Llei 28/2014, del 24 de juliol, qualificada de modificació de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993

Article 1 Addició d’un apartat 4 a l’article 2 S’introdueix un apartat 4 a l’article 2 de la Llei qualificada de la Justícia, que queda redactat en els termes següents: “4. Els batlles i els magistrats, quan es considerin amenaçats o pertorbats en la seva independència, poden adreçar-se al Consell Superior de la Justícia, el qual és competent per emetre un acord sobre aquesta qüestió, que ha de comunicar al batlle o al magistrat interessat i al Ministeri Fiscal, als efectes oportuns. El Consell Superior de la Justícia pot, a més, promoure i portar a terme les accions adients de tot tipus per fer cessar aquestes amenaces o pertorbacions. D’altra banda, el Ministeri Fiscal promou les accions que corresponguin en defensa de la independència dels batlles i els magistrats.”

Article 2 Modificació de l’article 5 Es modifica l’article 5 de la Llei qualificada de la Justícia, que queda redactat en els termes següents: “Article 5
1. La Constitució és la norma suprema de l’ordenament jurídic i vincula tots els tribunals, que han d’interpretar i aplicar les lleis d’acord amb els principis constitucionals i la interpretació que resulti de les resolucions dictades pel Tribunal Constitucional en tot tipus de processos.
2. Els tribunals estan sotmesos al principi de jerarquia normativa.
3. Si en la tramitació d’un procés un tribunal té dubtes raonables i fonamentats sobre la constitucionalitat d’una llei, un decret legislatiu o una norma amb força de llei que s’hagi d’aplicar de manera imprescindible per a la resolució de la causa, formula escrit davant el Tribunal Constitucional demanant el seu pronunciament sobre la validesa de la norma afectada. Presentada la qüestió de constitucionalitat, se suspèn la tramitació del procés i el Tribunal Constitucional dicta sentència dins el termini fixat a l’article 100.2 de la Constitució.”

Article 3 Addició d’un tercer paràgraf a l’article 11 S’introdueix un paràgraf tercer a l’article 11 de la Llei qualificada de la Justícia, que queda redactat en els termes següents: “El règim retributiu dels batlles i els magistrats es regula per llei. La retribució ha de constar, com a mínim i si escau, dels conceptes següents:
a) Retribució bàsica, segons les categories de batlle i magistrat.
b) Complement de grau personal, segons el grau que correspongui a cada batlle o magistrat.
c) Complement de destinació, per la plaça ocupada, segons la classificació de places que aprovi el Consell Superior de la Justícia.
d) Complement de responsabilitat addicional, pel nivell superior de funcions assumides respecte de les pròpies de la plaça, de manera addicional, provisional o transitòria, i també per la designació en la presidència d’un òrgan judicial.
e) Complement de productivitat, no consolidable, per superar els nivells de càrrega de treball que fixi el Consell Superior de la Justícia, d’acord amb els mòduls d’activitat judicial que estableixi.”

Article 4 Modificació de l’article 13 Es modifica l’article 13 de la Llei qualificada de la Justícia, que queda redactat en els termes següents: “Article 13
1. El procés judicial es fonamenta en els principis d’audiència, contradicció i igualtat de les parts, i se substancia davant un tribunal imparcial predeterminat per la llei.
2. Els judicis són públics, tret dels casos en què el Tribunal, d’ofici o a instància de part, acorda que se celebrin, excepcionalment, a porta tancada.
3. El judici se substancia preferentment en una vista oral, pública i contradictòria. Els batlles i els magistrats que coneguin del judici han de presenciar les declaracions de les parts i dels testimonis, els acaraments i els informes orals dels pèrits, així com qualsevol altre acte de prova.
4. El judici oral s’aplica necessàriament en el procés penal. En la resta de procediments, la llei estableix el règim de les actuacions i el tipus de judici que s’ha de seguir.
5. Tant les sentències penals com les resolucions o sentències civils i administratives han de ser públiques i conegudes per les parts i pel poble en nom del qual s’administra justícia. La notificació de les resolucions o sentències i la dels altres actes processals es du a terme d’acord amb la llei.
6. La Batllia i els tribunals han d’obrir i tenir al dia els llibres de resolucions i sentències corresponents, que són d’accés lliure salvats els casos en què, per raons de privacitat derivades del respecte obligat al dret a la intimitat reconegut per l’article 14 de la Constitució, el tribunal acordi limitar l’accés a les parts comparegudes. Especialment, són d’accés restringit les actuacions dels delictes perseguibles a instància de part, sense perjudici de la publicitat del contingut absolutori o condemnatori, i les actuacions dels processos de dret de família. Els llibres de resolucions i les sentències es poden conservar en suport informàtic.”

Article 5 Modificació de l’apartat 5 de l’article 16 Es modifica l’apartat 5 de l’article 16 de la Llei qualificada de la Justícia, que queda redactat en els termes següents: “5. Proposar els autes resolutoris d’incidents i, pel que fa als àmbits jurisdiccionals civil i administratiu, les sentències i les altres resolucions que s’han de sotmetre a discussió de la Secció, Sala o Tribunal, i també redactar-les definitivament. Pel que fa a l’àmbit jurisdiccional penal, les sentències i altres resolucions dictades en període d’execució són proposades i redactades definitivament pel magistrat que hagi participat en la vista oral i que designi el Tribunal.”

Article 6 Modificació de l’article 17 Es modifica l’article 17 de la Llei qualificada de la Justícia, que queda redactat en els termes següents: “Article 17 Les resolucions dels tribunals i dels presidents, quan tenen caràcter governatiu, s’anomenen acords, i els batlles i els magistrats adscrits a la Batllia o Tribunal corresponents estan obligats a complir-les. Aquests acords poden ser impugnats pels batlles i els magistrats davant el Consell Superior de la Justícia, d’acord amb les normes del Codi de l’Administració, i posteriorment davant la jurisdicció administrativa.”

Article 7 Addició d’un article 19 bis S’introdueix un nou article 19 bis a la Llei qualificada de la Justícia, dins el capítol tercer del títol I, el qual queda redactat en els termes següents: “Article 19 bis Les sentències fermes dictades pels tribunals ordinaris poden ser revisades en el cas que es compleixin de forma cumulativa els requisits següents:
a) Que el Tribunal Europeu de Drets Humans hagi constatat, de forma definitiva, que en virtut de la sentència o les sentències esmentades o en el decurs de la tramitació del procés corresponent s’ha vulnerat un dret reconegut en la Convenció per a la salvaguarda dels drets humans i de les llibertats fonamentals i/o en algun dels seus protocols addicionals, sempre que formi part de l’ordenament jurídic andorrà.
b) Que no es pugui reparar íntegrament o no s’hagi pogut reparar íntegrament la vulneració constatada mitjançant una indemnització.
c) Que la revisió sigui necessària per reparar els efectes de la vulneració constatada.”

Article 8 Modificació de l’apartat 2 de l’article 22 Es modifica l’apartat 2 de l’article 22 de la Llei qualificada de la Justícia, que queda redactat en els termes següents: “2. També designa els presidents del Tribunal de Batlles, del Tribunal de Corts, del Tribunal Superior i els altres càrrecs judicials, en els termes que estableix l’article 33.2.”

Article 9 Modificació de l’article 24 Es modifica l’article 24 de la Llei qualificada de la Justícia, que queda redactat en els termes següents: “Article 24 El Consell Superior de la Justícia es reuneix en sessió ordinària una vegada al mes, a convocatòria del president. També es pot reunir en sessió extraordinària, a petició d’un o més d’un dels seus membres, a fi de deliberar i decidir sobre qualsevol assumpte urgent que sigui de la seva competència.”

Article 10 Modificació de l’article 25 Es modifica l’article 25 de la Llei qualificada de la Justícia, que queda redactat en els termes següents: “Article 25
1. El membre designat pel síndic general és el president del Consell Superior de la Justícia. El president exerceix la representació del Consell Superior de la Justícia, convoca i presideix les reunions, fixa l’ordre del dia, que ha d’incloure els punts que qualsevol membre proposi examinar, dirigeix els debats i té vot diriment en cas d’empat. Les votacions sempre són secretes.
2. Els cinc membres que componen el Consell Superior de la Justícia elegeixen, entre ells, un vicepresident i un secretari.
3. El vicepresident substitueix el president en tots els supòsits d’absència, malaltia o vacant. El secretari, amb el vistiplau del president, aixeca acta de totes les reunions i decisions del Consell Superior de la Justícia.
4. El Consell Superior de la Justícia queda constituït i pot adoptar decisions amb l’assistència de quatre dels cinc membres que el componen. Les decisions s’adopten per majoria.
5. Les resolucions que dicta el Consell Superior de la Justícia per desenvolupar aquesta Llei s’anomenen reglaments; totes les altres prenen el nom d’acords. Els reglaments del Consell Superior de la Justícia, i els acords de nomenament, renovació i cessació de càrrecs es publiquen al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra; la resta d’acords es notifiquen a les persones que els han de complir o que els han de conèixer, i només han de ser publicats quan ho estableixi una llei o quan s’adrecin a una pluralitat indeterminada de persones.
6. Contra les resolucions del Consell Superior de la Justícia es pot presentar recurs en via administrativa davant el mateix Consell Superior de la Justícia, d’acord amb les normes del Codi de l’Administració. Exhaurida la via administrativa, es pot interposar recurs davant la jurisdicció administrativa. S’exceptuen d’aquest règim les resolucions en matèria disciplinària i els acords de nomenament dels batlles, magistrats, fiscal general i fiscals adjunts, i els acords de no renovació dels mandats de batlle, magistrat o fiscal adjunt, que estan subjectes als articles 87, 31 i 68.3 d’aquesta Llei, i a l’article 10 de la Llei del Ministeri Fiscal.
7. El secretari general del Consell Superior de la Justícia, que és nomenat i separat lliurement pel Consell Superior de la Justícia, assisteix el president i, si escau, els altres membres, en la preparació de les reunions, tramet les convocatòries i l’ordre del dia de les reunions als membres del Consell Superior de la Justícia i a les altres persones que hi hagin d’assistir, assisteix el membre secretari en la redacció de les actes de les reunions i de les decisions i en l’emissió dels certificats d’aquestes, arxiva i custodia les convocatòries, els ordres del dia i les actes de les reunions, executa les ordres de publicació de les decisions que s’hagin de publicar, té a càrrec seu l’organització i el comandament de la Secretaria General del Consell Superior de la Justícia, i exerceix la resta de funcions que li atribueixin les lleis o que li encomani el president del Consell Superior de la Justícia.”

Article 11 Modificació de l’article 30 Es modifica l’article 30 de la Llei qualificada de la Justícia, que queda redactat en els termes següents: “Article 30 Els membres del Consell Superior de la Justícia reben la gratificació que es fixi per llei, a càrrec del seu pressupost, d’acord amb la dedicació esmerçada en el compliment efectiu de les funcions que tenen encomanades.”

Article 12 Modificació de l’article 31 Es modifica l’article 31 de la Llei qualificada de la Justícia, que queda redactat en els termes següents: “Article 31 El Consell Superior de la Justícia nomena els batlles i els magistrats per un període renovable de sis anys, d’acord amb les condicions i els procediments establerts en aquesta Llei. L’acord de nomenament comporta l’ingrés o el manteniment, segons escaigui, en la carrera judicial, i s’hi pot recórrer en contra davant el Ple del Tribunal Superior.”

Article 13 Modificació de l’article 32 Es modifica l’article 32 de la Llei qualificada de la Justícia, que queda redactat en els termes següents: “Article 32 El fiscal general de l’Estat i els fiscals adjunts són nomenats pel Consell Superior de la Justícia, a proposta del Govern, en els termes que estableix la Llei del Ministeri Fiscal.”

Article 14 Modificació de l’article 33 Es modifica l’article 33 de la Llei qualificada de la Justícia, que queda redactat en els termes següents: “Article 33
1. El Consell Superior de la Justícia promou els batlles als graus segon i tercer, i els magistrats al grau superior, en les condicions que fixa l’article 64 bis, apartats 2 i 3.
2. El Consell Superior de la Justícia designa el president del Tribunal de Batlles amb preferència entre els batlles de grau segon o tercer, i els presidents del Tribunal de Corts i del Tribunal Superior, amb preferència entre els magistrats de grau superior, una vegada consultats els membres dels òrgans respectius. La durada del mandat dels presidents és igual a la durada del seu mandat de batlle o magistrat, i poden ser renovats en aquesta funció únicament una vegada.
3. El Consell Superior de la Justícia designa els presidents de Sala del Tribunal Superior amb preferència entre els magistrats de grau superior, una vegada consultats el president i els membres del Tribunal Superior. Sense perjudici del que estableix l’article 58.2, la durada del seu mandat és igual a la durada del seu mandat de magistrat i poden ser renovats en aquesta funció únicament una vegada.”

