Acomiadament disciplinari TSJC 0367/13

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Eulàlia Amat Llari Pere Pastor Vilanova

SENTÈNCIA

TSJC-367/13

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 28 de febrer de 2014.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Manso va presentar demanda laboral contra el Sr. Peña, titular del negoci ORG_0, demanant que es dictés Sentència:

1.- Declarant improcedent la sanció d'amonestació imposada per carta de data 13-10-2011 revocant-la i declarant que no procedia amonestar-lo,

2.- Declarant improcedent la sanció de suspensió de feina i salari per un període de 15 dies imposada el 18-10- 2011, revocant-la, declarant que l'actor no havia comès cap falta, condemnant al Sr. Peña a satisfer la quantitat de 790,02.-euros en concepte de salari dels 15 dies de suspensió més els interessos legals,

3.- Declarant l'acomiadament injustificat i condemnant el demandat a pagar la quantitat de 15.478,75.-euros en concepte d'indemnització per acomiadament injustificat, juntament amb els interessos legals corresponents a comptar de la contesta a la demanda,

4.- Condemnant al demandat a pagar la suma de 162,98.- euros en concepte de vacances, més els interessos corresponents des del 16-11-2011,

5.- Condemnant al defenent a pagar la totalitat de les costes, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

II.- En data 01-10-2013, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència decidint "Estimar substancialment la demanda formulada pel Sr. Manso contra el Sr. Peña, declarant improcedent la sanció d'amonestació imposada per carta de 13-10-2011 tot i revocant-la; declarant també la improcedència de la sanció de suspensió de feina i salari per un període de 15 dies imposada en data 18-10-2011 revocant-la tot i condemnant el Sr. Peña a satisfer al Sr. Manso la suma de 790,02.- EUR en concepte de salari dels 15 dies durant els quals la part agent fou suspès de salari juntament amb els interessos legals corresponents a comptar del dia 3-11-2011 pel que respecta a la quantitat de 646,38.-EUR i a comptar del dia 16-11-2011 pel que fa a la quantitat de 143,64.-EUR, declarant que l'acomiadament operat a través de carta del 11-11-2011 era injustificat condemnant el defenent a satisfer a l'agent la suma de 14.999,91.-EUR en concepte d'indemnització més els interessos legals devengats des de la contesta a la demanda i fins el seu total pagament, condemnant el defenent a satisfer la totalitat de les costes processals causades inclosos els honoraris d'advocat i de procurador a acreditar en període d'execució de Sentència. Tot i desestimant-se la demanda articulada en concepte de vacances.".

III.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació del Sr. Peña demanant la seva revocació íntegra i que es desestimés la demanda, amb imposició de les costes d'ambdues instàncies a l'adversa.

La representació processal del Sr. Manso demana la confirmació íntegra de la sentència recorreguda, amb imposició de les costes de segona instància a la part recurrent.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- Ha quedat establert que el Sr. Manso treballava pel negoci del demandat des del dia 01-09- 2005, com a operari de lampisteria i calefacció, en el marc d'un contracte de durada indeterminada.

En data 13-10-2011, l'empleat va ser amonestat.

En data 18-10-2011, el treballador va tornar a ser sancionat, amb una suspensió de feina i de sou per 15 dies.

Finalment, en data 16-11-2011, el Sr. Peña va procedir al seu acomiadament mitjançant carta redactada de la manera següent: "Per la present li comunico que he decidit acomiadar-lo del seu lloc de treball que ocupava a l'empresa ORG_0, des de l' 1 de setembre del 2005 sense preavís ni compensació econòmica d'acord amb el que disposa l'article 93 del vigent Codi de relacions Laborals per les reiterades faltes per vostè comeses infringint el vigent Codi de relacions laborals; malgrat la sanció imposada en data 18 d'octubre d'enguany de suspensió de feina i sou, la seva actitud no s'ha modificat ans al contrari:

