Contracte d'obra-contracte d'arrendament-acció de in rem verso TSJC 0248/13

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TSJC-248/13

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 15 d'abril del 2014.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per escrit de data 06-12-2010, la representació processal de la societat Hoyos va presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda a tramitar pel procediment ordinari contra el Sr. Izquierdo i els Srs. Esteban i Manso, sol·licitant que es dictés Sentència condemnant solidàriament als demandats al pagament de la suma de 58.050,58.-euros en concepte de factures impagades i despeses de retorn dels rebuts, més els interessos legals des de la contesta a la demanda, imposant-los les costes judicials, compresos els honoraris d'advocat i de procurador.

II.- La representació processal del Sr. Izquierdo va oposar-se a la demanda tot i formulant una demanda reconvencional sol·licitant la condemna de la part agent a reparar a les seves costes els defectes constructius invocats per ell o a pagar l'import corresponent, amb imposició a la part agent de les costes processals.

La representació processal dels Srs. Esteban i Manso va contestar a la demanda sol·licitant la seva desestimació.

Les parts van formular oportunament els seus escrits de rèplica i de dúplica, la representació processal de la part agent oposant-se a la demanda reconvencional, i s'han practicat les proves.

Prèvia demanda de la societat agent, per Aute de data 10- 09-2012, es va acordar travar embargament per la quantitat de 72.562,58.-euros sobre tots els bens, drets, negocis, accions i/o participacions en societat del Sr. Izquierdo.

Essent aquest darrer en rebel·lia, les altres parts van presentar els seus escrits de conclusions.

III.- Per Sentència de data 18-04-2013, l'Hble. Tribunal de Batlles, Secció Civil, va decidir:

"Primer.- Que hem d'estimar i estimem íntegrament la demanda formulada per la representació processal de Hoyos contra el Sr. Izquierdo i hem d'estimar i estimem mínimament la demanda reconvencional formulada per aquest darrer contra la primera i després d'operar la compensació entre els respectius deutes hem de condemnar i condemnem el Sr. Izquierdo a satisfer a l'agent la suma de 56.430,55.- EUR que ha de ser incrementada dels interessos legals comptadors des de la data de contesta a la demanda i fins el dia del seu total pagament i a satisfer les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

Segon.- Que hem de desestimar i desestimem en tots els seus extrems la demanda formulada per la representació processal de Hoyos contra els Srs. Esteban i Manso, absolent-los de les pretensions de l'agent i imposant a la demandant les costes processals causades als segons inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.".

IV.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la societat Hoyos, demanant la seva revocació i donant lloc a una condemna solidaria entre el Sr. Izquierdo i els Srs. Esteban i Manso, a pagar l'import de 56.430,55.-EUROS més els interessos legals des de la contestació de la demanda, i les costes processals d'ambdues instàncies.

La representació processal dels Srs. Esteban i Manso demana la desestimació del recurs amb imposició a la part recurrent de les costes processals.

El Sr. Izquierdo queda en rebel·lia.

Per Aute de data 28-02-2014, aquesta Sala va decidir donar lloc a la pretensió adduïda per la representació processal dels Srs. Esteban i Manso en el seu escrit de conclusions presentat en aquesta alçada, i procedir a incorporar en autes i a efectes probatoris els documents 4 i 5 acompanyant l'escrit de conclusions presentat per davant del Jutge a quo.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- Prèviament, s'ha d'indicar que la representació processal de la part apel·lant ha sostingut davant d'aquesta Sala al moment de la vista oral que, atès l'actuació defectuosa de la Batllia pel que fa les seves demandes d'embargament, el fet de no revocar la sentència d'instància comportaria per la seva mandant una violació de la tutela judicial efectiva.

Però, aquesta qüestió que concerneix un invocat problema de funcionament de la Justícia no pot ser examinada per aquesta Sala en el marc del present recurs, sense perjudici de les accions que aquesta part cregui oportunes.

II.- Ha quedat acreditat en autes que els Srs. Esteban i Manso són propietaris del Xalet "V.", d'una superfície d'uns 658 m2, ubicat carretera deVila, Parròquia d'Encamp.

Segons contracte privat de data 01-03-2010, van arrendar dit xalet al Sr. Izquierdo per un període de 5 anys i pel preu mensual de 2.800.-euros.

En el transcurs de l'any 2010, el Sr. Izquierdo va contractar la societat Hoyos per a la realització d'una sèrie de treballs de reforma quins van donar lloc a un seguit de factures per un total de 57.964,78.-euros.