Article 15 Modificació de l’article 34 Es modifica l’article 34 de la Llei qualificada de la Justícia, que queda redactat en els termes següents: “Article 34 Els secretaris judicials són seleccionats i nomenats, entre persones de nacionalitat andorrana i en possessió d’un títol de nivell 2 del Marc andorrà de titulacions d’ensenyament superior en l’àmbit del dret, lliurat o reconegut pel Govern, d’acord amb la Llei de la funció pública de l’Administració de Justícia.”

Article 16 Modificació de l’article 35 Es modifica l’article 35 de la Llei qualificada de la Justícia, que queda redactat en els termes següents: “Article 35
1. La funció disciplinària en relació amb els batlles i els magistrats és exercida pel Consell Superior de la Justícia, en els termes que disposa el capítol sisè del títol V.
2. El règim i el procediment disciplinari del personal de l’Administració de Justícia se subjecta al que disposa la Llei de la funció pública de l’Administració de Justícia.”

Article 17 Addició d’un article 35 bis S’introdueix un nou article 35 bis a la Llei qualificada de la Justícia, dins el capítol tercer del títol II, que queda redactat en els termes següents: “Article 35 bis
1. El Consell Superior de la Justícia és competent per supervisar el funcionament de l’Administració de Justícia i, consegüentment, pot nomenar inspectors amb aquesta finalitat. La inspecció dels òrgans judicials correspon a persones que no formin part de la carrera judicial andorrana, sempre que tinguin la capacitació i experiència suficient per dur a terme la inspecció encomanada. En el cas que no es pugui nomenar una persona que no formi part de la carrera judicial andorrana, el Consell Superior de la Justícia pot nomenar un batlle o un magistrat de grau o categoria superior al de l’òrgan inspeccionat. Els inspectors estan sotmesos al secret professional en relació amb la informació que coneguin amb motiu de la inspecció, i només en poden fer ús amb aquesta finalitat.
2. La inspecció comprèn l’examen i la supervisió de tot el que resulti necessari per al coneixement de la situació i el funcionament de l’òrgan inspeccionat i del compliment dels deures del personal judicial i del personal de l’Administració de Justícia. Tanmateix, la inspecció en cap cas pot abastar l’aplicació o la interpretació de l’ordenament jurídic que els batlles i els magistrats portin a terme en l’exercici de les seves funcions jurisdiccionals.
3. La inspecció actua a instància del Consell Superior de la Justícia, dels presidents dels òrgans judicials i, quan afecta exclusivament al personal de l’Administració de Justícia, també dels secretaris judicials. L’encàrrec de la inspecció ha de ser motivat i es fonamenta en la supervisió general i periòdica o en circumstàncies i fets concrets i identificats.
4. La inspecció conclou amb un informe que expressa les actuacions realitzades i el resultat, i que s’eleva a qui la va sol·licitar i, en tot cas, al Consell Superior de la Justícia. L’informe pot contenir recomanacions per millorar el funcionament de l’òrgan inspeccionat. Abans de fer-lo definitiu, es dóna vista a les persones de l’òrgan inspeccionat perquè puguin fer les observacions que creguin convenients. L’inspector es pot adreçar al Col·legi Oficial d’Advocats d’Andorra, al Col·legi Oficial de Procuradors d’Andorra i a totes les persones que cregui convenient per demanar informació rellevant per a l’actuació que estigui realitzant.
5. Si de les actuacions d’inspecció se’n desprenen indicis de responsabilitat disciplinària, l’inspector ho comunica al president del Consell Superior de la Justícia i al president de l’òrgan judicial corresponent, i si afecta el personal de l’Administració de Justícia, ho comunica també al batlle i al secretari judicial que correspongui. Si se’n desprenen indicis de responsabilitat penal, ho comunica, a més, al Ministeri Fiscal. Els membres de la carrera judicial i el personal de l’Administració de Justícia tenen l’obligació de col·laborar per al bon fi de la inspecció.”

Article 18 Addició d’un article 35 ter S’introdueix un nou article 35 ter a la Llei qualificada de la Justícia, dins el capítol tercer del títol II, que queda redactat en els termes següents: “Article 35 ter
1. El Consell Superior de la Justícia és competent per ordenar i gestionar l’estadística judicial.
2. També té cura de la publicació oficial de les resolucions judicials del Tribunal Superior i, si escau, dels altres tribunals.”

Article 19 Modificació de l’article 36 Es modifica l’article 36 de la Llei qualificada de la Justícia, el qual queda redactat en els termes següents: “Article 36
1. Per a l’exercici de les atribucions que té encomanades, el Consell Superior de la Justícia elabora el seu projecte de pressupost, que se sotmet a l’aprovació del Consell General.
2. En l’elaboració del seu projecte de pressupost, el Consell Superior de la Justícia està vinculat pel principi d’equilibri pressupostari que regeix l’elaboració del pressupost general i s’ha d’ajustar a les eventuals directrius formulades sobre aquesta qüestió.
3. En l’execució del seu pressupost, el Consell Superior de la Justícia s’ha d’ajustar als procediments administratius que regula la Llei general de les finances públiques i la Llei de la contractació pública. El mateix Consell determina quins són els seus òrgans de contractació.
4. El Consell Superior de la Justícia està sotmès al control pressupostari de la Intervenció General, que pot designar un interventor delegat a aquest efecte, d’acord amb la Llei general de les finances públiques. Està sotmès també al control del Tribunal de Comptes.
5. El Consell Superior de la Justícia ha de formar i aprovar abans de l’1 d’abril de cada any la liquidació del seu pressupost de l’exercici anterior, d’acord amb la Llei general de les finances públiques i el Pla general de comptabilitat pública.
6. El president del Consell Superior de la Justícia ha de trametre al Consell General, trimestralment i dintre del trimestre següent, una memòria explicativa de l’execució del pressupost del Consell i de les seves modificacions, i també dels moviments i de la situació de la tresoreria.
7. El Consell Superior de la Justícia disposa de la seva tresoreria pròpia. Aquesta tresoreria comprèn el pagament de les obligacions de despeses corrents i el cobrament dels ingressos corrents en concepte de la transferència corrent provinent del Govern. Els romanents de tresoreria s’assignen a la destinació que estableix la Llei del pressupost general.
8. El Consell Superior de la Justícia elabora cada any la proposta de pressupost de l’Administració de Justícia i del Ministeri Fiscal, a partir de les propostes que al seu torn li siguin trameses pels presidents de la Batllia, del Tribunal de Corts i del Tribunal Superior, i pel fiscal general, i la tramet al ministeri que tingui atribuïdes les competències en matèria de justícia en el termini que fixa la Llei general de les finances públiques.
9. El pressupost de l’Administració de Justícia i del Ministeri Fiscal es troba integrat dins del pressupost del ministeri que tingui atribuïdes les competències en matèria de justícia, però és gestionat pel Consell Superior de la Justícia. En la seva execució, el president del Consell Superior de la Justícia exerceix les funcions que, d’acord amb la normativa vigent en matèria pressupostaria i de contractació pública, correspondrien al ministre competent en matèria de justícia.

Article 20 Modificació de l’article 37 Es modifica l’article 37 de la Llei qualificada de la Justícia, que queda redactat en els termes següents: “Article 37
1. El Consell Superior de la Justícia ha d’informar amb caràcter preceptiu i no vinculant en relació amb els projectes o les proposicions de llei que concerneixin l’Administració de Justícia o el Consell Superior de la Justícia. L’informe sobre els projectes de llei s’ha de trametre al Govern en el termini de quinze dies hàbils des que se l’hagi requerit a l’efecte, o en el termini de vuit dies hàbils en el cas que se’n faci constar la urgència; l’informe sobre les proposicions de llei s’ha de trametre al Consell General en el mateix termini que estableixi la Sindicatura a l’efecte que el Govern emeti el criteri.
2. El Consell Superior de la Justícia també pot emetre informes per donar compte de la situació i el funcionament de l’Administració de Justícia o del Consell Superior de la Justícia, o per proposar millores o modificacions de lleis que concerneixin l’Administració de Justícia o el Consell Superior de la Justícia.”

Article 21 Addició d’un article 38 bis S’introdueix un nou article 38 bis a la Llei qualificada de la Justícia, dins del capítol tercer del títol II, que queda redactat en els termes següents: “Article 38 bis El Consell Superior de la Justícia pot organitzar, directament o mitjançant convenis amb altres institucions, incloses estrangeres i internacionals, les activitats formatives que consideri convenients per al bon funcionament de l’Administració de Justícia. De manera especial, ha de determinar els programes formatius i de pràctiques que han de seguir els batlles en pràctiques que hagin superat les proves d’accés, les activitats formatives necessàries per passar als graus segon, tercer o superior dins de cada categoria judicial, i els nivells mínims d’activitat de formació continuada que han de realitzar els batlles i els magistrats durant el seu mandat.”

Article 22 Modificació de la lletra
d) del segon paràgraf i addició d’un tercer paràgraf a l’apartat 3 de l’article 39 Es modifica la lletra
d) del segon paràgraf i s’introdueix un tercer paràgraf a l’apartat 3 de l’article 39 de la Llei qualificada de la Justícia, que queden redactats en els termes següents: “d) Els litigis sobre responsabilitat patrimonial de l’Administració pública i del personal al seu servei, sigui quina sigui la naturalesa de l’activitat que realitzen i el tipus de relació, estatutària o contractual, que els uneix. La jurisdicció administrativa és, en tot cas, l’única competent per enjudiciar les reclamacions que pretenguin la declaració de la responsabilitat patrimonial de l’Administració pública, encara que s’adrecin, únicament o conjuntament, contra la companyia asseguradora, i també quan s’adrecin conjuntament contra eventuals tercers responsables, sense perjudici, en aquest darrer cas, de l’aplica­ció de les normes substantives sobre responsabilitat que corresponen a cadascun dels demandats.” (…) “La jurisdicció administrativa pot conèixer i resoldre les qüestions prejudicials o incidentals civils directament relacionades amb el judici que tingui plantejat; tot i això, les decisions adoptades sobre aquestes qüestions no tenen efecte més enllà del judici esmentat i poden ser revisades per la jurisdicció competent.”

Article 23 Addició d’un article 39 bis S’introdueix un nou article 39 bis a la Llei qualificada de la Justícia, dins el capítol primer del títol III, que queda redactat en els termes següents: “Article 39 bis Per a l’exercici de la potestat jurisdiccional que tenen atribuïda, els batlles i els tribunals poden obtenir dades personals de qualsevol arxiu o registre públic o privat, sense altres limitacions que les que imposen el respecte als drets fonamentals i el compliment dels límits o excepcions que, per a casos determinats, puguin establir expressament les lleis. Els batlles i els tribunals són responsables de la custòdia de les dades personals obtingudes, la qual es fa extensiva a les demés persones adscrites a l’Administració de Justícia i que hi tenen accés per raó de les funcions que tenen encomanades.”

Article 24 Addició d’un article 41 bis S’introdueix un nou article 41 bis a la Llei qualificada de la Justícia, dins el capítol primer del títol III, que queda redactat en els termes següents: “Article 41 bis
1. Les actuacions judicials es realitzen en dies i hores hàbils. Són dies hàbils tots els de l’any, a excepció dels dies referits a l’apartat 2. Són hores hàbils per dur a terme les actuacions processals des de les nou del matí fins a les set del vespre, llevat que la llei ho disposi altrament.
2. Són inhàbils els dies del mes d’agost i els compresos entre el vint-i-quatre de desembre i el sis de gener de cada any judicial, ambdós inclosos. També són dies inhàbils tots els diumenges, dissabtes i els de festa nacional, i tots els festius a efectes laborals, segons el calendari establert cada any pel Govern.
3. Els dies i hores inhàbils poden ser habilitats per a la pràctica de mesures de caràcter cautelar o executori, i de notificació. El termini per interposar recurs comença l’endemà del primer dia hàbil següent.
4. Tots els dies i les hores de l’any són hàbils, sense necessitat d’habilitació especial, per a la instrucció i l’execució de les sentències en els processos penals.”

Article 25 Modificació de l’article 42 Es modifica l’article 42 de la Llei qualificada de la Justícia, que queda redactat en els termes següents: “Article 42
1. Els terminis es compten sempre a partir de l’endemà de la notificació o publicació de l’acte de què es tracta.
2. Sempre que no s’estableixi expressament una altra cosa, els terminis determinats ho són en dies hàbils, i els dies inhàbils s’exclouen del còmput. Els terminis establerts en els processos penals ho són en dies naturals. Tanmateix, els terminis per interposar recursos en els processos penals es compten en dies hàbils i els dies inhàbils queden exclosos del còmput, sense perjudici que es pugui presentar el recurs els dies inhàbils.
3. Els terminis determinats en mesos o en anys es compten de data a data. Si en el mes del venciment no hi ha un dia equivalent al de l’inici del còmput, el termini s’acaba el dia primer del mes següent.
4. Si el darrer dia del termini és festiu, el termini s’acaba el primer dia hàbil següent.”

