Familia, petició guarda compartida, reclamació efectes personals. TSJC 0369/13

Sentència

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Pere Pastor Vilanova

TSJC-369/13

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 15 d'abril de 2014.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions del procediment abreujat núm. B-0255-2/2011, instades pel Sr. Morales contra la Sra. Carranza, amb reconvenció d'aquesta darrera, en data 22 d'octubre del 2013, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "Primer.- Estimar l'excepció d'inadequació del procediment aixecada per la part defenent, Sra. Carranza, pel que respecta als pronunciaments de caire econòmic, concretament pel que es refereix als ensers personals, vehicles i comptes bancaris. Segon.- Que estimant molt parcialment la demanda formulada pel Sr. Morales contra la Sra. Carranza i alhora estimant substancialment la demanda formulada per la Sra. Carranza contra el Sr. Morales, he d'adoptar i adopto les següents mesures paternofilials:

.- Atribució del domicili familiar i parament de la llar a la Sra. Carranza.

.- La pàtria potestat del seu fill menor romandrà compartida entre ambdós progenitors.

.- Atribuir la guarda i custòdia del menor a favor de la mare.

.- Establir un règim de visites del Sr. Morales envers el seu fill consistent en:

Caps de setmana alterns, des del divendres a les 20.00 hores, que el pare recollirà al menor al domicili matern, a diumenge a la mateixa hora, que el pare el retornarà al mateix lloc. La mare haurà de permetre que la menor pugui tenir contacte amb el pare durant tota la setmana, via telefònica, des de la sortia de l'escola fins a les 21 hores, per un període de mínim un quart d'hora.

Els dimecres de cada setmana, el pare recollirà al menor a l'escola i el retornarà l'endemà al mateix lloc, sense perjudici que el dia es pugui modificar per acord entre ambdues parts.

El fill passarà les vacances per meitat amb cadascun dels progenitors, pactant ambdós quines dates i períodes en companyia d'un o l'altre. En defecte d'acord, s'estableix que:

Pel que respecta al Nadal, es considera que la primera meitat comença el dia que acaba l'escola i fineix el dia 30 de desembre a les 20 hores i la segona, comença a partir d'aquell moment i finalitza a la vigília de la tornada a l'escola a la mateixa hora. Els anys parells el menor passarà la primera meitat de dites vacances amb la mare i la segona amb el pare.

Pel que respecta a les vacances d'estiu, es considera que la primera meitat comença el dia que acaba l'escola i finalitza el dia 31 de juliol a les 20 hores, mentre que la segona meitat comença a partir d'aquell moment i fineix el dia de la tornada al col·legi, a la mateixa hora. La mare sempre passarà amb el menor la primera meitat d'aquestes vacances i el pare la segona.

Per Setmana Santa, es considera que la primera meitat comença el darrer dia de l'escola fins al Diumenge de Resurrecció a les 20 hores, i la segona comença a partir d'aquell moment i finalitza la vigília de la tornada a l'escola a les 20 hores. Els anys senars es farà càrrec del menor la primera meitat la mare, i la segona el pare i a la inversa els anys parells.

Per les festes de Carnestoltes els anys senars el menor els passarà amb la mare i Tots Sants amb el pare, i a la inversa els anys parells.

En relació a les respectives celebracions d'aniversari de cada progenitor, el menor les passarà amb el celebrant, que gaudirà del menor des de les 10 hores a les 20 hores allà on es trobi, al Principat o fora. I per l'aniversari del menor, el passarà amb el pare els anys parells i amb la mare els anys senars, des de les 10 hores fins a les 20 hores. El dia del pare el passarà amb el pare i el dia de la mare, amb la mare.

.- Establir una pensió per aliments a favor del fill comú i a càrrec del Sr. Morales d'un import de 350.- euros mensuals augmentats anualment en funció de l'IPC, pel desenvolupament del menor, el qual s'haurà de fer efectiu dins dels set primers dies de cada mes al compte bancari de la progenitora, havent-se d'abonar la pensió d'aliments fins que l'avui menor finalitzi els estudis superiors si ho fa amb normal rendiment o fins a l'assoliment de la majoria d'edat. Tot plegat havent d'establir ensems l'obligació de sengles progenitors de satisfer per meitat les despeses extraordinàries del menor. Tercer.- No fer especial imposició de les costes judicials ocasionades".

II.- El Sr. Morales ha interposat recurs d'apel·lació contra la sentència de la instància.

La part apel·lant sol·licita la revocació parcial de la sentència adoptada per l'Hble. Batlle, en el sentit d'obtenir autorització per retirar els ensers personals del domicili familiar i d'obtenir la guarda compartida del fill menor.

Els arguments revocatoris són els següents: la recuperació dels ensers personals (roba, llibres, cd's ...) no era un extrem de caire econòmic i, per tant, la qüestió havia de ser resolta en el present expedient; el fill volia residir amb ambdós progenitors; la guarda de fet de la mare no constituïa motiu suficient per descartar la seva pretensió; la Sra. Carranza condicionava la custòdia compartida al fet que el menor es portés bé; gaudia actualment d'uns horaris professionals més beneficiosos que la mare; subsidiàriament, la pensió no podia superar 250 EUR, compte tingut del seu salari (1.500-1.600 EUR/mes); les despeses del menor no quedaven acreditades i la mare obviava les ajudes socials percebudes.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part recurrent només discuteix tres aspectes de la sentència apel·lada: a) la inadeqüació de procediment per examinar la petició de recuperació dels seus ensers personals, b) l'atribució a la mare de la guarda del fill menor i c) el muntant de la pensió alimentosa.

