Pensió compensatòria (TSJC-046/12)

Sentència

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Pere Pastor Vilanova Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-046/12

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 31 de maig de 2012.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 21 de juliol del 2010 la representació processal de la Sra. Bermudez va formular demanda de separació contra el Sr. Viñas sol·licitant que es declarés la separació judicial dels esposos, la dissolució del règim econòmic del matrimoni amb reserva de les accions que fossin necessàries en quan a la liquidació del mateix tant a Andorra com a Portugal i que no hi havia lloc a cap mena de pronunciament sobre els fills nascuts del matrimoni, ja que aquests eren majors d'edat i autònoms econòmicament, que s'atribuís el domicili conjugal a l'espòs, que es decretés que la Sra. Bermudez podia emportar-se tots els seus objectes personals i articles de la seva propietat que es trobessin en ell, en particular una màquina de costura, diverses fotografies, un telèfon mòbil i la resta de roba que mai va recollir al marxar del mateix, atribuint una pensió compensatòria a la seva mandant pel desequilibri causat per la separació, l'import de la qual hauria de ser concretat per l'autoritat judicial, no podent ser inferior a 500 euros durant el termini que es considerés oportú, però que al seu criteri no podria ser inferior a tres anys i imposant a l'adversa la totalitat de les costes judicials.

II.- El Sr. Viñas va contestar a la demanda en data 1 de setembre del 2010 admetent que es declarés la separació judicial dels esposos, que se li adjudiqués a ell el domicili que fou familiar, que no es fes cap pronunciament respecte dels fills comuns i que es dissolgués el règim econòmic matrimonial en el procediment adient, però manifestant que la Sra. Bermudez ja es va endur els seus efectes personals i els de la seva propietat en el moment d'abandonar el domicili familiar i oposant-se a que se li concedís una pensió compensatòria a la seva esposa, ja que la separació no li havia produït cap mena de desequilibri econòmic respecte de la situació en la què es trobava anteriorment.

III.- La Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció civil, en data 1 de febrer del 2012 va decidir declarar la separació matrimonial dels cònjuges, atribuir el domicili que fou familiar al Sr. Viñas, no fer especial pronunciament sobre les costes del procediment i no donar lloc a establir pensió compensatòria respecte de qualsevol dels consorts litigants.

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la Sra. Bermudez i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació parcial en el sentit de que se li permeti retirar els seus objectes personals i els articles de la seva propietat del domicili que fou conjugal i que ocupa el Sr. R., en particular una màquina de costura, diverses fotografies, un telèfon mòbil i la resta de roba que mai va recollir quan el va abandonar i que es condemni a l'adversa a abonar-li una pensió compensatòria pel desequilibri causat per la separació, l'import de la qual haurà de ser concretat per l'Autoritat judicial i durant el termini que es cregui just i oportú.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Com a primer motiu del seu recurs argumenta la recurrent la procedència d'estimar la seva petició de que se li permeti retirar les seves pertinences del domicili que fou conjugal i en el qual resideix el seu espòs. La Sentència objecte del present recurs denega aquesta petició entenent que la Sra. C. no ha fet cap esforç probatori per tal d'acreditar que li correspon el poder recobrar les seves pertinences, però aquesta Sala no comparteix aquesta decisió.

La possibilitat de que el cònjuge que abandona el domicili que fou conjugal pugui retirar els seus objectes personals ha de ser reconeguda sense que es pugui exigir que es provi el dret a fer-ho quan no existeix debat sobre la seva titularitat i sense que sigui precisa una inspecció ocular que, en tot cas, hauria estat útil en el moment de la separació dels esposos. En el cas present la defenent no nega que aquests objectes siguin de la seva esposa i la recurrent reclama una màquina de cosir, que cal presumir que li pertany atès que habitualment és la muller qui se'n serveix, un telèfon mòbil, que en principi sols pot utilitzar el seu titular, i la roba que li pertanyia, que cal presumir que es distingeix fàcilment de la del seu marit. Pel que fa referència a les fotografies de la vida en comú que la recurrent sol·licita poder retirar, cal entendre igualment que la Sra. C. té dret a que aquestes es reparteixin de manera equitativa entre els dos cònjuges.

