LABORAL - preavís per acomiadament no causal del treballador; import de la indemnització; comprovació dels butlletins de salari pel patró;

Sentència

Magistrats

Jaume Tor Porta Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000344/2016 ORIGEN: 4000172/2014 - 00

NIG: 5300542120140001238

PARTS:

Apel·lant : Sainz

Procurador : Sr. Recio

Advocat : Sra. Peña

Apel·lat : Sra. Guerrero

Procurador : Sra. Arnau

Advocat : Sra. Machado

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

SENTÈNCIA 34-2020

Andorra la Vella, el 27 de febrer del 2020. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripci- ons legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

PRIMER.- Per escrit del 25-11-2013, la representació processal de la Sra. Guerrero va presentar demanda laboral contra la mercantil Sainz en reclamació d'havers laborals i d'indemnització per acomiadament fet de forma indeguda i/o improcedent demanant que en el seu dia es dictés sentència:

A.- Declarant que l'acomiadament no causal realitzat en data 29-10-2013 era en realitat un acomiadament fet de forma indeguda i/o improcedent, condemnant la societat demandada a pagar l'import mínim de 536,06.- EUR en concepte d'avantatges materials no gaudits, més l'import que es determini en període probatori en relació als avantatges materials descomptats del mes d'octubre de 2013, així com l'import de 2.244,33.- EUR en concepte d'indemnització per acomiadament fet en forma indeguda i/o improcedent.

B.- Subsidiàriament, en l'eventualitat que es pogués considerar que no havia existit comiat irregular, es condemnés la societat demandada a satisfer l'import de 536,06.- EUR en concepte d'avantatges materials no gaudits, més l'import que es determini en període probatori en relació als avantatges materials descomptats del mes d'octubre de 2013, més l'import de 48,81.- EUR en concepte de complement de la compensació econòmica.

C.- Condemnant a Sainz a cotitzar els imports que encara no hagin estat cotitzats a la CASS, inclòs el 5,5% de la part obrera.

Imposant finalment a la societat demandada el pagament de totes les costes processals, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador que es generin durant la substanciació del procediment a acreditar en període d'execució de Sentència.

SEGON.- El dia 13-3-2014, la representació processal de la societat Sainz contestava la demanda articulada oposant-se a les pretensions de la Sra. Guerrero tot i sol·licitant es dictés Sentència desestimant íntegrament la demanda i imposant a la part demandant el pagament de la totalitat de les costes ocasionades en el present procediment, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

TERCER.- Una volta practicades les proves considerades pertinents i evacuat per les parts els respectius escrits de conclusions, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle dictava Sentència en data 6-6-2016, decidint :

"Estimar íntegrament la demanda formulada per part de la Sra. Guerrero en data 25 de novembre de 2013 contra la societat Sainz i condemnar a aquesta darrera a pagar a la demandant la quantitat de 2.244,33 EUR bruta en concepte d'indemnització laboral i 557,66 EUR neta en concepte d'havers laborals pendents; a cotitzar les esmentades quantitats a la CASS en els termes del fonament de dret tercer; i a suportar les costes processals de l'actora inclosos els honoraris d'advocat i procurador".

QUART.- Contra aquesta resolució s'alça la representació processal de la societat Sainz i mitjançant escrit de conclusions de 7-10-2016 sol·licita la seva revocació i es dicti nova Sentència que desestimi íntegrament la demanda i alhora imposi les costes processals d'ambdues instàncies a la part demandant.

La representació processal de la Sra. Guerrero interessa pel contrari la confirmació íntegre de la Sentència recorreguda, imposant-se a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades.

CINQUÈ.- Per Aute de 20-12-2016 es donava lloc parcialment a la pràctica de les proves sol·licitades per la societat recurrent incorporant per a millor proveir, la documental que s'hi adjuntava. També es decidia la suspensió del procediment per prejudicialitat penal fins que l'òrgan competent no resolgués les qüestions que afectaven el present judici.

