Acomiadament disciplinari-incompliment des les instruccions de l'empresari-definició TSJC 0352/13

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Eulàlia Amat Llari Pere Pastor Vilanova

SENTÈNCIA

TSJC-352/13

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 28 de febrer de 2014.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova i el M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Rius va presentar demanda laboral contra el Sr. Ropero, titular del G.F.C.R., demanant que es condemnés al demandat a pagar-li la suma de 11.147,76.-euros en concepte d'indemnització per acomiadament injustificat i improcedent i fet de forma indeguda, a cotitzar prop de la CASS, més els interessos legals corresponents a partir de la contesta a la demanda, així com a pagar les costes judicials.

II.- La representació processal del Sr. Ropero va aixecar una excepció de caducitat de l'acció i sobre el fons va oposar-se a la demanda sol·licitant la seva desestimació.

III.- En data 23-09-2013, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va rebutjar l'excepció de caducitat i va dictar Sentència decidint: "Estimar substancialment la demanda formulada pel Sr. Rius contra el Sr. Ropero, condemnant aquest darrer a satisfer a l'agent la suma de 10.951,20.-EUR més els interessos legals des de la contesta a la demanda el dia del seu total pagament, a cotitzar-la a prop de la CASS i a satisfer les costes processals ocasionades inclosos els honoraris d'advocat de l'agent.".

IV.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Ropero demanant la seva revocació íntegra i que es desestimés la demanda, amb imposició de les costes d'ambdues instàncies a l'adversa.

La representació processal del Sr. Rius demana la confirmació íntegra de la sentència recorreguda, amb imposició de les costes d'ambdues instàncies a la part defenent.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- Ha quedat establert que el Sr. Rius treballava pel garatge del demandat des del dia 20-03- 2008, com a pintor de vehicles, en el marc d'un contracte de durada indeterminada.

En data 16-12-2011, el Sr. Ropero va procedir al seu acomiadament mitjançant carta redactada de la manera següent: "En l'exercici de la seva tasca laboral a l'empresa G.F.C.R., el dimarts dia 13 de desembre de 2011, vostè va pintar de forma incorrecta el vehicle model Citroën XSARA PICASSO, matricula XXXX, concretament l'aleta posterior del costat dret i la porta posterior dreta, motiu pel qual l' empresa que represento ha de repetir, al seu cost, les tasques de pintura sobre el referit vehicle, el que comporta un perjudici notori per a la mateixa.

Dit fet es considera per l'empresa com a falta greu d'acord amb el que estableix la Llei 35/2008 de 18 de desembre del codi de relacions laborals, en el seu article 103.5, al no haver seguit les instruccions que l'empresa li dóna en l'exercici de la seva feina, havent causat, ensems, un perjudici notori a la mateixa.

Per cartes de dates 24 d'octubre i 14 de novembre de 2011, se li van notificar dos faltes greus pels mateixos motius que l'anteriorment referit, havent estat, ensems, sancionades d'acord amb el que estableix l'article 105 b) de la Llei 35/2008 de 18 de desembre del codi de relacions laborals.

Tal i com se li deia a la carta de data 24 d' octubre de 2011, aquest mateix fet ja havia succeït en el passat altres vegades amb altres vehicles.

Té a la seva disposició, a les oficines de l'empresa, les fotografies dels diferents vehicles que han estat pintats de forma incorrecta per part seva.

El cost aproximat que l'empresa ha hagut de suportar per haver de pintar de nou els vehicles de referència és el següent:

Seat Ibiza AND: E0000, import: 130 EUROS. Volkswagen Golf XXXX, import: 130 EUROS. Citroën Xsara AND:H0000, import: 250 EUROS.

Pels motius anteriorment exposats, li comunico el seu acomiadament de l'empresa, amb efectes immediats, per causes disciplinàries d'acord amb el que estableix l'article 93.1 de la Llei 35/2008 del 18 de desembre, del Codi de relacions laborals, sense necessitat de preavís ni obligació de satisfer cap compensació econòmica, concorrent la causa prevista a l'article 104.11 de la mateixa Llei...".

II.- El primer greuge del recurs del Sr. Ropero, és en relació amb l'excepció de caducitat ja que fa valdre que és solament en fase de conclusions que el demandant ha aportat l'aute que li atorga el benefici de justícia gratuïta quan l'havia d'haver aportat amb la seva demanda i es tracta d'un defecte fonamental de la formulació de la demanda; que la jurisprudència relativa a la suspensió de la prescripció pel fet d'haver efectuat una sol·licitud del benefici de justícia gratuïta no és d'aplicació al present cas ja que el termini de 60 dies per interposar la demanda era suficient.

Però, l'aute declarant el Sr. Rius en situació de pobresa i atorgant-li l'assistència d'un lletrat en el marc de la seva demanda laboral no va ser aportat en fase de conclusions sinó en fase de proves, acompanyant l'escrit de proposició de proves de la part agent. En tot cas, es tracta d'una excepció aixecada pel defenent i és del tot normal que la part agent aporti en la fase probatòria la justificació de la no-caducitat per tal de permetre al tribunal de constatar si l'acció havia caducat o no. Cap disposició imposa al demandant justificar prèviament, en el seu escrit de demanda, que la seva acció no havia caducat. Per tant, la part defenent no ha sofert cap indefensió com ho pretén.

