Laboral - acomiadament fet de forma indeguda (2000324/2016)

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Joan Manel Abril Campoy

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000325/2017 ORIGEN: 2000324/2016 - 00

NIG: 5300542120160002211

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 22 de desembre del 2017.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per escrit de data de registre 13-07-2016, el Sr. Giner va presentar demanda laboral contra la societat Ferreras, titular del negoci de restauració "A", demanant al Tribunal de condemnar a la societat demandada a satisfer-li l'import net de 6.145,90.-euros en concepte d'indemnització per acomiadament fet en forma indeguda, més els interessos legals corresponents, a cotitzar a la CASS, més les costes processals causades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

II.- La representació processal de la societat Ferreras, es va oposar a la demanda aixecant una excepció de prescripció de l'acció i afirmant que no existia cap acomiadament sinó un desistiment unilateral, sol·licitant la seva íntegra desestimació i la imposició de totes les costes processals al demandant.

III.- L'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, de data 28-06-2017, decidint :

"Primer.- Que s'escau desestimar la demanda presentada pel Sr. Giner contra la societat Ferreras, i absoldre a aquesta darrera de les pretensions que contra ella es formulaven.

Segon.- Fer imposició de les costes ocasionades arran de la tramitació del present judici a la part agent, incloses els honoraris d'advocat i procurador, a acreditar en període d'execució de sentència."

IV.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Giner demanant la seva revocació i que es dicti una nova estimant íntegrament les seves pretensions inicials, amb imposició de totes les costes judicials.

La representació processal de la societat Ferreras, demana la confirmació íntegra de la sentència d'instància amb imposició a la recurrent de les costes d'aquesta alçada.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- No es discuteix la relació laboral de durada indeterminada que existia des del mes de gener del 2014 entre el Sr. Giner i la societat defenent, treballant el primer com a cuiner.

La relació laboral es va extingir com a més tard el 08-08-2016 però les parts discrepen sobre el motiu d'aquella extinció.

Segons l'assalariat existeix un acomiadament verbal puix l'empresari li va comunicar el 31-05-2017 que, donat el canvi de gama del càtering que es realitzava, no el necessitaven més i que per tant la relació s'acabaria després d'un període vacances, però que si li trobaria una altra feina prop del negoci "B" titularitat d'un tercer però gestionat per la societat defenent.

Segons l'empresa, és el treballador que es trobava insatisfet dels horaris de feina i que va decidir desistir voluntàriament, però sol·licitant-la perquè intervingués prop del titular del negoci "B" a fi de contractar-lo.

El tribunal va considerar que la versió del demandant no quedava acreditada i que els testimoniatges aportats per la part defenent permetien confirmar la versió de l'empresa.

II.- La representació processal del Sr. Giner no accepta aquesta conclusió i fonamenta el seu recurs criticant la valoració de les proves pel tribunal i que l'ha portat a considerar que havia desistit de la relació laboral. De forma resumida, argumenta que: 1) el tribunal no ha pres en compte el testimoniatge del Sr. Araujo quan és l'únic creïble i que permet aclarir els fets i confirmar la versió de l'agent ; 2) el tribunal s'ha fonamentat exclusivament sobre els testimoniatges dels Srs. Benitez i Álvarez quan llur credibilitat és dubtosa ; 3) el tribunal havia d'aplicar la jurisprudència que exigeix a l'empresa acomiadar al treballador quan considera que aquest ha abandonat el seu lloc de treball i

4) el fet que l'empresari no va contestar a la carta del 30-06-2016 demanant la indemnització corresponent al seu comiat s'ha de dir en primer lloc que, fora d'elements concurrents, seria difícil a nivell dels principis treure de tal manca de reacció, l'existència d'un reconeixement per part de l'empresa de la bondat del plantejament del demandant.

En tot cas, aquesta asseveració del recurrent es troba contradita per les seves pròpies afirmacions puix que en el seu escrit de demanda va exposar : "la part demandada, mitjançant la seva lletrada, va contestar al requeriment efectuat per la carta certificada, si bé, finalment, no es va arribar a cap acord".

En aquestes condicions, no es pot considerar acreditat un acomiadament verbal.

Quant a la jurisprudència invocada, no és d'aplicació al present cas.

En efecte, dita jurisprudència s'aplica als casos on l'empresa no sap quina és la situació del treballador que no es presenta al seu lloc de treball i aleshores, donat que el desistiment mai es presumeix, ha de procedir a l'acomiadament si considera que l'assalariat ha mancat a la feina més de tres dies (article 104.1 del Codi de relacions laborals).

Molt diferent és el present cas on queda acreditat que l'empleat ha decidit canviar de feina amb el vist i plau, i fins i tot amb l'ajuda, de l'empresa, situació aquesta més semblant a una resolució de mutu acord.

III.- El segon aspecte del recurs és relatiu a les costes de primera instància. Però, donat que es confirma la desestimació íntegra de la demanda, la imposició de les costes a la part agent en aplicació del principi del venciment objectiu també s'ha de confirmar.

Per tot l'exposat s'ha de confirmar íntegrament la sentència d'instància.

IV.- En aplicació del mateix principi del venciment objectiu, la desestimació del recurs determina la condemna de l'apel·lant a fer-se càrrec de les costes d'aquesta segona instància.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs del Sr. Giner contra la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 28-06-2017 que confirmem íntegrament, imposant al mateix les costes judicials de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.