Laboral, acomiadament disciplinari (0289/10)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 289/10

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 22 de febrer de 2011. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Esteban va presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda laboral contra la societat Rius, en reclamació de la quantitat de 4.957,67 EUR, en concepte d'indemnització per acomiadament injustificat, amb els interessos legals a partir de la data de contesta a la demanda, i pagament de la totalitat de les costes judicials amb expressa inclusió dins d'elles, dels honoraris d'advocat i eventual procurador.

II.- La societat Rius va oposar-se a totes les pretensions de la part actora, contestant que davant l'actitud irreverent i irrespectuosa del Sr. Esteban, davant les injúries i amenaces que proferia, i davant el seu to amenaçador i insolent, l'empresa va decidir acomiadar justificadament el seu treballador; que el comiat efectuat compleix els requisits de forma i de fons que exigeix la llei.

III.- Per sentència de data 21 de setembre del 2010 l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, va desestimar la demanda del Sr. ENTITY_4; absoldre la societat Rius de les pretensions de la part adversa, i condemnar el Sr. Esteban a satisfer les costes judicials causades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

IV.- Contra aquesta resolució el Sr. Esteban ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta: que pel que fa als insults que el Sr. Esteban reconeix haver proferit a la Sra. Aguilar, cal precisar que aquells foren proferits com a resposta a les desqualificacions i provocacions que la Sra. Aguilar proferia sobre ell; que no es tracta d'un fet repetitiu ni alarmant sinó d'un fet aïllat provinent d'una provocació prèvia i d'un desenllaç no volgut d'una relació laboral; que si és cert que aquelles frases són del tot reprotxables, una cosa és que aquella actitud sigui reprimida moralment i altra ben diferent és que per si soles les mateixes constitueixin una falta molt greu i en base a les mateixes es recolzi un acomiadament disciplinari; que les respostes de la Sra. Aguilar no poden ser tingudes en compte, compte tingut que la mateixa encara presta els seus serveis professionals per la part demandada; que el mateix succeeix amb el Sr. Criado, i per tant les proves practicades per l'adversa es troben viciades de parcialitat; que els testimonis aportats per aquesta part no ostenten cap dependència laboral amb cap part litigant, i sorprenentment el Tribunal de primera instància no ha valorat ni total ni parcialment el resultat de les mateixes per dictar la seva resolució judicial; que no es pot trobar d'acord amb la condemna en costes, compte tingut que fou el Sr. Esteban el quin, degut a la conducta de l'adversa d'un dia per l'altre es troba sense feina, fet aquest que suposa que irremediablement el Sr. Esteban per endegar la present causa i reclamar allò que en just dret li correspon, va haver de sol·licitar el benefici de la justícia gratuïta.