Article 26 Modificació de l’article 43 Es modifica l’article 43 de la Llei qualificada de la Justícia, que queda redactat en els termes següents: “Article 43 L’horari de treball de la Batllia i dels tribunals, i de les seves oficines judicials i secretaries és fixat pel Consell Superior de la Justícia. L’horari de treball esmentat no pot ser mai inferior a l’horari establert per a l’Administració general, i s’ha d’adaptar en tot cas a fi de garantir el bon funcionament de l’Administració de Justícia i la prestació deguda del servei, mitjançant el personal suficient a aquest efecte.”

Article 27 Modificació de l’article 45 Es modifica l’article 45 de la Llei qualificada de la Justícia, que queda redactat en els termes següents: “Article 45 A l’efecte del que disposa l’article anterior, els que pertorbin la vista d’un judici, una audiència o un altre acte judicial, donant senyals ostensibles d’aprovació o desaprovació, faltant al respecte i consideració deguts als tribunals, batlles, fiscals, advocats i secretaris judicials, han de ser amonestats a l’acte pel president del Tribunal o el batlle i expulsats de la sala si no obeeixen a la primera advertència, sense perjudici de que se’ls pugui imposar també una multa d’un import màxim de 750 euros i de la responsabilitat penal en què puguin incórrer.”

Article 28 Modificació de l’article 46 Es modifica l’article 46 de la Llei qualificada de la Justícia, que queda redactat en els termes següents: “Article 46 Quan els fets dels quals tracten els articles anteriors puguin ser constitutius de delicte, els autors poden ser detinguts a l’acte i posats a disposició del batlle competent.”

Article 29 Addició d’un article 46 bis S’introdueix un nou article 46 bis a la Llei qualificada de la Justícia, dins el capítol primer del títol III, que queda redactat en els termes següents: “Article 46 bis
1. Els actes de comunicació processal es realitzen mitjançant el servei informàtic de comunicació processal que permet l’enviament i la recepció dels escrits i documents amb la garantia plena de l’autenticitat de la comunicació i del seu contingut, i també del moment de l’enviament i la recepció íntegres. La comunicació processal es du a terme pels altres mitjans establerts a la llei quan no es pugui emprar la comunicació electrònica.
2. El Ministeri Fiscal, els advocats, els procuradors i la resta de cooperadors de l’Administració de Justícia han de tenir accés ple al servei informàtic de comunicació processal per dur a terme les funcions que tenen encomanades per les lleis.
3. Quan els destinataris dels actes de comunicació no siguin el Ministeri Fiscal, els advocats, els procuradors i els altres cooperadors de l’Administració de Justícia, la comunicació processal es du a terme pels altres mitjans establerts a la llei.
4. Correspon al Consell Superior de la Justícia vetllar pel registre i l’accés dels usuaris al servei informàtic de comunicació processal i assegurar-ne un manteniment i funcionament correctes.”

Article 30 Modificació de l’article 47 Es modifica l’article 47 de la Llei qualificada de la Justícia, que queda redactat en els termes següents: “Article 47 La Batllia d’Andorra és la jurisdicció de primera instància i instrucció en els àmbits jurisdiccionals civil, administratiu, i penal en els termes establerts per les lleis. La Batllia d’Andorra es compon del conjunt de batlles en un nombre no inferior a dotze (12), i del seu president. El president del Tribunal de Batlles és alhora el president de la Batllia. En cas d’absència o impossibilitat, el substitueix el batlle amb més antiguitat en el càrrec, i així successivament, i si concorren dos batlles amb la mateixa antiguitat, el substitueix el batlle de més edat.”

Article 31 Modificació de l’article 48 Es modifica l’article 48 de la Llei qualificada de la Justícia, que queda redactat en els termes següents: “El Tribunal de Batlles col·legiadament i els batlles en composició unipersonal, d’acord amb el que estableixen aquesta Llei i les altres lleis, són competents per jutjar en primera instància tots els processos, a excepció dels processos penals que són competència del Tribunal de Corts. Els batlles instrueixen individualment els processos penals, sense perjudici de la facultat del president de la Batllia, en casos excepcionals, de nomenar de forma motivada un o diversos batlles amb funcions de suport en la instrucció d’un procés atribuït al batlle a qui hagi correspost per torn. Els batlles també exerceixen en composició unipersonal la jurisdicció voluntària. El Batlle de guàrdia és competent per tramitar i resoldre en primera instància els procediments establerts en els articles 9.3 i 41.1 de la Constitució. Llevat dels casos expressament fixats per la Llei, els batlles no poden delegar les funcions que els són atribuïdes; en tot cas, la delegació esmentada no pot abastar mai les funcions jurisdiccionals. Els batlles i els tribunals exerceixen també la funció d’inspecció del Registre Civil i les altres funcions que expressament els siguin atribuïdes per la llei, en garantia de qualsevol dret.”

Article 32 Modificació de l’article 49 Es modifica l’article 49 de la Llei qualificada de la Justícia, l’apartat primer del qual fou modificat per la Llei qualificada de la jurisdicció de menors, del 22 d’abril de 1999, i que queda redactat en els termes següents: “Article 49
1. El Tribunal de Batlles, com a tribunal col·legiat, s’estructura en tres seccions: Civil, Administrativa i de Menors. Cada secció, en reunir-se, està formada per tres batlles. Els debats són secrets i les decisions s’adopten per majoria. La redacció de la sentència o de l’acord pertany al batlle ponent.
2. En matèria civil, els processos de quantia mínima o menor que d’acord amb les lleis se substancien per un procediment abreujat, són jutjats per un sol batlle. Tots els altres processos de quantia indeterminada o la quantia dels quals superi el quàntum màxim fixat per les lleis per tal que se substanciïn pel procediment abreujat, són jutjats pel Tribunal de Batlles.
3. En matèria administrativa els processos relatius al contenciós de seguretat social són jutjats per un sol batlle. Tots els altres processos són jutjats pel Tribunal de Batlles.
4. En matèria de menors, els processos són jutjats per un sol batlle o pel Tribunal de Batlles d’acord amb el que disposen les lleis.
5. Sense perjudici del que disposa l’apartat 1 d’aquest article, els batlles adscrits a les seccions d’Instrucció són competents, d’acord amb el que estableixen les lleis, per jutjar pel procediment de l’ordenança penal les contravencions penals, els delictes menors i els delictes majors, i per executar les ordenances penals que hagin dictat.”

Article 33 Modificació de l’article 50 Es modifica l’article 50 de la Llei qualificada de la Justícia, l’apartat segon del qual fou modificat per la Llei qualificada de la jurisdicció de menors, del 22 d’abril de 1999, i que queda redactat en els termes següents: “Article 50
1. El president del Tribunal de Batlles, com a responsable de l’organització i el bon funcionament de la Batllia d’Andorra, adopta les mesures oportunes a aquest efecte, i també per assegurar la continuïtat de les seves tasques. També assumeix la representació de la Batllia davant les institucions.
2. La Batllia queda estructurada en les seccions Civil, Administrativa i de Menors, i en dues seccions d’Instrucció, una de les quals és competent per conèixer de les infraccions penals:
a) Relatives a la genètica i la reproducció humanes.
b) Contra la llibertat de moviments de les persones.
c) Relatives a la prostitució.
d) Contra l’ordre socioeconòmic, a excepció del delicte d’ús fraudulent de targeta de crèdit i dels delictes contra la seguretat social.
e) Contra la seguretat col·lectiva, a excepció dels delictes de tinença i port il·legal d’armes i contra la seguretat del trànsit.
f) Relatives al tràfic il·legal de drogues tòxiques que tinguin assenyalada una pena de presó el límit mínim de la qual sigui superior a sis mesos.
g) Contra la Constitució.
h) Contra l’ordre públic.
i) Contra la pau i la independència del Principat.
j) Contra la funció pública, a excepció dels delictes de celebració de matrimoni il·legal i d’atemptats contra els funcionaris i usurpació de funcions públiques.
k) Relatives al blanqueig de diners o valors.
l) Relatives a la falsedat de moneda i efectes timbrats.
m) Contra la comunitat internacional.
n) Comeses en forma de criminalitat organitzada. La mateixa secció és competent pel que fa a la cooperació judicial internacional resultant de les infraccions referides anteriorment.
3. En iniciar-se l’any judicial el president de la Batllia estableix, d’acord amb els nomenaments respectius acordats pel Consell Superior de la Justícia, l’adscripció principal i subsidiària dels batlles a cadascuna de les seccions Civil, Administrativa i de Menors, i també decideix pel que fa a les funcions de batlles de les dues seccions d’Instrucció i, si escau, de batlle suplent o de reforç, en els termes que preveu l’apartat 4. El president adopta les decisions en aquest àmbit, després d’haver escoltat els altres batlles, amb la finalitat d’assegurar una durada suficient de les funcions confiades a aquests darrers i d’afavorir una justa distribució de les tasques.
4. El Consell Superior de la Justícia pot crear places a la Batllia per suplir provisionalment les baixes de batlles que es produeixin i per reforçar les oficines judicials que ho requereixin. Les places de suplència i reforç tenen la mateixa consideració que les altres places de la Batllia.
5. El Consell Superior de la Justícia pot nomenar batlles substituts per cobrir provisionalment places vacants, en els termes de l’article 66 quater.”

Article 34 Modificació de l’article 51 Es modifica l’article 51 de la Llei qualificada de la Justícia, que queda redactat en els termes següents: “Article 51
1. Quan es produeixi una vacant a la Batllia, el president del Tribunal de Batlles, amb el vistiplau del Consell Superior de la Justícia, ofereix i, si és el cas, assigna la plaça per aquest ordre: entre els batlles en servei actiu, inclosos els batlles que procedeixin d’una plaça en què s’ha reincorporat un batlle en situació d’excedència forçosa, d’acord amb l’article 68 quater, apartat 3; entre els batlles que provinguin de la situació de suspensió, si no tenien plaça assignada, d’acord amb l’article 68 quater, apartat 5; entre els batlles en situació d’excedència voluntària que hagin sol·licitat el reingrés, d’acord amb l’article 68 quater, apartat 4, i entre els membres del Ministeri Fiscal en servei actiu. En aquest darrer cas, el Consell Superior de la Justícia ha de fer efectius el cessament i el nomenament corresponents. En el cas de concurrència de sol·licituds de preferència igual, es resol l’adscripció segons criteris d’antiguitat i de formació especialitzada.
2. Si hi ha places vacants que no es cobreixen pel procediment establert a l’apartat anterior, el president del Tribunal de Batlles ho comunica al Consell Superior de la Justícia perquè convoqui un concurs oposició per cobrir-les.”

Article 35 Modificació de l’article 52 Es modifica l’article 52 de la Llei qualificada de la Justícia, que queda redactat en els termes següents: “Article 52
1. El Tribunal de Corts, ja sigui en composició unipersonal ja sigui en composició col·legiada de tres magistrats, d’acord amb el que estableixen aquesta Llei i les altres lleis, és competent per jutjar, en primera instància, els delictes majors i menors i les contravencions penals, i també per dur a terme l’execució de les seves sentències i altres resolucions. Els delictes majors i menors són jutjats en composició col·legiada i les contravencions penals són jutjades en composició unipersonal.
2. Igualment, resol de forma unipersonal les apel·lacions contra les resolucions dels batlles dictades en fase d’instrucció i susceptibles de recurs, sense perjudici del que disposen els articles 24 in fine, 26.5 i 52 de la Llei qualificada de la jurisdicció de menors.
3. També exerceix, mitjançant el seu president, les funcions de jurisdicció de vigilància penitenciària i d’aplicació de les penes.”

Article 36 Modificació de l’article 53 Es modifica l’article 53 de la Llei qualificada de la Justícia, que queda redactat en els termes següents: “Article 53
1. El Tribunal de Corts es compon d’un president i un conjunt de magistrats en un nombre no inferior a quatre (4). En cas d’absència o impossibilitat del president, el substitueix el magistrat amb més antiguitat en el càrrec, i així successivament, i si concorren dos magistrats amb la mateixa antiguitat, el substitueix el magistrat de més edat.
2. El Consell Superior de la Justícia pot crear places al Tribunal de Corts per suplir provisionalment les baixes de magistrats que es produeixin i per reforçar el Tribunal si la seva càrrega ho requereix. Les places de suplència i reforç tenen la mateixa consideració que les altres places del Tribunal.”

