Recurs d'apel·lació per reclamació salarial i prescripció en relació a la classificació laboral

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Jaume Tor Porta Carles Cruz Moratones

SENTÈNCIA 000013-2026 DE 10/02/2026

Ponent : Sr. Vincent ANIÈRE

Data : 10/02/2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil

Referència : TSJC.- 0000182/2025

Nig : 5300542120240002767

SENTÈNCIA 000013/2026

PARTS:

Apel·lant: CASS

Representant: Sra. Pera

Advocada: Sra. Ribes

Apel·lat: Sra. Álvarez

Representant: Sr. Machado

Advocada: Sra. Villegas

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

OBJECTE: Laboral- CASS- Prescripció reclamació havers laborals- dies a quo- meritació salari segons categoria professional

Andorra la Vella, 10 de febrer del 2026

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent ANIÈRE, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- Des del 2017, la Sra. Álvarez treballa pel compte de la CASS com a Administrativa.

Per carta del 24/10/2024, la Sra. Álvarez va demanar la regularització de la seva remuneració, pretensió rebutjada per la part empresarial.

2.- Per escrit del 29/11/2024, la representació processal de la Sra. Álvarez va formular en contra de la CASS demanda laboral sol·licitant la seva condemna a pagar-li l'import total net de 13.579,44.- euros (14.523,47.- euros bruts) en concepte d'havers laborals pendents de pagament, a declarar i cotitzar prop de la CASS, més la totalitat de les despeses processals.

3.- Per escrit del 07/01/2025, la representació processal de la CASS, i a títol principal va aixecar una excepció de prescripció de l'acció sol·licitant la desestimació íntegra de la demanda, amb condemna a la part agent al pagament de les costes processals.

Subsidiàriament, i en cas que fossin apreciats els arguments de l'agent, demanava que s'apreciï la prescripció de l'acció pel període el juliol del 2021 al novembre del 2023.

4.- Per Sentència de data 15/07/2025, la Sra. Batlle va decidir :

"Primer.- Estimar substancialment la demanda presentada per la representació processal de la Sra. Álvarez i condemnar a la CASS:

- A pagar a la Sra. Álvarez'import total net de 12.089,08.- euros bruts en concepte d'havers laborals pendents de pagament.

- A declarar i cotitzar prop dels serveis que corresponguin a la CASS, l'import brut de 12.089,08.- euros bruts.

Segon.- Fer imposició de les costes ocasionades arran de la tramitació del present judici a la part defenent, incloses els honoraris d'advocat i procurador, a acreditar en període d'execució de sentència.".

5.- En contra d'aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la CASS demanant la seva revocació, apreciant la prescripció de l'acció al·legada i subsidiàriament desestimant les pretensions de l'adversa i condemnant-la al pagament de les costes judicials causades, incloses les despeses derivades de la intervenció d'advocat i procurador, d'ambdós instàncies.

Fonamenta el seu recurs, d'una part, en l'error en la valoració de la prova documental aportada i de les testificals practicades, i d'altra part, en la infracció de la Llei essencialment perquè no s'ha considerat l'obligació legal de convocar un concurs per a la cobertura de places de nova creació, com la de tècnic administratiu, així com de comptar amb la corresponent partida pressupostària a l'efecte.

Pel que fa a la valoració de la prova, argumenta que la sentència ha errat en la determinació dels fets no controvertits i sosté al respecte que l'any 2021 no es va acordar cap canvi en relació al nivell funcional i grau de classificació del lloc de treball "administrativa adscrita al servei de demandes al 100%", doncs no era l'abast de l'encàrrec d'ORG_0, ni el Consell d'Administració de la CASS va aprovar que el lloc de treball de la Sra. Álvarez fos d'un nivell funcional de C4 ; que a les fitxes lliurades per ORG_0 es va produir una confusió amb la DLT del lloc de treball de tècnic social, lloc de treball de categoria C4, doncs s'hi van reproduir les funcions del lloc de treball com administrativa de la Sra. Álvarez i no les pròpies del tècnic social, i aquest error és l'origen del conflicte ja que la Sra. Álvarez va considerar que com que les funcions descrites per error al lloc de treball de tècnic social eren les seves la seva categoria havia de ser de C4 ; que el coneixement per part de la Sra. Álvarez del manual funcional dels llocs de treball és com a mínim d'ençà el 06/10/2023, i com a molt tard el 03/11/2023 quan es va emetre l'informe per part del Comitè d'empresa i aquest fet provat ha de conduir necessàriament a l'estimació de la prescripció de l'acció ; que es va procedir no pas a la modificació d'una nomenclatura sinó a la creació d'un nou lloc de treball, per quin accés calia superar un concurs.