-En data 7 de novembre del 2011 a les 8h30 jo li vaig comunicar que la feina que estava fent en un bany de l'edifici L.Vendrell d'Escaldes, s'havia d'acabar aquell mateix mati ja que a la tarda havia d'anar a realitzar una altra feina. Com vostè sap, jo havia anat a treballar el dissabte anterior per tal de deixar-li tot preparat a vostè. A les 14h quan vaig venir, vaig poder constatar que la feina no estava acabada, preguntant-li explicacions vostè amb total indiferència em contesta que era per que el paleta no havia fet la repisa on s'havia de col·locar la dutxa. Vostè sap perfectament que això correspon a una baixa de rendiment per part seva que es reitera darrerament i a una manca d'organització, ja que al mati, a primera hora, vostè havia d'avisar el paleta per tal que efectués la feina que a vostè li permetria acabar la seva comesa. En lloc de reconèixer aquesta manca de diligència que perjudicava a l'empresa, tant per no haver acabat una feina par la qual disposava d'un termini, com per haver-lo hagut d'enviar amb retard a la feina que estava prevista que realitzés vostè a la tarda, vostè es va enfurismar i va començar a tractar de mentiders als clients que es queixaven de la seva feina i a mi mateix, em tractà de fals i de mentider faltant-me així de respecte i consideració.

Aquests fets són constitutius de les faltes molt greus tipificades pels apartats 6 i 7 de l'article 104 del vigent Codi de relacions laborals.

En relació a la instal·lació d'un terra radiant en un xalet d'Encamp, quan jo li vaig demanar que em donés el metres linials dels terres radiants que vostè va col·locar, vostè contestà amb total indiferència que no tenia aquell recompte "per que no". Vostè sap perfectament, en tant que operari que porta més de cinc anys treballant en aquesta branca, que és primordial conèixer els metres linials de tubs que s'han col·locat en cada circuit per tal de poder efectuar una regulació adequada de la calefacció. Ara és del tot impossible conèixer aquella dada ja que als tubs ja estan coberts pel paviment. Vostè sap que això causa un perjudici a l'empresa ja que el càlcul s'haurà de fer de forma aproximada a copia d'hores perdudes als llocs.

Aquests fets són constitutius d'una falta greu tipificada en l'apartat 5 de l'article 103.

El dia 9 de novembre vaig telefonar-lo per que es presentés vostè al Xalet L.Vendrell de La Massana on vostè havia realitzat una feina al mes de juliol. Com vostè bé sap, en la terrassa d'aquell xalet l'evacuació de les aigües no estava correctament feta; ens varen demanar d'intervenir. Jo vaig explicar-li a vostè en què consistia la feina: s'havien de col·locar dos desaigües posar dos tubs i cobrir-los d'unes reixes per tal que la gravilla que es col·locaria per sobre no impedís el pas de l'aigua. Dones quan vaig anar a verificar la feina vaig poder constatar que de la manera que vostè ho havia fet, totalment contraria al que jo li havia demanat, deixant els tubs sense tallar i adaptant vostè les reixes quan havien d'anar posades tal qual jo els havia lliurat, quan plovia es podia acumular fins a 10cm d'aigua, amb l'agreujant que no es veu aquella aigua, dissimulada per la gravilla, essent en aquest cas pitjor el remei que la malaltia. Doncs vaig haver de telefonar al propietari; explicar-li la situació i demanar-li permís per anar a reparar l'error, posant vostè novament en perill la imatge de l'empresa per la seva descurança i el seu incompliment de les ordres.

Aquests fets són constitutius d'una falta greu tipificada en l'apartat 5 de l'article 103.

En el mateix moment quan jo li vaig demanar de procedir a la reparació d'aquella feina mal efectuada, vaig poder constatar que vostè no utilitzava cap dels equipaments de protecció que jo li havia lliurat, posant en perill no solament la seva persona, sinó la integritat física de les persones presents. En efecte, vostè a banda de no portar ni els guants, ni les ulleres, ni els taps per les orelles que li foren lliurats per l'empresa, tampoc porta la protecció corresponent a l'aparell que estava utilitzant, una mola. Vostè sap que normativament aquella protecció no es pot retirar, en fer-li el comentari vostè s'incorporà de mala gana i anà al vehicle a buscar la protecció de l'aparell adonant-se que no corresponia, havent actuat amb total negligència, per no haver verificat vostè prèviament el material.

