Laboral-remuneració variable-reconvenció tàcita-preavís (366/11)

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-366/11

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 22 de març de 2012.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions del procediment laboral núm. B-0853-5/2008, instades pel Sr. Ferrer contra la societat "Bernat", l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar sentència, en data 7 d'octubre de 2011, essent la seva part decisòria la que segueix: "Estimar parcialment la demanda formulada pel Sr. Ferrer i estimar residualment la demanda reconvencional formulada per la societat ENTITY_5; i prèvia compensació de les quantitats resultants, condemnar a Bernat a pagar al Sr. Ferrer la quantitat de 19.674'84 euros augmentada amb els interessos legals calculats des del 6 de desembre del 2011, a cotitzar-la a la CASS, i imposar les costes processals a la defenent i demandant reconvencional".

II.- El Sr. Ferrer i la societat "Bernat" han interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- Començarem per examinar el recurs formulat pel Sr. Ferrer. Aquest darrer combat la sentència d'instància - en la part que interessa l'estimació parcial de la demanda i de la reconvenció- en base als arguments següents: la remuneració variable pactada es referia a la xifra de negoci realitzada per la societat "Bernat" durant el període comprès entre els dies 1 de juliol i 30 de novembre de 2007, gràcies a la feina del recurrent, la qual incloïa les factures elaborades amb posterioritat; l'emissió d'una factura "proforma" implicava l'existència de la comanda ferma d'un client; les factures "proforma" i els documents anomenats "Order confirmation" emeses abans del 30 de novembre de 2007, eren el resultat de la seva activitat laboral i que, per tant, la xifra de negoci es tenia que establir en 6.574.237,39 USD i la remuneració variable en 11.759,82 EUR; el Tribunal a quo es substituïa al pèrit i emprava el pla comptable francès, enlloc del pla general de comptabilitat d'Andorra; la sentència recorreguda vulnerava el principi de congruència doncs la demanda reconvencional interessava el pagament de 10 dies de preavís i no de vacances; l'acció de l'empresa -que anava contra els seus propis actes- havia prescrit en matèria de reclamació dels 10 dies de preavís; la part adversa no provava la causació de cap perjudici derivat del negat incompliment del preavís; la teoria de l'admissibilitat de la reconvenció implícita era contrària als articles 1, 6 i 10 de la Constitució.

II.- No es discuteix l'existència d'un contracte de treball entre el Sr. Ferrer i la societat "Bernat" (signat el dia 17 de setembre de 2003), com tampoc la decisió del treballador de desistir del contracte laboral mitjançant carta del 24 d'octubre de 2007 i notificada a l'empresa el dia 26 (foli 18). El contracte de treball preveia un salari fix mensual de 3.800 EUR nets, més una remuneració variable com segueix: 15.000 EUR per un volum de negoci de 12.000.000 $, una prima de 3.500 EUR cada 1.000.000 $ si el volum quedava comprès entre 12 i 20 milions de $ i finalment una prima de 5.200 EUR cada 1.000.000 $ en cas de superar-se la xifra de 20 milions de $ (foli 10). El contracte -foli 11- disposava igualment: 1) el proveïment d'un vehicle de funció, quines despeses eren satisfetes per l'empresa, llevat les expenses de carburant degudes a desplaçaments personals; 2) la posada a disposició d'un telèfon mòbil per ús professional i 3) la reembossament de totes les despeses professionals (restaurant, hotel...). A l'ensems, el contracte indicava que les modificacions contractuals es tenien que formalitzar per escrit (foli 12).

L'assalariat combat l'anàlisi que realitza la sentència d'instància del muntant de la remuneració variable (0 EUR) pel període que s'escola entre l'1 de juliol i el 30 de novembre de 2007. En efecte, el Tribunal a quo considera que la xifra de negoci s'ha d'establir en 1.555.090,73 $ (i no en 6.574.237,39 $ com ho prediquen els pèrits, foli 3038) -la qual no dóna lloc a la percepció de prima- perquè no formen part del volum de negoci els documents anomenats "proforma" i les "ordres de confirmació". L'esmentat òrgan jurisdiccional considera que ambdós instruments mercantils no són factures, sinó mers pressupostos. Escau confirmar el criteri de l'Hble Batlle. Si observem la factura proforma ("Proforma Invoice") dels folis 857-858 per exemple, ens adonem que es tracta d'un document comercial en què es sol·licita la conformitat del comprador a les condicions de l'operació. Al peu del foli 858, hi consta com "Bernat" exigeix el pagament d'un acompte del 30% per confirmar la comanda ("the 30% transfer will confirm your engagements"). Per tant, la mera emissió d'una factura proforma no suposa cap certitud de cobrament. El mateix succeeix quant a les "order confirmation". Les condicions que imposa "Bernat" a l'operació de comerç internacional exigeixen que el comprador emeti una carta de crèdit per confirmar el seu acord ("The letter of credit will confirm your engagements", foli 959 per exemple). Per conseqüent, és amb bon criteri que el jutjador d'instància no va incloure dins el volum de negoci els documents anomenats "proforma" i "order confirmation" per calcular l'import de la prima del treballador, doncs es desconeix, en definitiva, si les compres-vendes van tenir efectivament lloc.

