Laboral-impugnació sanció laboral-obligarietat de les guàrdies NO (10000752015)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000395/2016 ORIGEN: 1000075/2015 - 00

NIG: 5300542120150002773

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 29 de novembre del 2016

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per escrit del 11-02-2015, el Sr. Salcedo va presentar demanda laboral contra la societat Corbacho, en impugnació de la sanció de suspensió de feina i sou de 3 dies per falta greu imposada per l'empresa el 23-01-2015, demanant la seva anul·lació i la condemna de l'empresa a satisfer-li la suma de 331,04.- euros corresponent als dies de suspensió, al pagament dels interessos legals a partir del 01-02-2015, a regularitzar prop de la CASS, així com al pagament de totes les costes judicials inclosos els honoraris d'advocat (autes 1000075/2015).

II.- Mitjançant escrit del 30-03-2015, la representació processal de la societat Corbacho, es va oposar totalment a la demanda.

III.- Per escrit del 07-05-2015, el Sr. Salcedo va presentar demanda laboral contra la societat Corbacho, en impugnació de la sanció de suspensió de feina i sou de 6 dies per falta greu imposada per l'empresa el 20-04-2015, demanant la seva anul·lació i la condemna de l'empresa a satisfer-li la suma de 662,08.-euros corresponent als dies de suspensió, al pagament dels interessos legals a partir del 01-05-2015, a regularitzar prop de la CASS, així com al pagament de totes les costes judicials inclosos els honoraris d'advocat (autes 5000188/2015).

IV.- Mitjançant escrit del 19-06-2015, la representació processal de la Societat Corbacho, es va oposar totalment a la demanda.

V.- Per Aute del 08-10-2015 es va decidir l'acumulació dels autes sota el número 1000075/2015.

VI.- L'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, de data 28-06-2016, decidint "Estimar la demanda interposada pel Sr. Salcedo contra la societat Corbacho, anul·lant les sancions de 23-1-2015 i 20-4-2015 condemnant aquesta darrera a pagar al primer les sumes de 331,04.- EUR i 662,08.- EUR que cal augmentar dels interessos legals des dels dies 1-2-2015 i 1-5-2015 respectivament i fins el dia del seu total pagament. Alhora la societat defenent haurà de regularitzar prop de la CASS l'import brut objecte de condemna i també haurà de satisfer les costes ocasionades pel present litigi amb inclusió dels honoraris d'advocat i procurador del demandant.".

VII.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la societat Corbacho, demanant :

La revocació de la sentència de primera instància i que siguin declarades conforme a dret les sancions per la comissió de dues infraccions greus al Sr. D. tipificades a l'article 103-5 del Codi de relacions laborals per no realitzar les guàrdies que se li van atribuir.

De manera subsidiària, pel cas que la Sala consideri que les guàrdies podrien haver-se entès com a voluntàries, que en tot cas s'anul·li la sentència pel que respecta a la sanció imposada per la manca de realització de les guàrdies entre els dies 31 de desembre del 2014 i 7 de gener del 2015, en tant el Sr. D. en cap moment va avisar a l'empresa que no volia realitzar guàrdies com tampoc que no volia realitzar la guàrdia de referència.

La representació processal del Sr. Salcedo demana la confirmació de la Sentència amb imposició de les costes judicials a la part apel·lant.

VIII.- Per Aute d'aquesta Sala de data 17-11-2016, es va decidir "No donar lloc a les pretensions adduïdes per la societat Corbacho, mitjançant l' escrit de greuges presentat en tràmit d'apel·lació, i consistents en què per a millor proveir i a efectes probatoris s'incorpori en autes el document adjuntat amb l'escrit ans ressenyat."

FONAMENTS DE DRET

I.- No es discuteix en les actuacions la relació laboral de durada indeterminada existint des del 2002 entre la societat Corbacho, i el Sr. Salcedo treballant aquest en qualitat d'encarregat de fluids en el marc d'un contracte verbal.

En data 01-09-2013 les parts van firmar un document de "novació contractual" acordant la rebaixa del seu salari de 2.716,93.-euros a 2.390,90.- euros sense modificar cap dels altres elements de la relació contractual.

En data 23-01-2015, l'empresa li va comunicar una carta notificant-li una sanció de suspensió i feina de 3 dies per haver comés la falta greu de l'article 103-5 del Codi de relacions laborals (Incomplir les ordres i les instruc-cions de l'empresa, o del personal delegat de l'empresa, en l'exercici regular de les seves facultats directives) pel fet d'haver-se "negat a realitzar el torn de guàrdia que li corresponia establert dels dies 31 de desembre del 2014 al 6 de gener del 2015".

