Prescripció (TSJC 365/2015)

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Joan Manel Abril Campoy

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000365/2015 ORIGEN: 3001117/2013

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 29 de febrer del 2016.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Prèvia petició de citació de data 09-07-2013, per escrit de data 11- 09-2013, la representació processal de la companyia Espada, SA, va presentar demanda en reclamació de quantitat a tramitar pel procediment civil abreujat contra la companyia Morell, SAU, demanant, a conseqüència d'un accident de circulació, que se la condemnés, a abonar-li l'import de 1705,60.-euros en concepte del cost de reparació d'una terrassa danyada pel vehicle implicat, amb els interessos legals des de la factura o subsidiàriament des de la contesta a la demanda, així com a la totalitat de les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat, de procurador i de pèrits.

II.- La representació processal de la companyia Morell, SAU, va oposar-se a la demanda formulant una excepció peremptòria de prescripció de l'acció, i subsidiàriament sobre el fons estimant que la valoració dels danys no era correcta, sol·licitant a més la imposició de les costes judicials a la part agent.

III.- Per Sentència de data 22-07-2015, l'Hble. Tribunal Unipersonal va decidir "que ha de desestimar íntegrament la demanda interposada per la companyia "Espada, S.A." contra la mercantil "Morell, S.A.U." en haver-se donat lloc a la prescripció de l'acció exercitada, devent l'instant d'aquest plet assumir les costes processals ocasionades a l'adversa segons s'ha articulat en el darrer Considerant."

IV.- Contra aquesta resolució, ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la companyia Espada, SA, demanant la seva revocació i l'estimació de les seves pretensions inicials, així com la imposició a la demandada de les costes judicials d'ambdues instàncies.

La representació processal de la companyia Morell demana la seva confirmació, amb imposició de les costes a l'adversa.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- Ha quedat establert que en data 15-10-2011, el vehicle MERCEDES assegurat prop de la companyia Morell va col·lidir i provocar certs danys a la terrassa del restaurant propietat de la societat E., SL, assegurada prop de la companyia Espada, SA.

En virtut del contracte d'assegurança que els uneix, la companyia Espada, SA, va, en data 25-01-2012, satisfer a la societat perjudicada una indemnització de 1.705,60.-euros i aquesta darrera va firmar el corresponent rebut d'indemnització i subrogar la companyia "en tots els seus drets, recursos i accions de l'assegurat, contra tots els responsables del sinistre, per qualsevol causa que aquest sigui, i també contra els asseguradors, si n'hi havia".

Així, en data 09-07-2013 la companyia Espada, SA, va instar el present procediment.

El tribunal ha considerat que al derivar-se la reclamació de danys de la responsabilitat extracontractual atribuïble al conductor del vehicle i, pel joc de la solidaritat, a la companyia demandada, s'havia d'aplicar el termini de prescripció anyal propi de l'acció en responsabilitat extracontractual.

II.- El recurs de la companyia Espada, SA, rau substancialment en el fet que, al seu parer, el tribunal ha acceptat erròniament l'excepció de prescripció formulada per la defenent. Argumenta en substància que: 1) ella ha exercitat una acció de repetició entre companyies asseguradores que, segons reiterada jurisprudència d'aquesta Sala no prescriu a l'any sinó al cap de trenta anys; 2) el tribunal no ha contestat a les seves al·legacions al respecte; 3) és cert que una resolució recent de la Sala distingeix l'acció de subrogació i l'acció de repetició però l'Aute pronunciat per a resoldre l'incident de nul·litat permet considerar que en un cas com el present on només es demana contra la companyia i no en contra del responsable, és el termini aplicable és el de 30 anys; 4) l'acció no era prescrita i s'havia d'entrar en el fons i 5) l'adversa no ha discutit la responsabilitat i cal estimar íntegrament la demanda.

Ningú discuteix que en matèria de responsabilitat extracontractual el termini de prescripció aplicable en la matèria es l'anyal.