Aquests fets són constitutius de les faltes greus tipificades i penades en els apartats 11 i 12 del vigent Codi de relacions laborals.

En data 10 de novembre, un operari que havia enviat a muntar una mampara de dutxa, el va requerir a instància meva per tal que l'ajudés ja que vostè té més experiència. Quan vaig anar a la tarda a verificar la feina vaig podar constatar que s'havia muntat al revés, dient-me l'operari que vostè li havia dit que anava d'aquella manera.

El dia 11 de novembre, en demanar-li jo explicacions vostè em va contestar que el responsable de l'obra era l'altre operari i es va començar a enfurismar tractant-me de lladre, dient-me que l'havia robat en no pagar-li la integralitat del seu sou.

Aquests fets són constitutius de les faltes greus i molt greus tipificades respectivament en l'apartat 1 de l'article 102 i en l'apartat 6 de l'article 104 del vigent Codi de relacions laborals

Mentre vostè va estar complint la sanció imposada per l'empresa, vaig utilitzar el vehicle que l'empresa posa a la seva disposició i que vostè inclús s'enduu a casa cada dia, vaig poder constatar que en frenar el vehicle vibrava i el vaig portar al mecànic el qual em digué que era un perill i una irresponsabilitat circular amb aquell vehicle ja que els discs dels frens estaven a punt d'esquerdar-se i hagués pogut tenir greus conseqüències pel conductor i per tercers.

Aquests fets són constitutius de les faltes greus tipificades i penades en els apartats 6 i 12 de l'article 103 del vigent Codi de Relacions Laborals.

Pels motius expressats he decidit en virtut d'allò que disposa l'article 105 apartat c del vigent codi de relacions laborals procedir al seu acomiadament disciplinari... ".

II.- El primer greuge del recurs del Sr. Peña és en relació amb la sanció d'amonestació del 13-10-2010 ja que considera que va ser ajustada a dret. Argumenta que contràriament al que considera la sentència d'instància, sí que la carta d'advertiment està motivada sobre uns fets detallats i concrets; que dita carta fa referència als tres clients que s'han queixat del treballador pel seu baix rendiment; que el treballador reconeix haver rebut anteriorment avisos verbals; que les faltes no són prescrides; que el fet que no figura cap data en la carta no deixa el treballador en indefensió.

La lectura acurada de la carta permet observar que els motius que fonamenten la sanció d'amonestació -la qual correspon al règim de les faltes lleus- es centren en tres obres distintes.

La primera és la obra de l'E.L. a XXXX i es reprotxa al treballador de no haver acabat la instal·lació de dues mampares de bany i de no haver avisat l'empresari d'aquest fet abans de marxar de vacances.

La segona és el fet d'haver rebut queixes de la societat I., SL, pel fet que el Sr. Manso havia baixat el rendiment del treball i no treballava com abans.

La tercera és la obra de l'E.L. i es reprotxa a l'empleat de no haver buidat un termo el qual es va buidar en el pis.

Però, l'article 106 del codi de relacions laborals preveu que la notificació de les faltes requereix una comunicació escrita a la persona treballadora en la qual cal exposar els fets que la motiven.

Hom no ha de perdre de vista que l'ofici del jutge en matèria disciplinària, és de verificar la realitat dels fets invocats i l'adequació entre aquells fets i la qualificació que els hi va donar l'empresari per a motivar la sanció. Així, el fons i la forma de la sanció són indissociables, ja que de la mateixa manera que la correcta concreció de les causes de la sanció ha de permetre al treballador defensar-se, també ha de permetre al jutge constatar que aquestes eren justificades en el moment de pronunciar dita sanció.