Article 37 Modificació de l’article 54 Es modifica l’article 54 de la Llei qualificada de la Justícia, que queda redactat en els termes següents: “Article 54
1. El president del Tribunal de Corts és el responsable de la seva organització i del seu bon funcionament.
2. Les deliberacions del Tribunal de Corts són secretes. Les sentències s’adopten per un sol magistrat o de manera col·legiada per majoria de vots.
3. A proposta del president del Tribunal de Corts, el Consell Superior de la Justícia pot nomenar magistrats substituts, d’acord amb l’article 66 quater, per reforçar la jurisdicció o permetre la formació del Tribunal en cas d’existència d’incompatibilitats, recusacions o excuses d’algun dels membres.
4. Quan es produeixi una vacant al Tribunal de Corts, el president del Tribunal, amb el vistiplau del Consell Superior de la Justícia, ofereix i, si és el cas, assigna la plaça per aquest ordre: entre els magistrats en servei actiu, inclosos els magistrats adscrits al Tribunal que provinguin d’una plaça en què s’ha reincorporat un magistrat en situació d’excedència forçosa, d’acord amb l’article 68 quater, apartat 3; entre els magistrats que provinguin de la situació de suspensió, si no tenien plaça assignada, d’acord amb l’article 68 quater, apartat 5, i entre els magistrats en situació d’excedència voluntària que hagin sol·licitat el reingrés, d’acord amb l’article 68 quater, apartat 4. En el cas de concurrència de sol·licituds de preferència igual, es resol l’adscripció segons criteris d’antiguitat i de formació especialitzada. Si hi ha places vacants que no es cobreixen pel procediment establert al paràgraf anterior, el president del Tribunal de Corts ho comunica al Consell Superior de la Justícia perquè convoqui un concurs per cobrir-les.”

Article 38 Modificació de l’article 55 Es modifica l’article 55 de la Llei qualificada de la Justícia, que queda redactat en els termes següents: “Article 55 En aplicació del que disposen els articles 53.3 i 74 de la Constitució i, salvat el cas de flagrant delicte, el Ple del Tribunal de Corts és competent per acordar la detenció i el processament dels membres del Consell General, de la Sindicatura i del Govern si són considerats responsables penalment durant la durada del seu mandat. La instrucció de les diligències prèvies o del sumari correspon a un magistrat del Tribunal de Corts. Els és aplicable el procediment que estableix l’article 78.”

Article 39 Modificació de l’article 56 Es modifica l’article 56 de la Llei qualificada de la Justícia, que queda redactat en els termes següents: “Article 56
1. El Tribunal Superior d’Andorra constitueix la més alta instància de l’organització judicial del Principat.
2. És competent per jutjar tots els recursos interposats contra les resolucions judicials adoptades en primera instància per la Batllia d’Andorra en matèria civil i administrativa amb els límits fixats per les lleis, i en matèria penal, per la Batllia d’Andorra i el Tribunal de Corts, i també per resoldre els recursos formulats contra les resolucions dictades pels batlles d’instrucció en fase d’execució de les ordenances penals. Té també competència per examinar d’acord amb les lleis de procediment els recursos de revisió interposats contra les seves pròpies resolucions, i per resoldre els judicis de revisió en els casos que estableix l’article 19 bis.”

Article 40 Modificació de l’article 57 Es modifica l’article 57 de la Llei qualificada de la Justícia, que queda redactat en els termes següents: “Article 57 El Tribunal Superior d’Andorra es compon d’un president i d’un conjunt de magistrats en un nombre no inferior a cinc (5). En cas d’absència o impossibilitat del president, el substitueix el magistrat amb més antiguitat en el càrrec, i així successivament, i si concorren dos magistrats amb la mateixa antiguitat, el substitueix el magistrat de més edat.”

Article 41 Modificació de l’article 58 Es modifica l’article 58 de la Llei qualificada de la Justícia, que queda redactat en els termes següents: “Article 58
1. El Tribunal s’estructura, sota l’autoritat del seu president, en tres sales: - una sala competent per als processos civils. - una sala competent per als processos penals. - una sala competent per als processos administratius.
2. Cadascuna de les sales, en reunir-se, està formada per tres magistrats, sense perjudici de la possibilitat que els magistrats estiguin adscrits a dues sales. El president del Tribunal Superior és alhora president d’una de les tres sales. Els presidents de les altres dues sales són nomenats pel Consell Superior de la Justícia en els termes que estableix l’article 33.3.
3. Les deliberacions del Tribunal Superior són secretes. Les sentències que són pronunciades en darrera instància són adoptades per majoria de vots.
4. El Consell Superior de la Justícia pot crear places al Tribunal Superior per suplir provisionalment les baixes de magistrats que es produeixin, i per reforçar les sales que ho requereixin. Les places de suplència i reforç tenen la mateixa consideració que les altres places del Tribunal.
5. A proposta del president del Tribunal Superior, el Consell Superior de la Justícia pot nomenar magistrats substituts, d’acord amb l’article 66 quater, per reforçar la jurisdicció o permetre la formació del Tribunal en cas d’existència d’incompatibilitats, recusacions o excuses d’algun dels membres.
6. Quan es produeixi una vacant al Tribunal Superior, el president del Tribunal, amb el vistiplau del Consell Superior de la Justícia, ofereix i, si és el cas, assigna la plaça per aquest ordre: entre els magistrats en servei actiu, inclosos els magistrats adscrits al Tribunal que provinguin d’una plaça en què s’ha reincorporat un magistrat en situació d’excedència forçosa, d’acord amb l’article 68 quater, apartat 3; entre els magistrats que provinguin de la situació de suspensió, si no tenien plaça assignada, d’acord amb l’article 68 quater, apartat 5; i entre els magistrats en situació d’excedència voluntària que hagin sol·licitat el reingrés, d’acord amb l’article 68 quater, apartat 4. En el cas de concurrència de sol·licituds de preferència igual, es resol l’adscripció segons criteris d’antiguitat i de formació especialitzada. Si hi ha places vacants que no es cobreixen pel procediment establert a l’apartat anterior, el president del Tribunal Superior ho comunica al Consell Superior de la Justícia perquè convoqui un concurs per cobrir-les.”

Article 42 Modificació de l’article 62 Es modifica l’article 62 de la Llei qualificada de la Justícia, que queda redactat en els termes següents: “Article 62 L’ordre jurisdiccional penal té caràcter preferent. No es poden plantejar conflictes de competència als òrgans d’aquest ordre jurisdiccional, però sí entre batlles i tribunals que pertanyen a aquest ordre jurisdiccional. Aquests conflictes són resolts definitivament per la Sala Penal del Tribunal Superior.”

Article 43 Modificació de la rúbrica del capítol primer del títol V Es modifica la rúbrica del capítol primer del títol V de la Llei qualificada de la Justícia, que queda redactat en els termes següents: “Capítol primer. Carrera judicial”

Article 44 Addició d’un article 64 bis S’introdueix un nou article 64 bis a la Llei qualificada de la Justícia, dins el capítol primer del títol V, que queda redactat en els termes següents: “Article 64 bis
1. La carrera judicial comprèn les categories de batlle i magistrat. Els batlles són destinats a la Batllia, i els magistrats al Tribunal de Corts o al Tribunal Superior.
2. Dins de la categoria de batlle s’estableixen tres graus. L’ingrés a la categoria de batlle es produeix pel primer grau. La promoció al segon grau es produeix després d’haver completat com a mínim un mandat en la categoria i d’haver realitzat les activitats formatives que determini o reconegui el Consell Superior de la Justícia. La promoció al tercer grau es produeix després d’haver completat com a mínim dos mandats en el segon grau i d’haver realitzat les activitats formatives que determini o reconegui el Consell Superior de la Justícia. Per accedir als graus segon i tercer és necessària l’avaluació favorable de l’exercici de la funció per part del Consell Superior de la Justícia, de conformitat amb l’informe que han de presentar els batlles, i el compliment dels mòduls d’activitat judicial i la formació continuada que estableix l’article 68 ter. A aquest efecte, el Consell Superior de la Justícia pot sol·licitar el parer del president de la Batllia i de les persones que cregui convenient.
3. Dins de la categoria de magistrat s’estableixen dos graus. L’ingrés a la categoria de magistrat es produeix pel primer grau. La promoció al grau superior es produeix després d’haver completat com a mínim un mandat en la categoria i d’haver realitzat les activitats formatives que determini o reconegui el Consell Superior de la Justícia. Per accedir al grau superior és necessària l’avaluació favorable de l’exercici de la funció per part del Consell Superior de la Justícia, de conformitat amb l’informe que han de presentar els magistrats, i el compliment dels mòduls d’activitat judicial i la formació continuada que preveu l’article 68 ter. A aquest efecte, el Consell Superior de la Justícia pot sol·licitar el parer del president del Tribunal corresponent i de les persones que cregui convenient.
4. La promoció als graus segon, tercer o superior no és possible si el batlle o el magistrat ha estat sancionat disciplinàriament per la comissió de dos faltes lleus o una falta greu o molt greu, mentre les sancions imposades no hagin prescrit i no s’hagin cancel·lat d’ofici les anotacions, d’acord amb l’article 85.3.”
5. El canvi de grau no suposa necessàriament el canvi de destinació judicial.”

Article 45 Modificació de l’article 66 Es modifica l’article 66 de la Llei qualificada de la Justícia, que queda redactat en els termes següents: “Article 66
1. L’accés a la carrera judicial es regeix pels principis d’aptitud tècnica, mèrits propis i igualtat entre tots els andorrans que reuneixen les condicions generals que estableix aquesta Llei. El procés de selecció respon als principis d’objectivitat, publicitat i transparència.
2. L’accés a la carrera judicial està reservat als nacionals andorrans. No obstant això, en aplicació de la disposició transitòria segona de la Constitució, poden ser nomenats magistrats persones de nacionalitat espanyola i francesa quan el lloc no es pugui cobrir, en igualtat de mèrits, per nacionals andorrans. Els magistrats de nacionalitat no andorrana no poden representar més de la meitat del total de membres del Tribunal en què s’integrin. El Consell Superior de la Justícia pot acordar modificar aquesta proporció fins a dos terços de magistrats estrangers si no hi ha candidats de nacionalitat andorrana amb les condicions requerides o amb mèrits suficients.
3. L’accés a la carrera judicial requereix:
a) Estar en possessió com a mínim d’un títol de nivell 4 del Marc Andorrà de titulacions d’ensenyament superior en l’àmbit del dret, lliurat o reconegut pel Govern.
b) Estar en plena possessió dels drets civils i polítics. En el cas dels nacionals no andorrans, aquesta possessió s’entén referida als seus estats d’origen.
c) No estar condemnat per delictes dolosos, o imprudents vinculats a l’exercici de la funció pública o jurisdiccional, mentre no s’hagi produït la cancel·lació dels antecedents penals.
d) No estar processat o inculpat per delictes dolosos, o imprudents vinculats a l’exercici de la funció pública o jurisdiccional, mentre no s’hagi produït l’absolució o bé no s’hagi sobresegut la causa.
e) No estar incurs en les causes d’incompatibilitat que regula l’article 69.
f) No tenir impediments físics o psíquics que incapacitin per a l’exercici de la funció jurisdiccional.”

