent no han estat acreditades i que, malgrat ho sol·liciti a la demanda, no es poden remetre a la fase d'execució de sentència, constitueix una qüestió que no es va introduir ni a l'escrit de contesta ni al de dúplica, de manera que no pot ésser objecte d'examen per aquesta Sala, per tal de no vulnerar el dret a la defensa i a la igualtat d'armes processals contingut a l'article 10 CA.

Respecte a les costes processals de la primera instància i d'aquesta alçada, la sentència les imposa de conformitat amb el principi del venciment objectiu.

Aquest extrem sí ha de ser acollit. És cert que en els processos de família no s'imposen les costes processals en atenció a l'especial natura dels interessos en conflicte i també que existeix una excepció, que deriva del fet que la reclamació tingui una vessant exclusivament patrimonial. En el present cas, malgrat que es reclamin aliments, s'hagut de decidir pel Tribunal si, en el present cas, existeix o no una situació d'independència econòmica en una fill major que treballa esporàdicament, que compta amb 28 anys en el moment de la interposició de la demanda i que ha cursat diferents estudis amb aprofitament. Aquesta controvèrsia no es pot entendre com a purament patrimonial, de manera que no correspon efectuar imposició de les costes processals de primera instància i la sentència ha de ser revocada en aquest extrem.

L'èxit parcial del recurs justifica, en matèria de costes processals, la no imposició de les d'aquesta alçada.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

ESTIMEM EN PART el recurs interposat per la representació processal del Sr. Cano contra la sentència, de data 10-05-2016, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles i revoquem la seva part decisòria exclusivament quant a la imposició de les costes processals a la part defenent, que deixem sense efecte, devent cada part suportar les costes causades a la seva instància i essent les comunes per meitat. Sense imposició de les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.