Laboral-acomiadament injustificat i fet de forma indeguda (1000324/2014)

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000255/2016 ORIGEN: 1000324/2014 - 00

NIG: 5300542120150001289

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 29 de novembre del 2016

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per escrit de data del registre 06-03-2014, el Sr. Bueno va presentar demanda laboral contra la societat Zurita, demanant que se la condemnés a satisfer-li la suma total de 19.956,50.-euros en concepte d'indemnització per acomiadament injustificat i fet de forma indeguda, i la suma total de 2.042,33.- euros en concepte de tretzena paga del 2013 i 2014, al pagament dels interessos legals corresponents, així com al pagament de totes les costes judicials inclosos els honoraris d'advocat i de procurador. Malgrat no haver-ho formulat en el "SOL·LICITO" també demanava l'import de 6.000.-euros en concepte de perjudici per desestabilització emocional i econòmica.

La representació processal de la societat Zurita, es va oposar a la demanda i va demanar la seva íntegra desestimació considerant que el comiat era justificat i fet segons els preceptes legals de forma, i que no endeutava cap haver laboral. També va interessar la desestimació de la reclamació per danys morals.

II.- L'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, de data 26-04-2016, decidint "Estimar substancialment la demanda interposada pel Sr. Bueno contra la societat Zurita, condemnant aquesta darrera a satisfer al primer la suma de 15.497,10.- EUR bruts que caldrà augmentar dels interessos legals comptadors des del dia 7-4-2014, data de la contesta a la demanda, i fins el dia del seu total pagament i a satisfer les costes ocasionades inclosos els honoraris d'advocat de la part demandant."

III.- Contra aquesta resolució ambdues parts han interposat recurs d'apel·lació però per Aute d'aquesta Sala del 13-09-2016, es va decidir donar lloc al desistiment formulat per la representació processal de la societat Zurita.

La representació processal del Sr. Bueno demana la revocació molt parcial de la sentència, en el sentit de donar lloc a la seva reclamació de 6.000.-euros en concepte de danys i perjudicis, amb imposició de les costes d'ambdues instàncies.

La representació processal de la societat Zurita, demana la desestimació del recurs amb imposició de les costes judicials a la part apel·lant.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- No es discuteix que la relació laboral de durada indeterminada existia des del mes de juny del febrer del 2007, entre el Sr. Bueno i la societat Zurita, ni que aquesta relació es va acabar el dia 19-02-2014 com a conseqüència del seu acomiadament disciplinari.

El Tribunal va considerar que el comiat no fou ajustat a dret com a fet de forma indeguda, i per conseqüent va donar lloc a la indemnització establerta a l'article 98 del CRL, conclusió finalment no recorreguda per la part empresarial. També va jutjar que esqueia rebutjar la demanda formulada en concepte d'havers laborals i aquest aspecte tampoc és recorregut.

Alhora, pel que fa a la reclamació de 6.000.-euros, el Tribunal va considerar que no obra en autes la més mínima prova acreditativa del patiment sofert pel demandant, plantejament refusat pel treballador.

II.- Els arguments de la part recurrent són en essència que degut a la seva edat i amb els tres mesos que li restaven abans de jubilar-se la reincorporació en el món del treball era impossible; que aquesta situació li va provocar una lògica desestabilització emocional i econòmica i que l'empresa no ignorava la seva situació.

L'article 98 del Codi de relacions laborals disposa que l'acomiadament fet en forma indeguda, l'acomiadament improcedent i l'acomiadament injustificat comporten, en els contractes per durada indeterminada, una indemnització a la persona treballadora no inferior a 45 dies de salari per any de servei a l'empresa fins a un màxim de 30 mensualitats, que és fixada per la jurisdicció competent.

Com indicat en la nostra sentència 122/13 del 31 de juliol del 2013, "El dret anterior a la Llei sobre el contracte de treball i al codi de les relacions laborals permetia indemnitzar a la vegada el preavís i una compensació econòmica com a conseqüència del comiat. És ben cert que ara és jurisprudència reiterada i ferma d'aquesta Sala que el treballador, en aplicació de l'esmentat article 98 solament té dret a percebre una indemnització única en cas de mancament als requisits formals i/o de fons que imposa el Codi de Relacions Laborals.

Dit això, l'article 98 no impedeix indemnitzar altres perjudicis econòmics específics derivats del comiat il·legal."

Així per pretendre rebre una indemnització complementària, el treballador ha d'establir que el comiat li ha provocat un perjudici específic.

En el present cas, es veu que es reclama finalment un perjudici que s'hauria de considerar com a constituït pel sol fet d'haver practicat el comiat tres mesos abans dels 65 anys del treballador.

Però s'ha de convenir amb el tribunal que la part agent no ha aportat ni proposat cap prova que permeti acreditar l'existència i l'abast d'un perjudici específic i diferent del sol fet de quedar acomiadat.

En particular, no existeix cap element acreditant un estat emocional particular o la seva situació econòmica o encara de les gestions que va complir per tal de trobar una nova feina i que haurien fracassat.

Per tant, el perjudici invocat no queda establert.

Per tot l'exposat s'ha de confirmar la sentència d'instància.

III.- En virtut del principi del venciment objectiu, la desestimació del recurs ha de portar a la condemna del recurrent a pagar les costes d'aquesta alçada.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs del Sr. Bueno contra la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 26-04-2016 que confirmem íntegrament;

IMPOSAR al Sr. Bueno les costes judicials d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.