Acomiadament econòmic-no cal lliurar informe-càlcul liquidació (365-11)

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-365/11

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 28 de febrer de 2012.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions del procediment laboral núm. B-0771-6/2010, instades pels Srs. Villalba i Oller contra la societat "Palau", en data 13 d'octubre de 2011, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "Estimar parcialment la demanda interposada per la representació processal dels Srs. Villalba i Oller contra la societat Palau, condemnant aquesta darrera a: pagar al Sr. Villalba l'import de 723'38 euros i cotitzar a la CASS a favor d'aquest l'import de 765'49 euros; pagar al Sr. Oller l'import de 954'15 euros i cotitzar a la CASS a favor d'aquest l'import de 1.009'69 euros; així com al pagament de les costes processals causades segons el que preveu el darrer Considerant".

II.- Els Srs. Villalba i Oller i la societat "Palau" han interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els Srs. Villalba i Oller manifesten la seva disconformitat amb la sentència, tota vegada que: la sentència no es manifestava sobre la manca de prova o l'entitat dels motius del comiat; l'empresa mantenia el mateix consum de mercaderies, malgrat la disminució del volum de negoci; es reduïa el personal, mentre que les despeses d'explotació i els serveis exteriors augmentaven; la prova del lliurament de l'informe comptable havia de recaure en l'empresa; els hi fou entregat còpia de l'informe; l'empresa no es trobava en una situació econòmica que justifiqués els comiats; el testimoniatge del Sr. Briones era creïble doncs la part adversa no havia mai posat en qüestió la seva sinceritat; la defenent havia continuat, després dels acomiadaments, a donar feina als seus empleats i a treballadors externs; les formalitats del comiat no es respectaven quan les quantitats liquidades no eren correctes en matèria de preavís i de compensació econòmica; el termini de preavís es tenia que computar en dies hàbils; la compensació econòmica s'havia de calcular fins la finalització del preavís.

Per la seva banda, la societat "Palau" fa valer que: el salari variable calculat per la Batllia no s'ajustava a les previsions de l'article 82 del Codi de relacions laborals; els treballadors cobraven en funció del salari horari pactat; el salari variable corresponia a les hores extraordinàries realitzades.

II.- No es discuteix l'existència d'un contracte de treball entre la societat "Palau" per una banda i, respectivament, els Srs. Villalba i Oller per altra banda, com tampoc la decisió de l'empresari d'acomiadar-los, per causes objectives, per carta del dia 15 de març de 2010. La sentència de primera instància considera que ambdós comiats reuneixen les formalitats exigides pel Codi de relacions laborals, si bé estima molt parcialment la demanda per la comissió d'un error en la liquidació del preavís i de la compensació econòmica corresponent.

III.- Es començarà per l'estudi del recurs d'apel·lació interposat pels treballadors, tota vegada que l'objecte principal de la demanda radica en la legalitat o no dels comiats realitzats.

Els Srs. Villalba i Oller consideren que el seu comiat és improcedent perquè la societat "Palau" es va oposar al lliurament d'una còpia de l'informe d'auditoria o a la seva ulterior consulta per part dels treballadors, acompanyats per un economista o un comptable. Els treballadors estimen, en definitiva, que se'ls va situar en indefensió, convertint així el comiat en improcedent. Aquesta sala ha tingut darrerament l'ocasió d'afirmar que: "la jurisprudència sempre ha considerat que les formalitats imprescindibles requerides per acomiadar un treballador per causes econòmiques romanien complides quan l'empresa posava el referit informe a disposició del treballador per a què aquest pugui estudiar-lo" (sentència 177/11 del 20 de desembre de 2011). En el cas d'autes, els propis demandants reconeixen que van tenir l'ocasió de "llegir i fullejar l'auditoria" (foli 2), de manera que, força és de constatar, que l'informe existia i que se'n va donar l'oportú coneixement. Pel que fa el refús ulterior a la seva comunicació, enlloc figura cap indici que acrediti l'al·legada conducta obstruccionista de l'empresa. Com encertadament indica la sentència recorreguda, la diligència exigia, per exemple, que els Srs. Villalba i Oller requerissin formalment el lliurament de l'informe, actuació que enlloc queda provada i que només els pot perjudicar.

Els assalariats defensen igualment la producció d'un acomiadament fet en forma indeguda per manca d'exhibició del preceptiu informe d'auditoria, la manca de concreció del motiu de l'extinció dels contractes de treball i finalment, per raó del pagament d'un preavís i d'una indemnització econòmica inferiors als legals.