Ara bé, és innegable que existeix una jurisprudència d'aquesta Sala segons la qual el termini de l'acció de repetició és el de 30 anys i es poden efectivament citar les sentències invocades per la part recurrent és a dir la 289/09 del 22-03-2010, la 50/11 del 30-06-2011 i la 51/12 del 13-09-2012.

Així, la sentència TSJC 50/11 (en un cas on la responsabilitat no es discutia, una companyia demanava en contra d'una altra companyia sense demanar en contra del responsable el cost de reparació del vehicle del seu assegurat indemnitzat per ella) diu que "Segons la jurisprudència d'aquesta sala, el termini de prescripció en les reclamacions entre companyies asseguradores en casos de responsabilitat extracontractual no és l'anual relativa a la Lex Aquilia, sinó el propi de l'acció de repetició exercitada, a saber el de 30 anys que recull l'Usatge Omnes Causae..".

Nogensmenys, s'ha de precisar que totes aquestes sentències han considerat que l'acció de la companyia d'assegurances s'havia de qualificar d'acció de repetició. Diferent és el cas d'autes.

No s'ha d'oblidar la natura pròpia d'aquesta acció de repetició, i al respecte el Pr. Criado, recorda que el termini general de prescripció a Andorra és el de 30 anys, però precisa que la prescripció trentenària s'aplica fonamentalment als drets de crèdits derivats de les relacions contractuals ja que les relacions obligatòries derivades d'actes il·lícits civils resten sotmeses a uns terminis de prescripció més curts (vg . Fonaments de dret privat andorrà p 471). Per tant, lògicament, quan es reclama per uns danys derivats de responsabilitat extracontractual en aplicació de la lex aquil·lià la prescripció ha de ser l'anyal. Mentre que quan una companyia només pretén repetir en contra d'una altra si que el termini és el de trenta anys, sempre que s'indiqui clarament que s'està exercitant una acció de repetició.

És en base a la realitat factual i a la verdadera natura de les pretensions de l'agent que es pot dir quin termini s'havia d'aplicar, ja que un cop al·legada l'excepció de prescripció, és el Tribunal qui ha de determinar quin termini correspon als fets enjudiciats.

En el present cas, vulgui o no la part recurrent, ressurt clarament de l'escrit de demanda que aquesta part, tot i invocant el termini de prescripció de l'acció de repetició, va fonamentar la seva acció sobre la responsabilitat extracontractual i, en aquest marc, sobre la responsabilitat solidària entre l'assegurat i la seva companyia asseguradora (vg. Punt 4 de l'escrit de demanda). De fet, cita una sèrie de sentències relatives a casos on s'exercitava l'acció en responsabilitat extracontractual en contra l'autor d'un dany i la seva companyia asseguradora. Significativa és la primera d'aquestes sentències, de data 15-01-1985 del Tribunal Superior de la Mitra que motiva: "ambdues parts litigants...exerciten la clàssica acció d'indemnització de danys i perjudicis, dimanants de la culpa extracontractual o Aquiliana, prevista en les normes de la lex Aquilia, que regula la Instituta 4,3, el Digest 9,2 i el Codi 3,35 [...] estan passivament legitimades les Companyies d'Assegurances, per a ser demandades per aquelles persones que afirmen el seu caràcter de perjudicats pel sinistre...".

Així les coses, constatem que la companyia demandant, subrogada en els drets del seu assegurat, exercita l'acció de responsabilitat extracontractual que pertanyia al primer, assumint la posició d'aquell. En aquesta darrer cas, és el termini anyal propi a l'acció en responsabilitat extracontractual que s'ha d'aplicar ja que la subrogació no comporta una modificació del regim de prescripció.

Per conseqüent, sí que l'acció que pretenia exercitar la companyia Espada, SA, ja havia prescrit al moment de presentar la seva petició de citació.

Per tot l'exposat s'ha de desestimar íntegrament el recurs.

III.- La desestimació del recurs determina la condemna de la part recurrent a pagar les costes d'aquesta alçada.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs de la representació processal de la companyia Espada, SA, , contra la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal, secció civil, de data 22-07-2015, que confirmem íntegrament;

IMPOSAR a la companyia Espada, SA, les costes judicials de segona instància, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.