També sosté que la sentència no ha valorat que no va ser fins l'any 2024, fruit del nou encàrrec realitzat a ORG_0, que es va decidir la modificació d' alguna DLT i la creació de nous llocs de treball, actuació que va derivar en la necessària convocatòria de concursos prèvia la dotació de les partides pressupostàries corresponents i que el Manual Funcional de llocs de treball va entrar en vigor l'1/01/2022.

Pel que fa a la infracció de la Llei, argumenta que la sentència en citar-ne només l'article 11 es refereix de manera esbiaixada i parcial al Reglament del Personal de la CASS aprovat l'any 2018 en aplicació de l'article 64 de la Llei 17/2008 i que acceptar les premisses recollides a la Sentència, pel que fa al pagament retroactiu d'una part del salari corresponent a un nivell professional no atribuït formalment al lloc de treball de la Sra. Álvarez, seria acceptar la vulneració de les disposicions i principis legals, doncs suposaria el pagament d'un salari no previst pressupostàriament per no haver-se aprovat, de conformitat amb la llei, la referida modificació del lloc de treball i l'accés a un lloc de treball que no existia.

6.- La representació processal de la Sra. Álvarez demana desestimar el recurs d'apel·lació formulat i la confirmació en tots els seus extrems de la Sentència recorreguda, imposant a l'ensems a l'adversa les costes judicials de segona instància causades, inclosos els honoraris d'advocat, de procurador i qualsevol altra despesa que porti conseqüència del present procediment, a acreditar en període d'execució de Sentència.

Exposa en síntesis que la Sentència recorreguda és encertada i ajustada a dret ; que la data d'inici del còmput del termini de prescripció és el dia 04/12/2023 i que no es pot pretendre limitar la condemna a l'any immediatament anterior a la formulació de la demanda ja que, fins el dia 04/12/2023, la Sra. Álvarez va ignorar que des del mes de juliol de 2021 havia estat generant uns havers laborals que no havia cobrat ; que la recurrent distorsiona els fets controvertits fixats a l'inici del judici oral ; que el Manual funcional de llocs de treball efectuat per l'empresa ORG_0 l'any 2019 descriu i classifica els llocs de treballs existents en aquell moment i, l'aprovació pel Consell d'Administració, el dia 29/06/2021, amb efectes al mes de gener de 2022, aboca al reconeixement dels referits llocs de treball i de la seva classificació ; que l'error d'ORG_0 no afecta el fet que s'hagin creuat les funcions de la Sra. Álvarez amb la fitxa "Tècnic Social", sinó que afecta el títol de la fitxa que hauria hagut de dir "Tècnic Administratiu demandes 100%", com de fet, va posar al Manual funcional de llocs de treball de l'any 2024, i que la convocatòria oberta per presumptament cobrir el lloc de treball de nova creació -de fet ocupat per la Sra. Álvarez mes de gener de 2017- tenia per única finalitat la de regularitzar la situació.

7.- Per Aute de data 25/11/2025, el magistrat ponent va decidir donar lloc a la prova proposada per la part apel·lant i no donar lloc als documents núm. 22 i 23 presentats per la part apel·lada, i va declarar el recurs d'apel·lació vist per a la resolució que escaigui.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Abans d'entrar en l'examen dels greuges que es formulen en contra de la sentència, és imprescindible exposar de forma cronològica els antecedents d'interès tal com ressurten dels autes, ja que existeix controvèrsia sobre la descripció dels fets no controvertits segons figuren en la Sentència.

Per Edicte del 26/07/2016, publicat al BOPA el 03/08/2016, la CASS va convocar un concurs per procedir a la contractació de 2 Administratius/ves de caràcter indefinit per a l'Àrea de Prestacions Sanitàries i No Contributives.

