Comuncicació obligatòria cessió empresa, NO, acomiadament disciplinari, article 104-4,proporcionalitat (TSJC 263/14)

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000263/2014 ORIGEN: 5000601/2013

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 5 de febrer del 2015.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions del procediment laboral núm. B-0601-5/2013 (ara 5000601/2013), instades pel Sr. Conde contra les societats "X." i "Y., ORG_0", en data 4 de març del 2014, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "PRIMER.- Estimar substancialment la demanda formulada en data 4 d'abril de 2013 per part del Sr. Conde contra les societats X.,S.L. i Y.,S.L.U. SEGON.- Condemnar les societats defenents de forma solidària a satisfer la suma neta de 14.767,92EUR en concepte d'indemnització per acomiadament injustificat, sumes actualitzades amb els interessos legals a aplicar des del 7 de març de 2013, més les costes processals, inclosos honoraris d'advocat i de procurador. La part demandada haurà de declarar i cotitzar prop de la C.A.S.S. els imports corresponents".

II.- Les societats "Y., ORG_0" i "X." han interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució i en sol·liciten la revocació.

Els arguments revocatoris formulats per la societat "Y., ORG_0" són els següents: els furts es produïen durant el torn del Sr. ENTITY_4; l'interessat havia reconegut haver sostret "alguna cosa" en una ocasió; la llei no disposava que els furts havien de ser d'entitat per justificat un comiat disciplinari; el salari net del treballador era de 1.200 EUR/mes, amb tots els conceptes inclosos, de manera que no era procedent afegir les hores nocturnes.

"X." mantenia que no gaudia de legitimació passiva perquè: a) no havia acomiadat al Sr. Conde i b) el canvi de titularitat del negoci -operat al mes de desembre del 2012- havia estat posat en coneixement dels treballadors.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- El Sr. Conde va formular demanda laboral contra les societats "X." i "Y. ORG_0", sol·licitant la seva condemna solidària al pagament de la indemnització de l'article 98 del Codi de relacions laborals per acomiadament injustificat, interessos legals més l'obligació de cotitzar l'import reclamat a la CASS. L'Hble. Batlle ha estimat substancialment la demanda, tota vegada que ha esmenat el càlcul del treballador. Per tant, el Tribunal ha considerat il·legal el comiat del 26 de febrer del 2013.

La missiva litigiosa contemplava el següent:

"Per la present, li comunico que a l'empara de l'establer a l'article 93.1 (Acomiadament per causes disciplinàries) i de l'article 104.4 (faltes molt greus) de la Llei 35/2008 del codi de relacions laborals, vostè queda acomiadat sense cap tipus de preavís ni compensació econòmica o indemnització. El motiu concret del seu acomiadament és la sostracció, entre d'altres, de torrons, ampolles de vi, centres de taula, etc, durant aquestes festes de Nadal. Concretament la nit del 30 de desembre de 2012 van desaparèixer gran part dels centres de taula que s'havien adquirit per a la celebració de cap d'any, essent vostè l'única persona que tenia clau per obrir el magatzem on s'havien dipositat. A més de l'anterior, desapareixen productes alimentaris i altres de dependències tancades amb clau, la qual queda en el seu poder, i cap altre persona hi pot accedir. En aquest sentit, el passat 14 de febrer del present després d'efectuar la pertinent comanda, el proveïdor va abastir a l'hotel amb 36 Donuts, els quals van ser puntualment dipositats en una estança que resta tancada amb clau, essent vostè l'únic posseïdor de la mateixa, sense que s'hagués procedit a la venda dels mateixos, el dissabte al matí només en quedaven deu. Com a conseqüència de l'anterior vostè ha comés una falta molt greu, regulada a l'article 104.4, que ha motivat que s'hagi pres la decisió de procedir al seu acomiadament disciplinari. Tan aviat com vostè rebi la present carta d'acomiadament, pot passar a percebre la seva liquidació, que ja està a la seva disposició des del dia d'avui, en els termes previstos a l'article 99 del Codi de Relacions Laborals. Pel cas que així no ho faci, en tel termini de cinc dies li serà consignada a la Batllia" (foli 28).

II.- La funció d'aquesta Sala consisteix en verificar si l'Hble. Batlle ha conclòs, correctament, en la producció d'un comiat injustificat.

El Sr. Conde treballava en qualitat de recepcionista de nit a l'hotel "T." d'Andorra la Vella. Com és de veure en la carta de comiat, l'extinció del contracte laboral es sustenta en els pretesos furts comesos els dies 30 de desembre del 2012 i 14 de febrer del 2013. Força és de constatar que cap prova relaciona adequadament aquelles hipotètiques sostraccions amb l'actuació del Sr. Conde. L'únic indici descansa en el testimoniatge aïllat d'una treballadora (Sra. ENTITY_6), la qual va testificar que, el dia de la comunicació de l'acomiadament, el treballador va confessar "haver agafat en una sola ocasió alguna cosa de l'hotel" (resposta 2, foli 120). Aquest testimoniatge mereix molta cautela, no només en tractar-se d'una empleada de l'hotel "T.", però sobretot per la contradicció de la manifestació amb el certificat del foli 88, on afirmava anteriorment "... no puedo admitir que el Sr. L. haya cometido ningún hurto o cosa que se le parezca". Però fins i tot admetent l'autoria del Sr. Conde -qual cosa no queda acreditada- el comiat tampoc resultaria justificat. En efecte, l'actual gerent de l'establiment hoteler va formular denúncia prop del Servei de Policia molt desprès dels fets, concretament l'11 de març del 2013, admetent que "la quantitat sostreta no és de gaire valor" (foli 69). Una mesura tan dràstica com l'acomiadament equival a una pena i aquesta s'ha de regir pel principi de proporcionalitat. Per tant, el comiat exigia una entitat mínima que no s'assoleix en el cas que ens ocupa, com bé apunta el Tribunal a quo. Per tant, la falta molt greu de furt de l'article 104.4 del Codi de relacions laborals no queda constituïda.