Article 46 Addició d’un article 66 bis S’introdueix un nou article 66 bis a la Llei qualificada de la Justícia, dins el capítol primer del títol V, que queda redactat en els termes següents: “Article 66 bis
1. Quan es produeixi una vacant o es creï una plaça de batlle, després d’aplicar el procediment establert a l’article 51.1, i sense perjudici del que disposa el segon paràgraf de l’apartat 5 d’aquest article, el Consell Superior de la Justícia convoca un concurs oposició per cobrir-la.
2. En la fase de concurs es valoren els mèrits indicats en els currículums aportats per les persones admeses en el procés de selecció, segons el barem que fa públic el Consell Superior de la Justícia en les bases de la convocatòria. En aquest barem s’han de considerar la formació acadèmica, els cursos realitzats, l’experiència professional, les publicacions, les ponències, les conferències impartides, el coneixement d’idiomes i els altres mèrits, inclòs l’exercici com a secretari judicial, que consideri el Consell Superior de la Justícia, atorgant a cada mèrit una ponderació raonable.
3. En la fase d’oposició els participants realitzen com a mínim tres proves: una de caràcter teòric sobre el temari publicat prèviament pel Consell Superior de la Justícia en les bases de la convocatòria; una de caràcter pràctic, en la qual es proposa la resolució de dos casos, en els àmbits jurídics indicats a les bases de la convocatòria, i una tercera d’idiomes, que consisteix en la traducció de dos o més textos de contingut jurídic. Les dues primeres proves han de contenir almenys una exposició de caràcter oral. Les bases de la convocatòria indiquen la ponderació de cada prova en la valoració global del procés.
4. El tribunal de selecció està integrat per cinc membres i és presidit pel president del Consell Superior de la Justícia o el membre en qui delegui aquesta funció. En formen part un altre membre del Consell Superior de la Justícia i tres vocals més nomenats pel Consell Superior de la Justícia entre magistrats del Tribunal de Corts i del Tribunal Superior, el fiscal general de l’Estat, i catedràtics d’universitat i altres professionals del dret amb un mínim de quinze anys d’experiència.
5. El mateix tribunal valora les dues fases del procés de selecció i fa pública la llista de les persones que han obtingut la puntuació més alta en les proves, en nombre igual al de les places que s’han de cobrir. Les persones que hagin superat satisfactòriament les proves teòrica, pràctica i d’idiomes i que no hagin estat seleccionades poden ser declarades pel Consell Superior de la Justícia en situació de reserva, per al cas que les persones seleccionades renunciïn o quedin excloses abans de ser nomenades com a batlles, o per cobrir una vacant o una plaça de nova creació de batlle, en el període màxim d’un any a partir de la declaració de reserva de plaça.
6. El procés de selecció inclou una prova psicotècnica destinada a comprovar que no concorren impediments que incapacitin per a l’exercici de la funció jurisdiccional. Les bases de la convocatòria estableixen el moment en què té lloc aquesta prova, que té com a resultat una valoració d’apte o de no apte. En cas d’una valoració com a no apte, el candidat queda exclòs de la convocatòria. L’exclusió per aquesta causa no apareix de manera separada o específica en les llistes que es facin públiques sobre els resultats del procés de selecció.
7. Finalitzat el procés de selecció, les persones que l’hagin superat han de seguir la formació complementària i específica que determina el Consell Superior de la Justícia, en els termes que s’hagi indicat en les bases de la convocatòria, durant un període mínim d’un any, que es pot reduir a sis mesos si la persona ha exercit com a secretari judicial o advocat durant almenys tres anys. Aquest període inclou pràctiques tutelades en òrgans judicials. Durant aquest període, els candidats tenen la consideració de batlles en pràctiques i reben una remuneració, però no formen part de la carrera judicial.
8. El Consell Superior de la Justícia ha d’emetre un informe de valoració dels batlles en pràctiques al final del període de formació. Si l’informe és positiu, el Consell nomena els batlles en pràctiques com a batlles i els destina a una plaça a la Batllia. En cas d’informe negatiu la persona afectada queda exclosa i perd la seva condició de batlle en pràctiques.”

Article 47 Addició d’un article 66 ter S’introdueix un nou article 66 ter a la Llei qualificada de la Justícia, dins el capítol primer del títol V, que queda redactat en els termes següents: “Article 66 ter
1. L’ingrés a la categoria de magistrat es produeix mitjançant un concurs de promoció entre els batlles i fiscals o un concurs obert entre juristes de competència tècnica reconeguda.
2. Quan es produeixi una vacant o es creï una plaça de magistrat, després d’aplicar el procediment establert als articles 54.4 o 58.6, el Consell Superior de la Justícia convoca un concurs per cobrir-la. De cada quatre places, tres són cobertes mitjançant un concurs de promoció entre batlles i fiscals i una mitjançant un concurs obert entre juristes. En el cas que en un dels torns quedi deserta alguna plaça, aquesta es convoca per l’altre torn. La plaça següent es convoca pel torn que correspongui segons la proporció establerta en el paràgraf anterior.
3. El Consell Superior de la Justícia actua com a comissió de selecció i pot sol·licitar l’assessorament tècnic extern que consideri necessari.
4. Poden participar en el concurs de promoció a magistrat els batlles i els membres del Ministeri Fiscal amb un mínim de dos mandats acomplerts. El Consell Superior de la Justícia valora els mèrits dels candidats segons el barem publicat a la convocatòria, que inclou la formació acadèmica, l’experiència en l’exercici de càrrecs jurisdiccionals, l’experiència professional externa, l’assistència a cursos i programes de formació judicial, l’activitat docent, les publicacions, les ponències i les conferències en l’àmbit jurídic, el coneixement d’idiomes i els altres mèrits que el Consell consideri convenients, atorgant a cada mèrit una ponderació raonable. A aquest efecte, els candidats presenten, juntament amb el seu currículum, un informe sobre l’activitat judicial o fiscal desenvolupada fins al moment, d’acord amb l’estructura que determini el Consell. El Consell Superior de la Justícia manté una entrevista amb els candidats. Les bases de la convocatòria indiquen les qüestions que s’hi tractaran i la seva ponderació en la valoració global dels candidats. El Consell Superior de la Justícia pot declarar desert el concurs. En aquest cas, es procedeix d’acord amb el paràgraf segon de l’apartat 2.
5. Poden participar en el concurs obert de juristes els secretaris judicials, els advocats i els altres titulats en l’àmbit del dret que hagin exercit de forma efectiva professions de caràcter jurídic almenys durant quinze anys, si la plaça pertany al Tribunal de Corts, o vint anys si la plaça pertany al Tribunal Superior. El Consell Superior de la Justícia valora els mèrits dels candidats segons el barem publicat a la convocatòria, que inclou el coneixement del dret andorrà, la formació acadèmica, l’experiència professional, l’activitat docent, les publicacions, les ponències, les conferències en l’àmbit jurídic, el coneixement d’idiomes i els altres mèrits que el Consell consideri convenients, atorgant a cada mèrit una ponderació raonable. Les bases del concurs estableixen la realització d’una entrevista amb els candidats, i indiquen les qüestions que s’hi tractaran i la seva ponderació en la valoració global dels candidats. En cas d’igualtat de mèrits entre els candidats, tenen preferència els de nacionalitat andorrana. El Consell Superior de la Justícia pot declarar desert el concurs. En aquest cas, es procedeix d’acord amb el paràgraf segon de l’apartat 2.”

Article 48. (Declarat no conforme a la Constitució per
Aute del Tribunal Constitucional del 17 d’octubre del 2014, Causa 2014-1-DP).

Article 49 Modificació de l’enunciat del capítol segon del títol V Es modifica l’enunciat del capítol segon del títol V de la Llei qualificada de la Justícia, que queda redactat en els termes següents: “Capítol segon. Drets i obligacions”

Article 50 Modificació de l’article 68 Es modifica l’article 68 de la Llei qualificada de la Justícia, que queda redactat en els termes següents: “Article 68
1. Els batlles i els magistrats cessen en el càrrec per arribar al final del període pel qual han estat nomenats; per la seva renúncia, que ha de ser comunicada amb sis mesos d’antelació com a mínim; per sanció disciplinària de separació del càrrec; per imposició de pena, principal o complementària, d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic; per incórrer en alguna causa d’incompatibilitat o d’incapacitat, i per jubilació.
2. La jubilació per edat opera d’ofici quan els batlles i els magistrats arriben als setanta anys. Això no obstant, si en complir aquesta edat el batlle o el magistrat encara no ha finalitzat el mandat, el Consell Superior de la Justícia pot acordar, si ho sol·licita el batlle o el magistrat, que continuï en el càrrec fins al final del mandat, i com a màxim fins que arribi a l’edat de setanta-cinc anys. Els batlles i els magistrats poden sol·licitar la jubilació voluntària en complir els seixanta-cinc anys. S’aplica als batlles i magistrats el règim general de la funció pública en matèria de jubilació, amb les especialitats d’aquesta Llei.
3. El Consell Superior de la Justícia acorda la renovació del mandat dels batlles i els magistrats, llevat que la persona interessada presenti la renúncia, la qual cosa ha de comunicar amb sis mesos d’antelació com a mínim, o que hagi estat condemnada penalment per la comissió d’un delicte dolós, sense perjudici de les responsabilitats que se’n puguin derivar. El Consell Superior de la Justícia pot acordar la no renovació del mandat dels batlles i els magistrats si la persona interessada ha estat sancionada disciplinàriament per la comissió de dos faltes greus o una falta molt greu sense separació del càrrec, mentre les sancions imposades no hagin prescrit i no s’hagin cancel·lat d’ofici les anotacions d’acord amb l’article 85.3, sense perjudici de les responsabilitats que se’n puguin derivar. L’acord de no renovar el mandat es pren mitjançant resolució motivada, amb audiència prèvia de la persona interessada. Contra la resolució del Consell Superior de la Justícia es pot interposar recurs davant el Ple del Tribunal Superior.”

Article 51 Addició d’un article 68 bis S’introdueix un nou article 68 bis a la Llei qualificada de la Justícia, dins el capítol segon del títol V, que queda redactat en els termes següents: “Article 68 bis Els batlles i els magistrats tenen dret a:
a) Ser defensats en cas d’atac o amenaça a la seva independència.
b) La formació inicial i permanent.
c) Disposar de condicions de treball dignes per al compliment de les seves funcions.
d) Associar-se lliurement per defensar els seus interessos professionals, en entitats desvinculades de partits polítics i d’organitzacions econòmiques o socioprofessionals.
e) Percebre una remuneració suficient, d’acord amb la seva responsabilitat, i de conformitat amb el que disposi la llei corresponent.
f) Gaudir de vint-i-cinc dies hàbils de vacances retribuïdes cada any, o de la part proporcional corresponent al temps treballat, quan sigui inferior.
g) Disposar d’una cobertura de responsabilitat civil professional, sempre que aquesta responsabilitat no derivi d’actuacions per les quals hagin estat sancionats penalment o disciplinàriament.
h) Ser defensats en processos oberts arran d’actuacions realitzades en l’exercici de les seves funcions i davant d’amenaces i atacs a la seva persona o el seu patrimoni amb motiu del desenvolupament de les seves funcions.”

Article 52 Addició d’un article 68 ter S’introdueix un nou article 68 ter a la Llei qualificada de la Justícia, dins el capítol segon del títol V, que queda redactat en els termes següents: “Article 68 ter Cada dos anys a comptar del seu nomenament i, en qualsevol cas, sis mesos abans de completar el mandat que permet la promoció als graus segon, tercer o superior, els batlles i els magistrats presenten al Consell Superior de la Justícia un informe, amb el format que determini el Consell Superior de la Justícia, sobre l’activitat judicial que han desenvolupat i els assumptes que resten pendents. El Consell Superior de la Justícia ha d’establir mòduls d’activitat judicial, adequats a les característiques de cada òrgan i jurisdicció, així com uns mínims d’activitats de formació continuada que han de realitzar els batlles i els magistrats durant el seu mandat.”