Havent la Sra. Álvarez superat amb èxit el procés de selecció, la CASS la va informar el 19/12/2016 que havia decidit resoldre favorablement la seva candidatura. Ensems, se la va informar que, degut a un canvi d'organigrama, passaria a dependre de l'Àrea d'Atenció al Públic.

Segons contracte de treball del 09/01/2017, la CASS va contractar a la Sra. Álvarez en qualitat d'Administrativa de l'Àrea d'Atenció al Públic adscrita a les demandes de 100%, per un salari de 1.400.-euros bruts mensual amb 13 mensualitats.

Segons Decret publicat al BOPA el 05/09/2018, es va aprovar el Reglament del personal de la CASS entrant en vigor l'1 de novembre del 2018.

El mateix conté en el seu Annex 1 una Taula de classificació d'ocupacions professionals i nivells que preveu tres grups funcionals i sis nivells de classificació :

"Grup Funcional Nivell de classificació Ocupació Professional

A 1 Directors

B 2 Comandament i Metge

3 Tècnic professional

C 4 Tècnic administratiu

5 Administratiu

6 Suport i oficis"

En data 05/11/2018, la CASS va comunicar a l'assalariada que, en virtut del Reglament, enquadrava en el Grup Funcional i Nivell C5.

*

A l'any 2019, la CASS va contractar la consultora externa ORG_1 per tal d'elaborar el Manual Funcional del Llocs de Treball (identificar els llocs de treball, descriure les funcions de cadascun i definir el perfil corresponent).

En data 02/06/2023, es va constituir el primer Comitè d'empresa de la CASS, del qual la Sra. Álvarez és membre.

En data 03/11/2023, dit Comitè va redactar una nota analítica amb relació al Manual funcional de llocs de treballs que l'empresa li havia comunicat en data 06/10/2023.

En data 04/12/2023 es va posar en coneixement del personal el Manual Funcional de Llocs de Treball, a través del portal del personal (integrho).

En data 13/12/2023, la Sra. Álvarez va comunicar a l'Àrea de Gestió de Persones de la CASS que volia manifestar que no estava correctament classificada ja que estava executant tasques amb un grup funcional i nivell de classificació de nivell C4 quan tenia un nivell C5, i va sol·licitar informació sobre la data en què dit Manual Funcional de llocs de Treball havia estat aprovat i que es valores la seva reclassificació.

La CASS li va respondre en data 14/12/2023, d'una part, que l'esmentat Manual havia estat aprovat pel Consell d'Administració de la CASS en la seva sessió de 29/06/2021, i d'altra part, que prenia nota dels seus "comentaris".

És de precisar que el Manual Funcional de llocs de treball va entrar en vigor l'01/01/2022.

**

Durant l'any 2024, la CASS va novament contractar a ORG_1 per tal d'efectuar noves valoracions i revisar en cas de necessitat la descripció i la classificació de llocs de treball.

En data 28/02/2024, es va posar en coneixement del personal, a través del portal del personal que el Consell d'Administració de la CASS havia acordat modificar el Manual funcional de llocs de treball (Annex 1).

En el marc de dita modificació es va crear, entre altres, un nou lloc de treball anomenat "Tècnic/Tècnica Administrativa Demandes 100% Nivell C4".

En data 07/03/ 2024, la CASS va convocar per concurs de mobilitat interna, varis llocs de treball, entre els quals, dues places de Tècnic/Tècnica administratiu/iva de l'Àrea d'Atenció al Públic, per al departament del 100% (lloc MI01) i cinc places de Tècnic/Tècnica administratiu/iva de l'Àrea de Control Sanitari-Coordinació Medicoadministrativa (lloc MI02).

Després del corresponent concurs de selecció, en el qual la Sra. Álvarez va superar amb èxit les proves tant pel que fa al lloc de treball MI01 com al lloc de treball MI02, aquesta darrera va decidir escollir el lloc de Tècnica administrativa de l'Àrea de Control Sanitari-Coordinació Medicoadministrativa (lloc MI02).

Segons Addenda al contracte de treball firmat el 01/07/2024, es va establir que l'assalariada passaria a treballar al lloc de tècnica administrativa a l'Àrea de Coordinació Medicoadministrativa corresponent al Grup funcional C4 definits a l'annex 1 del Reglament de personal al Servei de la CASS, amb una base retributiva de 1.403,33.-euros més un complement de nivell de 676,41.-euros. Com a conseqüència d'aquest canvi de lloc de treball va canviar d'Àrea.