En data 20-04-2015, l'empresa li va comunicar una carta notificant-li una nova sanció de suspensió i feina de 6 dies per haver comés la falta greu de l'article 103-5 del Codi de relacions laborals pel fet d'haver-se negat a realitzar el torn de guàrdia dels dies 03 d'abril al 10 d'abril 2015 i que el seu encarregat li havia comunicat.

II.- Els greuges de la part recurrent es fonamenten sobre la consideració general que és de manera desencertada que el tribunal ha considerat que les guàrdies eren voluntàries. Argumenta en essència que: 1) les guàrdies són fruits del consens i del diàleg amb els treballadors i es van decidir de mutu acord com generals i obligatòries; 2) el reglament intern recull la pràctica de les guàrdies; 3) el Sr. Salcedo ja feia guàrdies i havia demanat els canvis d'algunes; 4) no és abans el 31-03-2015 que el Sr. Salcedo va notificar que no volia fer guàrdies, i fins i tot si es considera que eren voluntàries, la sanció del 20-01-2015 queda justificada; 5) el Sr. Salcedo ha continuat a realitzar guàrdies després dels fets i 6) aquesta Sala ha confirmat una sentència relativa a les guàrdies en el sí de l'empresa D. i cal unificar criteris.

No és controvertit que el Sr. Salcedo no va efectuar les guàrdies en qüestió i que l'empresa havia previst.

No es discuteix més en aquesta alçada la qüestió de la prescripció ni la de la forma de les sancions.

Tot el debat es centra sobre el caràcter obligatori o voluntari de les guàrdies.

El Tribunal ha conclòs al respecte que la realització del servei de guàrdia per compte de l'empresa era voluntària i que per tant no existia cap obligació que es pugui sancionar disciplinàriament.

Aquest plantejament s'ha de confirmar pels motius que de seguit s'exposaran.

L'article 55 del Codi de relacions laborals relatiu al temps de treball a disposició de l'empresa disposa en el seu punt 2 que "El temps de disposició s'ha de pactar expressament, per escrit, en el contracte i es remunera amb una prima que en cap cas no pot ser inferior al 25% del salari fix pactat per la jornada legal de treball. Aquesta prima de temps a disposició de l'empresa té, a tots els efectes, la consideració de salari variable.".

En el nostre cas apareix que el Sr. Salcedo que és un dels més antics treba- lladors de l'empresa, no va veure mai la seva relació laboral amb l'empresa formalitzada en un escrit. La novació del 2013 només concerneix una rebaixa salarial.

En quant a les guàrdies, no s'ha aportat cap document contractual fi- xant el temps de disposició a l'empresa en relació al Sr. Salcedo.

El que s'ha justificat és que després d'una reunió celebrada el 15-04- 2013, en la qual els encarregats van fer la proposta a l'empresa de màxim 1 guàrdia cada 2 mesos, van enviar per correu electrònic un document del 25- 04-2013 establert pel Sr. Codina (germà del demandant i encarregat general) i firmat pels encarregats (i entre ells el Sr. ENTITY_7) indicant "Respondiendo a solicitud de propuesta de los encargados al Servicio de guardia. Reafirmamos nuestra propuesta inicial de seguir prestando este Servicio a la empresa de forma voluntària y con no mas de un servicio (un servicio de una semana) cada 8 semanas. Así mismo recordar nuestro compromiso a colaborar y a prestar nuestros servicios tanto a través del teléfono como de forma presencial siempre que se nos lo solicita y por disponibilidad se pueda conceder...".

La interpretació d'aquest document no és la que li vol donar l'empresa sinó la que en ha fet el Tribunal i que compartim.

En efecte, ressurt clarament del referit document emès unilateralment pels encarregats que les guàrdies es van concebre com a voluntàries.

Els testimoniatges dels altres empleats si bé s'han de valorar amb cautela puix un d'ell és el germà del demandant i l'altre (Sr. ENTITY_8) va ser acomiadat per l'empresa i va perdre el procés que havia iniciat en contra d'ella, i que de manera general estan interessats en aquesta qüestió del caràcter obligatori de les guàrdies, guarden nogensmenys un interès molt gran puix, salvat el Sr. Cañete són les persones que van firmar el document del 25-04-2013. Tots confirmen que les guàrdies eren voluntàries. El Sr. Codina precisa que no tots els empleats les feien i el Sr. Barberá indica que personalment és només a partir del moment on es va pagar i no només compensar amb dies de festa que va decidir participar-hi.

