Familia, petició guarda compartida, NO, relacions entre progenitors (TSJC 325/14)

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Carles Cruz Moratones Joan Manel Abril Campoy

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000325/2014 ORIGEN: 3000956/2013

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 5 de febrer del 2015.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova. i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions del procediment de separació matrimonial núm. 3000956/2013, instades per la Sra. Jover contra el Sr. Narváez en data 23 de juliol del 2014, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "Primer.- declarar la separació matrimonial a efectes civils dels cònjuges Srs. Jover i Narváez, dispensant-los dels deures que els són imposats a resultes d'haver contret matrimoni - com l'obligació de convivència regulada en l'article novè de la Llei qualificada del matrimoni de 30 de juny de 1995-. Fent-se menció que la fermesa de la present resolució té com efecte i determina la dissolució del règim econòmic del matrimoni; Segon.- establir la pàtria potestat conjunta dels dos progenitors respecte de la filla comú de nom ENTITY_6; Tercer.- atribuir la guarda i custòdia de la filla comú a la mare Sra. Jover Quart.- fixar el règim de visites del pare vers la seva filla menor, amb caràcter mínim, de conformitat amb el que estableix el V.- Considerant de la present resolució. Cinquè.- establir una pensió per aliments de quatre-cents cinquanta euros (450.- EUROS) mensuals destinada a les necessitats de la filla menor, que serà satisfeta pel Sr. Narváez dins dels cinc primers dies de cada mes, a comptar del proper mes d'agost, a la Sra. Jover (amb precisió de la modalitat de pagament i de revisió en el VI.- Considerant). Tot això sense fixar cap pensió compensatòria a favor d'algun dels cònjuges i fer declaració especial sobre les costes d'aquesta instància".

II.- El Sr. Narváez ha interposat recurs d'apel·lació contra la sentència de la instància.

La part apel·lant sol·licita la revocació de la sentència adoptada per l'Hble. Batlle, en el sentit d'obtenir la guarda compartida de la filla menor, alternant setmanes entre els progenitors, sense fixació de cap pensió per aliments. Subsidiàriament, demana la confirmació del règim de visites inter-setmanal establert en l'Aute de mesures provisionals del 25 de juny del 2014.

Els arguments revocatoris són els següents: no volia ser un pare de cap de setmana, sinó estar present en el dia a dia de la menor com la mare; la custòdia compartida era la millor solució per a l'infant; l'edat de la menor no podia constituir un impediment.

III.- La Sra. Jover tampoc es mostra d'acord amb la sentència de la instància, tota vegada que no contempla el pagament de les despeses extraordinàries, devent el Sr. Narváez fer-se càrrec del 75% del seu import, entenent aquelles com les relatives a tractaments mèdics, quirúrgics, odontològics, logopèdies ... o qualsevol altra despesa convenient o necessària per a salut i/o educació de la filla, així com totes aquelles despeses que es generen a l'inici i durant el curs escolar corresponents a activitats tals com esquí escolar (material, vestimenta), forfet, sortides i excursions. La interessada pretén també que respecte dels viatges que cadascun dels progenitors tingui la intenció de fer amb la menor, quedi obligat a comunicar-ho a l'altre amb una antelació mínima de 24 hores, de forma que en tot moment el progenitor que no tingui la menor en la seva companyia pugui saber on es troba, així com tenir un telèfon de contacte per parlar amb la seva filla.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- Ambdós litigants han formulat apel·lació contra la sentència de separació matrimonial adoptada per l'Hble. Batlle el dia 23 de juliol del 2014. Aquesta decisió segueix, en gran mesura, l'Aute de mesures provisionals del 25 de juny del 2013 (folis 30 i 35) i que homologava els acords consensuats entre els cònjuges.

II.- Començarem pel recurs interposat pel Sr. Narváez El seu greuge principal radica en el refús de la instància de donar lloc a la seva petició de guarda compartida de la filla menor, que compta actualment amb 2,5 anys (foli 10). En aquest sentit, es recorda que la sentència autoritza que el pare gaudeixi de la companyia de l'infant, els caps de setmana alterns (des del divendres a les 13h i fins diumenge a les 20:30h), tots els dilluns i dimecres de les 17:30 a les 20:30, la meitat de les vacances escolars i determinats dies assenyalats.

Aquest greuge no pot ser acollit.

En primer lloc, perquè ni tan sols es sol·licitava en l'escrit de contesta. De fet, el Sr. Narváez es mostrava d'acord en: "Confia(r) a la mare la custòdia de la nostra filla Álvarez." (foli 58). No és fins l'escrit de conclusions que l'apel·lant ho sol·licita (foli 209), sota pretext que l'alletament matern havia finalitzat, cosa que situa a la part adversa en una clara situació d'indefensió.

En segon lloc, no existeix cap prova pericial que recolzi la mesura extemporània que persegueix ara el Sr. Narváez.

En tercer lloc, el règim de visites fruit del consens i que governa l'Aute de mesures provisionals (caps de setmana alterns més altres 2-3 dies entre setmana) ha donat un bon resultat fins l'actualitat, de manera que no existeixen mèrits suficients per alterar-lo sobtadament.

