SEGURETAT SOCIAL. CASS. Invalidesa per malaltia. Determinació del grau d'invalidesa. Valoració de la prova pericial. (1100021/2014)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Marie Conte Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: 1100021/2014 Núm. De Rotlle: TSJA-0000048/2016

SENTÈNCIA 79-2016

PARTS:

Apel·lant: Sr. Sarabia

Representant: Sra. Zurita

Advocada: Sra. Gálvez

Apel·lat: CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS)

Representant: Sra. Bernat

Advocat: Sr. Machado

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sra. Marie Conte

Andorra la Vella, vint-i-u d'octubre de dos mil setze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1100021/2014.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El Sr. Sarabia va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució del Consell d'Administració de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) de data 24 de febrer de 2014, la qual confirmava, en alçada, la decisió anterior de 29 de novembre de 2013. Per mitjà d'aquestes resolucions s'acordava denegar l'atorgament d'una pensió d'invalidesa derivada de malaltia comuna.

2.- Per sentència de data 15 de febrer de 2016, la Secció Administrativa del Tribunal Unipersonal del Batlle, ha desestimat la demanda promoguda pel Sr. Sarabia.

3.- La part agent ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència del Tribunal Unipersonal del Batlle, que es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

S'han acreditat en autes tots els requisits per l'atorgament d'una pensió d'invalidesa per malaltia comuna de categoria A grup 2.

L'interessat pateix un dolor intens a la zona lumbar que l'impossibilita per fer una vida normal i no pot reprendre la seva activitat laboral.

4.- En la seva contesta de data 14 d'abril de 2016, la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) s'oposa al recurs d'apel·lació i manifesta substancialment que,

De la prova practicada en les actuacions resulta que les patologies sofertes per l'assegurat comporten una IPP del 45%, que és insuficient per donar lloc a l'atorgament d'una pensió d'invalidesa.

La minva valorada pels perits és inferior al 50% previst pel Reglament regulador de les prestacions d'invalidesa de la seguretat social i no permet valorar la resta de factors subjectius.

5.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Com s'ha exposat en els antecedents, les resolucions impugnades de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) van denegar el reconeixement d'una pensió d'invalidesa per malaltia, ja que les patologies de l'interessat produïen una reducció de la capacitat de guany inferior al 60%.

En aquesta instància, la representació del recurrent sol·licita que es revisi la valoració que la sentència apel·lada ha fet de la prova pericial, i que es reconegui una IPP del 60%, en funció dels forts dolors que pateix l'interessat a la zona lumbar.

Tercer.- L'article 166 de la Llei de la seguretat social estableix que la invalidesa derivada d'accident no laboral o malaltia comuna és la situació que resulta d'una deterioració prematura de l'organisme, mèdicament comprovada, derivada d'una malaltia comuna o d'un accident no laboral, presumiblement definitiva, i que produeix una reducció d'almenys el 60% de la seva capacitat de guany.

En l'aplicació d'aquest precepte, cal tenir en compte que, com ha declarat aquesta Sala de forma reiterada, el fet de que els tribunals no estiguin vinculats pel resultat del dictamen pericial, com diu l'article 47 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal, no suposa que aquest no sigui un element de judici de particular rellevància, singularment quan es tracta d'aplicar coneixements especialitzats propis de la ciència mèdica.

Al mateix temps, també s'ha declarat el caràcter prevalent del dictamen dels perits sobre els informes de les parts, en base al caràcter imparcial i contradictori d'aquest tipus de prova.

Quart.- En el cas que ara s'examina, la prova pericial que s'ha practicat en les actuacions conclou que el grau d'invalidesa del recurrent s'ha de xifrar en un 45%, del qual correspon un 35% a la lumbàlgia crònica amb irradiació ciàtica bilateral i un 10% a les neuritis perifèriques.

Les al·legacions en què es fonamenta el present recurs d'apel·lació no són susceptibles de desvirtuar les conclusions a les quals ha arribat la sentència impugnada. El resultat de la prova pericial és concloent i no està contradit per cap altre element de judici rellevant.

En definitiva, s'ha de concloure que la valoració de les diverses patologies de l'interessat s'ha realitzat correctament, d'acord amb l'informe pericial, i que no s'arriba al grau d'IPP que exigeix l'article 166 de la Llei de la seguretat social, ni tampoc es poden tenir en compte el factors subjectius, ja que el grau d'invalidesa no arriba al 50%, com requereix l'article 11.3 del Reglament regulador de les prestacions d'invalidesa.

Per tot això, s'ha de desestimar íntegrament aquest recurs d'apel·lació i confirmar la sentència impugnada.

Cinquè.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de costes judicials per raó de manca de temeritat.

DECISIÓ

En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. Sarabia contra la sentència dictada el 15 de febrer de 2016 pel Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa, la qual es confirma en els seus propis termes.

Segon.- No efectuar cap pronunciament sobre el pagament de les costes judicials d'aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.