II.- La instància no entra a analitzar la petició que formula el recurrent en ordre a recuperar les seves pertinences personals (roba, llibres, cd's, càmera de vídeo i equip de música) perquè afecta "la liquidació del règim econòmic de la unió estable de parella" (sic). Aquesta decisió s'ha de revocar per dos motius. Per una banda, perquè aquest tipus de pretensió ha estat anteriorment acceptada per aquesta Sala i no hi motius per revisar la doctrina anterior (entre altres, Aute TSJC-018/07 del 14 de juny del 2007, sentència TSJC- 173/07 del 15 de maig del 2008 i sentència TSJC-046/12 del 31 de maig del 2012). Per altra banda, hagut compte que la Sra. Carranza no discuteix la propietat dels béns als quals es refereix el recurrent, el seu repartiment escapa de l'àmbit de la liquidació dels béns comuns.

Ara bé, aquest pronunciament només interessa els béns que han estat identificats pel Sr. Morales, és a dir la roba, els llibres, els cd's, la càmera de vídeo i l'equip de música.

III.- El segon greuge interessa l'atribució de la guarda del fill menor a la mare. La sentència permet que el Sr. Morales gaudeixi de la companyia del seu fill, els caps de setmana alterns (des de les 20h del divendres fins el diumenge a la mateixa hora), tots els dimecres (a partir de la sortida de l'escola i fins l'endemà), la meitat de les vacances escolars i determinats dies assenyalats.

El recurrent considera que cal seguir la voluntat del nen que vol romandre amb els dos progenitors. L'interès superior de l'infant no significa donar lloc a tots els seus desitjos, tota vegada que no és necessàriament conscient de la millor solució pel seu desenvolupament integral. I aquí, cobra especialment importància la prova pericial i la situació viscuda pel menor fins l'adopció de la sentència definitiva. En aquest ordre d'idees, tenim, per una banda, la voluntat del menor que, en l'exploració judicial del 12 d'octubre del 2012 (tenia aleshores 11 anys), va declarar que el règim de visites vigent -caps de setmana alterns- li convenia, tot i que preferiria "passar més estones amb el seu pare" (foli 146). La sentència impugnada ha donat lloc a aquest anhel, tota vegada que ha afegit els dimecres, amb pernoctació inclosa. Pel que fa el peritatge elaborat per la psicòloga Sra. Amorós, és cert que contempla les manifestacions de l'infant que sol·licita una guarda compartida (folis 93 i 95). Nogensmenys, en l'exploració judicial posterior, el menor no va corroborar les manifestacions abans esmentades. En qualsevol cas, la Sra. Amorós considera prematur la instauració d'aquell règim. Aquesta Sala comparteix aquell criteri i que segueix l'Hble. Batlle. En efecte, hi ha tres factors majors que aconsellen la confirmació de la sentència. En primer lloc, la continuació del sistema vigent que ha donat, fins l'actualitat, satisfacció i que un canvi sobtat pot alterar. En segon lloc, el fet que la germana major del menor guarda domicili al pis matern, quin suport compta molt pel nen (foli 146). En darrer lloc, l'infant va referir amb tristesa, tant davant de la psicòloga (folis 93 i 95) que de l'Hble Batlle (foli 146 novament), els problemes d'alcohol que pateix el seu progenitor. El model que pot oferir el pare no convé probablement a un noi tan jove que convé educar amb hàbits saludables. Per tots aquests motius, la sentència s'ha de confirmar, sense perjudici de la seva modificació si les condicions futures ho aconsellen.

IV.- Per acabar, el recurrent persegueix que la pensió alimentosa sigui fixada en 250 EUR enlloc dels 350 EUR concedits per la instància. Els progenitors van gaudir d'un salari brut mig de 1.860 EUR/mes (Sr. Morales, revers del foli 103) i de 1.437 EUR/mes (Sra. Carranza, folis 121-122) durant l'any 2011. Res acredita que la mare percebi ajudes socials. En aquestes condicions i compte tingut que les despeses del menor s'avaluen, com és costum, entre 600 i 800 EUR, la pensió alimentosa a càrrec del pare apareix correcta.

V.- La naturalesa familiar del conflicte i l'estimació parcial del recurs del Sr. Morales aconsellen no efectuar especial condemna en costes judicials d'aquesta alçada (arg. novel·la 82, Capítol 10). La manca d'imposició especial de les costes judicials de primera instància també és procedent per raó de la matèria.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els usos i costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR parcialment el recurs d'apel·lació formulat pel Sr. Morales contra la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle del dia 22 d'octubre del 2013; revocar parcialment la seva part dispositiva, només en el sentit d'afegir el dret del Sr. Morales a retirar els seus ensers personals (roba, llibres, cd's, càmera de vídeo i un equip de música) del domicili de la Sra. Carranza. No escau efectuar especial condemna en costes judicials d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.