Per acabar, la decisió de l'Hble. Batlle comporta un règim de visites en favor del pare més ampli del que és habitual, atesa l'estreta relació existent entre pare i filla. I és doctrina d'aquesta Sala que la custòdia compartida és una mesura que sols es dicta en determinats casos, sempre i quan sigui la més adient pel menor i aquest compti amb una certa edat (TSJC-323/07 del 27 de març del 2008). En el cas present, es considera preferible per una nena de només dos anys i mig, l'establiment d'un entorn estable amb un referent parental més estret (la Sra. Jover en aquest cas), encara que es mantingui el contacte freqüent amb l'altre, essent més comú, encara que no imprescindible, que la persona més vinculada amb la menor sigui la mare i sense perjudici que, d'acord amb les necessitats de la menor, els seus desigs i les possibilitats dels progenitors, els contactes amb el pare es vagin ampliant progressivament, arribant pràcticament a una situació equiparable a la guarda i custòdia compartida o, fins i tot, a l'atribució d'aquesta als dos progenitors.

De manera subsidiària, el recurrent reclama que el règim de visites establert en l'Aute del 25 de juny del 2013 es mantingui. Cal donar la raó a l'interessat. En efecte, l'esmentada resolució establia que les visites tenien lloc: 1) els dilluns i dimecres en aquelles setmanes en què el pare havia de gaudir de la companyia de la filla durant el cap de setmana i 2) els dilluns, dimecres i dijous, la setmana següent (foli 32). La sentència impugnada retira el dijous, probablement per un mer error material, compte tingut de l'atapeïda redacció del V.- Considerant: "entre setmana, quan li correspongui al progenitor el cap de setmana següent, els dilluns i dimecres d'aquella mateixa setmana podrà tenir en la seva companyia a la seva filla de les 17:30 hores, recollint-la a la guarderia o bé a la sortida de l'escola, quan estigui escolaritzada, fins a les 20:30 hores en què l'haurà de reintegrar al domicili matern; les altres setmanes, la gaudirà tots els dilluns i dimecres de les 17:30 hores les 20:30 hores -enlloc dels dilluns, dimarts, dimecres i dijous com es pretenia pel defenent- en què l'haurà de reincorporar al domicili matern". En efecte, no té sentit fixar dos règims entre setmana amb idèntics dies i hores. En qualsevol cas, res aconsella, novament, modificar el sistema fixat en l'Aute de mesures provisionals i que ha donat, a priori, plena satisfacció.

III.- El recurs de la Sra. Jover interessa les despeses extraordinàries i la comunicació entre progenitors en cas de viatge a l'estranger.

Es constata que la sentència apel·lada no ha efectuat cap pronunciament respecte de les despeses extraordinàries, malgrat haver-ho demanat les parts i essent un extrem d'ordre públic. Escau, per tant, posar-hi remei. Per contra, la recurrent persegueix que 75% de les despeses extraordinàries siguin suportades pel Sr. Narváez No es pot examinar aquest punt perquè no ha existit debat al respecte en primera instància i més quan la pròpia recurrent exigia, en el seu escrit de demanda, que les esmentades expenses fossin repartides "per meitat" (foli 39). Per tant, procedeix esmenar la sentència recorreguda, en el sentit d'establir que les despeses extraordinàries es satisfaran per meitats entre ambdós progenitors.

Mutatis mutandis, tampoc es pot efectuar cap decisió respecte de la descripció de les despeses extraordinàries, segons imposa el principi de contradicció. A més, la doctrina d'aquesta Sala ja ha establert que: "Esdevé, per tant, innecessari que la sentència especifiqui quines són les despeses que mereixen aquesta consideració" (sentència 298/07 del 27 de març del 2008).

Per finalitzar, la Sra. Jover vol que els viatges a l'estranger siguin comunicats amb una antelació mínima de 24 hores, com també un telèfon de contacte. Es reprodueix aquí l'Aute 046/11 que dóna plena resposta a aquest darrer tema litigiós: "els aspectes puntuals que fan referència a la relació entre els progenitors del menor i entre aquest i aquell que no hi conviu amb ell no poden ser objecte d'una resolució judicial. Es tracta de temes que els progenitors han de resoldre per la via del diàleg i tenint en compte l'interès del menor més que les seves pròpies conveniències, sense que sigui possible demanar que els Tribunals intervinguin en aquells conflictes que afecten a la vida quotidiana de les famílies, ni estableixin uns criteris inflexibles en relació a aspectes que han de resoldre amb generositat per les dues parts i d'acord amb les circumstàncies de cada moment". Escau afegir que les limitacions a la llibertat de circulació de les persones han de ser molt cauteloses i no es pot raonablement exigir, al progenitor que està en companyia de l'Álvarez una planificació rigorosa del cap de setmana. I això guanya una especial intensitat a Andorra, en motiu de la proximitat de les dues fronteres.

IV.- La naturalesa familiar del conflicte aconsella no efectuar especial condemna en costes judicials d'aquesta alçada (arg. novel·la 82, Capítol 10).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els usos i costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR parcialment els recursos d'apel·lació formulats pels Srs. Narváez i Jover només en el sentit d'afegir a la part dispositiva de la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle del dia 23 de juliol del 2014 que: a) les visites inter-setmanals, en aquelles en què no correspon al Sr. Narváez visita de cap de setmana, han de contemplar també els dijous i això de les 17:30 hores a les 20:30 hores i b) les despeses extraordinàries es satisfaran per meitats entre ambdós progenitors; CONFIRMAR tots els demés pronunciaments establerts en l'esmentada resolució; no efectuar especial condemna en costes judicials d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.