Front a aquest criteri no es pot argumentar que la recurrent no va sol·licitar que se li retornessin aquests objectes en el moment de la separació, ja que el fet de demanar-los encara que sigui un any i mig més tard no es pot considerar extemporani, atès que no es tractava d'un tema urgent i la decisió de presentar una demanda no es pren habitualment de manera immediata.

II.- Com a segon motiu, argumenta la recurrent la procedència de concedir-li una pensió compensatòria en la quantia i en el temps que aquest Tribunal consideri oportunes.

L'article 57 LQM disposa que el cònjuge que com a conseqüència de la separació o el divorci experimenti un desequilibri econòmic en relació a l'altre que ocasioni un empitjorament respecte de la seva situació anterior té dret a una pensió compensatòria que es fixarà tenint en compte determinats aspectes que enumera.

En el cas present la Sra. C. va cobrar 479,68 euros el mes d'octubre del 2009, 147,50 el mes de novembre d'aquell any, del mes de desembre del 2009 al mes d'abril del 2010 va guanyar al voltant de 1.200 euros mensuals, que es van reduir a 834,53 el mes de juliol d'aquell any i a 641,93 el mes d'agost, sense que abans d'aquell moment, o a partir d'aquest darrer consti cap altre salari (foli 48), mentre que el Sr. R. percebia per aquelles dates 3.240 euros mensuals de manera regular (foli 47). Per aquesta raó, s'ha d'entendre que existeix un desequilibri econòmic entre els ingressos d'un i altre que posa de relleu que la recurrent gaudia d'una millor i més estable situació econòmica quan convivia amb el seu marit que amb posterioritat a la separació, tenint en compte a més a més que és l'espòs el que gaudeix del domicili que fou familiar. Altrament l'article 57 LQM disposa que, a l'hora de fixar la pensió deguda, els Tribunals hauran de valorar determinats aspectes de la situació produïda i, entre el que menciona, cal destacar que, en el cas present, els litigants van contraure matrimoni l'any setanta-set, de tal manera que en el moment de presentar la demanda portaven casats trenta-tres anys, i del mateix van nàixer tres fills, que la Sra. C. tenia en el moment de presentar la demanda cinquanta-un anys i, atès el que consta en el seu historial professional, cal considerar acreditat que no gaudeix de capacitació professional específica i que sols ha pogut treballar ocasionalment, com ella defensa, de tal manera que les probabilitats de trobar un treball més ben remunerat i continuat són escasses atesa la situació econòmica actual.

Per totes aquestes raons, considerem que, tenint en compte la situació econòmica dels cònjuges i les circumstàncies a les què hem fet menció, procedeix estimar igualment aquest motiu del recurs i condemnar al Sr. R. a pagar a la Sra. C. una pensió per tal de compensar-la del desequilibri econòmic que ha patit com a conseqüència del trencament de la convivència matrimonial. Pel que fa al seu import i durada, considerem que, atès que la recurrent manifesta en la seva demanda que la parella disposa de béns comuns, tal com una vivenda i, almenys, un compte bancari conjunt amb un saldo d'un mínim de 40.000 euros, procedeix fixar la suma deguda en concepte de pensió compensatòria en la suma de quatre-cents euros mensuals durant un període de tres anys a partir de la data de la presentació de la demanda, moment en què el règim matrimonial podia estar liquidat i, per tant, la recurrent podia disposar d'uns ingressos que li permetrien millorar la seva situació econòmica.

III.- En estimar-se el recurs i atesa la naturalesa de les qüestions debatudes, no procedeix fer especial pronunciament sobre les costes d'aquesta alçada de conformitat amb la facultat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Bermudez contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 1 de febrer del 2012 que REVOQUEM íntegrament, condemnant al Sr. Viñas a abonar a la Sra. Bermudez la suma de quatre-cents euros mensuals durant un període de tres anys a partir de la data de la presentació de la demanda, que aquest ingressarà en el compte corrent que li indiqui la part creditora i a permetre que aquesta accedeixi al domicili que fou familiar per tal de retirar la màquina de costura, el telèfon mòbil i la roba de la seva propietat que es trobin en ell, accedint a repartir amb ella les fotografies preses durant la vida en comú, sense fer especial pronunciament ni sobre les costes de la instància, ni respecte de les d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.