No apareix en autes que aquest correu del 25-04-2013 va donar lloc a cap formalització, sigui d'un protocol a nivell de l'empresa sigui d'unes modificacions dels contractes a nivell individual.

Al respecte, el reglament intern establert posteriorment el 01-12-2014 per entrar en vigor el 01-01-2015 si bé tracta de l'organització de les guàrdies (pàgina 12), no regula ni menciona llur obligatorietat.

És cert que per correus electrònics del 14-10-2013 i del 19-11-2013, val a dir un any abans dels fets que ens ocupen, el Sr. Salcedo va interessar uns canvis de guàrdia. Però això només prova que, en conformitat al correu del 25-04- 2013, participava al torn de guàrdia sense que se'n pugui treure la conclusió que aquesta participació resulti d'una obligació contractual.

Així les coses, essent la realització de les guàrdies fonamentada sobre la voluntarietat del treballador i no pas sobre una obligació contractual vinculant, el mateix treballador, malgrat haver acceptat durant un temps efectuar tal guàrdies, era lliure de deixar de fer-ne, aquesta llibertat essent només limitada pel supòsit d'abús o mala fe el qual no es dona en el present cas.

Quant a la manifestació per part del Sr. Salcedo del seu refús de continuar participant voluntàriament a les guàrdies, res permet afirmar que la seva motivació, la qual poc importa en realitat, seria que en data 20-11-2014 se li va refusar un permís retribuït pel 23-12-2014.

El que apareix és que :

després de la primera sanció, el demandant no va signar la recepció del document de vacances i guàrdies pel 2015, i el director li va haver d'enviar per correu electrònic del 18-03-2015, informant-lo a més que a partir d'ara les guàrdies no es compensarien amb temps de descans sinó que es compensarien econòmicament, el 23-03-2015.

en resposta i per correu del 31-03-2015, el Sr. Salcedo va indicar a l'empresa que li volia recordar que en desembre del 2014, havia comunicat a l'empresa que no realitzaria més guàrdies voluntàries.

l'empresa no va contestar a aquest correu i per tant no va negar l'afirmació que l'empleat havia manifestat la seva posició en desembre del 2014, i l'única resposta va ser la sanció del 20-04-2015.

tots els testimonis ja citats van confirmar que a mitjans del mes de desembre del 2014, el Sr. Salcedo havia indicat al Sr. D. gerent de l'empresa, que no faria més guàrdies.

Per conseqüent, s'ha de considerar que és abans de la guàrdia iniciant- se el 31-12-2016 que l'empresa no podia ignorar el refús del Sr. Salcedo. Així, no és solament la sanció del mes d'abril sinó també la del mes de gener que s'havia d'anul·lar.

Quant al fet que el demandant va efectuar guàrdies després dels fets litigiosos, no se'n pot treure cap conseqüència ja que el 19-06-2015, el Sr. Salcedo va adreçar una carta a l'empresa indicant que fins que recaigui sentència ferma realitzaria les guàrdies previstes i això per tal d'impedir el seu comiat disciplinari en base a la repetició de faltes greus de l'article 103-5 CRBarberá

Quant a l'argument jurisprudencial, el mateix és totalment i necessàriament nou puix la sentència d'aquesta Sala és posterior a la resolució avui recorreguda.

En tot cas, no és perquè en un altre afer concernint la mateixa empresa es va estimar la posició de l'empresa que es pot concloure que aquesta Sala hauria convalidat de manera general i indiscutible el caràcter vàlid i obligatori de les guàrdies. D'una part, cada cas s'ha de resoldre segons els elements debatuts i les proves aportades en el mateix. D'altra part, de la nostra sentència 109-16 del 30-06-2016 no es pot treure cap conseqüència relativa al sistema de les guàrdies puix no vam valorar-lo donat que vam indicar que en aquest afer d'acomiadament era inútil analitzar la falta greu d'incompliment de les ordres en relació a les guàrdies, i que el debat en apel·lació va versar essencialment sobre la interpretació i l'aplicació de l'article 104-1 relatiu a les absències.

Per tot l'exposat s'ha de confirmar la sentència d'instància.

III.- En virtut del principi del venciment objectiu, la desestimació del recurs ha de portar a la confirmació de la condemna de la recurrent al pagament de les costes judicials de primera instància. El mateix principi determina la seva condemna a pagar les costes d'aquesta alçada.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs de la societat Corbacho, contra la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 28-06-2016 que confirmem íntegrament;

IMPOSAR a la societat Corbacho, les costes judicials d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.