URBANISME. Delimitació d'un polígon d'actuació. Competència ratione loci del Comú. Qüestió prejudicial: competència de la jurisdicció civil per a la delimitació dels límits parroquials. RECURSOS ADMINISTRATIUS. La Comissió Tècnica d'Urbanisme no pot suspendre indefinidament la tramitació d'un recurs d'alçada. (1000114/2013)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Joan Manel Abril Campoy Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: 1000114/2013 Núm. de Rotlle: TSJA-0000028/16

SENTÈNCIA 107-2016

PARTS:

Apel·lant: COMÚ D'ANDORRA LA VELLA

Representant: Sra. Suárez

Advocat: Sr. Calderón

Apel·lant: COMÚ DE SANT JULIÀ DE LÒRIA

Representant: Sr. Cano

Advocat: Sr. Canales

Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sra. Plana

Advocat: Sra. Raya

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy

Magistrats: M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

M.I. Sr. Bernard Plagnet

Andorra la Vella, setze de desembre de dos mil setze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000114/2013.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La representació processal del Comú de Sant Julià de Lòria i la representació del Comú d'Andorra la Vella van interposar sengles demandes davant la Batllia que foren posteriorment acumulades en una sola causa, el primer en data 30 d'octubre de 2012, i el segon en data 5 de novembre de 2012, ambdues contra la resolució de la Comissió Tècnica d'Urbanisme (ara endavant CTU) de data 11 de setembre de 2012 per mitjà de la qual aquesta decidia: -suspendre les actuacions; - inhibir-se del coneixement del diferent territorial que oposa el Comú de Sant Julià de Lòria i el Comú d'Andorra la Vella; -remetre ambdues corporacions a la jurisdicció competent en la matèria; -i suspendre l'execució del decret del Comú lauredià de 18 de juliol de 2012 que aprovava, entre altres, el polígon d'actuació de la urbanització La Margineda.

La resolució de la CTU derivava del recurs d'alçada que va interposar el Comú d'Andorra la Vella contra el Decret del Comú de Sant Julià de Lòria del 18 de juliol de 2012, en impugnació exclusivament de la part que feia referència al polígon d'actuació de la urbanització La Margineda, en considerar la primera corporació que el decret afectava terreny de la Parròquia d'Andorra la Vella.

2.- La sentència dictada el 22 de gener de 2016 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va desestimar ambdues demandes, i va declarar la resolució impugnada de la CTU ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

3.- En data 21 de març de 2016 la representació processal del Comú de Sant Julià de Lòria ha interposat recurs d'apel·lació contra la sentència del Tribunal de Batlles, que es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

La CTU no podia inhibir-se sine die de la resolució del recurs d'alçada, sense vulnerar de forma absoluta les regles del procediment, qual cosa comportava la nul·litat absoluta de la seva resolució.

De la mateixa forma la CTU no podia vàlidament suspendre l'execució del Decret del Comú de Sant Julià de Lòria alhora que suspenia sine die la resolució del recurs d'alçada.

El motiu de suspensió del Decret no es donava, atès que la finalitat del mateix era prorrogar en el temps una situació favorable per als propietaris del sòl.

e) El Decret del Comú de Sant Julià de Lòria es limita a delimitar un polígon d'actuació dins d'una unitat d'actuació que forma part del POUP de Sant Julià de Lòria, el qual es troba vigent, sense que s'hagi plantejat mai cap qüestió sobre el seu àmbit territorial.

4.- Per escrit presentat en data 5 d'abril de 2016, el Comú d'Andorra la Vella, per mitjà de la seva representació, ha formulat recurs d'apel·lació contra la sentència del Tribunal de Batlles exclusivament respecte la desestimació de la seva demanda, d'acord amb els motius que de forma substancial consisteixen en:

El Decret del Comú de Sant Julià de Lòria es va adoptar sense competència ratione loci i per tant és contrari a dret.

La qüestió de la delimitació del territori es podia apreciar sense complexitat, i per tant havia de ser resolta de forma prèvia pel jutge administratiu.

El polígon d'autes pertany a la Parròquia d'Andorra la Vella segons es desprèn de les proves aportades pel Comú d'Andorra la vella.

e) De forma subsidiària, si s'aprecia que existeixen reals dubtes sobre la pertinença del territori, s'escau remetre les parts a la jurisdicció civil per a resoldre de forma perjudicial la qüestió dels límits.

5.- Les respectives contraparts han contestat els recursos d'apel·lació formulats de contrari pels motius que consten en els seus escrits. Per la seva part el Govern ha contestat per escrit de data 6 de maig de 2016 oposant-se als recursos pel motiu principal que la CTU no podia prendre cap decisió sense tenir clar si els polígons d'actuació es troben dins la parròquia que n'ha aprovat la delimitació.

6.- En l'acte de la vista oral, les parts compareixents van exposar les consideracions que van considerar més adients a la defensa de llurs interessos.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Com resulta dels antecedents, la qüestió plantejada en aquest procés consisteix en determinar si resulta ajustada a dret la resolució adoptada per la Comissió Tècnica d'Urbanisme en data 11 de setembre de 2012, per mitjà de la qual es va suspendre el tràmit del recurs d'alçada formulat pel Comú d'Andorra la Vella contra la resolució del Comú de Sant Julià de Lòria de 18 de juliol de 2012, en allò que feia referència a la delimitació del polígon d'actuació de la urbanització La Margineda (SUCS-U2). Al mateix temps, la CTU es va inhibir del coneixement de la qüestió relativa a la delimitació territorial entre ambdós Comuns, remetent les parts a la jurisdicció civil i, finalment, va suspendre l'execució de l'acte impugnat del Comú de Sant Julià de Lòria.