El primer motiu decau per les pròpies afirmacions dels recurrents, segons les quals, van tenir l'oportunitat de "fullejar" el repetit informe, com s'ha esmentat més amunt.

En relació amb el segon extrem, cal recordar la doctrina d'aquest Tribunal: "La concreció de la causa d'acomiadament exigida per aquesta normativa, no vol dir que l'empresari hagi d'analitzar l'informe de situació econòmica de l'empresa i explicar al treballador perquè no hi ha cap altra solució per fer front a la situació negativa de l'empresa que procedir al seu acomiadament.

Aquest raonament ha de desprendre's clarament de l'informe i no es pot exigir a l'empresari desenvolupar- lo en la carta d'acomiadament. La jurisprudència sempre ha considerat que la concreció del motiu d'acomiadament no havia de ser exhaustiva, sinó que era suficient per complir aquest requisit de forma, que els fets exposats en la carta assabentessin bastantment el treballador de la causa del comiat per poder el mateix contestar-la i defensar-se" (sentència 266/10 del 23 de desembre de 2010). En el present cas, figura en les cartes d'acomiadament que l'empresa es troba en una difícil situació econòmica, acreditada mitjançant informe econòmic adjuntat. Per tant, independentment del fet de saber si aquesta situació queda efectivament provada per l'informe i si justifica l'acomiadament dels treballadors, s'ha de constatar que les missives compleixen suficientment el requisit legal d'exposició de la causa concreta del comiat.

Cal afegir que l'informe de constant referència ha estat aportat a les actuacions. És veritat que el seu contingut és succint. Nogensmenys, es posa de manifest que el resultat d'explotació ha passat en 4 anys d'un resultat net positiu de 521.078,69 EUR (2006) a unes pèrdues de -249.542,34 EUR (2009). Les despeses de personal representen el 62,70% de la xifra de negoci l'any 2009, mentre que importaven el 55% durant l'exercici comptable de 2006. El report conclou el següent: "Donada l'activitat de la societat, la xifra de facturació i les despeses de personal estan estretament relacionades, motiu pel qual, en preveure una caiguda dràstica de la xifra de negoci, la societat es veu obligada a amortitzar llocs de treball per tal de contribuir a superar la situació econòmica en què es veu immersa" (foli 59). Per tant, aquesta motivació és suficient per justificar el comiat objectiu dels treballadors, sense que les seves observacions pseudo-tècniques les desmereixin, tota vegada que no venen recolzades per cap tipus d'expertesa. Tanmateix, el fet que la societat "Palau" hagi contractat puntualment un (1) nou empleat per un (1) mes de feina (foli 121) no suposa cap mena de frau al comiat objectiu, sinó només un recurs excepcional que pot ser degut a molts factors. A més, tampoc queda acreditat que "Palau" contractés treballadors d'altres empreses per suplir als avui recurrents (veure testimoniatges dels folis 108 i 116). El fet que els empleats de "Palau" treballessin en alguna obra amb altres assalariats de "P", no significa necessàriament que els darrers fossin contractats per la primera. El manteniment dels altres empleats de "Palau" -i no dels Srs. Villalba i Oller - no suposa un engany per se, perquè els comiats persegueixen precisament la viabilitat de l'empresa mitjançant l'amortització de determinats llocs de treball.

Per acabar l'anàlisi del recurs dels Srs. Villalba i Oller, el suposat error en la quantificació del preavís i de la compensació econòmica no constitueix cap incompliment de les formalitats del comiat per causa objectiva (article 92), car es feu per escrit, amb concreció del motiu i exhibició de l'informe d'auditoria.

Per tot l'exposat, es considera -com la sentència d'instància- que els comiats han estat executats correctament.

IV.- El recurs restant dels Srs. Villalba i Oller i aquell de "Palau" es fiscalitzaran alhora, car coincideixen en combatre la liquidació que realitza la sentència del preavís i de la compensació econòmica deguda als treballadors.