***

Per carta del 24/10/2024, la Sra. Álvarez, argüint que s'havia adonat el 04/12/2023 a traves de la publicació del Manual funcional que el seu lloc de treball havia estat qualificat per la consultora externa com corresponent a un lloc de nivell C4, va demanar la regularització de la seva remuneració reclamant la part diferencial entre la remuneració d'un lloc de treball al nivell C4, que segons afirmava corresponia a la realitat de les seves tasques i a les seves competències, i d'un lloc al nivell C5 que se li havia continuat satisfent des del 2021 malgrat l'adopció per la CASS del Manual Funcional de Llocs de Treball.

Per carta del 31/10/2024, el Director General de la CASS li va respondre que mai havia ocupat un lloc corresponent a un lloc classificat com a C4 sinó que sempre havia dut a termes funcions emmarcades en el seu lloc de treball com d'Administrativa de l'Àrea d'Atenció al Públic essent la categoria d'aquest lloc de treball un C5.

Segon.- Pel que fa a la prescripció per la reclamació d'havers laborals, l'article 9 LRL (abans article 8 CRL) disposa que, de manera general, les accions derivades del contracte de treball prescriuen al cap d'un any.

Les parts discrepen sobre la determinació del dies a quo.

Al respecte, vam determinar que pel que fa a la prescripció dels salaris impagats, cada mensualitat s'ha d'individualitzar doncs el contracte laboral constitueix un contracte de tracte successiu, de manera que el pas del temps computa a comptar de la data d'exigibilitat de cada salari mensual (TSJC 064/2012 del 31/05/2012.).

En la sentència de data 09/04/2015 (TSJC 371/2014) vam poder motivar :

"Tota la qüestió es cenyeix a determinar el dies a quo de dit termini, ja que, compte tingut de l'escrit de demanda de data 11/04/2013, l'acció no ha prescrita si es pren en consideració el dia de la resolució de la relació laboral (30/11/2012), mentre que si es pren en consideració el dia en que la paga extraordinària era exigible (gener del 2012) sí que l'acció esta prescrita.

És aquesta última solució qui és ajustada a dret, i el primer motiu de recurs no es pot estimar per les consideracions següents.

En primer lloc, del punt de vista estrictament jurídic, la jurisprudència andorrana al respecte és assentada i clara, i a més de les sentències TSJC 064/2012 i TSJC 280/2011, també es pot citar la resolució d'aquesta Sala del 23/03/2000 (nº1342 del llibre). Com ho ha recordat de manera encertada el primer jutjador, el termini de prescripció de l'article 8 del Codi de Relacions Laborals no comença a córrer a partir del moment de la finalització de la relació laboral sinó a partir del moment on el dret del treballador ha quedat vulnerat, lo que, en matèria de pagament d'una paga extraordinària, la qual integra sense dubte el salari, correspon al moment on era exigible.

Aquesta solució és conforme al principi general reconegut en la jurisprudència andorrana que el còmput d'un termini de prescripció comença a comptar en el moment en què es pot exercitar l'acció (Codi 7,40,1-1).

A més, l'article 8 del Codi de Relacions Laborals no precisa cap punt de partida pel que fa el còmput del termini de prescripció mentre que ho fa pel termini de caducitat (60 dies a comptar del moment en què la persona treballadora té coneixement de l'acomiadament pel que fa la reclamació d'indemnitzacions per acomiadament, i 30 dies a comptar del moment en què l'empresari té coneixement del desistiment unilateral pel que fa la reclamació d'indemnitzacions per desistiment unilateral de la persona).

Queda clar per tant, que el legislador no ha volgut determinar un dies a quo diferent del general pel que fa al termini de prescripció, fet que vincula els tribunals, de conformitat amb la regla "Ubi lex non distinguit, nec nos distinguere debemus".

En segon lloc, pel que fa a l'argument segons el qual no seria just ni modern obligar un assalariat a córrer el risc de ser acomiadat pel fet d'haver reclamat en contra de la seva empresa mentre la relació laboral és vigent, s'ha de recordar que els assalariats beneficien d'una protecció en cas d'acomiadament abusiu, ja que les causes i condicions de tot acomiadament estan regulades per la Llei, sota el control dels òrgans jurisdiccionals.