SISÈ.- Per Aute de 17-9-2019 es deixava sense efecte la suspensió de les actuacions, renunciant posteriorment les parts al tràmit de vista oral.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER.- No es discuteix en aquesta alçada que la Sra. Guerrero va treballar per compte de la societat Sainz des del mes d'octubre del 2012 i fins el dia 20 d'octubre del 2013 en que va ser acomiadada a l'empara de les previsions de l'art. 90.1 del Codi de Relacions Laborals (acomiadament no causal), mitjançant la carta d'acomiadament que ha estat incorporada (foli 39). També resulta admès que malgrat en la carta d'acomiadament es reconeixia a la treballadora un preavís de 12 dies, el mateix no es va efectuar, discrepant els litigants sobre la causa d'aquesta circumstància.

En efecte, la Sra. Guerrero considera que malgrat en la carta d'acomiadament se li reconeixia un preavís, el mateix dia en que li va ser lliurada, l'empresari li va exigir que li entregués les claus del local i de marxar a casa. Sostenia que l'endemà, el patró havia dipositat a la Batllia d'Andorra la quitança per import de 2.344,11.- EUR, tot i indicant que la treballadora hauria renunciat al preavís el que no era cert. En aquesta eventualitat considerava que l'acomiadament no causal inicialment practicat es va convertir en fet de forma indeguda o injustificat i li obria el dret a obtenir la indemnització reconeguda pel CRL. D'altra part, indicava que les parts havien convingut que endemés del salari, la treballadora gaudiria d'un àpat diari que li era descomptat de la nòmina malgrat no haver-ne gaudit mai de manera efectiva, reclamant el reembossament de les quantitats que s'hi referien.

La societat demandada s'oposa a la reclamació formulada. En relació al preavís afirma que va ser la pròpia treballadora qui en rebre la carta d'acomiadament es negà a realitzar-lo abandonant el seu lloc de treball. Quant a l'avantatge material que es reclama de contrari negava que mai s'hagués pactat amb la Sra. Guerrero ni que la mateixa n'hagués pogut gaudir.

L'òrgan judicial d'instància estima íntegrament la demanda considerant que l'empresari no havia respectat els requisits cumulatius que la Llei exigia per a procedir a l'acomiadament no causal de la treballadora (preavís i compensació econòmica) el que convertia l'acomiadament practicat en fet de forma indeguda. Quant a la reclamació articulada en concepte d'havers laborals sustenta que del butlletí de salari de la treballadora s'inferia que el salari pactat va ser de 1.379,10.- EUR bruts mensuals més una pensió alimentària que també l'empresari havia declarat voluntàriament. En aquesta eventualitat i atès que l'empresari no discutia els càlculs efectuats estimava la reclamació a alçada de la quantitat de 557,66.- EUR nets.

I és contra aquesta decisió que s'alça la representació processal de la societat Sainz amb fonaments als greuges que s'exposen en els apartats següents.

SEGON.- En primer lloc, discrepa del raonament contingut en la Sentència en relació a la figura del preavís. Refereix que aquest es sustenta en una decisió d'aquesta Sala de l'any 2002, període en que era d'aplicació el Decret sobre el contracte de treball. D'altra part sostenia que la Sra. Batlle incurria en un error en la valoració de la prova sostenint que de la confessió del Sr. Duque s'extreia sense lloc a cap mena de dubtes que la treballadora un cop va rebre la carta d'acomiadament, decidí no treballar durant el període de preavís, marxant de l'empresa deixant les claus del local al damunt de la taula així com una tarja d'identificació bancària. A la vista d'aquesta comportament, el Sr. Duque contactà amb el departament d'inspecció del treball, des d'on se l'informà que la treballadora havia renunciat al termini de preavís i que en aquesta eventualitat corresponia dipositar la liquidació corresponent a la Batllia, tal i com va fer. En definitiva considerava que no havia existit cap incompliment de la societat recurrent a la normativa laboral sobre l'acomiadament no causal, sense que tampoc l'empresari pogués imputar una falta greu a la treballadora de manca d'assistència a la feina sense justificar, atès que la Sra. Guerrero no va voler treballar el període de preavís.

