Laboral-acomiadament disciplinari- acomiadament verbal-desistiment justificat TSJC 0348/13

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TSJC-348/13

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 28 de febrer de 2014.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Sanç va presentar demanda laboral contra la societat Vaquero, SL, demanant que es condemnés a la demandada a pagar-li la suma de 11.183,58.-euros en concepte d'indemnització per acomiadament fet en forma indeguda o injustificat, i la suma de 5.578,20.-euros en concepte d'hores extres impagades, més els interessos legals corresponents, així com a pagar les costes judicials.

II.- En data 17-10-2013, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència decidint estimar parcialment la demanda, condemnant la defenent a satisfer al demandant la suma bruta de 5.578,20.-euros en concepte d'hores extres més els interessos legals corresponents des de la data de la contesta a la demanda, així com les costes processals, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

III.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació del Sr. Sanç demanant la seva revocació íntegra i que s'estimés la seva demanda.

La representació processal de la societat Vaquero, SL demana la confirmació íntegra de la sentència recorreguda.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- Ha quedat establert que el Sr. Sanç treballava per la demandada des del dia 18-04-2006, principalment com a repartidor, en el marc d'un contracte de durada indeterminada.

En data 06-05-2011, la societat Vaquero, SL, va procedir al seu acomiadament mitjançant carta enviada per burofax i redactada de la manera següent: "...li comunico la voluntat de prescindir dels seus serveis professionals, tot resolent la relació contractual que l'uneix a la societat que represento per haver comés una falta tipificada com molt greu en l'art. 104.1 de la Llei 35/2008 de 18 desembre del Codi de Relacions Laborals.

Els fets concrets que motiven el seu acomiadament són els següents:

Faltar més de tres dies a la feina sense haver avisat ni haver presentat, cap tipus de justificació. Concretament vostè no va assistir al seu lloc de treball ni el dilluns dia 2 de maig ni el dimarts dia 3 de maig. El dia següent, dimecres 4 de maig, vostè va aparèixer a l'empresa al voltant de les 17:00 hores incomplint novament el seu horari laboral que és de 08:30 a 13:30 i de 16:00 hores a les 20:00 hores. Quan el seu superior jeràrquic li va demanar explicacions dels motius perquè no havia anat a treballar els dos dies anteriors, vostè simplement va dir que havia decidit tornar a la feina ja que a casa s'avorria.

El dia següent, 5 de maig, vostè tampoc va tornar a comparèixer al seu lloc de treball, sense avisar ni donar cap mena d'explicació que pogués justificar la seva absència. Avui dia 6 de maig, veient que vostè tampoc ha vingut a treballar, l'empresa ha decidit acomiadar-lo per la comissió d'una falta molt greu en aplicació de l'Art.

104.1 de la Llei 35/2008 de 18 de desembre del Codi de Relacions Laborals consistent en:

"Art. 104.- Faltes molt greus. Són faltes molt greus: 1.- Tres o més faltes d'assistència a la feina sense justificar, en el període d'un mes, deu faltes d'assistència en el període de sis meses o vint durant un any".

Des de l'inici del present mes de maig, vostè ha deixat d'assistir al seu lloc de treball injustificadament durant tres dies sencers, concretament els dies 2, 3 i 5 de maig. D'altra banda el dia 4 de maig vostè va decidir venir a treballar només per la tarda. Incomplint el seu horari laboral, ja que va començar a treballar a les 17:00 hores i al mati vostè no va anar a treballar. Finalment avui, dia 6 de maig, tampoc ha vingut a treballar ni ha donat cap mena d'explicació que justifiqués dites absències.

Conseqüentment i en aplicació dels l'Art. 93 i 105.c) de la Llei del Codi de Relacions Laborals li comuniquen que l'empresa ha decidit formalment acomiadar-lo per motius disciplinaris, concretament per la comissió d'una falta molt greu prevista en l'art. l04.1 de la Llei del Codi de Relacions laborals, sense necessitat d'atorgar-li preavís ni obligació de satisfer-li cap compensació econòmica.".

