Restitució fiança, interpretació de la legitimació passiva contemplada en la Disposició Addicional Segona de la LAFU al respecte de l'administrador (5000451/2018)

Sentència

Magistrats

Jaume Tor Porta Alexandra Cornelia Sola Vincent Aniére

TSJC.- 0000225/2021 ORIGEN: 5000451/2018 - 00

NIG: 5300542120180003304

PARTS:

Apel·lant: Sr. Manzano

Representant: Sra. Pina

Advocat: Sr. Andrade

Apel·lat: Sr. Arnau

Representant: Sra. Morales

Advocat: Sra. Castillo

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Jaume Tor Porta

Sra. Alexandra Cornella Sola

OBJECTE: Restitució fiança, interpretació de la legitimació passiva contemplada en la Disposició Addicional Segona de la LAFU al respecte de l'administrador

SENTÈNCIA 229-2021

Andorra la Vella, el 20 de desembre del 2021. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 14-12-2018, la representació processal del Sr. Manzano va interposar demanda a tramitar pel procediment abreujat contra el Sr. Arnau, en què sol·licitava que es dictés Sentència condemnant-lo a satisfer la suma de 8.000.- EUR més els interessos legals i la totalitat de les costes ocasionades.

2.- En data 1-2-2019, la representació processal del Sr. Arnau articulava excepció peremptòria de manca de legitimació passiva i subsidiàriament, contestava la demanda oposant-se a les pretensions del demandant tot articulant demanda reconvencional sol·licitant es dictés Sentència acollint l'excepció que amb caràcter principal plantejava i, subsidiàriament, estimant la demanda reconvencional plantejada, es condemnés el demandant a satisfer l'import de 2.069,55.- EUR més els interessos legals indicats derivats del lucre cessant patit i, més subsidiàriament, encara condemnant el demandant a satisfer l'import del lloguer del mes de maig del 2018 és a dir la suma de 4.000.- EUR que hagués percebut el Sr. Amorós si no hagués hagut de fer obres de reparació en el local arrendat quan els arrendataris posteriors de l'actor ja van prendre possessió d'aquest. En tot cas interessava que les costes s'imposessin a la part demandant.

3.- La representació processal de Manzano ha interessat la desestimació de l'excepció de manca de legitimació passiva i de la demanda reconvencional plantejades.

4.- Practicats els mitjans de prova proposats per les parts litigants que van ser considerats necessaris i pertinents per l'òrgan judicial d'instància i evacuats pels litigants els seus respectius escrits de conclusions, en data 27-4-2021 requeia Sentència amb la següent part decisòria:

"PRIMER.- Desestimar la demanda formulada a instància del Sr. Manzano contra el Sr. Arnau.

SEGON.- Condemnar en costes a l'agent d'acord amb l'establert al fonament de dret tercer".

5.- La representació processal del Sr. Manzano formulava en data 17-6-2021 recurs d'apel·lació contra aquesta Resolució sol·licitant es dictés Sentència disposant la seva revocació, acordant en el seu lloc estimar la demanda i desestimant la demanda reconvencional plantejada, imposant al demandat el pagament de les costes ocasionades.

6.- El 23-7-2021, la representació processal del Sr. Arnau contestava el recurs d'apel·lació articulat interessant la seva desestimació íntegra amb imposició a la part recurrent de les costes derivades d'aquest.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- El present procediment substanciat a través de les regles que vertebraven el procediment abreujat, ho és en restitució de la fiança satisfeta pel Sr. Manzano en mèrits de la relació arrendatària perfeccionada mitjançant conveni de 28-4-2011 amb relació al local comercial situat a la planta baixa de l'edifici XXXX.

La representació processal del Sr. Arnau contestava la demanda argüint principalment manca de legitimació passiva atès que la seva intervenció en el contracte va ser en qualitat de representant del seu pare, propietari i real arrendador. Subsidiàriament, contestava la demanda articulada, oposant-se a la restitució de la fiança atès que el local no s'havia retornat en adequades condicions, existint nombrosos desperfectes en el mateix quina reparació ascendí a 6.069,55.- EUR que s'havien d'imputar a la fiança. D'altra part, manté que per raó de la realització dels treballs de reparació necessaris, la propietat no havia pogut cobrar la renda íntegra al nou arrendatari durant el període en què aquests es van realitzar, patint un lucre cessants que reclamava via reconvencional en l'eventualitat que s'apreciés que gaudia de legitimació en el present procediment.

L'òrgan judicial d'instància aprecia la manca de legitimació passiva del Sr. Arnau i en conseqüència desestima la demanda imposant a la part actora el pagament de les costes ocasionades. I és contra aquesta decisió que s'alça la representació processal del Sr. Manzano amb fonament als següents motius de greuge.

Segon.- Refereix en primer lloc, que la legitimació passiva del demandat derivava de la Disposició addicional segona de la Llei d'Arrendament de Finques Urbanes que s'aplicava a totes les accions que s'exercitaven amb objecte de resoldre els litigis, les relacions i les obligacions que derivaven del contracte d'arrendament, essent indiscutible que la restitució de la fiança s'hi encabia i que la legitimació passiva de l'administrador s'havia d'admetre en mèrits d'una interpretació fonamentada en l'equilibri entre les parts i en la igualtat d'armes processals.