També volem palesar que el fonament essencial de la prescripció té un caràcter objectiu i rau en la necessitat de conferir seguretat jurídica a les relacions jurídiques. Així, no es pot acceptar dilatar de manera exagerada el termini perquè un assalariat pugui reclamar els seus havers laborals, i el fet de fixar el dies a quo al moment de la resolució del contracte suposaria la possibilitat de reclamar havers laborals impagats anys enrere en el cas d'una relació hagin durat varis anys.

Al respecte, la sentència d'aquest Tribunal de data 23/03/2000, ja esmentada, motivava "seria totalment absurd i contrari a l'esperit del Decret que un treballador que ha prestat el seu servei a una empresa durant 20 anys i que no ha percebut els salaris d'uns mesos del primer any de treball, pugui esperar 19 anys, és a dir la cessació de la relació laboral, per reclamar unes quantitats degudes durant tant d'anys.", i la Llei del 2008 no ha canviat aquesta realitat.

Per acabar, en dret comparat, tant la legislació espanyola (article 59 del Estatuto de los Trabajadores) com la francesa (article L3245-1 du code du travail) preveuen la prescripció de les reclamacions salarials a partir del moment de l'exigibilitat dels havers reclamats.

Dit d'una altra manera, i per tot l'exposat, no existeix cap motiu per portar aquesta Sala a decidir d'un canvi de criteri jurisprudencial.".

Vam mantenir aquest plantejament, en particular en la sentència del 26/11/2015 (TSJC 259/2015), en la qual vam precisar que en dit cas no s'havien acreditat circumstàncies excepcionals que haurien permès computar segons un criteri diferent, així com en la sentència dictada en el TSJC 110/2017 ("per principi la prescripció comença a córrer quant el dret de l'assalariat queda vulnerat i que pot reclamar els conceptes deguts.") i en la sentència del 27/11/2018 (TSJC 216/2018) :

"(...) la jurisprudència d'aquesta Sala, sigui sota l'imperi dels texts antics o del vigent codi, sempre ha tingut en compte l'especificitat de la relació laboral i de les reclamacions dels treballadors.(...) el criteri cabdal i determinant és el de la vulneració del dret laboral. (...)I aquí rau la dificultat. En efecte, tal criteri que acabem de recordar porta a buscar de quin dret laboral es demana la protecció o el reconeixement, en quin moment s'hauria vulnerat i en quin moment el treballador ha pogut exercitar l'acció corresponent.

En el present cas, la pretensió sobre la qual recau l'acció exercitada correspon a la situació que va vulnerar els drets laborals invocats, és a dir els drets a percebre un import calculat segons el sistema anterior al canvi del 1995 i fins i tot del 1990 que els demandants pretenen veure liquidats.

Ara bé, aquesta situació de vulneració es dona des del moment on es van efectuar els referits canvis. (...)",

Així com en la sentència del 30/11/2020 (TSJC 230/2020) :

"La teoria de l'"accio nata" que sustenta la determinació del punt de partida del termini de prescripció, i que els agents van recordar i invocar en la seva oposició a l'excepció, comporta recercar en quin dia concret l'agent ha pogut exercir una acció perquè sap que un dret seu ha quedat vulnerat.

Ara bé, la notificació efectiva d'una quitança que té com a objecte justament liquidar tots els conceptes que s'han de pagar, és el moment on l'assalariat té total coneixement dels conceptes que l'empresari reconeix com a deguts, i per tant el moment on sap que ha d'instar una acció pel reconeixement dels havers insatisfets, sense cap necessitat d'ajornar el dies a quo al moment on els imports de la quitança s'han de satisfer legalment o s'han satisfet efectivament.

Per tant, la nostra jurisprudència del 2015 era perfectament d'aplicació al present cas."

I això fins a les sentències més recents com en la dictada el 20/03/2024 (TSJC 338/2023).

Tercer.- En el present cas, la reclamació de salaris no correspon a la reclamació de salaris impagats sinó que correspon a una pretensió de regularització, sobre el període que va del juliol del 2021 al juny del 2024, i fonamentada en el fet que durant aquest període l'assalariada hauria percebut un salari corresponent a una categoria inferior a la del seu real lloc de treball, fet del qual ha tingut coneixement amb posterioritat.