En data 07-05-2011, el Sr. Sanç va enviar a la societat una carta indicant que:

en data 29-04-2013 se li havia comunicat verbalment el seu acomiadament i que dit comiat essent fet de forma indeguda exigia la indemnització corresponent en cas que s'entengués que no havia estat acomiadat, comunicava a l'empresa el seu desistiment justificat fonamentat sobre les causes previstes en els apartats a) [L'incompliment greu, o lleu però reiterat, per part de l'empresa de les mesures de seguretat i salut en el treball], d) [La manca d'afiliació a la CASS o el falsejament de les declaracions]., i g)[No donar ocupació efectiva a la persona treballadora] de l'article 97.1 del Codi de relacions laborals.

II.- El primer greuge del recurs del Sr. Sanç, és que, al seu parer, el Tribunal Unipersonal no ha valorat les proves que permeten considerar que va ser acomiadat verbalment.

S'ha de posar de relleu que l' empleat ha exposat en el seu escrit de demanda que se l'havia acomiadat en data 30-04-2011 (mentre que en la carta enviada el 07-05-2011 sosté que és el dia 29 d'abril), davant d'altres empleats i de forma verbal. Però coincidim amb el primer jutjador en considerar que aquest fet no queda provat en autes.

En efecte, no es pot donar a la confessió del Sr. Tur (folis 45 i 83), la interpretació que li dóna la part agent.

És veritat que ressurt de dita confessió que va respondre que és cert que els dies 2 i 4 de maig no va permetre la reincorporació ni va donar ocupació al Sr. Sanç però aquestes posicions s'han d'entendre amb les altres posicions del Sr. Tur.

Després d'haver clarament negat que havia acomiadat verbalment l'empleat, el Sr. Tur, a la qüestió 6 (que confessi com és cert que el dia 2 de maig l'empleat es va presentar a la feina a recollir la carta d'acomiadament i la liquidació i se li va indicar que no estava preparada), va contestar que no és cert, referint que quan el Sr. Sanç va venir a buscar la liquidació feia ja uns 4 o 5 dies que aquest no venia a treballar i quan es va presentar a recollir la liquidació aquesta no estava preparada doncs desconeixia quan el treballador vindria a buscar-la.

Aquesta afirmació no és contradictòria amb el fet que el Sr. Sanç es va presentar al seu lloc de treball el dia 4 de maig per la tarda i va treballar, ja que justament el fet de solament treballar per la tarda quan el seu horari laboral era a partir de les 08:30 hores constitueix una falta d'assistència, exactament com ho relata la carta d'acomiadament.

La prova essencial de l'agent és la declaració d'un sol testimoni, la Sra. Carretero (folis 47 i 76). Dita senyora, a la qüestió 1 de dir com és cert que el Sr. Sanç va treballar a l'empresa fins al 30 d'abril del 2011 va contestar que és cert, però de cap manera es pot treure d'aquesta qüestió i de la seva resposta la conclusió que el Sr. Sanç va ser acomiadat verbalment el 30 d'abril, sobretot que l'asseveració de la Sra. Carretero no correspon amb les declaracions del Sr. Sanç en la seva confessió en judici.

Tot i explicant que no té cap relació amb "Vaquero, SL" però que és amiga del Sr. Sanç, a la qüestió 3 de dir com és cert que el dia 2 i 4 de maig el Sr. Sanç es va presentar a la feina i el Sr. Tur no li va permetre que es reincorporés a la feina, va contestar que és cert i que ella era present.

Però, aquesta declaració és insuficient per acreditar la versió de la part agent doncs es tracta d'un únic testimoni, massa imprecís ja que no dóna cap precisió sobre les circumstàncies en les quals hauria presenciat aquests esdeveniments.

La seva declaració no és recolzada per cap element objectiu exterior i al contrari, la documentació en autes aporta elements que contradiuen l'afirmació de la Sra. Carretero i la versió de l'assalariat.

Al respecte s'han de citar els testimoniatges dels Srs. Escudero (folis 55 i 78) i Puig (folis 56 i 91), els quals s'han d'analitzar amb precaució ja que són empleats de la demandada, però que certifiquen que el Sr. Sanç no va ser acomiadat el 30 d'abril.

A més la versió de l'empleat és contradita per uns elements objectius.

