Principi de la perpetuatio iurisdiccionis, fraccionament en el pagament de la compensació eco TSJC 0341/13

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Eulàlia Amat Llari Vincent Aniére

TSJC-341/13

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 28 de febrer de 2014.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions del procediment laboral núm. B-1930-3/2012, instades pel Sr. Puig contra la societat "Izquierdo", en data 9 d'octubre de 2013, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "que estimant majoritàriament la demanda formulada pel Sr. Puig contra la societat mercantil andorrana unipersonal per participacions "Izquierdo" -si bé, amb compensació econòmica respecte de la quantitat reclamada de principal originàriament, de tots aquells altres pagaments efectuats a compte i acreditats a les actuacions-, ha de condemnar i condemna a aquesta darrera al pagament al primer de la quantitat global de dos mil nou-cents cinquanta-un euros amb quaranta-dos cèntims (2.951,42.- EUROS), tot això amb imposició a la societat defenent de les costes processals causades en aquesta instància de conformitat amb allò establert en el II.- Considerant".

II.- La societat "Izquierdo" ha interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució i en demana la revocació, en el sentit d'estimar molt parcialment la demanda i de no efectuar especial condemna en costes judicials en cap de les dues instàncies.

Els seus greuges són els següents: la demanda havia estat estimada parcialment; s'havia de deduir de la compensació econòmica diversos pagaments a compte; va pactar amb el treballador que el pagament de la compensació econòmica es faria fraccionadament; el crèdit laboral era actualment només de 1.075,74 EUR; la demanda laboral no era ni justificada ni necessària; no havia rebut cap requeriment previ de pagament.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- No es discuteix l'existència d'un contracte laboral entre el Sr. Puig i la societat "Izquierdo", conclòs en dia 4 d'octubre de 1995, ni que l'empresa va acomiadar el treballador per carta del 25 d'octubre de 2011. Ambdues parts van pactar el 13 de febrer de 2012 que la compensació econòmica deguda (18.756,87 EUR) seria abonada a l'assalariat mitjançant pagaments mensuals de 1.875,68 EUR a comptar del mes de març de 2012 (folis 13- 14).

El demandant referia, en el seu escrit de demanda, que l'empresa no havia donat un recte compliment de l'acord, tota vegada que: a) no havia pagat les mensualitats de setembre, novembre i desembre de 2012 i b) només havia satisfet 937,84 EUR durant els mesos d'abril-agost i d'octubre de 2012.

La societat defenent va contestar, dient que havia pagat 800 EUR el dia 28 de desembre de 2012 i que seguia honorant els pactes assolits.

La sentència de primera instància ha estimat "majoritàriament" la demanda de l'empleat, en el sentit que ha condemnat la societat "Izquierdo" al pagament de l'import de 2.951,42 EUR, doncs ha deduït de la quantitat inicialment reclamada, les sumes percebudes pel Sr. Puig fins l'emissió de l'esmentada resolució.

II.- El recurs de la societat apel·lant insisteix en què havia donat compliment al pagament fraccionat del deute i que no procedia efectuar especial condemna en costes judicials.

Aquests greuges no es poden acceptar, cosa que donarà lloc a la desestimació del present recurs d'apel·lació pels motius següents.

Pel que fa l'execució en el pagament de la liquidació, s'imposen dues observacions.

Per una banda, l'acord consistia en la satisfacció de l'import mensual de 1.875,68 EUR a comptar del mes de març de 2012 i això dins els primers deu dies de cada mes. Força és de constatar que durant els mesos d'abril, maig, juny, juliol, agost i octubre de 2012, el pagament fou solament de la meitat (folis 17-22). La quota de desembre de 2012 va ser pagada al mes de gener i sols per la quantitat de 800 EUR (foli 46). Per tant, l'acord no era respectat quan el treballador va presentar la seva demanda laboral en data 12 de desembre de 2012 (foli 1), cosa que justificava la presentació de la demanda laboral.

Per altra banda, la compensació econòmica s'ha de satisfer íntegrament el darrer dia de la relació laboral o com a màxim l'endemà (article 99 del Codi de relacions laborals), sense que la llei autoritzi el seu pagament fraccionat. Els manaments del Codi són irrenunciables (article 4), de manera que l'acord del treballador no eximeix l'empresa de complir amb les seves obligacions legals.

En relació amb les costes judicials, la demanda havia ser estimada totalment segons el principi de la perpetuatio iurisdictionis -i no "majoritàriament" com decideix el Tribunal a quo- tota vegada que, en interposar demanda, la societat "Izquierdo" presentava efectivament un deute de 11.254,15 EUR. Es recorda que el principi de la perpetuatio iurisdiccionis obliga els Tribunals, per regla general, a dictar sentència en concordança amb la situació de fet i de dret existent en el moment d'iniciar el plet. Aquesta circumstància ja justificava per si sola la imposició de costes judicials.

Però fins i tot si admetéssim que la demanda va ser estimada parcialment, la doctrina d'aquesta Sala és constant sobre aquesta qüestió, en el sentit de declarar que la imposició de costes procedeix habitualment en cas d'èxit parcial de la demanda laboral.

Per acabar, el darrer argument de la recurrent per oposar-se al pagament de les costes judicials, consisteix en afirmar que no havia rebut cap requeriment previ de pagament. Tampoc pot triomfar aquest darrer greuge perquè si el retard en el pagament de la liquidació produeix interessos legals a partir del moment de l'impagament, sense necessitat de denunciar la mora (article 84.3 del Codi), es considera que la llei eximeix el treballador de requerir l'abonament del seu crèdit.

III.- La desestimació del recurs d'apel·lació suposa la condemna de la part recurrent a satisfer les costes judicials per la regla del venciment (arg. codi 7, 51, 5), inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació formulat per la societat "Izquierdo"; CONFIRMAR la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle del dia 9 d'octubre de 2013; CONDEMNAR la societat "Izquierdo" a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.