No es pot compartir amb la part defenent i ara apel·lant que el dies a quo s'hauria de fixar al 06/10/2023 moment on la Sra. Álvarez com a membre del Comitè d'empresa hauria tingut coneixement del Manual de Funcional dels llocs de treballs a traves de la comunicació que la CASS va fer a dit Comitè a petició del mateix.

En efecte, la comunicació a un òrgan de representació del personal no es pot equiparar a una comunicació personal a un dels seus membres, qui a més està sotmès a una obligació de confidencialitat en relació a les informacions a les quals té accés com a membre de dit òrgan.

Quant a la data del 03/11/2023, que la part apel·lant invoca de manera subsidiària, la mateixa correspon al moment on el Comitè d'empresa va redactar una nota analítica amb relació al Manual funcional de llocs de treballs que l'empresa li havia comunicat en data 06/10/2023. I és veritat que en dita nota es descriu (amb detall però amb un error ; pàgina 3, foli 131), entre altres, la problemàtica del lloc de treball de la Sra. Álvarez.

Però la nota en qüestió que conclou demanant que es faci públic el Manual, que s'apliquin les modificacions instades pel Comitè i que es crees una Comissió de treball conjunta, va dirigit a l'empresa sense que consti que els assalariats n'hagin tingut un coneixement personal .

Per tant, per les mateixes raons que anteriorment que la Sra. Álvarez només va tenir coneixement d'aquesta informació com a membre del Comitè i no a títol personal i individual, no pot el 03/11/2023 constituir el dies a quo.

Al contrari, el moment on l'assalariada va tenir personalment coneixement del fet que invoca i que li permetia reclamar la diferència és el 04/12/2023, data en que es va publicar el Manual al portal per el coneixement general de tots els assalariats.

Essent la demanda del 29/11/2024, el dies ad quem essent el 04/12/2024, i no existeix prescripció.

Aquesta manca de prescripció abasta la totalitat de la reclamació doncs fins i tot pel període anterior al 04/12/2022, el dies a quo s'ha de fixar al 04/12/2023, no podent per tant estimar-se la petició subsidiària de prescripció pel període del juliol del 2021 i el novembre del 2023.

Així les coses, aquest aspecte del recurs no es pot estimar.

Quart.- Pel que fa al fons de la qüestió, la sentència recorreguda considera que s'havia de donar lloc a la pretensió de la Sra. Álvarez de reconeixement de la categoria professional C4, corresponent al lloc de "Tècnic Social" o "Tècnic Administratiu demandes 100%", i el corresponent pagament de diferències salarials, tot i que formalment ha estat classificada com a C5, categoria atribuïda als llocs d'"Administrativa".

I ho fa en base a que :

- en virtut de l'article 11 del Reglament del Personal de la Caixa Andorrana de Seguretat, la identificació de cadascun dels llocs de treball ha de dependre de quines siguin les concretes atribucions i responsabilitats que tingui atribuïdes,

- la denominació que s'atribueixi en la pràctica als diferents tècnics del Departament és una qüestió merament accidental,

- el contracte de treball no defineix les tasques a efectuar ni la categoria professional C5 la qual només apareix en els butlletins de salari,

- ha quedat provat que la Sra. Álvarez exercia tasques tècniques pròpies d'una categoria superior (C4) i alienes a les estrictament administratives,

- una deguda protecció del treballador impedeix que una empresa pugui desvirtuar la naturalesa real de la relació laboral mitjançant nomenclatures o categories fictícies, i prevalen els fets i les funcions que realment es duen a terme per sobre del que consta formalment en contractes, nomenaments o documents interns,

- forçar la treballadora a presentar-se a un nou procés de selecció per accedir a una plaça amb funcions que ja realitza des de fa temps, no només resulta incoherent des d'un punt de vista funcional i organitzatiu, sinó que vulnera els seus drets adquirits.

Però no es pot compartir tal plantejament.

En efecte, i en primer lloc, és de recordar que la CASS és una entitat parapública, sotmesa al règim definit per la Llei general de les finances públiques.

Quant al Reglament del Personal de la CASS, el mateix es va adoptar justament per a establir les especialitats del personal al servei de la CASS, dins del marc normatiu establert en la legislació laboral, desenvolupant i complementant la normativa laboral per dit personal i establint els principals sistemes de gestió dels seus recursos humans, de conformitat amb els articles 63 i 64 de la Llei 17/2008, del 03/10/2008, de la seguretat social.