Tercer.- Les normes reguladores del recursos administratius que conté el Codi de l'Administració no autoritzen a suspendre de manera indefinida la tramitació d'un recurs d'aquesta naturalesa, com tampoc ho fan les disposicions que regulen l'actuació de la CTU en la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme. En virtut de l'article 114.3 de l'esmentat Codi, es poden prorrogar els terminis per a la presa de la decisió fins a la meitat del termini inicial, però no paralitzar sine die la tramitació del recurs.

Aquesta suspensió impediria l'aplicació de la figura del silenci administratiu, que regula l'article 126 del Codi, quan estableix que, "transcorregut un termini de dos mesos des de la interposició del recurs administratiu sense que s'hagi notificat la corresponent resolució, el recurs es considerarà desestimat i quedarà oberta la via jurisdiccional". La paralització durant un període superior al que permet l'article 114.3 del Codi, i encara més una suspensió indefinida, impediria als interessats considerar que s'ha produït una desestimació presumpta del recurs, per silenci administratiu negatiu, i això faria inviable, o almenys dificultaria, l'accés a la via contenciosa-administrativa, cosa que afecta indubtablement el dret a la jurisdicció que garanteix l'article 10 de la Constitució.

No es desconeix que la CTU no és competent per resoldre les diferències existents sobre la delimitació territorial entre diferents Parròquies, però sí per examinar la competència ratione loci de l'òrgan que ha dictat la resolució impugnada davant d'ella, quan disposi d'elements de judici suficients, en línia amb els principis que conté la sentència del Tribunal Constitucional de 12 d'abril de 2010. En cas contrari, es podrà aplicar la figura del silenci administratiu negatiu, que permet l'accés als tribunals, però no paralitzar de forma indefinida el procediment, cosa que el faria inviable.

En conseqüència, s'ha d'estimar el recurs d'apel·lació que interposa el Comú de Sant Julià de Lòria sobre aquest punt.

Quart.- Els anteriors raonaments s'apliquen també a la decisió de suspendre l'execució del Decret comunal de 18 de juliol de 2012. La mesura cautelar té una finalitat merament instrumental, com es dedueix de l'article 129 del Codi de l'Administració, i, en conseqüència, només es pot perllongar durant la tramitació del procediment principal. Atès que, com abans s'ha exposat, no resulta procedent suspendre sine die la tramitació del recurs administratiu, tampoc es pot adoptar durant aquest període una mesura cautelar com la que ha disposat la CTU.

Cinquè.- Quant al fons, la representació del Comú d'Andorra la Vella defensa que existeixen en les actuacions elements de judici suficients per considerar que la resolució impugnada del Comú de Sant Julià de Lòria s'ha projectat sobre territori de la parròquia esmentada en primer lloc.

Encara que les parts fan referència a la sentència del Tribunal Constitucional de 12 d'abril de 2010, no es pot oblidar que s'ha modificat posteriorment la normativa que va tenir en compte aquesta resolució. En efecte, la Llei 28/2014, de 24 de juliol, ha introduït un tercer paràgraf a l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia, segons el qual:

"La jurisdicció administrativa pot conèixer i resoldre les qüestions prejudicials o incidentals civils directament relacionades amb el judici que tingui plantejat; tot i això, les decisions adoptades sobre aquestes qüestions no tenen efecte més enllà del judici esmentat i poden ser revisades per la jurisdicció competent".

Tot i això, en línia amb l'esmentada sentència del Tribunal Constitucional, s'ha de considerar que aquesta resolució prejudicial només serà possible quan existeixin elements de judici suficients per fonamentar-la, i que, en altre cas, s'haurà de remetre a les parts a la jurisdicció competent per conèixer de la qüestió de fons.

En aquest supòsit, no es pot considerar que constin en les actuacions suficients elements que permetin arribar a una decisió sobre els límits parroquials en el sector litigiós, ja que ambdues parts invoquen diverses actuacions urbanístiques que han anat desenvolupant en el mateix, i que són manifestacions contradictòries de l'exercici de les seves competències en aquesta matèria, referides a una mateix àmbit territorial.

En aquestes circumstàncies, no es pot deixar de banda que el polígon d'actuació s'inscriu dins d'una unitat d'actuació contemplada al Pla d'ordenació i urbanisme parroquial de Sant Julià de Lòria, del qual l'acte impugnat suposa un acte d'execució i desenvolupament.

En conseqüència, procedeix estimar la demanda interposada pel Comú lauredià, en el sentit d'anul·lar la resolució impugnada de la CTU, i estimar parcialment la pretensió subsidiària que formula el Comú d'Andorra la Vella, remetent a les parts a la jurisdicció civil per tal resoldre les diferències que mantenen sobre els respectius límits territorials.

Sisè.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de costes judicials per raó de manca de temeritat.

DECISIÓ

En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Estimar el recurs d'apel·lació que interposa el Comú de Sant Julià de Lòria i estimar parcialment el que formula el Comú d'Andorra la Vella, ambdós contra la sentència dictada el 22 de gener de 2016 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, que es revoca i deixa sense efecte.

Segon.- Estimar la demanda formulada pel Comú de Sant Julià de Lòria i estimar parcialment la que interposa el Comú d'Andorra la Vella i, en conseqüència, declarar no ajustada a dret i anul·lar la resolució impugnada de la Comissió Tècnica d'Urbanisme d'11 de setembre de 2012, amb reserva a les parts del seu dret a interposar davant la jurisdicció civil les accions necessàries a fi de delimitar els seus límits territorials.

Tercer.- No fer cap pronunciament sobre el pagament de les costes judicials d'ambdues instàncies.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.