Impugnació sanció laboral, llibertat d'expressió del treballador TSJC 0016/14

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Eulàlia Amat Llari Vincent Aniére

TSJC-016/14

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 15 d'abril del 2014.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions del procediment laboral núm. B- 0249-2/2012, instades per la Sra. Vilar contra la societat "Barberá", en data 31 d'octubre del 2013, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "Estimar íntegrament la demanda formulada en data 14 de febrer de 2012 per la Sra. Vilar contra la societat Barberá.; anul·lar la sanció disciplinària imposada el dia 7 de febrer de 2012; condemnar la defenent a satisfer l'import de 645.-euros, i a abonar les costes judicials, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.".

II.- La societat "Barberá" ha interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució.

La part apel·lant sol·licita la revocació de la sentència adoptada per l'Hble. Batlle i la condemna de la Sra. Vilar al pagament de les costes judicials d'ambdues instàncies.

Els arguments revocatoris són els següents: la instrucció de gaudir immediatament de les vacances es va donar el dissabte dia 4 de febrer del 2012 per la tarda i no a la fi de la jornada laboral; la treballadora es va reincorporar al lloc de treball el dia 4 sense aportar la preceptiva alta mèdica, de forma que ningú l'esperava, essent absent l'encarregada de personal; no era possible, en aquell moment, fixar per escrit un nou període vacacional, doncs l'empresa encarregada dels RRHH era tancada; la manca de realització de les vacances causava evidents disfuncions a l'empresa; l'assalariada es va tornar a presentar l'endemà amb una actitud provocadora vers els seus superiors i creant mal ambient amb els altres companys; l'incompliment era dolós; l'empleada no s'havia oposat a fer les vacances, puix només perseguia el lliurament d'un escrit.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- La Sra. Vilar va formular demanda laboral contra la societat "Barberá", sol·licitant l'anul·lació de la sanció disciplinària imposada el dia 7 de febrer del 2012 i consistent en 10 dies de suspensió de feina i sou. L'Hble. Batlle ha estimat la demanda en considerar que: l'actuació empresarial no s'ajustava a la bona fe en l'execució del contracte de treball; la falta greu de l'article 103.5 requeria una actuació greu i dolosa per part de l'assalariat; la discussió entorn a la fixació del període de vacances no constituïa cap ordre i, finalment, l'oposició de la Sra. Vilar a acabar les vacances era ajustada a dret.

La sanció litigiosa contemplava el següent: "Andorra la Vella, el 07 de febrer de 2012

Benvolguda Senyora Vilar.

D'acord amb el que estableix l'article 106 del Codi de Relacions Laborals, li notifiquem que vostè ha comès una falta greu consistent en incomplir les ordres i les instruccions de l'empresa, o del personal delegat de l'empresa, en l'exercici regular de les seves facultats directives, prevista a l'article 103 del referit Codi de Relacions Laborals. Els fets que motiven aquesta falta són: Vostè va incomplir les instruccions de l'empresa, al presentar-se a treballar el dia 4 i 5 de febrer quan en aquesta data i fins el dia 8 de febrer es trobava en període de vacances i ja se li havia dit el dia 4 quan es va presentar a la feina que no tenia que estar treballant fins el dia 9 de febrer. Tot amb això es va presentar també a treballar el dia 5 de febrer. En conseqüència i d'acord amb el que disposa l'article 105 del Codi de Relacions Laborals, l'imposem la sanció següent: - Suspensió de feina i sou durant deu (10) dies, és a dir els dies 09, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17 i 18 de febrer de 2011." (foli 7).

II.- Escau recordar la cronologia dels fets que envolten aquest litigi. La Sra. Vilar tenia autorització per fer vacances entre els dies 22 de gener i 8 de febrer del 2012 (foli 33). Les vacances no es van poder començar a la data prevista, en caure de baixa mèdica la interessada entre el 20 de gener i el 3 de febrer del 2012 (foli 37). Una volta obtinguda l'alta mèdica, la treballadora es va reincorporar al seu lloc de treball el dissabte dia 4 de febrer del 2012. No es discuteix que durant la tarda d'aquell dia, se li comunica que, compte tingut que "es trobava de vacances, no tornés a treballar fins el dia 9 de febrer" (foli 29). Davant aquesta instrucció verbal, l'assalariada va sol·licitar una resposta per escrit, responent una representant de l'apel·lant que no li podia lliurar perquè l'empresa encarregada dels recursos humans ("G.") era tancada durant el cap de setmana (resposta 5, foli 56). La Sra. Vilar va tornar a la feina l'endemà (diumenge), essent aquella actuació, objecte de la sanció avui impugnada. Pel que sembla, l'empleada va acatar, finalment, la decisió de la societat "Barberá".

La Sra. Vilar ha explicat que la seva presència de diumenge portava causa de l'actitud ambigua de la recurrent i del temor que tenia a ser acomiadada per abandó del lloc de treball.

III.- Aquesta Sala convé amb el Tribunal a quo que l'actuació de la societat "Barberá" constitueix un abús de dret, tota vegada que la petició de la treballadora del dia 4 de febrer del 2012 -obtenció d'una senzilla resposta per escrit- era legítima a efectes de preservar els seus drets laborals i de molt fàcil realització per part de la representant de la societat apel·lada. El fet que la societat "Barberá" hagi delegat la gestió dels recursos humans a una altra societat, és un problema organitzatiu no oponible a l'empleada. El neguit de l'interessada explicava perfectament perquè, el dia següent, va optar per tornar al treball als efectes d'esvair qualsevol dubte entorn a la seva voluntat de complir amb el contracte laboral. La Sra. Vilar no va desacatar cap ordre, perquè per fer-ho, cal que aquesta sigui emesa "en l'exercici regular de les funcions directives" (article 103.5 del Codi de relacions laborals). En efecte, la persona treballadora pot negar- se a acomplir aquelles ordres o instruccions, sense incórrer en desobediència, quan l'empresari utilitza el seu poder de direcció de manera arbitrària. En el cas que ens ocupa, la Sra. Vilar tenia tot el dret d'exigir una prova escrita, tota vegada que corria el risc de ser acomiadada per absència injustificada. A més, la reacció de l'empresa va suposar una limitació desproporcionada de la seva llibertat d'expressió -reconeguda a l'article 12 de la Constitució i a l'article 10 del CEDH- perquè la protecció de les opinions de les persones treballadores sobre les seves condicions laborals, abasta igualment, com succeeix aquí, el dret a exigir una resposta inequívoca a les seves legítimes inquietuds. Per fi, no s'acredita, en absolut, quin perjudici efectiu va poder ocasionar la Sra. Vilar en motiu de la seva reincorporació a la feina.

IV.- La desestimació del recurs d'apel·lació de la societat "Barberá" condueix a la seva condemna a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada (arg. Codi 7, 51, 5), inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs de la societat "Barberá"; confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 31 d'octubre del 2013; condemnar la societat "Barberá" a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada, inclosos honoraris d'advocat i de procurador de la Sra. Vilar.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.