III.- La societat "Y. ORG_0" discuteix, no només el caràcter justificat del comiat, però també el quantum de la condemna. En aquest sentit, la recurrent manté que el salari net del treballador era de 1.200 EUR/mes, amb tots els conceptes inclosos. Això no és correcte, perquè si s'observen els butlletins salarials, la remuneració era variable en funció de les hores extraordinàries realitzades per l'assalariat. Com bé indica l'Hble. Batlle, els càlculs per obtenir l'import de la indemnització no han partit del salari mig brut dels darrers dotze mesos treballats, sinó del càlcul específic que estableix l'article 82.3 del Codi de relacions laborals i que consisteix en multiplicar l'antiguitat per "l'import resultant de dividir per trenta el salari fix mensual del darrer mes treballat més la mitjana dels salaris variables dels darrers dotze mesos o de la part corresponent al període menor de temps treballat". Compte tingut que la metodologia judicial no es contesta, escau ratificar el pronunciament de la instància.

IV.- La societat "X." també exigeix la revocació de la sentència, però per motius distints, doncs estima no gaudir de legitimació passiva. Aquest greuge s'ha d'estimar. Les dues societats han estat demandades solidàriament, "Y. ORG_0" en la seva qualitat de societat gestora de l'hotel en el moment del comiat i "X." en motiu de la seva condició de titular administrativa de l'establiment esmentat al moment de presentar la demanda laboral (4 d'abril del 2013). Això però, el canvi de titularitat del comerç es va produir el 28 de març del 2013 segons certifica el Director del departament d'Economia (folis 81 i 127). A partir d'aquell moment, "Y., ORG_0" esdevenia l'únic titular administratiu de l'hotel "T.". Per tant, aquest fonament per demandar a "X." no era correcte. A més, el propi Sr. Conde admet, en el seu escrit de demanda, que el Sr. Gutierrez (soci i administrador únic de "Y., ORG_0", folis 23 i 24) va presentar-se al mes de desembre del 2012 i que, a comptar d'aleshores, era ell qui emetia els butlletins de salari. En efecte, a comptar del repetit mes de desembre del 2012, els butlletins de salari i les cotitzacions són confeccionats i liquidats, respectivament, per "Y., ORG_0" (folis 20-22 i 93). Malament podia ignorar el treballador la cessió d'empresa quan es dirigeix exclusivament al Sr. Gutierrez per comunicar-li la seva oposició al comiat (foli 29). Per conseqüent, ninguna confusió ha pogut patir el Sr. Conde.

A banda d'aquests arguments, no es pot oblidar que consta degudament acreditat a les actuacions que, en data 22 de gener del 2013, "X." va cedir el fons de comerç de l'hotel "T." "amb tots els seus drets i obligacions" a "Y. ORG_0", tot i que, suposem per error, el contracte s'estableix entre els seus socis a títol personal (foli 80). El contracte estableix que els seus efectes començaven el dia 1 de desembre del 2012, data que coincideix amb la presentació del Sr. Gutierrez als treballadors. Segons l'article 11 del Codi de relacions laborals: "La transmissió, la cessió o el canvi de titularitat d'una empresa comporta la subrogació del nou empresari en la titularitat dels drets i les obligacions laborals amb els treballadors, que conserven les mateixes condicions de treball i antiguitat. En cas de transmissió, cessió o canvi de titularitat de l'empresa, l'empresari cedent respon solidàriament amb el cessionari de les obligacions laborals amb els treballadors amb contracte de treball anterior a la cessió, derivades de la relació anterior a la cessió". Per tant, en cas de modificació de la situació jurídica de l'empresari, llevat maniobra fraudulenta, els contractes de treball es transfereixen automàticament al nou empresari, sense que la llei exigeixi una prèvia notificació als treballadors. En efecte, els assalariats ja es troben protegits contra aquest canvi mitjançant una disposició legal d'ordre públic. En el cas d'autes, el Sr. Conde no discuteix ni la validesa de la cessió de l'empresa ni, encara menys, la responsabilitat de la societat "X." en el comiat consumat després de la cessió.

V.- La desestimació del recurs d'apel·lació de la societat "Y. ORG_0" dóna lloc a la condemna de la recurrent a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada, inclosos honoraris d'advocat i de procurador, per la regla del venciment (Codi 7, 51, 5).

Per contra, l'estimació del recurs de la societat "X." aconsella no efectuar especial condemna en costes judicials de segona instància (arg. novel·la 82, Capítol 10).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs de la societat "Y. ORG_0"; estimar el recurs de la societat "X.", en el sentit de donar lloc a l'excepció de manca de legitimació passiva de la mateixa; confirmar els demés pronunciaments de la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 4 de març del 2014; condemnar la societat "Y. ORG_0" a satisfer les costes judicials derivades del seu recurs d'apel·lació, inclosos honoraris d'advocat i de procurador; no efectuar especial condemna en costes judicials d'aquesta alçada respecte del recurs d'apel·lació formulat per "X.".

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.