Ara bé, força és de constatar amb el primer jutjador que cap data figura en la carta en relació als fets reprotxats. Aquesta imprecisió és incompatible amb les exigències legals.

El fet que el treballador reconegui haver rebut anteriorment avisos verbals per part de l'empresari no estableix que aquests avisos eren justificats ni la realitat dels reprotxes fets en la carta d'amonestació.

Més concretament, pel que fa a les queixes de la societat I., SL, apareix que la carta no aporta cap precisió ni de data ni de circumstàncies, ni d'obra, i per tant no es pot considerar objectivament una baixa de rendiment.

Pel que fa a les obres E.L. i E.L., la falta d'indicació de la data dels fets reprotxats així com la imprecisió sobre les circumstàncies de la comissió dels fets i el moment on l'empresari va tenir-ne coneixement, fan impossible constatar que la sanció d'amonestació va ser pronunciada en el termini de 10 dies previst per l'article 107 del codi de relacions laborals aplicable a les faltes lleus.

Per conseqüent, és de manera ajustada a dret que el primer jutjador ha considerat que la sanció imposada era irregular.

III.- El segon greuge és en relació amb la sanció de suspensió de feina i de sou del 18-10-2011, doncs la part recurrent sosté que el tribunal ha fet una errònia valoració de les proves. Argumenta en essència que ha quedat acreditat el baix rendiment del treballador; que també s'ha acreditat la manca de respecte i de consideració per part del treballador i el Tribunal Unipersonal no podia considerar com a normal les paraules del Sr. ENTITY_4; que la mala col·locació del terrat radiant constitueix una falta greu ja que va perjudicar de forma important el treball de la obra.

L'empresari va sancionar l'empleat amb una suspensió de feina i de sou durant 15 dies, invocant tres faltes, una greu i dues molt greus.

La primera falta reprotxada en la carta és la falta greu tipificada a l'article 102.1 in fine del codi de relacions laborals de descurança o demora en l'execució de qualsevol feina hagin produït una pertorbació important en el servei encomanat.

Es tracta del fet d'haver instal·lat malament i amb retard un terra radiant en un Xalet a Encamp.

Però, els elements de prova aportats en autes són insuficients per a establir la realitat de dita falta.

En efecte, és cert que ressurt del testimoniatge del Sr. Hoyos, encarregat de la obra en dit xalet, que va manifestar al Sr. Peña que el Sr. Manso tenia un rendiment baix i que el propietari del Xalet es va queixar que la instal·lació del terra radiant no avançava.

Nogensmenys, si el mateix testimoni confirma que s'ha hagut de refer la part del dormitori, força és de constatar que no s'ha aportat per part del defenent cap altre element objectiu i quantificable per tal de determinar les conseqüències concretes de la actuació del Sr. Manso i si ha existit o no una pertorbació important en el servei encomanat com ho exigeix la llei. Al no ser establerta aquesta última circumstància, no es pot confirmar la qualificació de falta greu.

En tot cas, per si mateixa, aquesta falta qualificada de greu per l'empresari, no podia fonamentar una suspensió de 15 dies ja que en virtut de l'article 105 del codi de relacions una falta greu no pot ser sancionada de més de 10 dies de suspensió i que, com s'exposarà seguidament, les dues faltes molt greus no queden constituïdes.

En efecte, la segona falta reprotxada és la falta molt greu tipificada en l'article 104.6 del codi de relacions laborals de falta greu de respecte i de consideració a l'empresari.

Correspon al fet, negat pel treballador però confirmat pel ja esmentat Sr. Manso, d'haver dit al Sr. Peña que "si no estava content amb la feina que realitzava que l'acomiadés però que ell no marxaria".

És de recordar que l'article 101 del codi de relacions laborals precisa que tota falta comesa per una persona treballadora s'ha de qualificar tenint en compte la importància, la transcendència o la intencionalitat, així com les circumstàncies concurrents.