L'article 90.1 del CRL regula la figura del comiat no causal indicant: "Excepte en els supòsits exclosos per aquest Codi, en els contractes per temps indefinit l'empresa pot acomiadar la persona treballadora mitjançant un preavís comunicat amb una antelació d'un dia per mes treballat fins a un màxim de 90 dies i amb el pagament d'una compensació econòmica equivalent al salari de 25 dies per any treballat o de la part proporcional corresponent al menor temps treballat, calculats segons l'article 82.3, fins a un màxim de 365 dies".

En relació al preavís per acomiadament no causal del treballador, l'empresari pot dispensar el treballador de treballar durant el mateix pagant els dies que correspongui així com la compensació econòmica escaient, resolent-se d'immediat el contracte de treball segons disposa l'art. 92.3 del CRL. Quant a l'eventual renúncia a aquest dret per part del treballador, aquesta no es pot presumir i sols podria valorar-se cas de concórrer una prova concloent que confirmés, sense lloc a cap mena de dubtes, que aquesta ha estat la voluntat real del treballador.

En el supòsit examinat, la representació processal de la societat Sainz recolza exclusivament la seva versió en les indicacions realitzades pel Sr. Duque en la seva confessió en judici. Es tracta però del legal representant de la societat, i en aquest context si bé pot valorar-se aquelles indicacions que eventualment el poden perjudicar, quan aquestes el beneficien, sols es poden considerar quan es troben confirmades per altres mitjans de prova, el que aquí no succeeix.

En no poder-se per tant considerar acreditat que va ser la Sra. Guerrero qui abandonà el seu lloc de treball quan va rebre la carta d'acomiadament, retornant les claus i elements accessoris a la prestació de treball, no es pot admetre que la mateixa renunciés al termini de preavís i en conseqüència el primer motiu del recurs es veu abocat al fracàs i la decisió de l'òrgan judicial confirmada.

TERCER.- El segon motiu del recurs intervé en relació a l'import de la indemnització. Sustenta que l'òrgan judicial d'instància es recolzava exclusivament amb els butlletins de salari quan aquests eren redactats per la pròpia treballadora que els confeccionava clarament en benefici propi, i que per a fer-ho disposava del segell de l'empresa. Afegia que la treballadora havia mancat descaradament a la veritat en totes les vicissituds del contracte de treball (data d'inici, horari, salari ···) i que endemés la versió mantinguda en les actuacions distava d'aquella que la pròpia interessada havia proveït davant de la inspecció de treball. Referia en tot cas que la prestació de treball s'iniciava el dia 15 d'octubre del 2012 i no el dia 11 com erròniament establia la Sentència dictada i que de fet la pròpia inspecció de treball així ho admetia. Referia que mentre va durar la prestació de treball tenien plena confiança amb la treballadora. D'altra banda també discrepava de les afirmacions realitzades en relació als àpats diaris, tot i negant que aquests fossin pactats. Sustenta que de la prova obrant en les actuacions s'inferia que aquests mai van ser gaudits. En definitiva considerava que era la pròpia treballadora qui havia falsejat el contingut de les seves pròpies nòmines en un clar abús de la confiança que l'empresari li tenia, i la prova més flagrant era que cap altre treballador gaudia de pensió alimentària i que tampoc Sainz no podia oferir cap àpat en no dedicar-se a la restauració. Afegeix que la Sentència recorreguda sostenia que l'empresari havia cotitzat l'esmentat avantatge material prop de la CASS, referint que això s'havia produït per motius de la pressió al que el personal de la CASS el va sotmetre i que ho havia fet abans fins i tot de que la treballadora presentés la demanda laboral.

Pel que es refereix a la manipulació dels butlletins de salari que la part recurrent imputa a la treballadora en sa condició d'administrativa de l'empresa, no podem compartir els arguments que avança. En efecte, l'ordenament laboral posa a càrrec de l'empresari l'obligació de lliurar al treballador els butlletins de salari en que s'ha d'especificar individualment tots els conceptes retributius que l'integren (cfr. art. 83.3 del CRL). Si bé es pot admetre que la seva elaboració es pugui delegar a un assalariat de l'empresa o fins i tot a un tercer gestor o comptable extern, la seva comprovació definitiva correspon a l'empresari en tant que titular del poder de direcció i allò que no pot pretendre es refugiar-se al darrera de la seva pròpia imperícia o negligència en aquesta activitat de control ("nemo auditur propriam turpitudinem allegans") per tal de defugir de la seva responsabilitat en aquest àmbit.

