Acomiadament irregular, articles 104-2 i 104-6 TSJC 0338/13

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Eulàlia Amat Llari Vincent Aniére

TSJC-338/13

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 28 de febrer de 2014.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions del procediment laboral núm. B-0744-2/2010, instades per la Sra. Villalba contra la societat "Castillo, SA", en data 1 d'octubre de 2013, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "Primer.- Que estimant en la seva major part la demanda formulada per la representació processal de la Sra. Villalba, he de condemnar i condemno a la societat mercantil andorrana Castillo, SJover a pagar a la Sra. Villalba la quantitat de 6.541.- euros en concepte d'indemnització per l'acomiadament fet en forma indeguda i injustificat; la quantitat de (243,90 + 291,50) 535,40.- euros en concepte de vacances i dies festius treballats restants per liquidar; la quantitat de 349,80.- euros en concepte de salari del mes de març 2010 pendent de liquidar; la quantitat de 4.368.- euros en concepte d'hores extraordinàries treballades i no pagades, pel període comprés entre el 4 de maig i el 13 de desembre de 2009. Segon.- he de condemnar i condemno a la defenent a pagar els interessos legals respecte de les referides sumes, devengats des de la contesta a la demanda, a saber el dia 1 de juny del 2010. Tercer.- Que he de condemnar i condemno a la defenent a cotitzar les referides quantitats -tret de la referent a la indemnització per acomiadament fet en forma indeguda injustificat- prop de la CASS. Quart.- Que he de condemnar i condemno a la defenent a sufragar la totalitat de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, que s'acreditaran en període d'execució de sentència".

II.- La societat "Castillo, SA" ha interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució.

La part apel·lant sol·licita la revocació de la sentència adoptada per l'Hble. Batlle i la condemna de la Sra. Villalba al pagament de les costes judicials d'ambdues instàncies.

Els arguments revocatoris són els següents: els insults de la treballadora eren constants i per tant aquella circumstància constituïa una fita temporal; havia identificat almenys una de les persones destinatàries dels insults (Sr. ENTITY_6); les proves practicades en la instància havien demostrat suficientment la realitat i el contingut dels insults proferits; la conversa mantinguda amb la clienta Sra. Amorós constituïa una actuació deslleial o un abús de confiança; la falta molt greu de l'article 104.2 no exigia reiteració ni requeria la producció d'un perjudici concret.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- La Sra. Villalba va formular demanda laboral contra la societat "Castillo, SA", sol·licitant la seva condemna al pagament de la indemnització de l'article 98 del Codi de relacions laborals per acomiadament injustificat i fet de forma indeguda, una altra quantitat en concepte de vacances, salari, dies festius i hores extraordinàries, interessos legals més l'obligació de cotitzar a la CASS els imports reclamats. L'Hble. Batlle ha estimat substancialment la demanda. Per tant, el Tribunal ha considerat il·legal el comiat del 24 de març de 2010.

La missiva litigiosa contemplava el següent: "Benvolguda Senyora, Per haver mancat greument a les seves funcions laborals, al negar-se a servir un producte alimentari a una clienta, tot manifestant-li que el gènere era molt dolent, el dia 20 de març del 2010, li comunico que a partir de la recepció de la present, està acomiadada d'aquesta empresa per causa disciplinària (Art. 93 de la Llei 35/2008 de 18 de desembre, del Codi de relacions Laborals), en base a l'apartat 2 de l'Art. 104 de la mateixa Llei, i concretament "haver actuat amb frau, deslleialtat o abús de confiança en les gestions encomanades". A més, també constantment, Vè. es va adreçar al seu superior Sr Cañellas, i altres empleats del negoci o la gasolinera, amb insults i vexacions que s'han de considerar "maltractaments de paraula i falta greu de respecte, envers els seus companys de treball". És aquest un altre motiu d'acomiadament disciplinari, concretament contemplat a l'apartat 6 de l'Art. 104 de la llei laboral, Altrament, li comunico que té a la seva disposició, a les oficines d'aquesta empresa, la quitança laboral que li correspon i quina còpia se li adjunta" (foli 13).

La funció d'aquesta Sala consisteix en verificar si l'Hble. Batlle ha conclòs, correctament o no, en la producció d'un comiat injustificat i/o fet en forma indeguda. I cal estimar encertada la solució adoptada per la instància.

Com és de veure en la carta que materialitza l'extinció del contracte laboral, la decisió es sustenta en dos motius: l'incident del 20 de març del 2010 i els insults reiterats a altres treballadors.

Respecte del primer, consta a les actuacions que, segons una clienta del negoci "T." d'Encamp, la venedora de l'esmentat establiment (Sra. ENTITY_4) li va comentar que el menjar era dolent i que millor es dirigís al "T." d'Andorra la Vella (folis 36 i 514). La treballadora ha explicat que, en realitat, va comentar que havia recomanat a uns clients que li havien encomanat hamburgueses, d'anar a l'altre establiment del grup doncs, aquell dia, les seves eren congelades (foli 4). L'Hble. Batlle conclou que el comiat esdevenia excessiu perquè l'incident era aïllat i no es provava la causació d'un perjudici concret a l'empresa ni un comportament dolós. Cal confirmar aquesta raonament, en particular perquè la doctrina d'aquesta Sala considera que la falta recriminada necessita almenys "una intenció d'ocasionar danys a l'empresa" (STSJC 0082/11 del 30 de juny de 2011). No es copsa aquesta intencionalitat i més quan l'assalariada va dirigir la clienta vers un altre comerç del mateix grup. En qualsevol cas i, fins i tot, donant plena veracitat al testimoniatge de la clienta, el principi de proporcionalitat que informa aquesta matèria no autoritzava una sanció tan dràstica com el comiat sense preavís ni indemnització. Per tant, el comiat per aquest motiu esdevé injustificat.

El segon motiu no queda ben definit en la carta de comiat. Tant el Codi de relacions laborals com la jurisprudència exigeixen que la carta contingui un relat fàctic suficient dels fets recriminats a la persona treballadora. Força és de constatar, com molt bé explica l'Hble. Batlle, que la missiva no conté ni el detall dels insults, ni les circumstàncies en què es professen, ni els destinataris (llevat el Sr. ENTITY_6) ni la data en què haurien tingut lloc. Aquests elements s'han de trobar a la carta i no es pot relegar la seva identificació a la fase jurisdiccional. Per conseqüent, el comiat s'ha realitzat en forma indeguda i no és vàlid.

Els defectes formals i de fons detectats condueixen a confirmar la condemna al pagament de la indemnització que efectua el Tribunal a quo.

II.- La societat recurrent no impugna els demés conceptes laborals que ha reconegut la sentència, de manera que no escau revisar la seva correcció.

III.- Per acabar, la societat "Castillo, SA" discuteix la imposició de costes judicials de primera instància. L'estimació substancial de la demanda laboral ho aconsellava com acabem de veure.

IV.- La desestimació del recurs d'apel·lació de la societat "Castillo, SA" condueix a la seva condemna a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada (arg. Codi 7, 51, 5), inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs de la societat "Castillo, SA"; confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 1 d'octubre de 2013; condemnar la societat "Castillo, SA" a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada, inclosos honoraris d'advocat i de procurador de la Sra. Villalba.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.