Inversió estrangera (0025/11)

Sentència

Magistrats

Lluís Saura Lluivia Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: AD-0088-1/09 TSA: 027/10

S E N T È N C I A NÚM. 25-2011

PARTS:

Apel·lant: Conde

Representant i Advocat: Suárez

Apel·lada: M.I. GOVERN

Representant: Calatayud

Advocat : Ferreras

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

A la vila d'Andorra la Vella, el 11 d'abril de 2011

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0088-1/09.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. LLUIS SAURA LLUVIA, el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en la sentència número 2010-16, de 21 de gener, va desestimar la demanda formulada per la societat Conde contra el M.I. GOVERN, en què s'impugnava la resolució administrativa que va denegar l'autorització sol·licitada per a realitzar una inversió estrangera, consistent en la compra per part de l'agent, entitat domiciliada a Uruguai, del 49 per cent de les accions de la societat andorrana Ferreras, dedicada a la gestió administrativa i/o comptable de filials constituïdes al Principat o a l'estranger.

2.- La representació de Conde interposa un recurs d'apel·lació contra la esmentada sentència en el que en primer lloc indicar que a diferència del que diu la sentència no calia interposar un recurs contra la posterior resolució que es va dictar pel govern després de la resolució que esmenant l'error patit per la primera respecta la nacionalitat -uruguaia i no panamenya- de la societat; pel que fa al fons, al·lega, en síntesi, que l'autorització administrativa ha estat denegada pel fet de tractar-se d'una societat uruguaia, cosa que resulta il·legal, atès que Uruguai no està considerat com a país no cooperatiu pel Grup d'Acció Financera (GAFI) com exigeix l'article 1.5 de la Llei 2/2009, de 8 d'abril, d'inversions estrangeres al Principat d'Andorra. En conseqüència, considera la recurrent que l'autorització només podia ser denegada per raons referides concretament a l'entitat inversora, que no han estat justificades, ja que només s'ha atès al domicili de la mateixa.

3.- La representació del M.I. GOVERN s'oposa al recurs en considerar que la resolució impugnada es base en l'informe negatiu elaborat per la Unitat d'intel·ligència Financera, que considera que revesteix un caràcter preceptiu i vinculant.

4.- El dia 17 de juny de 2010 va tenir lloc la vista oral, en la que les parts van exposar les consideracions més adients als seus interessos respectius.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- Aquesta Sala és competent per conèixer del present assumpte, de conformitat a allò establert en l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Abans de resoldre el fons del litigi i del recurs, cal precisar, vist el que diu la sentència apel·lada en el fonament de Dret quart, el següent: la societat Conde, domiciliada a Montevideo (Uruguai) va demanar al M.I. GOVERN una autorització per a realitzar una inversió estrangera, consistent en la compra per part de l'agent, del 49 per cent de les accions de la societat andorrana Ferreras, dedicada a la gestió administrativa i/o comptable de filials constituïdes al Principat o a l'estranger; el M.I. GOVERN va denegar l'autorització argumentant que es tractava d'una societat domiciliada a Panamà; interposat el corresponent recurs, el M.I. GOVERN només en va estimar esmenant l'error sobre el domicili de la societat i va retrotraure les actuacions per tal que es rectifiqués l'error de transcripció constatat; presentada la demanda jurisdiccional contra les resolucions anterior, el M.I. GOVERN va dictar -amb data 21 d'octubre de 2009- una nova resolució denegatòria de la sol·licitud referint-se correctament al domicili a Uruguai de la societat sol·licitant.

La sentència centra el raonament que porta a la desestimació de la demanda exclusivament a analitzar aquests fets i a indicar que la darrera resolució no causa cap perjudici a la demandant ja que li permet conèixer els arguments de fons que porten a la denegació de la sol·licitud.

La sentència no entra, per tant, a resoldre les qüestions de fons que tracten les resolucions recorregudes i que vertebren la demanda formulada per la part agent, i el greuge que en aquest punt formula la part apel·lant serà analitzat tot seguit.

Tercer.- Aquesta Sala, en la recent sentència número 14-2011, de 4 de març, resolvent un cas similar, però referit a una societat panamenya, ha indicat el que tot seguit reproduïm, amb arguments que es poden aplicar al cas, de societat domiciliada a Uruguai, país al que es refereix la darrera resolució del M.I. GOVERN.