II.- Per contracte escrit de data 9 de maig del 2007, la societat Rius va contractar el Sr. Esteban en qualitat de responsable tècnic de manteniment, mitjançant un salari base mensual de 1.238,40 EUR. El dia 12 de novembre del 2009 l'empresari va notificar al treballador un advertiment per incompliment dels ordres del seu superior. El dia 13 de novembre del 2009 l'empresari va entregar al Sr. Esteban una carta comunicant-li el seu acomiadament d'immediat per les raons següents: "En data d'ahir ...l'empresa us va lliurar una carta d'amonestació...on se us recriminava que darrerament incomplíeu les ordres del vostre superior i manifestàveu descurances importants en la conservació dels generes de l'empresa...El mateix dia 12 de novembre del 2009, tot just rebre la carta ans esmentada, us vareu encarar al vostre superior, Sr. Sevillano i vareu insultar-lo a ell i als altres treballadors. Així en presència dels Srs. Criado i Arcos encarant-vos al vostre superior li vareu dir: "a partir de ahora se te van a complicar las cosas y te va a salir mierda por les orejas". Encarant-vos a les vostres companyes, Sres. Aguilar i Arcos, vareu dir-los: "Que os parecería que os dijera que sois todos unos lame culos y unos chupa pollas", igualment, encarant-vos en particular a la Sra. Aguilar li vareu dir "tu lávate la boca con jabón que te huele a mierda". Seguidament, just abans de sortir de l'oficina, li vareu comentar al vostre superior Sr. Sevillano que la màquina petita de treure neu...estava embossada, el Sr. Sevillano va sortir d'immediat per esbrinar quin era el problema de l'avaria i us va veure com, malgrat la màquina treia fum, la estàveu forçant amb intenció d'inutilitzar-la. En data d'avui, 13 de novembre del 2009, lluny de rectificar el vostre comportament, la vostra actitud ha continuat essent provocativa i intolerable per l'empresa. Així des de que heu arribat a primera hora del matí al vostre lloc de treball no heu fet més que maltractar al vostre superior i companys, i causar desperfectes als materials de l'empresa. Heu entrat en el despatx de la Sra. Aguilar i li heu dit, en presència de Sevillano, Benítez i Arcos, "mira como se ríe la subnormalitat: zorra, puta, impotente, te voy a partir la cara, manipuladora. Te vas a enterar quien soy yo. Que asco me das. Tu nunca podrás ser madre". Igualment, encarant-vos al vostre superior , Sr. Sevillano li heu dit "Quita la llave de la caja fuerte, porque igual me dan ganas de coger las llaves de las casas y empezar a romper cosas"...Des de que heu arribat, només feu que fer soroll amb una pala de ferro de treure neu contra el terra del magatzem impedint que els vostres companys continuïn treballant. Heu sortit al pàrquing i, amb to amenaçador heu cridat "Director General donde estas, te estoy buscando". Amb aquest comportament esteu provant el pànic i por entre els companys fet que l'empresa no tolerarà ni un minut més. Tots aquests fets constitueixen faltes molts greus i motius de comiat per causes disciplinàries segons els articles 93, 104.3, 104.6, 104.8, 104.12 de la Llei del codi de relacions laborals. "

III.- L'article 104 del Codi de relacions laborals disposa que són faltes molt greus: ...Els maltractaments de paraula o d'obra, l'abús d'autoritat o una falta greu de respecte i consideració a l'empresari, a les persones delgades per l'empresa, i també als altres treballadors i al públic en general....Provocar o originar freqüents renyines i baralles amb els altres treballadors. Tot comportament o conducta, en l'àmbit laboral, que atempti contra el respecte de la intimitat i dignitat de la dona de l'home mitjançant l'ofensa física o verbal, de caràcter sexual. Si aquesta conducta o aquest comportament es porten a terme prevalent-se d'una posició jeràrquica, aquest fet constitueix una circumstància agreujant.

El Sr. Esteban reconeix haver proferit les frases següents: a la Sra. Aguilar, secretària de l'empresa, "lávate la boca que te huele mal de tanto lamer culos" i "mira como se ríe la subnormalitat: zorra, puta, impotente, te voy a partir la cara, manipuladora. Te vas a enterar quien soy yo. Que asco me das. Tu nunca podrás ser madre"; al Sr. Sevillano, encarregat de la societat i superior jeràrquic seu, "a partir de ahora se te van a complicar las cosas y te va a salir mierda por las orejas". En canvi, no consta en autes el més mínim element de prova acreditant que el Sr. Esteban hagi estat provocat d'una manera o d'una altra per les persones que va insultar. Importa poc que fins als fets que van motivar el seu acomiadament per part de l'empresa, el comportament del Sr. Esteban fou del tot normal, sense actitud provocativa ni agressiva ni amenaçadora envers els seus superiors i companys de feina, ja que els insults proferits els dies 12 i 13 de novembre del 2009 constitueixen a l'evidència, faltes tan greus de respecte i consideració a la persona delegada per l'empresa i a un company de feina que no poden ser tolerades en l'àmbit laboral. En conseqüència, d'acord amb les disposicions dels articles 93 i 104.6 del Codi de les relacions laborals, s'ha de constatar que l'acomiadament del Sr. Esteban fou del tot justificat, ço que determina la confirmació de la resolució recorreguda i la condemna en costes de segona instància de la part apel·lant.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs interposat pel Sr. ENTITY_4; Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 21 de setembre del 2010 en tots els seus extrems;

Condemnar al Sr. Esteban al pagament de les costes judicials de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.