D'altra part, destaca que el mateix òrgan judicial d'instància admet els dubtes que el redactat de l'apartat 2 de la disposició addicional segona plantejava i que en aquesta situació no resultava ajustat a dret que no s'admetés la legitimació del demandat en el present supòsit, especialment quan tota la relació arrendatària sempre s'havia desenvolupat amb el demandat com a interlocutor únic, sense que mai l'arrendador hagués coincidit amb el propietari Sr. Amorós ni que el demandat indiqués actuar per compte d'aquest.

Tercer.- Malgrat que repetidament venim declarant que quan un litigi determinat té per objecte una controvèrsia que s'havia de resoldre amb les normes contemplades en la Llei d'Arrendament de Finques Urbanes, el procediment idoni era aquell previst en aquesta (vegeu en aquest Sentit la Sentència de 30-6-2011, TSJC-61/11 i Aute de 29-1-2013, rotlle TSJC- 215/12), no podem obviar que originalment el procediment previst en la Disposició Addicional Segona de la LAFU es va dissenyar com un mecanisme sumari amb vocació a resoldre el contracte d'arrendament, especialment pensat pels supòsits en què la causa de la resolució derivava de l'impagament de la renda, i obtenir si esqueia de manera àgil el desnonament dels arrendataris.

En efecte, ja la Llei d'Arrendament de finques urbanes de 3-9-1993, preveia en la seva Disposició Addicional Segona: "La llei establirà un procediment abreujat i urgent per resoldre sense dilacions les accions que s'exercitin amb l'objecte de resoldre les relacions arrendatícies en vivendes o locals de negoci. Provisionalment, mentre que no s'hagi promulgat la llei a què es refereix l'apartat anterior, i a partir del moment en què entri en funcionament la nova organització de l'Administració de Justícia prevista per la Llei Qualificada de la Justícia, totes les reclamacions que tinguin per objecte la resolució de contractes d'arrendament de vivenda o de locals per a negoci se substanciaran pel procediment sumari següent". I era amb fonament a aquesta vocació de la Llei que s'estructurava un procediment en què la legitimació per a promoure'l només es reconeixia a les persones que "(···) tinguin la possessió real a títol de propietaris, usufructuaris o per qualsevol altre concepte que els doni dret a gaudir-ne, i llurs causa-havents", i la legitimació passiva s'admetia respecte de les persones que ocupaven l'immoble, tractant-se dels arrendataris, els administradors, encarregats, porters, guardes o altres persones que l'arrendador hagués posat dins de les seves finques (vegeu el seu apartat 2). Malgrat el caràcter transitori en què inicialment el legislador va configurar aquest procediment, la seva essència s'ha anat perpetuant fins a l'entrada en vigor del vigent Codi de Procediment civil, i així malgrat la Disposició addicional segona de la Llei de 30-6-1999, tot i que ampliï l'abast objectiu del procediment originari disposant que el mateix tenia vocació a tutelar "Totes les accions que s'exerceixin amb l'objecte de resoldre els litigis, les relacions i les obligacions que derivin dels contractes d'arrendament, amb independència de llur quantia econòmica (···)", mantenia en el seu apartat primer i segon les condicions de legitimació previstes sota imperi de la Llei del 1993.

En aquesta eventualitat, una interpretació fonamentada en els elements històrics, lògics, sistemàtics i teleològics porta a considerar que la legitimació passiva que la disposició addicional segona de la LAFU contemplava per als administradors, es limitava als processos on es perseguia principalment la restitució per aquest de la possessió de l'immoble arrendat. Però el que no permet aquesta disposició és estendre la legitimació passiva al representant de l'arrendador, en un procés judicial en què exclusivament es reclama la restitució de la fiança satisfeta, especialment quan aquesta pretensió ha estat articulada en un procediment divers del que contempla la Disposició Addicional Segona de la LAFU.

El primer motiu del recurs es veurà, per tant, abocat a fracassar.

Quart.- Pel que es refereix al segon motiu del recurs, tampoc aquest pot triomfar. En efecte, la intervenció del Sr. Arnau en la relació arrendatària existent quedava perfectament delimitada en els antecedents del contracte d'arrendament subscrit on es precisa que "actua en qualitat de part arrendadora, en nom i representació del seu pare, Sr. Amorós, en mèrits de poders suficients (···)", i en el seu atorgament primer on s'identifica expressament el Sr. Amorós, com a part arrendadora.

Aquesta condició d'arrendador del Sr. Amorós es reiterava en les comunicacions de 25-7-2016 (foli 33), 19-1-2018 (foli 28) i si bé la darrera comunicació de 18-4-2016 era tramesa pel Sr. Arnau, en la mateixa es precisava que la seva intervenció intervenia "en poder i representació del Sr. Amorós" (folis 34 I 35).

En aquesta situació i encara que l'interlocutor exclusiu que es pogués haver tingut tot al llarg de la relació contractual fos el Sr. Arnau, la representació amb què aquest actuava per compte del seu pare era clara i no podia ser ignorada per l'arrendatari, sense que, per tant, ara pugui pretendre escudar-se darrere d'una aparença que s'hauria creat que en definitiva no concorria.

En conseqüència també el segon motiu del recurs es veurà abocat a fracassar.

Cinquè.- La desestimació del recurs comportarà en mèrits de la regla del venciment objectiu positivada en l'article 354.2 CPC que les costes ocasionades en aquesta alçada siguin imposades a la part recurrent.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal del Sr. Manzano contra la Sentència 55/2021 dictada pel Batlle en data 27-4-2021 que es confirma íntegrament. Imposem a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.