En primer lloc, ressurt de la seva confessió en judici (folis 53 i 88). El Sr. Sanç va explicar que en realitat no va ser acomiadat verbalment el 30 d'abril sinó 15 dies abans però aquesta afirmació (a més de no correspondre amb les seves explicacions anteriors, ni amb la versió dels fets recollida en la seva carta del 07-05- 2011, ni fins i tot amb les preguntes que va fer al Sr Tur i a la Sra. ENTITY_7) és desmentida per un fet objectiu ja que queda establert que en data 14-04-2011 les parts van firmar la sol·licitud de renovació de la seva autorització de treball en qualitat de repartidor, gestió incompatible amb un acomiadament.

En segon lloc, força és de constatar que la carta de desistiment és posterior a la d'acomiadament.

Segons l'article 93 del Codi de Relacions Laborals, l'empresa pot acomiadar la persona treballadora, sense necessitat de preavís ni obligació de satisfer cap compensació econòmica, quan concorri una de les causes previstes a l'article 104. Aquest darrer article estableix que són faltes molt greus en el sentit de l'article 105 del mateix Codi, tres o més faltes d'assistència a la feina sense justificar, en el període d'un mes.

Per tot l'exposat, s'ha de considerar l'acomiadament del Sr. Sanç del tot procedent i confirmar la resolució recorreguda.

III.- El segon greuge del Sr. Sanç és en relació amb la prova del seu desistiment justificat ja que argumenta que; 1) el Tribunal ha fet una errònia interpretació de la sentència d'aquesta Sala de data 27- 01-2011 quina afirma que un acomiadament o un desistiment ha de basar-se en fets recents. Sosté que el fet d'invocar l'impagament del darrer any de les hores extres fins que ha estat acomiadat no constitueix un fet antic sinó un fet recent que justificava el seu desistiment; 2) s'ha acreditat que també tenia la tasca de carnisser a més de la de repartidor i pertocava a l'empresari provar que havia complert amb les mesures de seguretat; 3) el representant de la societat va reconèixer en la seva confessió que havia impedit el treballador d'incorporar- se a la feina i que no li havia donat ocupació.

Però, al moment del seu desistiment, això és el dia 07 de maig, s'havia acabat la relació laboral puix ja se l'havia acomiadat i les raons invocades per fonamentar el seu desistiment no poden fer desaparèixer les que van justificar el comiat.

A més, és cert que el Tribunal Unipersonal va motivar que, per valorar la bondat dels motius del desistiment, solament s'havien de valorar els esdeveniments produïts en el darrer any anterior quan ha jutjat -i aquest punt no és recorregut- que l'empresa estava deutora de més de 5.500.-euros en concepte d'hores extres impagades des de l'inici de la relació laboral.

Però que es consideri el darrer any o els darrers últims cinc anys no canvia res al fet que l'empleat no ha qüestionat aquesta situació fins després al seu acomiadament.

Pel que fa l'incompliment per part de l'empresa de les mesures de seguretat i salut en el treball, força és de constatar que no existeix cap prova en relació amb aquest motiu de desistiment. Contràriament a les afirmacions de l'empleat (que la seva tasca sigui únicament de repartidor o de repartidor amb unes tasques de carnisser), és sobre ell que recau precisar i provar quines mesures de seguretat l'empresa hauria infringit.

Pel que fa a la manca d'afiliació a la CASS o el falsejament de les declaracions, hom no pot considerar que aquest mancament és constituït pel sol fet de no haver pagat les hores extraordinàries i per conseqüent no haver cotitzat les sumes corresponents.

Pel que fa al fet de no donar ocupació efectiva a la persona treballadora a partir del dia 30 d'abril, hem de repetir com s'ha motivat en el II. CONSIDERANT que la part agent no ha provat les seves asseveracions i que al contrari queda establert que va cometre la falta molt greu de tres o més faltes d'assistència a la feina sense justificar en el període d'un mes.

IV.- La desestimació del recurs determina la condemna de la part recurrent a pagar les costes judicials de segona instància, en virtut del principi del venciment.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs del Sr. ENTITY_4;

CONFIRMAR la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 17-10-2013 en tots els seus pronunciaments;

CONDEMNAR al Sr. Sanç a pagar les costes judicials de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.