Article 53 Addició d’un article 68 quater S’introdueix un nou article 68 quater a la Llei qualificada de la Justícia, dins el capítol segon del títol V, que queda redactat en els termes següents: “Article 68 quater
1. Els batlles i els magistrats estan en una de les situacions següents:
a) Servei actiu.
b) Excedència forçosa.
c) Excedència voluntària.
d) Suspensió de funcions.
e) Jubilació.
2. Els batlles i els magistrats estan en situació de servei actiu quan estan en possessió d’una plaça judicial, incloses les de suplència i reforç, o bé quan han estat adscrits a una plaça en règim de substitució.
3. Els batlles i els magistrats estan en situació d’excedència forçosa quan hagin estat nomenats per algun dels càrrecs següents:
a) Magistrat del Tribunal Constitucional.
b) Jutge o magistrat del Tribunal Europeu de Drets Humans o de qualsevol altre organisme judicial internacional.
c) Fiscal General.
d) Raonador del Ciutadà.
e) Cap de la Unitat d’Intel·ligència Financera.
f) Cap de l’Agència Andorrana de Protecció de Dades. El Consell Superior de la Justícia pot declarar en situació d’excedència forçosa als batlles i magistrats que siguin nomenats per a altres càrrecs relacionats amb l’Administració de Justícia o que puguin contribuir a millorar-la, atenent les necessitats del servei. Una vegada cessats en el càrrec que va originar l’excedència forçosa, o al final de l’exercici d’aquest càrrec, els batlles o magistrats declarats en aquesta situació tenen dret a reincorporar-se en el termini màxim de quinze dies a la plaça que ocupaven en ser nomenats per al càrrec esmentat, sempre que ho sol·licitin amb anterioritat al seu cessament o a la finalització del càrrec i, en qualsevol cas, en el termini màxim de dos mesos a partir del cessament o la finalització referits. En cas que no sol·licitin la reincorporació en aquest termini, causen baixa en la carrera judicial. La reincorporació es produeix pel temps que resta del seu mandat judicial amb el manteniment dels drets que els corresponien. El Batlle o el magistrat que, si escau, ocupava la plaça, si no ho feia en règim de substitució, queda adscrit a la Batllia o al Tribunal corresponent, i el president li assigna les funcions que ha de realitzar. Pot optar a una plaça quan es produeixi una vacant en els termes que estableixen els articles 51.1, 54.4 o 58.6, segons escaigui. Els batlles i els magistrats en situació d’excedència forçosa no perceben retribució com a membres de la carrera judicial.
4. Els batlles i els magistrats poden ser declarats en situació d’excedència voluntària pel Consell Superior de la Justícia per raó d’ampliació d’estudis o de recerca científica, de naixement d’un fill, d’adopció d’un infant o d’acolliment familiar d’un infant, o bé per raó de tenir cura d’un familiar, en els termes que estableixi la normativa del Consell Superior de la Justícia. Els batlles i els magistrats en situació d’excedència voluntària no perceben retribució com a membres de la carrera judicial. Els batlles i els magistrats en situació d’excedència voluntària poden demanar el reingrés a la carrera judicial abans d’acabar el període de l’excedència voluntària que els ha estat atorgada i, en qualsevol cas, en el termini màxim de quinze dies a comptar de la finalització. En cas que no sol·licitin la reincorporació en aquest termini, causen baixa en la carrera judicial. La reincorporació es produeix pel temps que resta del seu mandat judicial amb el manteniment dels drets que els corresponien. Si sol·liciten el reingrés, han d’optar a una plaça vacant en els termes que estableixen els articles 51.1, 54.4 o 58.6, segons escaigui. Fins que l’obtinguin, queden adscrits a la Batllia o al Tribunal que correspongui i el president els assigna les funcions que han de realitzar.
5. Els batlles i els magistrats es troben en situació de suspensió quan el Consell Superior de la Justícia els hagi imposat una sanció o bé quan els hagin imposat una pena que comporti suspensió de funcions, pel temps que determini la sanció o la pena. Durant la situació de suspensió, els batlles i els magistrats no perceben cap retribució com a membres de la carrera judicial i no exerceixen cap funció dins de l’Administració de Justícia. El Batlle o el magistrat suspès pot sol·licitar ser reintegrat a l’òrgan judicial on es trobava adscrit abans del final del període de suspensió i, en qualsevol cas, en el termini màxim de quinze dies a comptar de la finalització referida. Si no demana el reintegrament en aquest termini, causa baixa en la carrera judicial. Si no s’ha adscrit a un altre batlle o magistrat, el president de l’òrgan judicial adscriu el batlle o el magistrat sancionat a la plaça que ocupava o bé, consultats els membres de l’òrgan, pot resoldre assignar-li una plaça diferent de la que ocupava en el moment que va ser sancionat. Si la plaça s’ha adscrit a un altre batlle o magistrat, queda adscrit a la Batllia o al Tribunal que correspongui i el president li assigna les funcions que ha de realitzar. El batlle o el magistrat que es troba en aquesta situació ha d’optar a totes les places vacants que es produeixin fins a ser adscrit a una plaça, en els termes que estableixen els articles 51.1, 54.4 o 58.6, segons escaigui.
6. Els batlles i els magistrats es troben en situació de jubilació voluntària o forçosa quan ho ha acordat així el Consell Superior de la Justícia per haver complert els requisits establerts a la llei o per haver assolit l’edat màxima que fixa l’article 68.
7. Els batlles i els magistrats tenen dret a sol·licitar i, si escau, obtenir permisos retribuïts, proporcionalment retribuïts i no retribuïts, que atorga el Consell Superior de la Justícia atenent les necessitats del servei. El Consell Superior de la Justícia ha de regular els supòsits que donen lloc a aquests permisos i els seus efectes retributius, adaptant a la carrera judicial la normativa de la funció pública en aquesta matèria. En especial, els batlles i els magistrats tenen dret a sol·licitar i obtenir un permís no retribuït d’un any per cada dos mandats acomplerts.
8. El temps transcorregut en situació d’excedència voluntària i en permisos no interromp la duració del mandat judicial. Durant aquests períodes, els batlles i els magistrats estan plenament sotmesos al règim d’incompatibilitats establert en aquesta Llei.”

Article 54 Modificació de l’article 69 Es modifica l’article 69 de la Llei qualificada de la Justícia, que queda redactat en els termes següents: “Article 69
1. El càrrec de batlle i de magistrat és incompatible amb qualsevol altre càrrec públic, tant electiu com de designació, amb qualsevol activitat mercantil, industrial o professional, amb l’exercici de l’advocacia i tota altra forma d’assessorament jurídic i, en general, amb càrrecs o funcions de qualsevol tipus en societats o empreses de negoci, tant públiques com privades.
2. Queden exceptuades les activitats relatives a:
a) La gestió del patrimoni propi.
b) La participació en congressos, conferències, seminaris o cursos.
c) La producció i la creació literària, artística, científica i tècnica.
d) La docència i la investigació acadèmiques.
e) La participació no remunerada en associacions o fundacions sense ànim de lucre. Les activitats docents i les altres activitats que comportin una dedicació continuada durant més de sis mesos requereixen l’autorització del Consell Superior de la Justícia.
3. Les incompatibilitats establertes en els apartats anteriors s’estenen a Andorra i a qualsevol territori estranger.
4. Els magistrats que no tinguin la nacionalitat andorrana han de comunicar al Consell Superior de la Justícia, prèviament a la seva presa de possessió i sempre que es produeixi una circumstància sobrevinguda, els càrrecs públics que exerceixin i les seves activitats professionals, laborals, mercantils i empresarials a l’estranger. El Consell pot declarar la compatibilitat d’aquestes activitats, sempre que consideri que no interfereixen en les seves funcions jurisdiccionals a Andorra o no les condicionen. L’exercici d’aquesta funció no és en cap cas compatible amb l’exercici de l’advocacia i amb l’assessorament jurídic com a activitat professional habitual. Si el Consell no declara la compatibilitat, la persona afectada no pot prendre possessió del càrrec de magistrat o incorre en causa de cessament.”

Article 55 Addició d’un article 69 bis S’introdueix un nou article 69 bis a la Llei qualificada de la Justícia, dins el capítol tercer del títol V, que queda redactat en els termes següents: “Article 69 bis Les persones que han exercit com a batlles o magistrats no poden intervenir com a advocats en els processos que hagin conegut en l’exercici de les seves funcions jurisdiccionals. Tampoc poden defensar com a advocats a les persones, físiques o jurídiques, que hagin estat part en els processos que hagin conegut en el darrer any d’exercici de la seva funció jurisdiccional, durant els sis mesos següents al seu cessament.”

Article 56 Modificació de l’article 73 Es modifica l’article 73 de la Llei qualificada de la Justícia, que queda redactat en els termes següents: “Article 73 Els batlles i els magistrats s’han d’abstenir i, si no ho fan, poden ser recusats, en els supòsits següents:
a) Tenir una relació de matrimoni o una situació de fet equivalent, o parentiu per consanguinitat, afinitat o adopció fins al quart grau, amb qualsevol de les parts, els seus advocats o el representant del Ministeri Fiscal.
b) Ser o haver estat tutor, advocat o procurador de qualsevol de les parts.
c) Estar o haver estat denunciat, acusat o demandat per qualsevol de les parts o els seus advocats, llevat que la denúncia, acusació o demanda no hagi estat admesa o hagi estat rebutjada per manca manifesta de fonamentació.
d) Tenir o haver tingut qualsevol relació jurídica, professional, mercantil o econòmica amb qualsevol de les parts o els seus advocats.
e) Tenir plet pendent amb qualsevol de les parts o els seus advocats.
f) Tenir amistat o enemistat manifesta amb qualsevol de les parts o els seus advocats.
g) Tenir interès directe en l’objecte del plet.
h) Ser el superior jeràrquic d’una de les parts en litigi.
i) Haver tingut coneixement del procés amb anterioritat en un tribunal o una instància diferents.”

Article 57 Modificació de l’article 75 Es modifica l’article 75 de la Llei qualificada de la Justícia, que queda redactat en els termes següents: “Article 75 El president del Tribunal del qual forma part el batlle o el magistrat que ha decidit abstenir-se ha de ser informat de les motivacions de l’abstenció esmentada. El Tribunal Superior resol sobre les recusacions quan aquestes no hagin estat acceptades per la Batllia o el Tribunal de Corts. Si la recusació s’adreça a un magistrat del Tribunal Superior, és resolta per una secció de tres membres de la qual no pot formar part la persona recusada.”

Article 58 Modificació dels apartats 2 i 4 de l’article 78 Es modifiquen els apartats 2 i 4 de l’article 78 de la Llei qualificada de la Justícia, que queden redactats en els termes següents: “2. La detenció i el processament són competència del Ple del Tribunal de Corts, i la instrucció de les diligències prèvies o del sumari correspon a un magistrat del Tribunal de Corts. (…)
4. Acordat el processament d’un batlle o magistrat per un presumpte delicte dolós, o imprudent vinculat a l’exercici de les seves funcions, es procedeix automàticament a la suspensió provisional de les funcions jurisdiccionals que exerceix, per acord del Consell Superior de la Justícia.”

Article 59 Modificació de l’article 82 Es modifica l’article 82 de la Llei qualificada de la Justícia, que queda redactat en els termes següents: “Article 82
1. Les faltes comeses pels batlles i els magistrats en l’exercici del càrrec es qualifiquen en lleus, greus i molt greus.
2. Les faltes lleus prescriuen al cap de tres mesos; les greus, al cap de sis mesos, i les molt greus, al cap d’un any, a comptar de la data de la comissió o des del moment en què se n’hagi hagut de tenir coneixement. La prescripció queda interrompuda en iniciar-se el procediment.”

Article 60 Modificació de l’article 83 Es modifica l’article 83 de la Llei qualificada de la Justícia, que queda redactat en els termes següents: “Article 83 Són faltes molt greus:
a) La infracció de les incompatibilitats establertes en aquesta Llei.
b) Les accions o omissions que comportin responsabilitat civil, d’acord amb l’article 76.
c) La ignorància inexcusable de les lleis i els procediments.
d) La intromissió, mitjançant accions de qualsevol tipus, en l’exercici de les funcions jurisdiccionals d’un altre batlle o magistrat.
e) La falta a la veritat en la sol·licitud per obtenir permisos, compatibilitats i altres beneficis.
f) L’abús de la condició de batlle o magistrat per obtenir un tracte favorable davant de l’Administració pública o dels organismes públics i parapúblics.
g) El baix rendiment derivat de la manca de compliment no justificada dels mòduls d’activitat o de la manca d’assoliment no justificada dels mínims d’activitats de formació continuada que estableix l’article 68 ter, quan l’incompliment o el no assoliment se situïn per sota del seixanta per cent dels mínims fixats.
h) La comissió d’una falta greu, quan el batlle o el magistrat hagi estat sancionat anteriorment per dos altres faltes greus, sense que hagin estat cancel·lades les anotacions corresponents.”

Article 61 Modificació de l’article 84 Es modifica l’article 84 de la Llei qualificada de la Justícia, que queda redactat en els termes següents: “Article 84 Són faltes greus:
a) La inassistència injustificada i reiterada a vistes, judicis o pràctiques de proves que hagin estat fixats.
b) El retard injustificat en l’inici o la tramitació dels processos judicials.
c) L’obstaculització de les funcions d’inspecció del Consell Superior de la Justícia.
d) La revelació a tercers de fets i informacions obtingudes en l’exercici de la funció jurisdiccional.
e) La infracció de les prohibicions i obligacions establertes en aquesta Llei, quan no constitueixin faltes lleus o molt greus.
f) El baix rendiment derivat de la manca de compliment no justificada dels mòduls d’activitat o de la manca d’assoliment no justificada dels mínims d’activitats de formació continuada que estableix l’article 68 ter, quan l’incompliment o el no assoliment sigui de més del seixanta per cent dels mínims fixats.
g) La comissió d’una falta lleu, quan el batlle o el magistrat hagi estat sancionat anteriorment per dos altres faltes lleus, sense que hagin estat cancel·lades les anotacions corresponents.
h) La falta de respecte als ciutadans, als altres batlles o magistrats, als membres del Ministeri Fiscal, als advocats, als procuradors, al personal de l’Administració de Justícia o als altres agents i funcionaris públics, en l’exercici de les funcions jurisdiccionals, quan revesteixi especial gravetat.”

Article 62 Addició d’un article 84 bis S’introdueix un nou article 84 bis a la Llei qualificada de la Justícia, dins el capítol sisè del títol V, que queda redactat en els termes següents: “Article 84 bis Són faltes lleus:
a) La falta de respecte als ciutadans, als altres batlles o magistrats, als membres del Ministeri Fiscal, als advocats, als procuradors, al personal de l’Administració de Justícia o als altres agents i funcionaris públics, en l’exercici de les funcions jurisdiccionals, quan no revesteixi especial gravetat.
b) L’incompliment injustificat dels terminis per dictar les resolucions.”