Respecte al preavís, l'article 91.1 del Codi de relacions laborals estipula que: "En els contractes per temps indefinit, l'empresa pot acomiadar la persona treballadora, ... mitjançant un preavís fet amb una antelació d'un dia per mes treballat fins a un màxim de 90 dies ...". Els Srs. Villalba i Oller reclamen la percepció d'un preavís de 130 dies i que és, clarament, incompatible amb el contingut de la norma. Hi ha també controvèrsia sobre el valor del salari diari. El preu del salari diari, poc importa que sigui natural o hàbil, "correspon a l'import resultant de dividir per trenta el salari fix mensual del darrer mes treballat més la mitjana dels salaris variables dels darrers dotze mesos o de la part corresponent al període menor de temps treballat" (article 82.3). Les parts s'acorden en el salari fix del darrer mes treballat (març de 2010), és a dir en 1.976 EUR (Sr. ENTITY_4) i 2.012,40 EUR (Sr. ENTITY_5). La sentència de la Batllia ha admès el mètode de càlcul emprat pels assalariats per determinar el salari variable i que consisteix en dividir per 12, la suma que resulta dels imports cotitzats a la C.A.S.S. superiors al salari fix, abans mencionat.

L'empresa comptabilitza ella, com a salari variable, les hores extraordinàries mensuals que figuren en els butlletins de salari aportats a les actuacions. Convé subratllar, però, que només un sol butlletí està signat (foli 27). En aquestes condicions, compte tingut que ni el sistema de càlcul emprat pels assalariats s'ajusta a les previsions legals ni al sentit comú, tota vegada que no s'explica per quin motiu els recurrents haurien acceptat reiteradament el cobrament d'un salari inferior al "fix" convingut, com tampoc es poden prendre en consideració el contingut d'uns butlletins sense valor probatori, la solució passa, en l'espècie, per : a) efectuar una mitja dels salaris cotitzats a la C.A.S.S. entre els mesos de març de 2009 a febrer de 2010 (12 mesos) i b) deduir el salari "fix" sobre el qual els litigants es posen d'acord. Aquest mètode permet una aplicació analògica de les regles mitjanes que estableix l'article 82.3. Així les coses, el salari variable mensual queda establert en 41,01 EUR pel Sr. Villalba (24.204,15/12 - 1.976) i en 149,33 EUR pel Sr. Oller (25.940,72/12 - 2.012,40). Per conseqüent, el preavís (net) s'ha d'establir respectivament en 5.718,22 EUR (90 dies x (1.976 + 41,01)/30 - 5,5%) i 6.128,50 EUR (90 dies x (2.012,40 + 149,33)/30 - 5,5%). Atès que els Srs. Villalba i Oller van cobrar efectivament les quantitats de 5.810,69 EUR (6.148,88 EUR - 5,5%) i de 6.089,15 EUR (6.443,55 EUR - 5,5%), el primer no té dret a cap suma suplementària, mentre que el segon ostenta un crèdit de 39,35 EUR.

La compensació econòmica ofereix el mateix problema, ja resolt en el paràgraf anterior, al qual s'afegeix la seva terminació puix els recurrents estimen que s'ha de calcular fins la finalització del preavís. No es pot acceptar aquesta tesi perquè la compensació és funció, entre altres, del temps treballat i si l'empresa prefereix la marxa immediata d'un treballador -com va ser el cas- ha de satisfer el preavís i la compensació fins aquell moment en què, per llei, el contracte de treball queda resolt (article 92.3). Efectuada aquesta premissa, les compensacions econòmiques han de quedar establertes en 11.595,29 EUR (365 dies/2 x (1.976 + 41,01)/30 - 5,5%) i 8.060,69 EUR (236,75 dies/2 x (2.012,40 + 149,33)/30 - 5,5%). Atès que els Srs. Villalba i Oller van cobrar efectivament les quantitats de 11.782,78 EUR (12.468,55 EUR - 5,5%) i de 7.713,39 EUR (8.162,32 EUR - 5,5%), el primer no té dret a cap suma suplementària, mentre que el segon ostenta un crèdit de 347,30 EUR.

V.- A mode de conclusió, el recurs dels Srs. Villalba i Oller es desestima i s'estima parcialment aquell de "Palau".

VI.- Es confirma la imposició de costes de la instància per raó de l'absència de temeritat dels treballadors i la naturalesa laboral del litigi. Per contra, l'estimació parcial del recurs de la societat "Palau", associat al refús d'aquell de la part adversa, aconsellen no efectuar especial condemna en costes d'aquesta alçada (arg. novel·la 82, Capítol 10).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs dels Srs. Villalba i ENTITY_5; estimar parcialment el recurs de la societat "Palau"; reformar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 13 d'octubre del 2011, en el sentit de condemnar la societat "Palau" a satisfer al Sr. Oller l'import de 386,65 EUR, com també a cotitzar la quantitat de 409,15 EUR a la C.A.S.S.; confirmar la condemna de la societat "Palau" a satisfer les costes processals de 1a instància. Sense efectuar especial condemna en costes processals d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.