Denegació d'una sol.licitud d'inversió estrangera. ( 0014/11)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Lluís Saura Lluivia

Núm. de Protocol: AD-0083-1/09 TSA: 013/10

S E N T È N C I A NÚM. 14-2011

PARTS:

Apel·lant: Pérez Representant: Alfaro Advocat: Castillo

Apel·lada: M.I. GOVERN Representant: Arnau Advocat : Benitez

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

A la vila d'Andorra la Vella, el 4 de març de 2011

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0083-1/09.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La sentència de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles de 14 de gener de 2010 va desestimar la demanda formulada per l'entitat "Pérez" contra el M.I. GOVERN, en què s'impugnava la resolució administrativa que va denegar l'autorització sol·licitada per a realitzar una inversió estrangera, consistent en la compra per part de l'agent, entitat domiciliada a la República de Panamà, del 49 per cent de les accions de la societat andorrana "P.S.L.", dedicada a la compra de terrenys i unitats immobiliàries i la gestió administrativa i comptable de societats.

2n.- La representació de "Pérez" va interposar recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, en el qual, en síntesi, s'al·lega que l'autorització administrativa ha estat denegada pel fet de tractar-se d'una societat panamenya, cosa que resulta il·legal, atès que Panamà no està considerat com a país no cooperatiu pel Grup d'Acció Financera (GAFI), com exigeix l'article 1.5 de la Llei 2/2008, de 8 d'abril, d'inversions estrangeres al Principat d'Andorra. En conseqüència, considera la recurrent que l'autorització només podia ser denegada per raons referides concretament a l'entitat inversora, que no han estat justificades, ja que només s'ha atès al domicili de la mateixa.

3r.- La representació del GOVERN es va oposar al recurs, en considerar que la resolució impugnada es basa en l'informe negatiu elaborat per la Unitat d'Intel·ligència Financera, que considera que revesteix un caràcter preceptiu i vinculant.

4t.- En l'acte de la vista oral, les parts van exposar les consideracions que van considerar més adients a la defensa de llurs interessos.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- L'article 1.5 de la Llei 2/2008, de 8 d'abril, d'inversions estrangeres al Principat d'Andorra disposa que "no s'autoritzen les inversions estrangeres efectuades per persones físiques o jurídiques domiciliades a països considerats com a no cooperatius en matèria de blanqueig de diners i de finançament del terrorisme definits pel Grup d'Acció Financera (GAFI), així com per persones físiques o jurídiques de les que s'informi desfavorablement per part dels organismes encarregats de la prevenció del blanqueig".

A més, l'article 18 de la mateixa llei determina que "el Govern, un cop rebut el preceptiu informe previ esmentat en l'anterior article 17, ha de prendre en el termini de 30 dies hàbils, una decisió motivada sobre la sol·licitud d'autorització d'inversió estrangera en funció de la seva forma i naturalesa, de l'interès general del Principat i de la protecció del medi ambient, dels recursos naturals, de la salut de la seva població i del turisme de qualitat".

Resulta del conjunt d'aquests preceptes que el Govern disposa d'un ampli marge d'apreciació, en funció de l'interès general del Principat, a més dels altres criteris que recull l'article 18 de la Llei 2/2008. En qualsevol cas, procedeix la denegació de les sol·licituds que puguin ser incloses en algun dels supòsits a què es refereix l'article 1.5 de la pròpia llei.

Tercer.- En el cas que ara s'examina, l'autorització sol·licitada per la societat recurrent va ser denegada en base a l'informe negatiu que va elaborar la Unitat d'Intel·ligència Financera, segons el qual "al no poder-se determinar mitjançant la documentació aportada quin és el veritable drethavent de la societat compradora, entenem que aquesta compra no presenta les garanties de transparència necessàries per a prevenir un possible delicte de blanqueig de diners i doncs aquesta unitat n'informa desfavorablement. A títol informatiu i tractant-se precisament d'una societat panamenya, el GAFI en la última avaluació efectuada a aquest país, ha considerat que incompleix la Recomanació 33, que afecta a la transparència de les persones jurídiques, manifestant que "les lleis i reglaments anti-blanqueig i finançament del terrorisme no han tractat el possible abús de societats que emeten accions al portador. El sistema de registre de Panamà no té informació sobre l'estructura de titularitat de la majoria de les societats constituïdes a Panamà i no es troba actualitzat. La legislació societària limita la possibilitat de les autoritats competents de determinar l'estructura de titularitat de la majora de societats constituïdes al Panamà. No existeixen proves que les autoritats judicials o altres autoritats hagin tingut èxit en la identificació del beneficiari final de les societats investigades".

Resulta cert que, com afirma l'apel·lant, no es pot considerar la República de Panamà com a país no cooperatiu, en el sentit de l'article 1.5 de la Llei 2/2008, al menys des del 22 de juny de 2001, data en què el GAFI va retirar-li aquesta condició. Ara bé, això no exclou que el Govern pugui denegar l'autorització, segons el mateix precepte, quan es tracti de "persones físiques o jurídiques de les que s'informi desfavorablement per part dels organismes encarregats de la prevenció del blanqueig".

En aquest cas, l'informe negatiu de la Unitat d'Intel·ligència Financera en què s'han basat les resolucions administratives impugnades, ha tingut en compte el fet de què no consta la titularitat real de les accions de la recurrent i, a més, que la legislació de la República de Panamà, tot i no tractar-se d'un país no cooperatiu, no permet esbrinar l'estructura de titularitat de la majoria de societats constituïdes en el seu territori, de manera que incompleix la Recomanació 33, que afecta a la transparència de les persones jurídiques.

Per tot això, s'ha de concloure que l'Administració demandada ha actuat dins del marge d'apreciació que li atorguen les disposicions vigents, i que la resolució denegatòria s'ha adoptat en base als criteris que recull l'article 1.5 de la Llei 2/2008, ja que s'ha basat en l'informe negatiu emès per la Unitat d'Intel·ligència Financera i no resulta arbitrària ni ha incurregut en error manifest, atès el conjunt de circumstàncies que concorren en aquest cas.

Per tot això, s'ha de desestimar el present recurs i confirmar íntegrament la sentència apel·lada, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

-Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa l'entitat "Pérez" contra la sentència dictada el 14 de gener de 2010 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.