Article 63 Modificació de l’article 85 Es modifica l’article 85 de la Llei qualificada de la Justícia, que queda redactat en els termes següents: “Article 85
1. Les sancions que es poden imposar als batlles i els magistrats per les faltes comeses en l’exercici de llurs funcions són advertència escrita, multa d’un import màxim de dotze mil euros, suspensió del càrrec fins a un any i separació del càrrec.
2. Les faltes lleus se sancionen amb advertència escrita i/o multa de fins a sis-cents euros; les faltes greus, amb suspensió del càrrec durant un període no superior a sis mesos i/o multa de sis-cents a sis mil euros, i les faltes molt greus, amb suspensió del càrrec durant un període no superior a un any o separació del càrrec, i/o multa de sis mil a dotze mil euros.
3. Les sancions prescriuen, i es cancel·len d’ofici les anotacions, un cop transcorreguts dos anys per a les faltes lleus, quatre anys per a les faltes greus, i sis anys per a les faltes molt greus, a comptar de la data de la imposició.
4. La cancel·lació suposa l’eliminació de tots els antecedents, llevat del cas de la sanció de separació del càrrec.”

Article 64 Modificació de l’article 87 Es modifica l’article 87 de la Llei qualificada de la Justícia, que queda redactat en els termes següents: “Article 87 La resolució definitiva adoptada pel Consell Superior de la Justícia ha de ser motivada i s’hi pot recórrer en contra davant el Ple del Tribunal Superior.”

Article 65 Modificació de l’article 99 Es modifica l’article 99 de la Llei qualificada de la Justícia, que queda redactat en els termes següents: “Article 99 Per tal de garantir el dret a la defensa i a l’assistència tècnica d’un lletrat que reconeix l’article 10.2 de la Constitució, s’ha de designar un advocat a la persona que ho sol·liciti, i també en el procés penal a la persona que no el designi. La defensa i l’assistència lletrades han de ser gratuïtes i a càrrec dels pressupostos generals de l’Estat per a les persones que ho sol·licitin i acreditin una situació econòmica desfavorable o d’insolvència, declarada pel batlle o tribunal competent. El Govern ha d’establir reglamentàriament els requisits i les condicions per a l’obtenció del benefici de la defensa i l’assistència lletrades gratuïtes.”

Article 66 Modificació de l’article 100 Es modifica l’article 100 de la Llei qualificada de la Justícia, que queda redactat en els termes següents: “Article 100 Per actuar davant dels batlles i els tribunals en el termes previstos per aquesta Llei i per les altres lleis que siguin aplicables, els advocats han d’estar col·legiats obligatòriament com a membres exercents al Col·legi Oficial d’Advocats d’Andorra, llevat que actuïn en defensa del Consell General, del Govern, dels comuns o de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, o dels òrgans que en depenen, sense perjudici del que prevegi la llei que regula l’exercici de la professió d’advocat.”

Article 67 Modificació de l’article 101 Es modifica l’article 101 de la Llei qualificada de la Justícia, que queda redactat en els termes següents: “Article 101 La defensa en judici, davant de qualsevol jurisdicció, dels drets i interessos del Consell General, del Govern, dels comuns o de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, o dels òrgans que en depenen, correspon als advocats adscrits als seus gabinets jurídics, sense perjudici que puguin contractar els serveis d’altres advocats en casos determinats.”

Disposició transitòria primera El Consell Superior de la Justícia ha de reconèixer el grau segon als batlles i fiscals adjunts que en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta Llei estiguin en el seu segon mandat, i el grau tercer als batlles i fiscals adjunts que estiguin en el seu mandat quart o superior. Igualment, ha de reconèixer el grau superior als magistrats que estiguin en el seu mandat segon o superior.

Disposició transitòria segona La proporció de magistrats no andorrans que estableix l’article 45 no s’ha d’aplicar imperativament fins a l’any 2023.

Disposició transitòria tercera Els procediments per proveir les places vacants de batlles, magistrats i fiscals adjunts que estableixen els articles 34, 37, 41, 46, 47 i la disposició final primera, són aplicables a les vacants que es produeixin a partir d’un any de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.

Disposició transitòria quarta Els presidents designats del Tribunal de Batlles, del Tribunal de Corts i del Tribunal Superior, i el fiscal general nomenat a la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei, poden continuar en el càrrec fins al final del seu mandat de batlle o magistrat, o fins al final del període de sis anys per al qual han estat nomenats, i poden igualment optar per ser renovats en els càrrecs respectius de presidents o de fiscal general durant, com a màxim, un segon mandat o període de sis anys. El procediment per a la designació dels presidents de Sala del Tribunal Superior que estableix l’article 14 és aplicable a partir del final del càrrec anyal i rotatori dels presidents designats per a aquest càrrec a la data de l’entrada en vigor d’aquesta Llei. El càrrec de vicepresident del Tribunal de Corts es manté fins que s’exhaureixi el mandat del vicepresident que estigui designat per a aquest càrrec en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.

Disposició transitòria cinquena Els magistrats que s’hagin jubilat en complir setanta anys i que no n’hagin complert setanta-cinc en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta Llei poden sol·licitar al Consell Superior de la Justícia el nomenament com a magistrats emèrits, en els termes que estableix l’article 48. El Consell Superior de la Justícia pot acordar que els batlles i els magistrats que s’hagin jubilat en complir setanta anys en els sis mesos anteriors a l’entrada en vigor d’aquesta Llei puguin reincorporar-se a la plaça que ocupaven, sempre i quan aquesta plaça no hagi estat coberta definitivament entretant, com a màxim fins al final del mandat interromput.

Disposició transitòria sisena Les persones que hagin exercit com a batlles, magistrats o fiscals adjunts i que en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta Llei es trobin en situació d’excedència forçosa, poden demanar al Consell Superior de la Justícia que els declari en aquesta situació amb els efectes que disposa l’article 53.

Disposició transitòria setena En el cas que la titulació d’ensenyament superior s’hagi obtingut amb anterioritat al 31 de desembre del 2015, és suficient per accedir a la carrera judicial estar en possessió d’un títol de nivell 3 del Marc Andorrà de titulacions d’ensenyament superior en l’àmbit del dret, lliurat o reconegut pel Govern.

Disposició transitòria vuitena Mentre no s’implanti de forma efectiva el servei informàtic de comunicació processal establert a l’article 29, i fins que no es creï i reguli el registre públic de dades electròniques dels operadors jurídics, la comunicació processal dels actes i les resolucions s’ha d’efectuar pels altres mitjans establerts per les lleis.

Disposició transitòria novena Els processos penals que s’instrueixin per les infraccions penals ressenyades a l’article 33 d’aquesta Llei i que tinguin atribuïts els batlles adscrits a la Secció d’Instrucció romanen atribuïts o s’atribueixen novament pel torn que correspongui, segons el cas, als batlles adscrits a cadascuna de les noves seccions d’Instrucció, a partir de l’entrada en vigor de l’article 33 esmentat.

Disposició transitòria desena El Tribunal Unipersonal del Batlle, el Tribunal de Batlles i el Tribunal de Corts segueixen sent competents per tramitar, resoldre, i en el seu cas executar els processos penals la competència dels quals tinguin atribuïda a la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei.

Disposició derogatòria Es deroguen els títols VIII i IX de la Llei qualificada de la Justícia i les disposicions addicional, transitòries i finals que en formen part, a excepció de l’apartat 3 de la disposició transitòria cinquena.

Disposició final primera 1. Es modifica l’article 10 de la Llei del Ministeri Fiscal, del 12 de desembre de 1996, que queda redactat en els termes següents: “Article 10
1. El Ministeri Fiscal és constituït pel fiscal general i els fiscals adjunts.
2. El fiscal general és nomenat pel Consell Superior de la Justícia, a proposta del Govern, entre persones que reuneixin els requisits per ser magistrats, per un període de sis anys, renovable una única vegada.
3. Els fiscals adjunts són nomenats pel Consell Superior de la Justícia, per mandats renovables de sis anys, a proposta del Govern, entre persones que reuneixin els requisits per ser batlle, mitjançant el concurs oposició que estableix l’article 66 bis de la Llei qualificada de la Justícia.
4. Contra els acords de nomenament del fiscal general i dels fiscals adjunts es pot recórrer davant el Ple del Tribunal Superior.
5. En prendre possessió del càrrec, els membres del Ministeri Fiscal presten jurament o promesa de la mateixa manera que ho fan els batlles i els magistrats.
6. Els membres del Ministeri Fiscal cessen el càrrec per arribar al final del període pel qual han estat nomenats; per la seva renúncia, que ha de ser comunicada amb sis mesos d’antelació com a mínim; per sanció disciplinària de separació del càrrec; per imposició de pena, principal o complementària, d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic; per incórrer en alguna causa d’incompatibilitat o d’incapacitat, i per jubilació.
7. El Consell Superior de la Justícia acorda la renovació del mandat dels fiscals adjunts, llevat que la persona interessada presenti la renúncia, la qual cosa ha de comunicar amb sis mesos d’antelació com a mínim, o que hagi estat condemnada penalment per la comissió d’un delicte dolós, sense perjudici de les responsabilitats que se’n puguin derivar. El Consell Superior de la Justícia pot acordar la no renovació del mandat dels fiscals adjunts si la persona interessada ha estat sancionada disciplinàriament per la comissió de dos faltes greus o una falta molt greu sense separació del càrrec, mentre les sancions imposades no hagin prescrit i no s’hagin cancel·lat d’ofici les anotacions d’acord amb l’article 28.1, sense perjudici de les responsabilitats que se’n puguin derivar. L’acord de no renovar el mandat es pren mitjançant resolució motivada, amb audiència prèvia de la persona interessada. Contra la resolució del Consell Superior de la Justícia es pot interposar recurs davant el Ple del Tribunal Superior.”
2. S’introdueix un nou article 10 bis a la Llei del Ministeri Fiscal, dins el capítol tercer, que queda redactat en els termes següents: “Article 10 bis
1. S’estableixen tres graus de fiscals adjunts. L’ingrés al càrrec de fiscal adjunt es produeix pel primer grau. La promoció al segon grau es produeix després d’haver completat com a mínim un mandat en el càrrec i d’haver realitzat les activitats formatives que determini o reconegui el Consell Superior de la Justícia, amb el vistiplau del fiscal general. La promoció al tercer grau es produeix després d’haver completat com a mínim dos mandats en el segon grau i d’haver realitzat les activitats formatives que determini o reconegui el Consell Superior de la Justícia, amb el vistiplau del fiscal general. Per accedir als graus segon i tercer és necessària l’avaluació favorable de l’exercici de la funció per part del Consell Superior de la Justícia i del fiscal general, de conformitat amb l’informe que han de presentar els fiscals adjunts, i el compliment dels mòduls d’activitat fiscal i la formació continuada que estableix l’apartat 2 d’aquest article. A aquest efecte, el Consell Superior de la Justícia pot sol·licitar el parer de les persones que cregui convenient. La promoció als graus segon o tercer no és possible si el fiscal adjunt ha estat sancionat disciplinàriament per la comissió de dos faltes lleus o una falta greu o molt greu, mentre les sancions imposades no hagin prescrit i no s’hagin cancel·lat d’ofici les anotacions, d’acord amb l’article 28.1.
2. Cada dos anys a comptar del seu nomenament i, en qualsevol cas, sis mesos abans de completar el mandat que permet la promoció als graus segon o tercer, els fiscals adjunts presenten al Consell Superior de la Justícia i al fiscal general un informe, amb el format que determinin el Consell Superior de la Justícia i el fiscal general, sobre l’activitat que han desenvolupat i els assumptes que resten pendents. El Consell Superior de la Justícia, amb el vistiplau del fiscal general, ha d’establir mòduls d’activitat fiscal adequats a les característiques del Ministeri Fiscal, així com uns mínims d’activitats de formació continuada que han de realitzar els fiscals adjunts durant el seu mandat.
3. El Consell Superior de la Justícia promou els fiscals adjunts als graus segon i tercer en les condicions que fixen els apartats 1 i 2 d’aquest article.”
3. Es modifica l’article 12 de la Llei del Ministeri Fiscal, del 12 de desembre de 1996, que queda redactat en els termes següents: “Article 12
1. El Govern estableix per decret, a proposta del fiscal general, i després de sol·licitar l’informe preceptiu del Consell Superior de la Justícia, el nombre de fiscals adjunts necessaris per al bon funcionament de la Fiscalia. També pot preveure, a proposta del fiscal general, i amb l’informe preceptiu del Consell Superior de la Justícia, l’atribució de responsabilitats addicionals i/o facultats de coordinació a un o diversos dels fiscals adjunts, quan ho aconselli el bon funcionament de la Fiscalia, i establir les condicions i els requisits objectius per a l’atribució d’aquestes responsabilitats o facultats.
2. El Govern també regula per decret, després d’haver escoltat el fiscal general i el Consell Superior de la Justícia, el nombre i el grau del personal al servei de la Fiscalia.”
4. S’introdueix un nou article 12 bis a la Llei del Ministeri Fiscal, del 12 de desembre de 1996, dins el capítol tercer, que queda redactat en els termes següents: “Article 12 bis
1. Els fiscals adjunts estan en una de les situacions que preveu l’article 68 quater de la Llei qualificada de la Justícia.
2. Quan es produeixi una vacant a la Fiscalia, el fiscal general, després de consultar-ho al Consell Superior de la Justícia, ofereix i, si escau, assigna la plaça per aquest ordre: entre els fiscals adjunts que provinguin d’una plaça en què s’ha reincorporat un fiscal adjunt en situació d’excedència forçosa; entre els fiscals adjunts que provinguin de la situació de suspensió, si no tenien plaça assignada; entre els fiscals adjunts en situació d’excedència voluntària que hagin sol·licitat el reingrés, i entre els batlles en servei actiu. En el cas de concurrència de sol·licituds, es resol l’adscripció segons criteris d’antiguitat i de formació especialitzada. El Consell Superior de la Justícia nomena, si escau, els batlles com a fiscals adjunts, a proposta del Govern, i n’acorda el cessament corresponent. Si hi ha places vacants que no es cobreixen pel procediment establert a l’apartat anterior, el fiscal general ho comunica al Consell Superior de la Justícia perquè convoqui un concurs oposició per cobrir-les.”
5. Es modifica l’article 25 de la Llei del Ministeri Fiscal, del 12 de desembre de 1996, que queda redactat en els termes següents: “Article 25
1. Les faltes comeses pels membres del Ministeri Fiscal es qualifiquen en lleus, greus i molt greus.
2. Les faltes lleus prescriuen al cap de tres mesos; les greus, al cap de sis mesos, i les molt greus, al cap d’un any, a comptar de la data de la comissió o des del moment en què se n’hagi hagut de tenir coneixement. La prescripció queda interrompuda en iniciar-se el procediment.”
6. Es modifica l’article 26 de la Llei del Ministeri Fiscal, del 12 de desembre de 1996, que queda redactat en els termes següents: “Article 26 Són faltes molt greus:
a) La infracció de les incompatibilitats establertes en aquesta Llei.
b) Les accions o omissions que comportin responsabilitat civil, segons el que disposa l’article 76 de la Llei qualificada de la Justícia.
c) La ignorància inexcusable de les lleis i els procediments.
d) La intromissió, mitjançant accions de qualsevol tipus, en l’exercici de les funcions jurisdiccionals d’un batlle o un magistrat.
e) La falta a la veritat en la sol·licitud per obtenir permisos, compatibilitats i altres beneficis.
f) L’abús de la condició de membre del Ministeri Fiscal per obtenir un tracte favorable davant de l’Administració Pública o dels organismes públics o parapúblics.
g) El baix rendiment derivat de la manca de compliment no justificada dels mòduls d’activitat o de la manca d’assoliment no justificada dels mínims d’activitats de formació continuada que estableix l’article 10 bis, apartat 2, quan l’incompliment o el no assoliment se situïn per sota del seixanta per cent dels mínims fixats.
h) La comissió d’una falta greu, quan el membre del Ministeri Fiscal hagi estat sancionat anteriorment per dos altres faltes greus, sense que hagin estat cancel·lades les anotacions corresponents.”
7. Es modifica l’article 27 de la Llei del Ministeri Fiscal, del 12 de desembre de 1996, que queda redactat en els termes següents: “Article 27 Són faltes greus:
a) La no assistència injustificada i reiterada a vistes, judicis o pràctiques de proves que hagin estat fixats.
b) L’incompliment de les ordres o observacions rebudes del fiscal general.
c) La revelació a tercers de fets i informacions obtingudes en l’exercici de la funció fiscal.
d) La infracció de les prohibicions i obligacions establertes en aquesta Llei, quan no constitueixin faltes lleus o molt greus.
e) El baix rendiment derivat de la manca de compliment no justificada dels mòduls d’activitat o de la manca d’assoliment no justificada dels mínims d’activitats de formació continuada que estableix l’article 10 bis, apartat 2, quan l’incompliment o el no assoliment sigui de més del seixanta per cent dels mínims fixats.
f) La comissió d’una falta lleu, quan el membre del Ministeri Fiscal hagi estat sancionat anteriorment per dos altres faltes lleus, sense que hagin estat cancel·lades les anotacions corresponents.
g) La falta de respecte als ciutadans, als batlles o els magistrats, als altres membres del Ministeri Fiscal, als advocats, als procuradors, al personal de l’Administració de Justícia o als altres agents i funcionaris públics, en l’exercici de les funcions fiscals, quan revesteixi especial gravetat.”
8. S’introdueix un nou article 27 bis a la Llei del Ministeri Fiscal, del 12 de desembre de 1996, dins el capítol cinquè, que queda redactat en els termes següents: “Article 27 bis Són faltes lleus:
a) La falta de respecte als ciutadans, als batlles o els magistrats, als altres membres del Ministeri Fiscal, als advocats, als procuradors, al personal de l’Administració de Justícia o als altres agents i funcionaris públics, en l’exercici de les funcions fiscals, quan no revesteixi especial gravetat.
b) El retard injustificat en el compliment de les tasques i responsabilitats de la funció fiscal.”
9. Es modifica l’article 28 de la Llei del Ministeri Fiscal, del 12 de desembre de 1996, que queda redactat en els termes següents: “Article 28
1. Les sancions que es poden imposar als membres del Ministeri Fiscal per les faltes comeses en l’exercici de les seves funcions, i també les condicions de la prescripció i la cancel·lació d’aquestes sancions, són les mateixes que s’estableixen per als batlles i els magistrats a l’article 85 de la Llei qualificada de la Justícia.
2. Igualment, els són aplicables els articles 86 i 87 de la Llei qualificada de la Justícia. Tanmateix, en el cas de la resolució definitiva adoptada pel Consell Superior de la Justícia a què fa referència l’article 87, s’hi pot recórrer en contra davant el Ple del Tribunal Superior, però no pot formar part d’aquest Ple el magistrat designat i que ha intervingut durant la instrucció del procediment disciplinari, d’acord amb l’article 30 d’aquesta Llei.”

