Costes (TSJC 244/14)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Pere Pastor Vilanova Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000244/2014 ORIGEN: 1001549/2012

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 5 de febrer del 2015.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 13-06-2012, la societat Luís, va presentar petició d'ordre judicial de pagament contra la societat Ramirez, qui va oposar-se al pagament.

Per escrit de data 24-09-2012, la representació processal de la societat Luís, SA, va presentar demanda en reclamació de quantitat contra la societat Ramirez, SLU, demanant que es condemnés a la demandada a abonar-li, en concepte de factures impagades, la quantitat de 2.875,15.-euros, amb els interessos legals des del venciment de cada factura, subsidiàriament des de la data de l'ordre judicial i més subsidiàriament des de la contesta a la demanda, així com a la totalitat de les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat, de procurador i les taxes judicials incloses les del procediment executiu de l'ordre judicial de pagament.

II.- La representació processal de la societat Ramirez, SLU, va oposar-se a la demanda sol·licitant la seva desestimació amb imposició de les costes judicials a l'agent, i subsidiàriament en cas d'estimació que no es faci cap imposició de costes atès la manca de requeriment extrajudicial previ.

III.- Per Sentència de data 02-04-2014, l'Hble. Tribunal Unipersonal, secció civil, va decidir "Que ha d'estimar substancialment la demanda formulada per la representació processal de Luís, S.A. contra la societat Sra. Ramirez, S.L.U., condemnant-se aquest darrer, a satisfer a l'agent la suma de 895,06.- EUR més els interessos legals devengats des del dia de la contesta a la demanda i fins el dia del seu efectiu pagament, i a satisfer la totalitat de les costes processals causades, inclosos honoraris d'advocat i procurador a acreditar en període d'execució de Sentència."

IV.- Contra aquesta resolució, ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la societat Luís, SA, demanant la seva revocació en el sentit de procedir a establir l'estimació parcial de la demanda d'autes i a no efectuar condemna en costes de la seva mandant respecte la primera instancia; i, pel que fa a les costes de la segona, demanant la condemna de la part apel·lada al pagament de les mateixes i, subsidiàriament no es faci pronunciament sobre les mateixes; i en el cas que es confirmés la condemna en costes de la seva mandant, les mateixes hauran de ser fixades per raó de la quantia establerta en la sentència i no per raó de la suma reclamada per Luís, SA.

La representació processal de la societat Ramirez, SLU, demana la confirmació íntegra de la sentència d'instància amb imposició de les costes de segona instància a la part recurrent.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- Ha quedat acreditat que la societat Luís, SA ha realitzat uns treballs pel compte de la societat Ramirez, SLU, en dues obres diferents que aquesta estava duent a terme per els respectius propietaris. És en aquest marc que la societat agent va establir les dues factures que van donar lloc al present procediment.

II.- Els motius del recurs de la societat Ramirez, SLU, són en relació amb la qüestió de les costes ja que critica el criteri del Tribunal Unipersonal segons el qual s'havia d'aplicar el principi del venciment objectiu. Al contrari, la part recurrent argumenta en essència que: 1) l'estimació és parcial i no substancial ja que s'ha estimat només un 30% de la suma reclamada; 2) si la part agent hagués reclamat només el que es devia, s'hauria seguit el procediment de mínima quantia en el qual la intervenció de lletrat i de procurador no és obligatòria; 3) en el moment d'interposar la demanda, la part agent sabia que la propietat havia de pagar la factura núm.X.; 4) la part agent no ha efectuat cap requeriment extrajudicial previ a la seva acció judicial, i el fet de presentar un rebut no és suficient al respecte.

III.- Com definit per aquesta Sala, la condemna en costes és "un dret que estableix la resolució judicial a favor de la part litigant que ha obtingut un resultat favorable..." ( TSJC 22-06-2000 nº 1392). En aquesta òptica, el que resisteix a una demanda fefaent i fonamentada en dret ha de suportar el pagament de les costes processals per tal, finalment, d'assegurar un reconeixement complert i efectiu del dret del vencent.

Així, és conegut que en el dret andorrà, la imposició de costes no es regeix pel criteri subjectiu de la temeritat sinó per l'objectiu del venciment. No és precisa la temeritat per a la imposició de costes, és suficient el venciment perquè sigui preceptiva la imposició, tret que circumstàncies especials permetin al Tribunal fer ús de les facultats d'excepció que li confereix la NOVEL.LA 82 Capítol 10.

Tanmateix, la mala fe i la temeritat poden actuar com argument de reforç de la condemna en costes.

Aquesta imputació de les costes no es fa de manera mecànica, sinó que el fet de considerar si s'ha estimat substancialment o no una demanda és una decisió que pren l'òrgan jurisdiccional en funció de les circumstàncies del cas.

Entre altres criteris, també s'ha de valorar la conducta prèvia de les parts i en particular la del defenent.

Al respecte, el criteri cabdal i subjacent és de determinar si l'agent es va trobar obligat a litigar en raó de l'actitud del defenent. També s'ha de valorar si l'oposició del defenent era justificada o si al contrari la seva actitud es pot titllar de passiva, obstructiva, o fins i tot de temerària o de mala fe.

És des d'aquesta òptica que l'existència d'un requeriment previ a l'acció judicial té una gran importància, tota vegada que permet oferir al deutor, un cop plenament informat del crèdit reclamat, de liquidar el seu deute per tal d'evitar un procés judicial.

Fins i tot, és doctrina constant d'aquesta Sala que, per regla general, no procedeix efectuar especial condemna en costes quan el defenent s'aplana i no ha sigut objecte d'un requeriment extrajudicial previ.

IV.- Fetes aquestes consideracions generals prèvies i aplicant-les al present litigi, apareix que el recurs s'ha d'estimar.