III.- Els greuges del recurs de la societat són en essència que el Tribunal a quo no ha valorat correctament les proves i s'ha equivocat en no considerar l'existència d'un enriquiment injust per part dels Srs. Esteban i Manso. Raona que les millores executades es van incorporar al immoble pel mecanisme de l'accessió i que existeixen els requisits del enriquiment injust. Afegeix que existeix solidaritat entre l'arrendador i l'arrendatari front als tercers en virtut del principi "sentit commodum, sentire debe et incommodum". Argumenta 1) que no hi ha cap prova per afirmar com ho fa la Sentència que els Srs. Esteban i Manso són estranys a la relació jurídica; 2) que és contradictori afirmar a la vegada que són estranys a la relació jurídica i que eren coneixedors que es realitzaven treballs a la seva propietat; 3) que els testimoniatges acrediten que el Sr. Esteban va supervisar personalment les obres; 4) que ella va informar als propietaris de les obres i les van autoritzar i consentir, tot i essent coneixedors del seu abast; 5) que els propietaris no van ser diligents; 6) que han perdut la qualitat de tercer pel fet de tenir un dret dominical sobre el bé immoble i al tenir aquest dret han de pagar les obres; 7) que no es pot oposar-li les clàusules del contracte d'arrendament ja que pel sol fet de ser propietaris tenen una relació jurídica amb aquell i han de fer front a la corresponent responsabilitat civil front als danys i perjudicis que puguin sofrir els tercers de bona fe; i 8) sí que les obres constitueixen una millora de l'habitatge i el Tribunal no ha motivat perquè ha considerat el contrari.

Per contestar als greuges del recurs i resoldre el present litigi, esdevé necessari fer unes precisions prèvies sobre el fonament jurídic de la demanda, i un cop determinat dit fonament, verificar les condicions de la seva aplicació als fets d'autes.

S'ha de dir en primer lloc que mai la part agent ha fonamentat la seva demanda en contra dels propietaris del xalet en la responsabilitat civil general sinó en base a l'enriquiment injust i l'acció de in rem verso.

Per tant, poca transcendència té l'argument de la més o menys diligència dels Srs. Esteban i Manso. Tampoc és rellevant la invocació del aforisme "sentit commodum, sentire debe et incommodum" el qual correspon a un principi de responsabilitat civil que constitueix el fonament de l'actual teoria del risc, i en cap cas es pot aplicar en el present afer.

S'ha de dir en segon lloc que, malgrat el fet que la part recurrent recorda el caràcter consensual i aformal del contracte d'obra, de cap manera s'ha establert que els propietaris van contractar amb ella.

El sol fet de ser propietari del bé immoble no pot portar ipso facto a fer front al pagament de les obres realitzades en dit immoble a la iniciativa del llogater per una empresa contractada per ell.

És innegable que el vincle contractual només existeix entre el Sr. Izquierdo i la societat demandant com això ressurt en particular de les factures i de les lletres de canvi emeses pel pagament que només concerneixen l'arrendatari. Fins i tot, unes factures porten la menció "X.A." o "X.Sr.A.", element que demostra que la societat intervenia pel compte del dit senyor.

Malgrat l'asseveració contraria de la part agent, de cap manera s'ha acreditat que la societat constructora es va posar en contacte amb els propietaris per assegurar-se del seu consentiment o informar-les de les obres i del seu abast i al contrari ressurt de les actuacions que és solament un cop acabades les obres que es va adreçar als Srs. Esteban i Manso per reclamar el pagament invocant "les obres de reforma per vostè contractades en el Xalet V.".

És cert que els propietaris van donar al llogater una autorització de realitzar reformes ja que ressurt de la clàusula sisena del contracte d'arrendament atorgat entre el Sr. Izquierdo i els Srs. Esteban i Manso que aquells darrers van autoritzar a l'arrendatari "a efectuar obres que modifiquin la distribució de la vivenda, havent-se d'aprovar prèviament cada projecte de modificació per ambdues parts i per escrit, en el sentit d'eliminar alguns envans existents per a transformar habitacions en sala/es d'estar.". La mateixa clàusula preveu que la part arrendatària necessitarà autorització prèvia i escrita de la part arrendadora per a realitzar-hi qualsevol tipus d'obres altres que les de reparació i manteniment.

És en aquest marc que, per cartes de data 29-04-2010 i de data 14-06-2010, els propietaris van recordar al llogater que tot i estar autoritzat a realitzar obres de modificació de distribucions interiors no podia fer-ho sense l'autorització prèvia escrita dels arrendadors i el van requerir per a que els notifiqui les modificacions que volia realitzar. El Sr. Izquierdo no ho va fer i tampoc va sol·licitar cap permís d'obres prop del Comú d'Encamp.

Quant als testimoniatges invocats per la part agent, apareix que dita part va sol·licitar els testimoniatges de cinc representants de societats de diferents rams del sector de la construcció que van intervenir en l'obra.