Ara bé, no s'ha de perdre de vista que al moment dels fets, ja se li havia imposat a l'empleat dues sancions el mes precedent, sancions que va discutir en particular mitjançant correu d'advocat.

Considerem que el fet per dit empleat de dir al seu patró que l'acomiadés si no és content amb la seva feina, quan dit empresari li està fent un nou reprotxe, no és suficient per constituir la falta molt greu de l'article 104.6 del codi de relacions laborals la qual suposa una voluntat clara de falta de respecte a l'autoritat i a la persona de l'empresari.

La tercera falta és la falta molt greu tipificada a l'article 104.7 del codi de relacions laborals i consistent en la disminució voluntària i contínua del rendiment de treball normal o pactat.

Aquesta falta ha de correspondre a uns fets precisos, quantificables i situats en el temps, comparats amb uns empleats trobant-se en una situació comparable i no pot ressortir d'unes consideracions vagues, ja que a més es tracta d'establir una actuació de l'empleat amb la voluntat "de perjudicar a l'empresa en esguerrar intencionalment la seva feina" (TSJC165/11 de data 29-09- 2011).

Força és de constatar que els elements aportats en autes són insuficients per acreditar aquesta falta.

En efecte, no s'ha acreditat cap comportament precís per tal d'establir la voluntat de baixar el seu rendiment per part del Sr. Manso.

És cert que uns empresaris col·laborant en les obres de l'empresa defenent van indicar que s'havien queixat del rendiment del Sr. Manso (Sr. Machado foli 397, Sr. Hoyos foli 394 , Sr. Vendrell foli 372 i Sr. Daza foli 376) però falta aportar cap element o precisió per il·lustrar objectivament la suposada baixa de rendiment i encara menys el seu caràcter voluntari, aquests testimoniatges de persones exteriors a l'empresa són insuficients.

IV.- El tercer greuge del recurs concerneix l'acomiadament disciplinari ja que al parer del recurrent, el Tribunal a quo havia de considerar que les faltes molt greus reprotxades queden constituïdes. Exposa en substància: 1) que manté que el treballador el va tractar de fals i de mentider i també de lladre; 2) queda establerta la disminució del treball voluntària i continua; 3) s'han acreditat totes les faltes reprotxades i el fet que el Sr. Manso va tenir en els últims mesos del 2011 una actitud de mala voluntat i mala fe que va posar en perill l'empresa.

El primer que s'ha de dir és que és amb raó que el primer jutjador solament ha examinat la realitat de les faltes molt greus ja que les faltes greus no poden fonamentar un acomiadament, salvat el cas de l'article 104.11 del codi de relacions laborals (comissió de tres faltes greus, encara que siguin de distinta naturalesa, sempre que es cometin dintre d'un període de sis mesos des de la primera i l'autor n'hagi estat sancionat) però els requisits d'aquell article no són reunits ni invocats en el present cas.

Pel que fa a les faltes molt greus de l'article 104.6 del codi de relacions laborals, com ho reconeix la part recurrent, no existeix cap prova objectiva exterior que el treballador el va tractar de fals i de mentider ni que el dia 11-11-2011 el va tractar de lladre. És òbviament insuficient afirmar i mantenir que l'empleat va tenir dit comportament per a establir-ho.

Pel que fa a la disminució del treball voluntari i continu no podem més que repetir la motivació del III.- CONSIDERANT ja que els fets reprotxats en la carta d'acomiadament reproduïda en el I.-CONSIDERANT no corresponen als criteris legals. A més, pel que fa específicament l'obra de l'Edifici L.Vendrell, cap element estableix que el retard del paleta fos imputable a l'actuació del Sr. Manso.

Decisio

V.- La desestimació del recurs determina la condemna de la part recurrent a pagar les costes judicials de segona instància, en virtut del principi del venciment.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs del Sr. ENTITY_5;

CONFIRMAR la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 01-10-2013 en tots els seus pronunciaments;

CONDEMNAR al Sr. Peña a pagar les costes judicials de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.