El recurrent tampoc està d'acord amb l'admissió de la reconvenció implícita de la societat "Bernat" i que formula en contestar a la demanda laboral. La procedència de la reconvenció tàcita ha estat validada per aquesta Sala en les seves sentències dels dies 15 de juny de 2006 (18/06) i 23 de desembre de 2008 (163/08), sempre i quan no es causi indefensió a la part adversa i que la reconvenció només persegueixi la desestimació de la demanda. Aquests dos criteris queden aquí reunits, tota vegada que el Sr. ENTITY_4: 1) ha tingut l'ocasió de manifestar-se al respecte -si no ho ha fet, en ha de suportar les conseqüències- en els tràmits de contesta a la demanda reconvencional expressa i de conclusions i 2) s'ha oposat a la demanda principal. A més, escau posar de manifest que el refús a la demanda es fonamenta en l'excepció de compensació i aquesta, en termes generals: 1) no és una acció (a diferència de la reconvenció), 2) no persegueix cap condemna, sinó l'enervació de la demanda principal i 3) té naturalesa civil i no processal. Per via de conseqüència, la reconvenció implícita de la societat "Bernat" podia ser examinada.

Per acabar, es discuteix l'estimació residual de la demanda reconvencional en el fons. La societat "Bernat" reclamava l'import de 1.752 EUR corresponents als 10 dies de preavís no treballats pel Sr. Ferrer, puix va deixar l'empresa el dia 30 de novembre de 2007, enlloc del 10 de desembre de 2007. L'empleat sosté que estava de vacances durant aquell període, amb l'acord de "Bernat". Aquest extrem del recurs ha de triomfar. En la liquidació de la relació laboral del dia 30 de novembre de 2007 i signada entre els litigants, "Bernat" va satisfer al treballador el salari del mes de novembre més 17 dies de vacances pendents (foli 20). Això només pot significar que ambdues parts van acordar, de mutu acord, reduir el termini legal de preavís (article 74 de la Llei 8/2003, del 12 de juny, sobre el contracte de treball), amb pagament del salari d'aquell mes i de les vacances pendents.

Per tot l'exposat, procedeix estimar parcialment el recurs interposat pel Sr. Ferrer.

III.- Per altra banda, el recurs que interposa la societat "Bernat" versa també sobre l'estimació parcial de la demanda principal i la desestimació substancial de la seva reconvenció. En aquest sentit, la recurrent es mostra disconforme amb la sentència de la instància per aquests motius: l'import de 1.784,81 EUR va ser satisfet per error; es va adonar de la utilització privativa del telèfon mòbil durant el mes d'agost de 2007, circumstància que es va comunicar oportunament al Sr. Ferrer el 26 de setembre de 2007; el treballador no va retornar els dos telèfons el dia 30 de novembre de 2007, de manera que procedia la seva condemna al pagament de 308 EUR, subsidiàriament 48,74 EUR; la factura d'importació de mobles del Sr. Ferrer quedava acreditada en els documents 46-48.

Pel que fa el pagament indegut de 1.784,81 EUR de dietes, aquestes tenen lloc entre els mesos de setembre de 2004 i de juny de 2007. Com es recorda en la sentència 386/07 del dia 15 de maig de 2008: "és de la responsabilitat d'un empresari seriós verificar totes les despeses de l'empresa i els costos generals de la mateixa, siguin quin siguin els resultats del negoci". Per via de conseqüència, si l'empresa va reemborsar en el seu moment les despeses privades del seu treballador, amb ple coneixement dels justificants pertinents, s'ha d'entendre que les tolerava, de manera que, la bona fe en l'execució del contracte de treball imposa descartar la seva devolució actual, la qual curiosament s'exigeix una volta extingit el contracte laboral.

El mateix succeeix amb les despeses de telèfon. Com és de veure en els folis 205-232, 666 i 2737-2874, la societat "Bernat" demana la restitució de ni més ni menys de 16.995,74 EUR en concepte de despeses telefòniques privades realitzades entre els mesos de setembre de 2004 i de juny de 2007. Escau confirmar novament el refús acordat per l'Hble. Batlle, perquè esdevé contrari a la doctrina dels actes propis fer-se càrrec durant anys dels esmentats consums i, de cop i volta, revocar l'actitud benèvola mantinguda fins aleshores. A més, la nota interna del foli 56 -en què s'adverteix al personal de "Bernat" sobre les despeses telefòniques no professionals- no consta degudament comunicada a l'empleat.

Tampoc procedeix el reembossament dels dos telèfons mòbils suposadament lliurats al treballadors puix es desconeix si aquells corresponen a les factures que obren als folis 233 i 234.

Per finalitzar, els documents dels folis 235-238 no acrediten cap encàrrec de mobles pel compte d'uns amics del Sr. Ferrer. En efecte, només el correu electrònic dels folis 236-237 prova que el Sr. Ferrer va lliurar a una tercera persona -quina vinculació amb "Bernat" es desconeix- dades relatives al lloc de distribució d'uns mobles. Aquest document no suposa, de cap de les maneres, una assumpció del preu de venda de l'esmentada mercaderia per part del Sr. Ferrer.

El recurs de "Bernat" es desestima per tots aquests motius.

IV.- L'estimació parcial del recurs del treballador, així com el refús de l'apel·lació formulada "Bernat" es tradueixen en la imposició de les costes judicials d'aquesta alçada a la societat recurrent, inclosos honoraris d'advocat i de procurador (arg. Codi 7, 51, 5).

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

Estimar parcialment el recurs interposat pel Sr. ENTITY_4; desestimar el recurs formulat per la societat "Bernat";

Revocar molt parcialment la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 7 d'octubre del 2011, en el sentit de desestimar la demanda reconvencional de "Bernat" i d'afegir la condemna d'aquesta a satisfer al Sr. Ferrer l'import de 1.752 EUR, més interessos legals des del 6 de desembre de 2011, com també a cotitzar l'esmentada quantitat a la CASS; confirmar els altres extrems de la sentència d'instància;

Condemnar la societat "Bernat" al pagament de les costes judicials de segona instància, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-