En quant al segon argument, s'ha de recordar la doctrina d'aquesta Sala segons la qual la sol·licitud del benefici de la justícia gratuïta, quan especifica expressament l'objecte del litigi, constitueix la primera etapa de l'acció judicial. Així, poc importa la més o menys gran brevetat del termini aplicable.

Per conseqüent, és de manera ajustada a dret que el Tribunal Unipersonal, constatant que el demandant havia sol·licitat l'assistència d'un lletrat per iniciar la presenta acció dins del termini de 60 dies, ha rebutjat l'excepció de caducitat.

III.- El segon greuge és en relació amb la determinació dels criteris de la falta greu ja que torna a insistir en el fet que l'acomiadament va ser justificat, procedent i realitzat de forma correcta. Argumenta en essència que ha quedat demostrat que des de l'any 2010 l'empleat ha pintat de forma incorrecta multitud de cotxes malgrat tenia els coneixements i la formació per a fer-ho; que dits errors havien ocasionat pèrdues importants pel negoci; es tracta d'errors d'instruccions específiques i no genèriques; no es tracta de faltes lleus.

Però, no es pot validar el comiat del Sr. Rius.

No es tracta de determinar si el treballador presentava un problema general d'aptitud sinó de determinar si les faltes reprotxades i al·legades en la carta de comiat, negades pel treballador, podien fonamentar dit comiat.

Se li reprotxa al Sr. Rius d'haver pintat de manera deficient a tres vehicles en un període de tres mesos.

Més concretament, pel que fa al vehicle XXXX no s'ha justificat més detalladament perquè s'ha pintat malament l'aleta posterior esquerra però l'empresa al·lega que els defectes van comportar pintar de nou per un cost de 130.-euros.

Pel que fa als vehicles XXXX i XXXX, ressurt dels testimoniatges dels Srs. I. (foli 235), A. (foli 251) i Z. (folis 259) que es tractava essencialment de la presencia d'uns regalims.

Segons l'empresari aquests defectes van fer necessaris uns treballs de correcció per respectivament 250 i 130.- euros.

No s'han aportat en autes les fotos esmentades en la carta de comiat.

La qüestió plantejada és doncs de determinar si aquests fets reprotxats constitueixen una sèrie de tres faltes greus podent justificar el comiat per falta molt greu.

És cert que en virtut dels articles 103.5 i 104.11 del Codi de relacions laborals, invocats per l'empresari, constitueix una falta greu el fet d'incomplir les ordres i les instruccions de l'empresa, o del personal delegat de l'empresa, en l'exercici regular de les seves facultats directives. Constitueix una falta molt greu la comissió de tres faltes greus, encara que siguin de distinta naturalesa, sempre que es cometin dintre d'un període de sis mesos des de la primera i l'autor n'hagi estat sancionat.

Però, és de recordar que les normes disciplinàries són d'estricte interpretació i que l'article 101 del codi de relacions laborals disposa que " Tota falta comesa per una persona treballadora s'ha de qualificar com a lleu, greu o molt greu, tenint en compte la importància, la transcendència o la intencionalitat, així com les circumstàncies concurrents.".

En el present cas, l'empresari ha considerat que les tres faltes reprotxades constitueixen faltes greus definides pel article 103.5 quin concerneix el fet d' "incomplir les ordres i les instruccions de l'empresa en l'exercici regular de les seves facultats directives".

Com ho ha recordat el primer jutjador, aquesta Sala ja ha pogut precisar que l'incompliment constituint una falta greu ha de ser en relació amb unes instruccions especifiques i no amb les obligacions normals i habituals constituint l'essència de la tasca del treballador.

El fet de pintar cotxes per un pintor de cotxes constitueix la seva obligació normal que no necessita una directiva particular la qual hauria sigut desobeïda en el sentit del article 103.5. No es tracta de cap incompliment de les ordres i/o instruccions de l'empresa sinó d'una mala execució de les mateixes.

La part recurrent sosté que si es considera que les faltes corresponen a la definició del article 102.1 del codi de relacions laborals relatiu a la falta lleu de descurança en l'execució de qualsevol feina, igualment constitueixen faltes greus ja que han provocat una pertorbació important en el servei encomanat com ho preveu el mateix article.

Nogensmenys, s'ha de recordar que l'empresari va fonamentar els seus reprotxes sobre el article 103.5 del Codi (l'incompliment de les instruccions).

En tot cas, no s'ha establert en Autes que l'empresa hagi tingut de suportar una pertorbació important la qual no pot existir pel sol fet que uns treballs s'han tornat a fer.

En aquestes condicions, s'ha de confirmar la resolució recorreguda.

IV.- La desestimació del recurs determina la condemna de la part recurrent a pagar les costes judicials de segona instància, en virtut del principi del venciment.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs del Sr. ENTITY_5;

CONFIRMAR la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 23-09-2013 en tots els seus pronunciaments;

CONDEMNAR al Sr. Ropero a pagar les costes judicials de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.