Si bé l'article 11 relatiu als elements del sistema de classificació disposa que :

"1. Els elements bàsics que componen el sistema de classificació professional són el lloc de treball, la plaça pressupostada per a cada lloc de treball, el grup funcional, el nivell de classificació i l'ocupació professional tipus.

2. Tots els llocs de treball han d'estar enquadrats en una ocupació professional tipus, en un grup funcional i tenen assignat un nivell de classificació. Cada lloc de treball únicament pot tenir un grup funcional i un nivell de classificació assignat, i pot tenir una o diverses places pressupostades. Les places pressupostades

per a cada lloc de treball també han d'estar adequadament codificades i identificades.

3. Els empleats que presten serveis laborals a la CASS tenen el dret i el deure de conèixer la descripció bàsica del lloc de treball que ocupen així com l'ocupació professional tipus, el grup funcional i el nivell de classificació professional corresponent.".

Tanmateix, l'article 12 diu que :

"1. El Manual funcional de llocs de treball de la CASS identifica i codifica els diferents llocs de treball que conformen l'estructura organitzativa de la CASS; descriu bàsicament el lloc de treball a través de la missió, les finalitats principals i els requeriments necessaris per ocupar- lo, en termes dels diferents coneixements exigibles, habilitats i competències; estableix el procediment a seguir per a la classificació professional dels llocs de treball i, si és el cas, per a la revisió de les classificacions professionals dels llocs de treball, i determina les atribucions que han de tenir els òrgans directius i les persones que han de participar en el procés de classificació professional.

2. La Relació de llocs de treball i de places pressupostades (RLTP) ha d'acompanyar anyalment el projecte de pressupost aprovat pel Consell d'Administració.".

L'article 14 que tracta dels principis generals del sistema de provisió de places afegeix :

"1. La provisió de places és el procés que té com a finalitat cobrir els llocs de treball de caràcter fix, incorporant els candidats més aptes, mitjançant l'aplicació d'un procediment de selecció objectiu i adequat als requeriments del lloc de treball.

2. La provisió de places es basa en els principis de mèrit, capacitat i competència, com a garantia d'una valoració justa i objectiva per tal que el candidats més ben preparats per a l'acompliment d'un lloc de treball siguin els que hi accedeixin.

3. Els processos de provisió de places han de garantir, així mateix, els principis d'igualtat, publicitat i concurrència; cap candidat no pot ser-ne exclòs per raons diferents de les previstes en la normativa vigent.

4. El procés de provisió de places s'estructura en diferents subprocessos seqüencials que són el reclutament d'aspirants, la selecció de candidats i la incorporació, amb la contractació dels candidats amb millors puntuacions i la seva acollida i integració dins de la CASS.".

Val a dir que la categorització d'un lloc de treball queda irremeiablement determinada per aquest marc específic, no essent les concretes tasques dutes a terme per un assalariat en particular un criteri suficient per si sol per fer néixer un dret a percebre un salari d'una categoria superior. No es pot per tant compartir l'afirmació que la denominació que s'atribueixi en la pràctica als diferents tècnics del Departament seria una qüestió merament accidental i que ens trobaríem front a unes nomenclatures o categories fictícies doncs el fet d'integrar un lloc de treball de la CASS implica l'adscripció a un lloc de treball classificat dins d'un grup professional i vinculat a una plaça amb dotació pressupostària.

En segon lloc, no és cert que l'assalariada no coneixia la seva categoria professional altrament que a traves dels butlletins de salari, ja que, en data 05/11/2018, després de l'aprovació del Reglament del personal de la CASS, se li va comunicar de manera oficial que enquadrava en el Grup Funcional i Nivell C5 (Administratiu). Durant tots aquests anys va percebre el salari corresponent a la categoria C5 sense cap reclamació, fins al 2023.

En tercer lloc, no és cert que, al 2021, la consultora externa va qualificar el seu lloc com corresponent a un lloc de nivell C4. Ha quedat acreditat al respecte un error per part de la Consultora externa tal com ressurt de la certificació emesa per dita empresa (foli 137) i de les manifestacions de la Sra. FITE, la directora d'ORG_0 GESTIÓ, de la Sra. MARTINEZ, la responsable de realitzar la descripció dels llocs de treball i de l'error, així com de la Sra. LOPEZ, la responsable de l'Àrea de gestió de persones.