Disposició final segona 1. Es modifica l’article 42 de la Llei qualificada de la jurisdicció de menors, de modificació parcial del Codi penal i de la Llei qualificada de la Justícia, del 22 d’abril de 1999, que queda redactat en els termes següents: “Article 42 Contra els acords dictats pel Tribunal de Menors es pot interposar recurs d’apel·lació davant el Tribunal Superior, en la forma expressada a l’article 54.”
2. Es modifica l’article 53 de la Llei qualificada de la jurisdicció de menors, de modificació parcial del Codi penal i de la Llei qualificada de la Justícia, del 22 d’abril de 1999, que queda redactat en els termes següents: “Article 53 Contra les resolucions del batlle de Menors, en què ordeni o denegui qualsevol mesura cautelar de caràcter personal o econòmic, o les contraprestacions a què fa referència l’article 27, en què es declari incompetent, decreti el sobreseïment de la causa, disposi o revoqui la substitució d’una mesura d’internament o la suspensió de l’execució d’una mesura, es pot presentar recurs d’apel·lació, a un sol efecte, que s’interposa davant el mateix batlle de Menors, dins del termini dels cinc dies següents a la notificació de la resolució. Un cop s’hagi rebut el recurs, es trasllada la causa a les altres parts, per tal que en el termini de cinc dies manifestin per escrit el que estimin oportú. Quan acaba el termini, es trameten les actuacions al Tribunal Superior, el qual admet o rebutja el recurs, i sense cap més tràmit la Sala Penal resol dins del termini dels cinc dies següents. Contra aquesta resolució no es pot interposar recurs.”
3. Es modifica l’article 54 de la Llei qualificada de la jurisdicció de menors, de modificació parcial del Codi penal i de la Llei qualificada de la Justícia, del 22 d’abril de 1999, que queda redactat en els termes següents: “Article 54 També es pot presentar recurs d’apel·lació contra els acords que dicti el Tribunal, unipersonal o col·legiat, de Menors, el qual s’admet a ambdós efectes. La Sala Penal del Tribunal Superior resol d’acord amb les disposicions establertes a l’article 199 i següents del Codi de procediment penal. Contra aquesta resolució no es pot interposar recurs. El recurs d’apel·lació a ambdós efectes té efectes suspensius respecte del seu objecte; no obstant això, el menor segueix en la mateixa situació pel que fa al manteniment de les mesures personals o econòmiques, i la Sala Penal del Tribunal Superior pot modificar en tot moment aquesta situació a instància de part o d’ofici. En cas de diversos inculpats penalment en una causa, el recurs de l’un no afecta la situació dels altres, i aquests altres no són considerats part en el recurs.”

Disposició final tercera 1. Es modifica l’apartat 10 de l’article 33 de la Llei general de les finances públiques, del 19 de desembre de 1996, que queda redactat en els termes següents: “10. Els pagaments corresponents a les dotacions pressupostàries del Tribunal Constitucional, del Consell General i del Consell Superior de la Justícia es lliuren en ferm per quartes parts, dintre els primers quinze dies de cada trimestre natural, a la Presidència del Tribunal, a la Sindicatura i a la Presidència del Consell Superior, respectivament, per ser ingressats en els comptes que aquests òrgans designin.”
2. Es modifica l’apartat 1 de l’article 55 de la Llei general de les finances públiques, del 19 de desembre de 1996, que queda redactat en els termes següents: “1. Constitueixen el tresor públic els actius monetaris i financers del Tribunal Constitucional, del Consell General, del Consell Superior de la Justícia, de l’Administració general i de les entitats parapúbliques o de dret públic.”
3. Es modifica l’apartat 1 de l’article 56 de la Llei general de les finances públiques, del 19 de desembre de 1996, que queda redactat en els termes següents: “1. L’organització del tresor públic correspon al Govern, a proposta del ministre encarregat de les finances. Això no obstant, el Tribunal Constitucional, el Consell General i el Consell Superior de la Justícia disposen de les seves tresoreries pròpies, bé que coordinades amb el ministeri encarregat de les finances.”

Disposició final quarta S’encomana al Consell Superior de la Justícia que en el termini d’un any a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei aprovi les normes reglamentàries necessàries per al desplegament de les disposicions que s’hi contenen en matèria de selecció i nomenament de batlles, magistrats i fiscals adjunts, batlles i magistrats substituts i magistrats emèrits, de renovació, promoció i provisió de places de batlles, magistrats i fiscals adjunts, de formació, de permisos, d’avaluació i d’inspecció judicial, i per a l’organització interna dels serveis que siguin necessaris per donar compliment a aquesta Llei.

Disposició final cinquena El Consell Superior de la Justícia ha de publicar el temari de la fase d’oposició per a l’accés a les categories de batlle i de fiscal adjunt en el termini de sis mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.

Disposició final sisena El Govern, amb la col·laboració del Consell Superior de la Justícia, ha d’implantar el servei informàtic de comunicació processal que estableix l’article 29 en el termini màxim de dos anys a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei. A aquest efecte, el Consell Superior de la Justícia i el Govern han de promoure i aprovar, respectivament, les normes necessàries per a aquesta implantació. En el mateix termini, el Consell Superior de la Justícia i el Govern han de promoure i aprovar, respectivament, les normes necessàries per a l’organització i la posada en funcionament del registre públic de dades electròniques dels operadors jurídics, el qual ha de romandre sota el control i la vigilància del Consell Superior de la Justícia.

Disposició final setena En el termini d’un any a comptar de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, el Govern ha d’aprovar el projecte de llei de regulació del règim retributiu i de gratificació dels batlles, dels magistrats i dels membres del Consell Superior de la Justícia, d’acord amb els articles 3, 11, 46, 48 i 55, i també del fiscal general i dels fiscals adjunts.

Disposició final vuitena En el termini de sis mesos a comptar de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, el Govern ha d’aprovar el reglament que estableixi els requisits i les condicions per a l’obtenció del benefici de la defensa i assistència lletrades gratuïtes, d’acord amb l’article 65.

Disposició final novena S’encomana al Govern que en el termini màxim de tres mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra els textos consolidats de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993; de la Llei del Ministeri Fiscal, del 12 de desembre de 1996; de la Llei qualificada de la jurisdicció de menors, de modificació parcial del Codi penal i de la Llei qualificada de la Justícia, del 22 d’abril de 1999, i de la Llei general de les finances públiques, del 19 de desembre de 1996, que incloguin les modificacions introduïdes fins al moment en aquestes quatre lleis.

Disposició final desena Aquesta Llei qualificada entrarà en vigor l’endemà de de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, a excepció dels articles 31, 32, 33 -únicament pel que fa als apartats 2 i 3 del nou article 50 de la Llei qualificada de la Justícia-, 35, 39 i 42 i de la disposició final segona, que entrarà en vigor el dia 3 de març del 2015; i de l’article 19 -únicament pel que fa a l’apartat 9 del nou article 36 de la Llei qualificada de la Justícia-, que entrarà en vigor el mateix dia en què ho faci la Llei del pressupost per a l’exercici 2015.