En efecte, el primer jutjador ha aplicat el principi del venciment objectiu, ja que ha considerat:

d'una banda, que la interposició del judici ha estat necessària per tal que la demandant obtingués el pagament de les sumes degudes;

d'altra banda, que malgrat no existir cap requeriment extrajudicial formal, es van girar rebuts en relació de les factures reclamades al compte de la societat Ramirez, SLU, i quins van ser retornats impagats de tal manera que no pot la defenent sostenir que no va tenir coneixement de les pretensions de l'adversa.

Però no podem compartir aquesta anàlisi per les raons que segueixen.

En primer lloc, pel que fa al caràcter substancial de la demanda, si és evident que l'estimació va ser total en relació a les conclusions, dita estimació és molt parcial en relació a la demanda inicial, ja que va ser estimada només a un 31%. En efecte, la demanda inicial era de condemnar a la defenent a pagar l'import total de 2.875,15.-euros en concepte de dues factures de data 31-01-2012 impagades, i més precisament la factura núm.1840 per import de 1.941,89.- euros i la factura núm.X. per import de 930,86.-euros. Però la part agent va modificar el seu petitum dues vegades puix, mitjançant el seu escrit de conclusions va reduir la seva reclamació fins a la suma de 930,86.-euros (atès el fet que la propietat li havia pagat la factura núm.1840) i finalment, mitjançant el seu escrit de conclusions complementàries, la va reduir fins a la suma de 895,06.-euros (compte tingut que s'havia de descomptar l'ISI). Finalment, el Tribunal Unipersonal va condemnar la defenent a pagar només l'import de 895,06.-euros.

En segon lloc, pel que fa a la qüestió del requeriment previ, és cert que no existeix cap carta del creditor i mitjançant la qual hauria reclamat el deute al debitor. Però, aquesta Sala ja ha tingut l'ocasió de precisar que la presentació d'un ordre judicial de pagament és equivalent a requeriment extrajudicial, ja que comparteixen la mateixa finalitat, com és la significació al solvens de l'existència d'un deute pendent de satisfacció.

Nogensmenys, des de l'inici, és a dir des de l'oposició que va formular el representant de la societat demandada, els motius d'oposició d'aquesta eren d'una banda que la factura núm.1840 havia de ser pagada directament per la propietat i d'altra banda que la factura núm.X. (al tractar-se d'una factura que correspon no pas al pagament de treballs nous sinó a la reclamació del pagament de retencions del 5% fetes sobre tres factures sobre les quals ja s'havia aplicat l'ISI) no podia meritar ISI.

Ara bé, s'ha establert en autes que, efectivament, la propietat ha pagat directament la factura núm.1840 a la societat demandant. És cert que el pagament és posterior a la demanda, ja que és de data 22-10-2012 quan l'escrit de demanda és de data 24-09-2012. Però s'ha de prendre en consideració, d'una part que aquest fet correspon a l'argument d'oposició aixecat pel defenent i d'altra part que s'ha establert en autes que era previst entre les parts abans de la demanda judicial el fet que és la propietat qui havia de pagar directament a la societat agent.

Pel que fa a la factura núm.X., és solament després que el batlle hagi sol·licitat per a millor proveir que la part agent aporti en autes la copia de les tres factures a que es refereix dita factura núm.X., que aquesta part ha admès que s'havia de deduir l'import de 35,80.-euros corresponent a l'ISI.

Per conseqüent, és majoritàriament amb raó que el defenent es va oposar a les pretensions de l'agent.

Nogensmenys, queda innegable que tenia que pagar l'import de 895,06.-euros però que no ho va fer malgrat la notificació de l'ordre de pagament el qual l'ha informat plenament i degudament dels conceptes reclamats.

Pel que fa a la part agent, ha formulat la seva demanda per l'import total de 2.875,15.-euros, mantenint la integrabilitat de les seves pretensions quan era coneixedora del fet que el debitor invocava dos motius d'oposicions, els quals han quedat acreditat en autes.

En resum, si l'agent s'ha vist obligat a presentar la demanda que dóna origen al present procediment per tal de veure satisfet el seu crèdit malgrat el fet que el debitor tenia perfecte coneixement del deute reclamat, és també clar que el defenent s'ha vist obligat a oposar-s'hi per tal de veure reduït el seu deute als seus justos límits. Per tant, en virtut d'allò que disposa el capítol X de la Novel·la 82, la no imposició de costes s'imposava.

Altrament, és veritat que si la part agent hagués presentat una demanda per l'import de només 895,06.-euros, el procediment adient hauria sigut el de mínima quantia. Però, s'ha de prendre en consideració que, encara que la decisió final no li ha donat la raó, al moment de presentar la seva demanda, la part agent considerava que l'import degut era de 2.875,15.-euros. A més, l'agent ha intentat en primer lloc, obtenir satisfacció del seu crèdit mitjançant el procediment d'ordre judicial de pagament, en el qual tampoc és obligatòria la intervenció d'advocat i de procurador;

Per acabar, i pel que fa a la petició de la part recurrent d'adaptar l'import de les costes a la quantia establerta en la sentència, és cert que, segons la doctrina d'aquesta Sala, és perfectament possible establir una limitació quantitativa de la condemna en costes. Però, en el present cas i atès les consideracions anteriors, no hi ha lloc a estimar dita petició.

V.- L'estimació del recurs determina no efectuar cap imposició de costes d'aquesta alçada.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs de la societat Ramirez, SLU, contra la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal, secció civil, de data 02-04-2014 que revoquem parcialment en el sentit de no efectuar cap imposició de les costes judicials de primera instància; NO EFECTUAR cap imposició de les costes judicials de segona instància;

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-