En efecte, ressurt de les seves explicacions que la classificació és quelcom complicat (una "feinada" diu la Sra. FITE) que depèn de cada organització empresarial, i que no existeix per tant cap correlació automàtica entre unes tasques concretes i la categorització del lloc de treball.

En ressurt sobre tot, que es va demanar a la Consultora establir la descripció del lloc de treball de Tècnic social (C4) que no existia, però que la Sra. LOPEZ es va equivocar, descrivint en el mateix el que correspondria a un lloc d'Administratiu del 100% que no existia, però que no és fins al 2023, al moment de publicar el Manual a petició del Comitè d'empresa, que se'n van adonar.

Doncs bé, no pot la Sra. Álvarez invocar aquesta descripció errònia per pretendre que hauria tingut el dret de percebre un salari corresponent a la categoria C4 quan tal lloc de treball no existia.

A més, tampoc és cert que es tracti de l'exacte mateix lloc de treball de la Sra. Álvarez que s'hauria canviat de categoria i de denominació, sinó que es va acordar a través la modificació del Manual funcional de llocs de treball crear nous llocs de treball, adequats a la realitat organitzativa de la CASS al 2024, i entre ells el de "Tècnic Administratiu de demandes al 100%" (C4), que no existia abans.

El fet d'haver organitzat aquest concurs intern és conseqüència del resultat de la segon encàrrec que es va donar a la Consultora externa, encàrrec que era substancialment diferent del primer. Al 2019, es tractava essencialment de la descripció i formalització dels llocs de treball a partir de les categories existents però sense valorar-les, quan al 2024 es tractava de revisar els llocs de treball i buscar si s'havia de redefinir-los o definir-ne de nous, canviant la categoria.

En quart lloc, la pretensió bàsica de l'assalariada que tindria dret a percebre de manera retroactiva el salari corresponent a la categoria C4 pel fet de que hauria, en la pràctica, exercitat funcions que correspondrien a dit nivell no pot superar dos obstacles determinats. D'una part, la seva categoria professional, que correspon al lloc de treball pel qual fou contractada era de manera indiscutible un lloc de categoria C5.

D'altra part, per poder pretendre tenir dret a un salari d'una categoria superior, l'assalariat ha d'estar adscrit a un lloc de treball que correspon a un lloc pressupostat, que enquadra en la referida categoria, que correspon a la seva contractació, i al qual s'ha accedit, per tal de respectar els principis en la matèria i en particular el principi d'igualtat, via concurs.

I pel que fa a la Sra. Álvarez, és només al 2024 que va accedir a un lloc de treball de categoria C4.

En cinquè lloc, no es pot considerar que el fet d'haver de presentar a un concurs vulneraria un dret adquirit, ja que, d'una part, i com ho acabem de veure, no existia cap dret adquirit, i d'altra part, perquè el fet de presentar a un concurs correspon a una obligació legal, doncs no es pot accedir a un lloc de treball de la CASS sense sotmetre's a tal concurs, única forma de satisfer als principis de igualtat, publicitat i concurrència. De fet, la Sra. Álvarez es va presentar per a dues places diferents i va finalment escollir un lloc de treball diferent del que tenia fins ara, en una Àrea diferent.

En conclusió, no existeix la violació d'un dret adquirit que ha considerat la Sra. Batlle.

Així les coses, s'ha d'estimar el recurs d'apel·lació de la representació processal de la CASS en contra de la Sentència de data 15/07/2025, que revoquem, desestimant íntegrament la demanda de la Sra. Álvarez. Això no obstant i atesos els dubtes de fet concurrents en el present cas, s'estima procedent no fer pronunciament en les costes de la instància.

Cinquè.- L'estimació del recurs comporta no efectuar cap imposició de les costes en cap d'ambdues instàncies.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

PRIMER.- Estimar el recurs d'apel·lació de la representació processal de la CASS en contra de la Sentència de data 15/07/2025, que revoquem, i desestimem íntegrament la demanda de la Sra. Álvarez.

SEGON.- No efectuar imposició de les costes de cap d'ambdues instàncies.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.