L'article 15 de la Llei 2/2008, de 8 d'abril, d'inversions estrangeres al Principat d'Andorra, disposa que "no s'autoritzen les inversions estrangeres efectuades per persones físiques o jurídiques domiciliades a països considerats com a no cooperatius en matèria de blanqueig de diners i de finançament de terrorisme definits pel Grup d.F. (GAFI) així com per persones físiques o jurídiques de les que s'informi desfavorablement per part dels organismes encarregats de la prevenció del blanqueig".

A més, l'article 18 de la mateixa Llei determina que "el M.I. GOVERN, un cop rebut el preceptiu informe previ esmentat en l'anterior article 17, ha de prendre en el termini de 30 dies hàbils, una decisió motivada sobre la sol·licitud d'autorització d'inversió estrangera en funció de la seva forma i naturalesa, de l'interès general del Principat i de la protecció del medi ambient, dels recursos naturals, de la salut de la seva població i de turisme de qualitat".

Resulta del conjunt d'aquests preceptes que el M.I. GOVERN disposa d'u ampli marge d'apreciació, en funció de l'interès general del Principat, a més dels altres criteris que recull l'article 18 de la Llei 2/2008. En qualsevol cas, procedeix la denegació de les sol·licituds que puguin ser incloses en algun dels supòsits a que es refereix l'article 1.5 de la pròpia Llei.

Quart.- En el cas que ara s'examina, l'autorització sol·licitada per la societat recurrent va ser denegada -en la resolució incorporada posteriorment a les actuacions, de 21 d'octubre de 2009- en base a l'informe negatiu que va elaborar la Unitat d'Intel·ligència Financera, segons el qual al no poder-se determinar mitjançant la documentació aportada quin és el veritable drethavent de la societat compradora entenem que aquesta compra no presenta les garanties de transparència necessàries per a prevenir un possible delicte de blanqueig de dinars i doncs aquesta unitat n'informa desfavorablement. A títol informatiu i tractant-se precisament d'una societat uruguaia, el GAFI en la última avaluació efectuada a aquest país ha considerat que incompleix la Recomanació 33, que afecta a la transparència de les persones jurídiques, manifestant que "les lleis i reglaments anti-blanqueig i finançament del terrorisme no han tractat el possible abús de societats que emeten accions al portador. El sistema de registre d'Uruguai no té informació sobre l'estructura de titularitat de la majoria de les societats constituïdes a Uruguai i no es troba actualitzat. La legislació societària limita la possibilitat de les autoritats competents de determinar l'estructura de titularitat de la majoria de societats constituïdes a Uruguai. No existeixen proves que les autoritats judicials o altres autoritats hagin tingut èxit en la identificació del beneficiari final de les societats investigades".

Resulta cert que, com afirma l'apel·lant, no es pot considerar la República d'uruguai com a país no cooperatiu, en el sentit de l'article 1.5 de la Llei 2/2009, al menys des del 22 de juny de 2001, data en `que el GAFI va retirar-li aquesta condició. Ara bé, això no exclou que el M.I. GOVERN pugui denegar l'autorització, segons el pateix precepte, quan es tracti de "persones físiques o jurídiques de les que n'informi desfavorablement per part dels organismes encarregats d ela prevenció del blanqueig".

En aquest cas, l'informe negatiu de la Unitat d'Intel·ligència Financera en què s'han basat les resolucions administratives impugnades, ha tingut en compte el fet de què no consta la titularitat real de les acciones de la recurrent i, a més, que la legislació uruguaia, tot i no tractar-se d'un país no cooperatiu, no permet esbrinar l'estructura de titularitat de la majoria de societats constituïdes en el seu territori, de manera que incompleix la Recomanació 33, que afecta a la transparència de les persones jurídiques.

Per tot això s'ha de concloure que l'Administració demandada ha actuat dins el marge d'apreciació que li atorguen les disposicions vigents i que la resolució denegatòria s'ha adoptat en base als criteris que recull l'article 1.5 de la Llei 2/2008, ja que s'ha basat en l'informe negatiu emès per la Unitat d'Intel·ligència Financera i no resulta arbitrària ni ha incurregut en error manifest, atès el conjunt de circumstàncies que concorren en aquest cas.

Per tot això s'ha de desestimar el present recurs i confirmar la sentència apel·lada, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà ha decidit desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la societat mercantil Conde contra la sentència 2010-16, de 21 de gener, dictada per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, que es confirma. No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.