Acomiadament disciplinari improcedent per falta assistencia-vacances del treballador (364-11)

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-364/11

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 28 de febrer de 2012.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions del procediment laboral núm. B-0555-2/2010, instades pel Sr. Ricart contra la societat "Criado", en data 4 d'octubre de 2011, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "Que estimant substancialment la demanda formulada pel Sr. Ricart contra la societat Criado, he de condemnar i condemno a aquesta darrera a pagar a la part actora la quantitat bruta de 10.743,66.-euros, en concepte de la indemnització prevista a l'article 98, apartat 2 del Codi de relacions laborals, juntament amb els interessos legals devengats des de la data de la contesta a la demanda, a saber el dia 18 de maig del 2.010, així com a declarar i cotitzar a la Caixa Andorrana de Seguretat Social i a favor seu la suma objecte de la condemna suara pronunciada, fent finalment imposició a la part defenent de la totalitat de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procuradora, a acreditar en període d'execució de sentència".

II.- El Sr. Ricart i la societat "Criado" han interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- El Sr. Ricart manifesta la seva disconformitat amb la desestimació dels 253,53 EUR bruts reclamats en concepte de vacances, perquè l'esmentat import englobava tots els conceptes retributius generats per vacances.

Per la seva banda, la societat "Criado" fa valer que: el Sr. Ricart era sabedor de l'oposició de l'empresa a les seves vacances, de conformitat amb les manifestacions verbals del seu cosí Sr. ENTITY_6; havia estat la mateixa defenent qui havia aportat a les actuacions la carta del dia 13 de gener de 2010; no havia consentit tàcitament al contingut de l'esmentada carta; pertocava a l'empresa la fixació de les vacances; la repetida carta contemplava només una simple comunicació unilateral per realitzar 32 dies de festa; no era possible que el Sr. Ricart sabés, el dia 7 de setembre de 2009, la data d'acabament de la baixa laboral; les vacances es podien fer al mes de gener, febrer o març de 2010.

II.- No es discuteix l'existència d'un contracte de treball entre el Sr. Ricart i la societat "Criado", com tampoc la decisió de l'empresari d'acomiadar-lo, per motius disciplinaris, per carta del dia 4 de febrer de 2010 (foli 9). La sentència de primera instància considera que el motiu d'extinció del contracte de treball -falta d'assistència a la feina entre els dies 28 de gener i 4 de febrer de 2010- no queda justificat, raó per la qual estima substancialment la demanda del treballador.

Per tant, l'acomiadament del Sr. Ricart esdevé legal sempre i quan l'empresa demostri que l'assalariat va faltar, injustificadament, durant més de tres dies a la feina.

III.- Es començarà l'estudi del recurs d'apel·lació de la societat "Criado", tota vegada que l'objecte principal de la demanda radica en la legalitat o no del comiat del treballador.

La societat "Criado" fonamenta la rescissió del contracte de treball en el fet que el Sr. Ricart no gaudia de cap autorització per marxar de vacances, una volta finalitzada la seva baixa laboral el dia 28 de gener de 2010 (foli 42). És convé amb els litigants que els testimoniatges que obren a les actuacions mereixen cautela en tractar-se de dirigents de "Criado" (Sr. Aguilar, folis 102 i 103) o d'amics i/o familiars de l'assalariat (Srs. Macias, folis 104 i 105). Això no obstant, hi ha dos elements que condueixen a creure en la bona fe del treballador. En efecte, tenim per una banda la carta que aquest adreça a l'empresa el dia 13 de gener de 2010, per la qual el Sr. Ricart comunica a l'empresa que "agafaré vacances referent a l'any 2009 del dia 28/01/2010 al dia 28/02/2012" (foli 34). Hagut compte de l'absència de resposta escrita, és versemblant que l'empleat presumís l'acord de "Criado", com ho considera, encertadament, la sentència apel·lada. Per altra banda, el Codi de relacions laborals exigeix que les vacances s'han de dur a terme dins l'any natural o, excepcionalment, durant el primer semestre de l'any següent (article 70.4 del Codi de relacions laborals). Hagut compte que l'empresa reconeix expressament un crèdit de 30 dies de vacances al Sr. Ricart (foli 10), el Sr. Ricart es trobava dins l'obligació de gaudir de les vacances anyals -tractant-se d'un dret constitucional (article 29 de la CA)- com a molt tard, a partir del 2 de març de 2010, cosa que també justificava l'apressament de la seva sol·licitud. A més, la llei obliga les empreses a inscriure el període de vacances de cada treballador en el pla horari corresponent amb una antelació mínima de 45 dies naturals (article 70.3). Força és de constatar que "Criado" tampoc assenyala quin període pertocava al Sr. Ricart, circumstància que concorre a presumir l'existència d'un acord tàcit amb el treballador. Per tot l'exposat, es considera que el comiat no era justificat, de manera que es desestima el recurs formulat per "Criado".

El refús del seu recurs comporta la condemna de la societat "Criado" a satisfer les costes processals d'aquesta alçada (arg. Codi 7, 51, 5), inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

IV.- El recurs del Sr. Ricart interessa la percepció suplementària de 253,53 EUR bruts en concepte de vacances (3,75 dies o 1,5 mes) no gaudides durant l'any 2010. La sentència de la Batllia refusa la pretensió corresponent doncs estima que el treballador no pot cobrar dues vegades les vacances. Es desprèn de l'escrit de demanda que el Sr. Ricart no va gaudir de festa durant l'any 2009, raó per la qual s'estima creditor de 30 dies, alhora que afirma tampoc haver gaudit de les vacances anyals durant el 2010 i que quantifica en 3,75 dies. Ara bé, el petitum només recull aquest segon crèdit, tota vegada que abans d'entaular aquest procés, el Sr. Ricart va percebre la liquidació de les vacances del 2009. Per via de conseqüència, el recurs ha de prosperar perquè el treballador no ha cobrat les vacances de 2010, sense que es pugui examinar l'al·legació de l'empresa, efectuada extemporàniament en fase d'apel·lació, sobre el gaudiment de 3 dies de vacances durant l'any 2009 (foli 43).

L'estimació del recurs del Sr. Ricart condueix, novament, a la condemna de la societat "Criado" a satisfer les costes processals d'aquesta alçada (arg. Codi 7, 51, 5), inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Estimar el recurs del Sr. ENTITY_4; desestimar el recurs de la societat "Criado"; reformar molt parcialment la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 4 d'octubre del 2011, només en el sentit d'afegir la condemna de la societat "Criado" a satisfer al Sr. Ricart l'import suplementari de 253,53 EUR bruts més interessos legals des del dia 17 de febrer de 2010; confirmar la resta de les seves disposicions. Condemnar la societat "Criado" a satisfer les costes processals derivades d'ambdós recursos d'apel·lació, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.