Aquest abandó en les seves funcions directives es troba especialment caracteritzada en el supòsit que s'examina atès que en tots els butlletins de salari emesos durant l'any en que es va desenvolupar la prestació laboral figura la percepció de l'assalariada de l'avantatge material consistent en els àpats a raó de 2,4.- EUR/dia. En aquesta eventualitat s'establia de manera continuada i constant un avantatge a la treballadora que en ser-li favorable ha de considerar-se s'incorporava al contracte de treball subscrit. Afegirem que la seva realitat s'infereix del propi comportament de l'empresari quin abans de rebre la demanda regularitzava la situació relativa a l'avantatge ara examinat prop de la CASS, havent de rebutjar-se per manca de prova que les conforti, les indicacions que en aquesta alçada produeix sobre una eventual coacció per part de la parapública esmentada.

En aquest context poc importa que la Sra. Guerrero pogués ser la sola treballadora que percebés aquest avantatge material, que el local en que es desenvolupava la prestació laboral no es trobés equipat per a poder-lo assumir o fins i tot que en definitiva la mateixa no el consumís de manera efectiva.

Realitzades les anteriors puntualitzacions, els butlletins de salari incorporats a les actuacions contemplen el salari brut que inclou el salari base incrementat de la pensió alimentària, i una volta aplicat el coeficient corresponent a la participació de l'assalariat a la CASS, es dedueix sobre el salari global net l'import de la pensió alimentària. Aquest procedir resulta irregular: l'art. 80 del CRL disposa que els avantatges materials queden incorporats al salari i per tant aquests no poden ser repercutits a l'assalariat.

En atenció a tot l'exposat, els motius del recurs introduïts en relació a l'avantatge material contemplat per l'òrgan judicial "a quo" tampoc podran prosperar.

QUART.- El que si que ha de prosperar però és el greuge que s'introdueix en relació a la data d'inici del contracte de treball i que tant la Sra. Guerrero com la Sentència dictada fixen en el dia 11 d'octubre de 2012 el que repercutirà simbòlicament en les sumes econòmiques reconegudes.

En efecte aquesta versió es recolza exclusivament en les previsions del Butlletí de salari i existeixen diferents elements de prova que porten a situar la data d'inici real del contracte de treball al dia 15 d'octubre del 2012.

En aquest sentit en el propi contracte de treball figura clarament que la data d'inici de la prestació de treball va ser el dia 15 d'octubre del 2012. Aquesta data va ser invocada expressament per la pròpia Sra. Guerrero quan realitzava la seva denúncia prop del servei d'inspecció de treball (foli 40) i correspon alhora a la data en que se la va donar d'alta a la CASS de manera efectiva (foli 147).

En aquesta eventualitat, escaurà admetre parcialment el recurs d'apel·lació articulat tot i reformant la Sentència dictada en el sentit d'adequar els pronunciaments assolits a aquest realitat. En conseqüència la suma corresponent a havers laborals s'ha de fixar en 552,56.- EUR i la indemnització per acomiadament fet de forma indeguda ascendirà a: 47,53 X 45 X 1,04 anys= 2.224,40.- EUR.

Per la resta escaurà confirmar la Sentència dictada.

CINQUÈ.- l'èxit parcial del recurs articulat comporta que no hagi de fer-se pronunciament en relació a les costes ocasionades en aquesta alçada.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent DECISIÓ

ESTIMAR mínimament el recurs interposat per la societat Sainz contra la Sentència dictada pel Tribunal Unipersonal del Batlle en data 6-6-2016, que revoquem parcialment en el sentit de fixar que la indemnització a pagar per la recurrent s'ha de situar en la suma de 2.224,40.- EUR bruts i els havers laborals en la suma de 552,56.- EUR, confirmant per la resta la seva part dispositiva.

No escau efectuar pronunciament en relació a les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.