Dels cinc, dos van indicar que no han vist els propietaris en el Xalet durant l'execució dels treballs, un va indicar que va veure el Sr. Esteban en una ocasió al principi, l'altre que el va veure una vegada i el tercer que el va veure amb un empleat del Sr. Izquierdo. Aquests testimonis no aporten cap precisió més i no se'n pot treure la conclusió que els propietaris eren informats del abast dels treballs ni que el Sr. Esteban va supervisar personalment les obres.

En definitiva, si és cert que els propietaris sabien que el llogater estava realitzant obres en el Xalet, però no s'ha acreditat que en coneixien l'abast, ni que les van autoritzar o consentir. Per tant, no existeix contradicció en constatar que els propietaris no tenen cap vinculació contractual tot i essent coneixedors de l'existència d'obres.

Per conseqüent, és amb raó que el Tribunal a quo ha considerat que els Srs. Esteban i Manso són estranys a la relació contractual entre el Sr. Izquierdo i la societat Hoyos.

Pel que fa l'enriquiment injust, la part recurrent cita dues Sentències d'aquesta Sala només donant la seva data.

Nogensmenys, es pot entendre que es tracta de la sentència TSJC 200/03 N°2184 de data 14-05-2004, la qual no és transposable al present cas ja que concerneix un cas d'accessió en un supòsit de construcció extralimitada amb demanda d'enderrocament i el regim jurídic aplicable en tal supòsit.

Pel que fa la Sentència de data 21-11-1999, no correspon a cap decisió publicada però s'entén que es tracta de la Sentència de data 21-10-1999 N°1202 la qual concerneix l'acció directa del sot-contractista en contra del promotor-propietari, supòsit també diferent del present cas.

En aquestes condicions, queda per determinar si existeixen els requisits de l'acció de in rem verso.

Al respecte, s'ha de recordar que dita acció troba el seu origen en el Digest (50,17,206) i es fonamenta sobre raons d'equitat quan l'aplicació del principi general de la relativitat dels contractes portaria a un empobriment del que ha complert les seves obligacions i l'enriquiment correlatiu del qui no ho ha fet i que és el veritable deutor de l'obligació.

En el present cas, les condicions de dita acció no són reunides per les raons que segueixen.

En primer lloc, el nexe de connexió entre l'empobriment i l'enriquiment invocat és indirecte. Potser existeix l'empobriment de la societat agent ja que els treballs queden impagats pel Sr. Izquierdo, però no totes les situacions d'empobriment o de desplaçament patrimonial poden donar lloc a una acció per obtenir la restitució.

No ens trobem en un cas on el Sr. BOIX hauria contractat en benefici seu i dels propietaris, els quals es beneficiarien finalment de les obres sense pagar-les, sinó en un cas on el llogater ha contractat sol.

En segon lloc, pel que fa a l'enriquiment, potser les obres es van dur a terme de manera satisfactòria del punt de vista de la relació contractual entre el Sr. Izquierdo i la societat ja que aquesta va realitzar els treballs de conformitat amb l'encàrrec, però no s'ha acreditat que es tracta d'una millora per els propietaris, ni en quina mesura existiria un enriquiment. Al contrari, apareix que el xalet que era en bona condició al inici del contracte i que les obres realitzades van consistir essencialment en feines de modificació de la distribució interior i de la destinació d'unes habitacions o de canvi de la decoració, sense però que s'hagi establert, ni quantificat o valorat cap enriquiment.

Per acabar s'ha de dir que certament, la societat Hoyos no és part al contracte d'arrendament però dit contracte constitueix un negoci jurídic que s'imposa a tots. Ara bé, el mateix conveni estipula que a la finalització de les relacions contractuals, les obres o millores fetes sense el consentiment de la part arrendadora quedaran en benefici de la propietat.

III.- El segon aspecte del recurs rau en la qüestió de les costes ja que, segons la part agent i recurrent, ella sempre va actuar de bona fe i és injust agreujar la seva situació imposant-li les costes.

Però, en el dret andorrà la imposició de les costes processals es regeix pel principi objectiu del venciment, i a títol d'excepció la Novel·la 82, Capítol 10, atorga al jutge la facultat de declarar en la seva sentència que les parts no estan obligades a l'import de les costes.

En el cas d'autes, en consideració dels fets abans exposats, entenem que no existeix cap circumstància particular justificant la no imposició a l'agent de les costes provocades als Srs. Esteban i Manso.

Pel que fa a les costes de segona instància, la desestimació del recurs de la societat determina la condemna d'aquesta part en virtut del mateix principi del venciment.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs de la societat ENTITY_4; Confirmar la Sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 18-04-2013 en tots els seus pronunciaments;

Condemnar la societat Hoyos, a pagar les costes processals de segona instància;

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.